De Torí estant : Viva Cuba Libre

Faig temps a l'aeroport de Torí (  Sandro Pertini )  tot esperant el vol que em portarà a Roma ( Leonardo da Vinci - Fiumicino ) . A les mans una crònica d'un temps pasat  "La setta degli angeli"  escrita en sicilià ; al cap quatre pensaments sobre la meva dissortada ciutat.

Palerm  fou catalana (  diu la wikipèdia siciliana : "vìnniru appoi l'Aragunisi di lu 1282 nzinu a lu 1500 e doppu li Spagnoli. " ) i  Palerm fou  terra pagesívola com Santa Coloma de Gramenet.   La vinya i la maduixa deixaren lloc al somni  Bartomeu, d'un  "Queens mediterrani",  a  tocar la metrópoli de Barcelona.

Avui,  la meva ciutat és a  mig camí de la Palerm ferèstec i del Port au Prince  de la misèria eterna.



Font: Wikimèdia



De Torí estant, això nostre s'em fa petit  i distant.



Així tot el foc d'encenalls dels estudis  a Torribera empal.lideix  si penso en la Università degli Studi di Torino. Sis-cents cinc [ 605 ] anys d'història   hi un reguitzell d'il.lustres personatges davant d'unaltre 'soufflè'  dels nostres gestors públics..

Aprofito per fer un tomb per les noticies del món, també les de casa,  i tot  si fa no fa, com sempre: Picabaralles estèrils, polítics mediocres, impostos dilapidats ( squandered),  ciutadans que cerquen esperança i futur ...

Al carrer plou, també a Torí.

En canvi a dins de les institucions, també a l'Ajuntament de la meva ciutat,  tot és eixut, sec d'idees, erm d'il.lusions,  desconhortat en el pensament, escadusser en el raonament.

Darrera els forjats de la porta, res no altera l'aurea mediocritas',  i s'escampa l'antitesi del concepte  'Grameimpuls' : Gramefrustració ( segons el DIEC : 2 f. [PS] Estat de qui resta privat d’una satisfacció que creu que li correspon. )



Font Wikimèdia



Que ens costa tota aquesta parafernàlia i que ens dona a canvi ?  No és poden fer més rendibles els nostres impostos ?  Perque no d'han desmuntat Urbanisme ? Perque es llencen els nostres cèntims ?

A Port-au-Prince els gossos primel.los són incapaços de treure's les puces del damunt.  A la meua ciuat, tot pensant en la nostra casta  governant, em retona al cap aquella canço revolucionària que ensenyava anys enrera un professor de La Bastida:

"Mi padre fué hacendado, yo tomé el fúsil y fuí revolucionario, mi hijo abrió una tienda y mi nieto quiere ser funionario ... "





Ara que ja vaig per embarcar camí de Roma, deixeu-me parafrasejar  Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus) conegut simplement com Horaci, qui a prósit del meu destí  digué:

"Possis nihil Urbe Santa Coloma de Gramenet visere maius"  ( Che tu non possa vedere nulla più grande della città di Santa Coloma de Gramenet )





Phoebe silvarumque potens Diana,
lucidum caeli decus, o colendi
semper et culti, date quae precamur
     tempore sacro,
quo Sibyllini monuere versus
virgines lectas puerosque castos
dis, quibus septem placuere colles,
     dicere carmen.
alme Sol, curru nitido diem qui
promis et celas aliusque et idem
nasceris, possis nihil urbe Roma
     visere maius.

De la realpolitik i altres bagatel.les

Setmana a cavall de Viena i Sibiu, la capital de Transilvània i punt obligat en la meva agenda professional.

En aquest racó als peus dels Carpats, celebren el seu Festival Internacional de Teatre i em crida la atenció el cicle 'UTILIZAREA ESTETICII ŞI TEHNICILOR TEATRULUI TRADIŢIONAL JAPONEZ ÎN JOCUL CONTEMPORAN'.

Gairebé coincideix en espai i temps amb la 'generosa' oferta de tripartit local que fa la alcaldessa colomenca. Ai, Ai !
Que ningú vegi en aquest cartell al·legoric cap semblança amb la alcaldessa al bell mig del dimoni comunista ( eco-socialista ) i del pallasso convergent.

La publicitat és la que és i correspon a la programació d'enguany d'aquesta ciutat on obre portes el museu Brukenthal

Font : Turisme de Sibiu / Hermannstadt


Mesos abans de les darreres eleccions ja el vaig assenyalar com altament probable, car la [ realpolitik ] aconsella el que aconsella i no importa que sia una proposta mediocre e inútil per l'interès general de la ciutat.

Amics, és en tota línia una 'bagatel.la' , una fotesa fruit d'un 'joc de mans' amb poca visió de ciutat i de futur. Aquest 'pacte', resulta una 'Petita composició, generalment per a piano, sense rigor de forma' que només donarà rendiment a populars i plataforma. Temps al temps.

En termes de ciutat el que cal avui es comprometre rebaixar a la meitat les nòmines que paga el Consistori, suprimir Cultura, tancar el camp de futbol, eliminar totes les empreses municipals, matar les festes Majors i clausurar els Casals de barri i Centres Cívics.

Per posar damunt la taule quatre coses evidents i totalment innecessàries.

De fet qualsevol pacte polític hauria de comprometre posar punt final a Santa Coloma de Gramenet com ciutat 'independent' . Dit d'altre manera : dins d'aquest cicle cal una planificació detallada per integrar la ciutat dins de Barcelona i esdevindre'n un barri qualsevol.

Es clar, que això vol dir suprimir la nostra 'casta' de polítics i treure'ns del damunt coses sense sentit com Urbanisme o Mercats.

Gestionar, el que es diu gestionar, poden gestionar els deutes que han originat ( tots tres partits en son corresponsables ). Per cert, deixeu-me apuntar que avui , encara avui, el nostre batlle Bartomeu és totalment innocent d'allò pel que hom el rebutja.

Els nostres polítics, tots plegats, resulten abominables car obliden que com explicà ja fa molt l'Adolfo Suarez una de les principals diferències entre la Dictadura i la Democràcia rau en la 'presumpció d'innocència'

Altre element diferenciador és "l'imperi de la llei" car els poder públics s'estructuren en un "Estat social, democràtic i de dret" . Paraules gruixudes per un lloc tan desconhortat com el nostre.

El pacte resulta altament factible atenent a les grolleries de la condició humana i la cosa ara va de teatre . Recordeu aquesta meravellosa dissertació de tres hores anomenada

[ UTILIZAREA ESTETICII ŞI TEHNICILOR TEATRULUI TRADIŢIONAL JAPONEZ ÎN JOCUL CONTEMPORAN - Zvika Serper (ISR / JPN) - Acest atelier nu este unul uşor. Este foarte solicitant din punct de vedere fizic în ceea ce priveşte mişcarea şi expresiile verbale. Este gândit pentru antrenamentul individual pentru interpreţii profesionişti şi studenţii avansaţi de la actorie. ]

Com digué fa temps lo nostre rei ; Vergonya, cavallers, vergonya !

Sempre que volto per la nostra vella i caduca Europa tinc per bo badar i tafanejar per esglèsies, cementiris, carrers i .. mercats. Aquesta volta he tornat al mercat de producte fresc que hi ha al bell mig de Sibiu.

Confirmo 'in vivo' el que expliquen 'in vitro' tots els informes i anàlisis prospectius: Romania enfila cap a la recuperació i el creixement. Enguany el PIB creixerà a tocar un 1,4 % ( modest però positiu ) i el proper any tot apunta a un 4,4 % ( la taxa més alta dins de la Unió Europea ).

La fruita fresca, les verdures, i les parades interiors de formatge llueixen 'frumosi'. Fermoses , curulles de vida, de vilatans que volten i mercadegen deixant enrere trenta sis mesos d'ajustos, privacitats i empobriment obligat.

Adonar-se a temps d'on som i que tenim facilita la 'realpolitik' i amb ella albirà nous futurs i noves utopies abastables sobre fonaments tel·lúrics ( coincidències de la vida, l'any 1782 el químic Franz Joseph Müller descobreix al seu taller de Sibiu el telur )

Qui tingui responsabilitat que prengui decisió.

I píndola musical per acompanyar:

Il fiasco non si può nascondere

Vaja vaja,

Aquesta setmana que tot just fineix,  remor electoral encara esmorteint-se,  he fet  una  breu incursió transalpina. Efectivament, Milà , Torí i més enllà Moncalieri han omplert de llum, joia i nous horitzons aquests jorns.

En aquest espai ample, verd , amb la lluentor del Piemont ubèrrim,  uns pensaments han volat Mediterrània enllà per  fitar  el paissatge post-electoral de la Santa Coloma metropolitana.

Com apunten els primes mots d'aquesta entrada, ... un 'fiasco' és un 'fiasco' i es clar, 'Il fiasco non si può nascondere'.  Curt i ras, el resultat de CiU a la ciutat  és un desastre total.

 

Font Fiasco Awards

Vaig apuntar  que qualsevulla realitat sota cinc fora dolenta.  així, dos , els darrers,  esfondrats al barri centre i apuntalats a la perifèria són un desastre.

Tan se val les floretes i els percentatges, les justificacions  i els compromisos. En política hom procura vestir el sant com sia i pareix que tot  val. Àdhuc prendre per imbècils els qui escolten les raons de poca volada.

El missatge, el pom de dalt,  la posada en escena,.... fins i tot la ignorància del que batega a la ciutat,  soterrats  i endavant que fa baixada  La guineu ens guardarà el corral:

Font La Sinistra democràtica

Com acostumo a fer cada volta que faig un tomb més enllà de la metròpoli laietana, aprofito per cercar literatura professional i també píndoles en la llengua natural del lloc visitat.  Ara toca 'Indignatevi !' , petit opuscle  en  dolç italià que tradueix l'obra de Stéphane Hessel .

Avui pareix  que la realitat desperta i arreu les consciències activen els pensaments:

Font Crepapelle

A la nostra ciutat hi ha arrelat un pessimisme endèmic respecte a les possibilitats reals de CiU per esdevindre portaveu exemplar de la nostra ciutadania.

Els cal moral de victòria, i també consciència, coneixement, competència, utilitat ... Ajudeu-los  a sortir de les tenebres, car com recorda l'Stéphane:

L’indifferenza è il peggiore di tutti gli atteggiamenti, dire “Io che ci posso fare, mi arrangio”. Comportandoci in questo modo, perdiamo una delle componenti essenziali dell’umano. Una delle sue qualità indispensabili: la capacità di indignarsi e l’impegno che ne consegue.

Caps buits enlairant-se   o compromís, ...


La propera setmana,  trepitjant el pla a tocar els Carpats  reflexionarem altres aspectes  d'aquest nostrat jardí colomenc.

Proestat in egestate vivere, quam inhoneste

La stemana llisca fugissera i el barrull, la fressa del circ electoral, s'abraona pels carrers i places de la meva ciutat.

S'em fa extrany tot guaitant des de Furth im Wald les misèries i els titulars que genera aquesta comèdia jorn rera jorn. 'Omnis saturati mala est' i certament l'excés de cartells, cotxes megafònics, paperassa i somriures eclèctics a dojo,.. tot plegat satura i enterboleix el recte judici de les coses.

Font Wikipèdia

Fins ara molt soroll i poc de substantiu. Hi ha certa voluntat transversal en mentir i estafar al poble a qui és reclama el vot. Fixeu-vos:

1. No hi ha un passar comptes.
Les estructures de poder que van concórrer al darrer cicle, varen oferir equips, objectius, programa. Pareix racional presentar un estat de comptes, un informe de gestió. Extens, detallat, justificat.
No importa en quina posició ( govern, oposició ) es troba cadascú . Rendir comptes és una exigència necessària.

2. Crucifixió del poble
Trenta anys de governs d'esquerra han pervertit i corromput el govern local. A altres indrets els governes de 'dretes' també han corromput i pervertit el govern local. Deixar-me escollir en l'eix 'Esquerra - Dreta' ve a ser com demanar a Jesucrist dalt la Creu , quin lladre prefereix que li prengui la cartera: 'El lladre a la creu de la esquerra o el lladre a la creu de la dreta'.
Guaiti, el meu problema ara mateix és la ferida de llança, els impostos que em prenen i malbaraten sense escrúpols ni judici. Vostès , sense excepció, han contribuït a arruïnar les finances publiques malbaratant el que tenien i el que no tenien.

3. 'Parole, parole, parole'
És temps d'explicar que és vol fer, perquè, amb quins mitjans i en quins terminis. Hi ací hi ha estafes enormes. No es pot barrejar el que depèn de l'àmbit local amb allò que és en la ma d'altri ( Estat, Generalitat, Divina Providència, ... )
Ara toca explicar que i com d'allò ( molt ) que és possible fer a nivell local. De moment no candidats, ni equips, ni assessors resulten motiu d'orgull i satisfacció pels professors que els van educar de menuts. Pareix que varen parar poca atenció a les explicacions d'Història, d'Economia , ... Fins i tot amb la llengua mostren el fracàs de la immersió lingüística 'made in Pujol'.

4. 'Facta non verba'
Afageu-lo pel valor històric o per la reinterpretació que en fa el corol·lari de la llei de Finagle, anomenat Navalla de Hanlon. En qualsevol cas la meva ciutat està arruïnada ( la han arruïnat persones amb noms i cognoms ) . I aquesta desfeta engloba el que teníem , el que no teníem i el que no tindran els nostres fills per que ja ens hem gastat més del que ells podrien arribar a aportar.
Amb la economia tothom s'atreveix, àdhuc incompetents i inútils. Nosaltres necessitem escapçar per damunt d'un 30 per-cent totes les partides de despeses. Sense excepció.
I reduir a la meitat el miler i escaig de nòmines que es paguen cada més amb els meus diners. Fer dissabte sempre resulta higiènic.

5. Objectius, temps, cost i responsable.
Arreu del mon aquests quatre conceptes fan avançar la civilització. A 10.000 metres d'alçada, creuant els Alps em ve a la memòria un apunt que em feien ( en bavarés, es clar ) vint-i-quatre hores abans: " Fa quinze anys Baviera era un Estat Federal receptor de fons, val a dir era un [ Bundesland ] relativament pobre. Hui l'Estat lliure de Baviera [ Freistaat Bayer ] és un territori proveïdor de recursos a altres terres germàniques".
En quize anys resulta possible capgirar la truita ( Baviera ) però també resulta possible perpetuar la misèria ( Haití, Santa Coloma de Gramenet )


6. Venditor igitur qui pretium petit, offerre debet rem

El venedor que reclama el pagament ha de proporcionar la cosa objecte del dit pagament. Qui vulgui vots que prengui compromís, i qui vulgui polítics competents que prengui compromís. Avui a la meva ciutat el preu de mercat fer fer de polític resulta esperpèntic i foragita qui te talent i coneixement per posar ordre. Hi ha un discurs . Alhora el que ens ofereixen els nostres polítics locals esparvera i fa fugir esporuguides les ànimes de ' bona fides'.

7. Sic transit gloria mundi
Puix que avui anem d'expressions llatines, una darrera per recordar-li als glorificats amb el triomf després de les eleccions. Així passa la glòria del món, i així la pols enterra les vanitats i orgulls. Una ciutat mil.lenària ve de lluny i va lluny malgrat la misèria present.

Dit això, a mi que no m'esperin a triar entre nyerros i cadells, entre blaus i vermells. Si haig d'escollir vull que sia entre bo i millor.

Vergonya , cavallers, vergonya !

Les Symphonies pour les Soupers du Roy

L'altre día a la meva ciutat flairaven aires de fanfàrria,  de reconeixements i de paraules versallesques, car  era temps de comiat  ( Hélas, trois fois hélas ! ).

Les Symphonies pour les Soupers du Roy  sont l'oeuvre la plus connue de Delalande. Il s'agit d'un recueil de  pièces orchestrales composées pour etre jouées quand le Roi dinait en public et la musique s'intégrait alors parfaitement à tout le cérémonial du Grand Couvert. Dans ce recueil, Louis XIV puis Louis XV choisissaient personnellement quels morceaux seraient joués pendant le  repas, ce qui fait de ce recueil une oevre très particulière.

La vida pública i  també a vida professional, són fonamentalment 'efímeres', contingents en el 'ser'  i en l''estar'  Com els  estels de les nits Versallesques, ara la llum   'scintilla' il·luminant els laberints del nostre jardí vital , ara deixa d'espurnejar, tot amagant  racons,sortides i dreceres.

Guaitant les 'étincelles' fugisseres de les pro-passades glòries, hom pot reflexionar sobre les guspires de vanitat i estultícia  ( 'sottise', 'ineptitude' )  atresorades en els períodes d'èxits i triomfs.

Fins i tot ara, amb aquest darrer  esclat d'adhesions, de  fidelitats, de caliu al voltant de les estovalles ...  cal tenir ben  present aquesta 'futilitat' del 'entossudiment' en la 'immutabilitat'  del 'status quo'.

La 'realpolitik' flueix , salta i llisca com  l'aigua de les fonts de Trianon .  Així els cicles vitals esdevenen 'des Grandes Eaux'  amb foc d'arifici,  música, molta música  i final amb 'apthéose'

Una reflexió final

"Parlons" ?

"Parlons" és el mot francès per expressar això tan nostrat del "Parlem-ne'" ( expressió verbal que nos s'ha de confondre amb el libel convergent de propaganda goebeliana anomenar 'Parlem-ne'

"Parlons" com convit comunicatiu ha estat el suggeriment de la fins ara batllesa de Santa Coloma de Gramenet Núria Parlon. El seu 'Parlem-ne' s'adreçava a la comunitat de 'piuladors' locals, val a dir a la 'local twitter network'.

Fins on tinc coneixement , sóc [ @cristofoljosep ] amb permís de Rut [ @Rutdegramenet ] i Montserrat [ @MontserratOlive ] el primer dinosaure que va piular per aquestes contrades. Com sempre sense pseudònims i sense embuts.

Potser per això era prou escèptic d'una trobada organitzada amb il.lusió per l'amic [ @carlos_r_p ] on la societat líquida és manifestà tal com és.

A banda d'alguns entusiastes, conversos, i adherits el 'Parlons' fou més per la pàgina web municpal que per altres possibilitats. Així encara esperem ...

i com no que les piulades colomenques també s'apropin a:

o a la nostra realitat femenina:

i al model cultural local:

De la realitat social :

i l'esport colomenc ...

o el medi ambient

fins i tot , tot recordant els mitjans de comunicació i l'agitada recent història local .. piular, el que és diu piular ... també podia haver anat per tocar això:

ja se sap que la democràcia avançada vol dir 'democràcia podrida' ...

De tot això i molt més .. el Twitter n'és un canal de reflexió i difusió extraordinari arreu del Món. Cal però, recordar que per 'piular' el primer que cal fer és

- Escoltar

i en segon lloc

- Reflexionar

finalment si entenem que podem aportar aleshores arriba el temps de :

- Piular

Aquesta és la meravella dels 140 caràcters compartitst per esdevindre xarxa

'Parlons', doncs benvolguts piuladors , però sense esclavatges lamentables. A Santa Coloma de Gramenet, que de moment ni és Swazilàndia ni Tomelloso no ens cal presentacions mel·líflues en llengua forastera.

Ens cal la valentia de bastir un espai de convivència en comú sobre la terra i les arrels que dos mil anys d'història ens han regalat. L' "esquerra" com les "societats líquides" resulta efímera i amorfa. La "dreta" com les "societats sòlides" resulta immutable i punxeguda.
.
Per 'piular' m'agrada molt més l'arrelament i la flexibilitat del jonc a la riba del Besós: acarona el vent tot guaitant el Sol ixent.

Glòria in excelsis Deo

Avui és Diumenge de Rams i això vol dir que ne la tradició cristiana celebren l'arribada del 'leader' a lloms d'un ruc ( guarà catala ? ).

Palmes i palmons, llors i tota la fanfàrria de la Glòria conforme la litúrgia victoriosa dels lideratges que s'en surten amb la seva. Toca avui, però, recordar aquella imatge de l'esclau nubi que dalt de la quadriga tot mantenint els llorers damunt el cap del victoriós general, xiuxiuejava a cau d'orella "recorda que ets humà" [ Respice post te! Hominem te esse memento!
].

Nahaufnahme der Quadriga auf dem Brandenburger Tor bei Sonnenuntergang Font : Wikipèdia

De fet, aquest, haurà d'ésser un 'ritornello' sovintejat a can CiU colomenc. El pom de dalt, renovat i rejovenit és per damunt de tot novell, inexpert, mancat de coneixement , ras de criteri i de profunditat nul.la.

Així, les declaracions puerils sobre atur i ciutat, la manera de presentar la llista als propis i la iconografia musical produeixen perplexitat, rialla i enorme preocupació per si un dia 'aquests' ens han de gestionar la cosa 'publica'.

Sense negar el que és evident ( i les incommensurables febleses encara ara invisibles ) cal dir que hi ha una oportunitat , una gran oportunitat. Justament el desconeixement total dels qui ara hi son, la seva condició d' 'outsiders' els fa prova evident de la necessària renovació i alhora un equip de futur possible.

Res a veure amb la ferida, la rancúnia i el desconhort que la visió patrimonialista de la cosa pública en tenen d'altres. El temps passa i les coses encaixen com encaixen.

Santa Coloma de Gramenet va viure discretament la caiguda del manuelisme, val a dir la desaparició d'aquella alter ego de Manuela Beltran ( qui suprimí l'impost de la 'Armada de Barlovento' ) .

Font Blog Colombia ¡200 Años de Pasion!

Ara altres renovacions i canvis en l'espectre polític de la ciutat han passat full d'aquest període 'manuelista' on es dibuixà el 'cubics' i la majoria de talaies des d'on albirar la Mediterrània. Prou conegut és que l'estil 'manuelista' fou a Portugal cosa d'aire mariner

Deixeu-me dir però, que la història és història, el passat passat, el present el que ara tenim i el que cal és avançar per bastir el demà millor que l'avui i molt millor que l'ahir.

No importa que en les cares visibles és mantinguin incompetents, inútils, filibusters, mentiders compulsius o covards. Aquestes son adjectivacions subjectives difícils de substantivar i que mai compartirem en públic ni en privat.

Sempre ens queda el lloc del lleó alat a la Sereníssima República de Venècia: Guaitar en alt com la Glòria i la quadriga llisquent Diumenge de Rams avall:

Sant Marc de Venàcia Font Wikipèdia

Etiam in Aevo Medio erat consuetudo multa poëmata et carmina canere ut "memento mori", exempli gratia hymnum "ad mortem festinamus" ex libro Catalano "Llibre Vermell de Montserrat" (anno 1399):

Vita brevis breviter in brevi finietur,

Mors venit velociter que neminem veretur,

Omnia mors perimit et nulli miseretur.

Ad mortem festinamus peccare desistamus.

Ni conversus fueris et sicut puer factus

Et vitam mutaveris in meliores actus,

Intrare non poteris regnum Dei beatus.

Ad mortem festinamus peccare desistamus.

27 de gener

Recordo de menut el carrer del Pedró : En deien '27 de Enero' .

Commemorava la entrada de las 'tropas nacionales' en aquell poble, Santa Coloma de Gramenet, i amb aquesta  un canvi substancial en els paradigmes de la vida pública.

Certament vivim un període molt diferent i per això ens fan  molt de goig els exercicis democràtics que en les darreres hores es produeixen a la nostra ciutat:

- D'una banda s'obra una nova etapa a CiU amb un nou cap de llista, Carles Combarros que representa l'ascens d'una generació fresca al primer nivell de presència pública.

-D'altre banda a Gent de Gramenet un procés exemplar de transparència i participació catapulta una llista encapçalada per la infatigable Teresa Franco.

Malgrat els alineaments ideològics diferents, ambdós formacions comparteixen un interès central en la ciutat i el benestar dels nostres conciutadans.  Amb ànim constructiu.

Ara be, pel que fa al primer  equip, encara cal definir tota la alineació.  Puix que per definició els de CiU tenen aspiracions de Govern,  de  gestió executiva de la cosa pública,  pareix que haurien de tendir a assemblar-se a la ciutat  a la que volen representar  i pilotar.

Que vol dir assemblar-se ?

Doncs que més enllà de temptacions elitistes o classistes el 'club' de CiU ha de procurar incorporar i fer visibles persones de tota edat i condició, escampades per tots els racons de la vila.

Vaja que a banda de la vàlua  i del mèrit de les persones cridades a representar en una llista aquesta, aquella o l'altre formació política, cal també que connectin amb el màxim possible de realitats i sensibilitats de la nostra ciutat.

La vocació de centralitat i sentit comú necessita també aquesta dispersió territorial, d'orígens, d'estratificació. És un element bàsic per construir un discurs, un imaginari, un esdevenidor que resulti compartible i engrescador per la majoria dels colomins.

A propòsit d'aquesta 'granularització representativa' em ve al cap un formidable estudi de Deloitte Touche Tohmatsu Limited (DTTL) sobre la presència de fèmines en els organs de alta direcció de les empreses  (  Document  "Women in the boardroom: Global perspective"     ).

“When it comes to selection of a new board member, we need to add the best qualified person…. Mandates and quotas may drive compliance, but they will not drive genuine commitment. The more we focus on specific  areas of expertise versus relationships of comfort, the more likely we are to broaden the available pool and include women.”
Jane Shaw, Director of Intel, Chairman of the Board of Directors and the Executive Committee; Director, McKesson Corporation (U.S.)

En els propers dies veurem quins espais de trobada son plausibles per fer el primer pas cap a l'Alcaldia i la acció directa  per bastir una ciutat més humana, més acollidora i més oberta als vents del Món.

El que està en la nostra ma, és sens dubte contribuir-hi en gratuïtat.

La síndrome d'Smeagol o roda el Món i torna al Born

Aquests dies noticies coincidents en el temps m'han fer rememorar aquest personatge i la seva incapacitat per alliberar-se de la càrrega daurada : Anyell esclau de l'anell del Poder.

A voltes hom no entén que ha passat el seu temps, la seva oportunitat, el seu paper a l'Àgora pública o privada.

Fixeu-vos a Costa d'Ivory el President Laurent Gbagbo i les dificultats per un canvi presidencial sense conflicte . Tanmateix altres llocs d'Àfrica com Senegal i el seu President Abdoulaye Wade, presenten aquesta síndrome de 'cul-enganxat-a-la-cadira', molt dificil de resoldre sense conflicte i sense pressió exògena.

Cas semblant el de la monarquia hispànica que 'cabalga inasequible al desaliento' sense ànims d'abdicar, de donar pas al relleu. Darrerament, fins i tot la nórdica i gèlida Suècia és un batibull a pròsit del clam majoritari demanan que sa Majestat faci petjada enrera i faciliti l'Anell del Poder a la seva estimadísima filla Victòria.

Pareix, en defininitiva, que aquest virus tan colomenc de la "síndrome d'Smeagol" s'escampa arreu. Com en les fonts naturals del Dret, la Gràcia Divina i un patrimonialisme ferotge fan autoconvèncer a algunes persones dels deus drets, oportunitat i fins idoneïtat per càrrecs i posicions de projecció pública i privada.

"It came to me, my own, my love, my own, my precious! Gollum!"

En aquesta vida, - que malgrat èsser efímera pot esdevenir intensa -, cal tenir molta consciència del paper i del lloc que ens toca en cada etapa vital. Especialment si hem estat promoguts a càrrecs de representació o d'execució en la vida ciutadana, la cultura, la política.

Sovint resulta díficil acceptar aquesta contingència estructural i la temptació de la perpuïtat, de la revenja, de 'si-no -estàs-amb-mi-,-ets-en contra' apareix provocant un conflicte molt desagradable.

En els fets de la nostra ciutat han sovintejat escenaris d'aquesta mena, trencant la natural pau social i convivència. Els personalismes i les arengues moralitzants, les apel.lacions a bons i dolents, tenen justa resposta en dos fets 'naturals':

- El temps possa ( Tempus edax rerum ) cada cosa al seu lloc

- Els fets i no les paraules ( Facta non verba ) donen justa mesura de l'ànima humana.

Ara, en estrenar nou any i nou cicle electoral a la nostrada vila, resulta escaient recordar que mai cal caure en el parany d'aquesta mena de situacions, que no resulta acceptable el xantatge emocional, que els conflictes tenen oportunitats i solucions, que la Democràcia avança i es consolida amb propostes constructives.

També amb la consciència del propi espai i del propi temps.

" The Show must go on".

Ubicumque eas, i cum toto animo.

2011, amb els nostres millors desitjos de Pau, Amor i Prosperitat.
2011, with our best wishes for Peace, Love and Prosperity.
2011, mit den besten Wünschen für den Frieden, Liebe und Wohlstand.
2011, avec nos meilleurs voeux pour la paix, amour et prospérité.
2011, cos nosos mellores votos de paz, amor e prosperidade.
2011, con i nostri migliori auguri per la Pace, amore e prosperità.
MMXI cum optime desiderat pacem diligite et iustitia.
2011, met onze beste wensen voor vrede, liefde en voorspoed.
2011, z najlepszymi życzeniami dla pokoju, miłości i dobrobytu.
2011, cu cele mai bune urări noastre de pace, dragoste şi prosperitate.
2011, s naším přáním všeho nejlepšího pro mír, lásku a prosperitu.
Barış, sevgi ve Refah için en iyi dileklerimle 2011.

Best regards/Salutacions cordials/Saludos cordiales/Cordialement/

Cordiali saluti/Mit freundlichen Grüßen/Pozdrawiam/Met vriendelijke groet/S pozdravom/Nuoširdžiausi linkėjimai/Atenciosamente/Cele mai bune complimente/Saygılarımızla/ Srdačan pozdrav/Bestu kveðjur/مع أطيب التحيات / З найкращими побажаннями/最好的问候

Sant Silvestre, el darrer dia

Tot aprofitant que avui  celebrem Sant Silvestre  resulta escaient rememorar les seues paraules  a Constantí :


¡oh príncipe!, humillaos en la ceniza y en las lágrimas, y durante ocho días deponed la corona imperial, y en el retiro de vuestro palacio confesad vuestros pecados, mandad que cesen los sacrificios de los ídolos, devolved la libertad a los cristianos que gimen en los calabozos y en las minas, repartid abundantes limosnas, y veréis cumplidos vuestros deseos.

Bon missatge per aquells qui vulguin donar un pas endavant i baixar  a lluitar en el circ de la política Colomenca.

Font: wikipedia   [ El Papa Sant Silvestre amb el signífer que porta el conopeum amb els colors groc i vermell ]

Avui fa quatre anys  CiU va treure a Santa Coloma de Gramenet el pitjor resultat de la seva història. De fet el segon regidor era a unes dotzenes de vots de perdre's i només 2.312 persones varen expressar la seva confiança en aquesta formació.

• Municipals 2007    2.312
• Municipals 2003    3.995
• Municipals 1999    3.763
• Municipals 1995    4.057
• Municipals 1991    3.858
• Municipals 1987    4.591
• ... / ...

Resulta evident que hi havia un cap de llista. També una llista d'aspirants, un programa, un responsable local, un equip dirigent, uns càrrecs de confiança.

Resulta evident i lògic, creure que després d'un desastre  així  (  perdre el 42% dels teus votants )  les empreses, els partits, les organitzacions humanes, ...  fan reflexió, estudi, autocrítica.

I es clar, hi ha conseqüències. Habitualment és renoven els equips, les cares visibles i no tan visibles, els continguts, els formats, s'escolta al conjunt al que adreces el  teu missatge ..

"Inasequible al desaliento, martillo de herejes y faro de Occidente" la agrupació local  confirma al cap, confirma els assessors, expurga el segon de llistat i fa un joc de mans en l'equip directiu canviant el cap local 'formal'  i deixant l'anterior com 'tresorer'.  Com diu 'Il gatopardo' , que tot canvii perquè tot resti igual.

Per tal de mantenir la 'unitat interna' , per estalviar 'conflictes' hom calla i consent-eix.

A propòsit de Sant Silvestre:

"...  claro y conmovedor es el testimonio de los Padres del concilio de Arlés   ...  ...  "Ojalá, hermano dilectísimo, hubierais estado presente a este gran espectáculo, pues creemos que contra ellos (los donatistas ) se hubiera dado una sentencia más severa, y de ese modo, uniéndote tú mismo a nuestro juicio, nuestra asamblea hubiera exultado con mayor alegria."


Ara però hi ha un cicle diferent.

A Catalunya hi ha un tsunami de 'seny i rauxa' que ha glaçat el somriure d'aquells qui juraven impossible veure cinc ( 5 ) regidors de CiU  a l'Ajuntament de Santa Coloma.

Els pro-passats resultats demostren que hi ha prop de 9.000 Colomencs disposats a fer confiança a qui ofereix serietat i responsabilitat.

Els 8.726 vots representen multiplicar per  3,77  aquella esquifida  marca del 2007  i si realitzem un calcul estricte amb aquests resultats  a CiU li toquen set ( 7 ) regidors . Fixeu-vos:

De Blogger Pictures

De fet fent ballar una mica els numeros, en cas que ERC i tambe PxC aconseguissin 1 regidor propi  el resultat amb molta probalitat  fora:

• PSC-PSOE        10
• CiU              6
• PP               5
• ICV-EUA          3
• C,s              1
• ERC              1
• PxC              1

Com sempre hi ha la temptació de desqualificar el que no ens agrada  i podem escarnir els numeros. Malgrat tot, els resultats son tossuts i si mirem la evolucio pel que fa a les catalanes:

De Blogger Pictures

Vaja que el sostre de CiU encara es a tocar els 13.000 vots ( 12.916 ).


Un apunt encara per significar Sant Silvestre :

...  nota disciplinar en el trato con los pecadores ...

'En primer lugar—dice—se les ha de llamar paternalmente y se les ha de esperar siete dias, sin que se les prohiba nada de las cosas de la Iglesia. A este compás de espera se le deben añadir otros siete días, vedándoseles ya todo acceso a los divinos oficios. Siguen otros dos días, en los cuales, si no se arrepintieran, se les separa de la paz y comunión de la santa Iglesia. Otros dos días más, y, por fin, añadiendo todavía uno, y viendo que ya su caso es desesperado, se le debe condenar con el anatema".


Vist  amb perspectiva hi ha  encara,  oportunitat real si les coses es treballen correctament.

Sense moure un dit, sense importar qui es presenta ni amb que, pareixen molt probables tres regidors ( 3 ) per pura inèrcia electoral. Malgrat créixer, si el 2011 aquest es el resultat ... el desastre resultara equivalent al patit el 2007.

El llindar mínim es diu 5 regidors i en el  full de ruta hi ha fites inexcusables:

• Aixi cal fer net  i cauteritzar responsabilitats  en el desastre que en son variades i arriben molt mes enllà d'un simple canvi de cap de llista.
• Cal reconèixer en privat però també en public els errors comesos i  el tracte injust  donat a aquells qui han estat apartats.
• Cal escoltar a tots i a tothom, sumant  i sumant.
• Per representar a la ciutat cal incorporar-ne la seva realitat complexe, amb multitud d'orígens, cultures i llengües, problemes i perspectives.
• Cal bastir un somni en comú
• Cal ...

Fora molt trist que la pròpia inutilitat i incompetència, malbaratessin   la possibilitat real de  consolidar una alternativa solida al socialisme obsolet.

No voldria acabar sense afegir unes línies addicionals  respecte al Sant que tanca any  :


El papa San Dámaso, cuando termina de dar sus noticias sobre San Silvestre, acaba con esta sencilla frase: Qui catholicus et confessor quievit.

Católico, porque supo mantener la luz de su fe en un tiempo de fuertes herejías. Ecuménico, porque lleva su acción de Arlés a Nicea, de Cartago a Viena del Delfinado. Y, a la vez, confesor, es decir, santo, tomando la palabra en el sentido que se le daba entonces.

San Silvestre muere el 31 de diciembre del año 337.

Fue sepultado en el cementerio de Priscila, en la vía Salaria, en una basílica donde estaba enterrado el papa San Marcelo, y que desde entonces se llamó de San Silvestre.

3382-GTD

A tocar la Catedral de Barcelona, sortim de l'aparcament subterrani per enfilar Via Laietana.

Les 12:59 llueixen rellotge i l'iPad mostra, gairebé en temps real, la instantània del nou 129é President envoltat de Mossos d'Esquadra. Un audi blau ens creua. Matrícula 3382-GTD, salvaguarda el nostre 128é President José Montilla camí d'una nova etapa personal.

El blau em recorda aquell color de volkswagen 'Passat' que el President Tarradellas heretà dels dominis del Marqués de Samaranch. El blau marí ben fosc ha estat sempre en la meva memòria el 'color del régimen'.

El ja ex-President Montilla ha estat un home prudent i discret fins el darrer minut, amarat per un creixent sentit del càrrec, de la Institució i del pais. Sens dubte les pedres del Palau, la suau remor del rajolí a tocar el despatx,.. els sons clars del carilló, els capvespres de solitud envoltat de segles d'Història ....mil i un petit detalls han transfigurat l'ànima de gestor, en consciència de servidor d'una nació mil.lenària entosudida en no desaparèixer

Ara, "amb plena fidelitat al poble de Catalunya", el número 129 ha de treballar, calaixos buits, carrers curulls de problemes, per deixar un món millor al número 130. Els fets i no les paraules seran justa mesura per les esperances desvetllades.

I de moment l'hivern és fred, horabaixa és fosc, i milers d'ànimes necessiten creure se si mateixes i en la terra on riuen i ploren els seus jorns de vitals. Avui a Catalunya hi ha misèria material, misèria emocional, misèria intel·lectual , misèria transcendental.

• La primera, com recordava aquest matí Rosa, es cura tapant els forats de les carreteres i fomentant el teixit empresarial i la ocupació . I és la més fàcil i mesurable de encarar.
• La segona té a veure amb el model d'urbanització, amb les relacions interpersonals, amb aprendre a sentir i estimar. Res no és impossible, que tot està per escriure.
• La tercera té a veure també amb els coneixements i la tècnica, però al capdamunt de tot demana aprofundir en la manera de pensar i repensar el món que ens envolta. Es misèria d'esperit crític, de capacitat d'entendre, raonar i explicar.
• La darrera té a veure amb la èpica vital : ja he explicat que té poc sentit vindre al Món per pagar IRPFa Hisenda i embussar les Rondes de Barcelona. Caram que viure i morir com un fantasma civilitzat ens deix fred, fred. Potser per això no em crida una Catalunya reconvertida en immensa gestoria, en 'Diputación Provincial General'

En definitiva que el número 129, ja té molta roba estesa i poc sabó.

.

Nota al peu :

Deliciosa estampa matutina veure arribar junts, juntets, en Felip Puig i el cardenal arquebisbe LLuís Martínez Sistach ( baixant el carrer del Bisbe, es clar ) . Més que un 'oasi català' avui la Plaça Sant Jaume traspuava la santedat del 'limbus patrum' a tocar el Cel.