El món 2.0.avança imparable.
Cada cop són més les persones anònimes, de carrer, que xarxa que xarxaràs , és connectent, parlen s'intercanvien idees, propostes, objectius.
Pel jovent és una realitat consubstancial en el seu procés de socialització i d'arribada al món adult. Hi ha una gerontocràcia caduca que ens deixà un món avui en retirada.
Mentrestant el mar cibernètic s'eixampla i les nostres animes llisquen davant d'un horitzó sense fi.
Minotaure, Minotauro, Minotauros, Minotaurus
ca. En la mitologia grega, el Minotaure era un monstre que tenia el cos d'home i el cap de toro. Havia nascut de la unió de Pasífae amb el Brau de Creta. Pasífae era l'esposa de Minos, rei de Creta. Aquest, després de consultar un oracle, va ordenar a l'inventor Dèdal que construís el famós Laberint i el monstre hi va ser tancat a dins.
"Minotauro" é o grego para "Touro de Minos". O touro tamén era coñecido como Asterius ou Asterion, un nome compartillado co pai adoptivo de Minos.
fr. Le Minotaure (en grec ancien Μινώταυρος / Minốtauros) est un monstre fabuleux à corps d'homme et tête de taureau apparaissant dans la mythologie grecque. On l'appelle aussi Astérion, du nom du roi de Crète à qui Zeus avait confié Minos, fruit de son union avec Europe.
es. En la mitología griega, Asterión el Minotauro (del griego Μινόταυρος, Minótauros), era un monstruo con cuerpo de hombre y cabeza de toro. El mito tiene su versión más completa en la biblioteca mitológica de Apolodoro.[1] Su nombre significa "Toro de Minos", y fue concebido de la unión entre Pasífae y un magnífico toro con motivo de una afrenta divina. Fue encerrado en un laberinto diseñado por el artífice Dédalo, hecho expresamente para retenerlo,[2] ubicado probablemente en la ciudad de Cnosos en la isla de Creta. Por muchos años, hombres y mujeres eran llevados al laberinto como sacrificio para ser el alimento de la bestia hasta que la vida de ésta terminó en manos del héroe Teseo.
"Minotaur" is Greek for "Bull of Minos." The bull was known in Crete as Asterion, a name shared with Minos's foster father.
Minos ließ für das Tierwesen, das er eigentlich töten wollte (zeugte dieses doch auch vom Fehltritt seiner Gemahlin), auf Bitten seiner Tochter Ariadne, die ihn am Leben lassen wollte, durch Daidalos ein Gefängnis, das Labyrinth in Knossós, erbauen.
Era un mostro dal corpo umano e la testa di toro che per alcuni autori simboleggia la parte istintiva dell'uomo come la forza .
Minosse, re di Creta, pregò Poseidone di inviargli un toro per un sacrificio, ma vista la bellezza dell'animale aveva deciso di tenerlo per sé. Poseidone, allora, per punirlo, fece innamorare Pasifae, moglie di Minosse, del toro stesso.
Ella, per soddisfare il proprio desiderio carnale (come narra Ovidio nelle Metamorfosi), si fece costruire da Dedalo una giovenca di legno d'acero, entro la quale essa si nascose e si accoppiò con l'animale.
Dall'unione mostruosa nacque il Minotauro, termine che unisce, appunto, il prefisso "minos" (che presso i cretesi significava re) con il suffisso "tauro" (che significa toro).
lt Minotaurus (-i, m.; Graece: Μινώταυρος) est monstrum ex fabulis notum, filius Pasiphais et tauri ignoti, qui apud Cretam in labyrintho habitavit et iuvenes Athenaeos edit, ab Theseo Ariadna adiuvanti occisus. Minotauro nomen proprium est 'Asterius'.
Avui carrers a ciutats i vil.les de Catalunya llueixen a les balconades:
Sense complexos, sense embuts, la brama i l'orgull 'eggs pañol' , s'exhibeix impúdicament. S'ensuma la victòria a l'esport i s'ensuma la victòria fora de l'esport.
Map showing European claimants to the African continent in 1913
Diumenge 25 de Maig és celebra el Dia d'Àfrica.
Arreu és celebraran actes per significar aquest dissortat continent.
Així La Prensa (Hondures) apunta l'enduriment normatiu a la U.E. i també l'interessant concepte de 'compensació per la "fuga de cervells" vers el primer món'.
A Mèrida , per exemple, el Centro de Migraciones de la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) de Extremadura programa actes (!) , a Cuba hi ha Gala de Honor, a Ciutat de Mèxic en dediquen una setmana sencera, i tants i tans d'altres.
La crua realitat , tossuda i sagnant, ens parla de crisi alimentària a Ghana, d'esperança fràgil a Burundi, de vileses indescriptibles a Somàlia, violència a Mali, desplaçats a Kenya, dolor incomensurable per un continent nafrat .
Això si, el preu del platí s'enfila un 50 % el 2008 i el marge és volatilitza no se sap ben be on.
LLuny queda en la memòria de la Catosfera la iniciativa d'en Marc Arza a Catalunya Fast Forward "Quatre lletres per l'Àfrica" i molts són els reptes avui.
Aquests ratlles sobre Àfrica , un breu apunt per no oblidar.
Ahir al capvespre, trobada anual del "Grup d'art Els Coloristes", pintura local colomenca i cau d'artistes i de cultura.
L'amic Boronat un "gentleman" de cap a peus fa d'imatge pública d'un grup heterogeni que ha fet de la pintura i el color un 'leitmotiv' consubstancial al seu viure quotidià.
Després del protocol i el cava ritual per obrir la exposició homentage al Patronat pro Aplec de la Sardana, celebració i teca a Ca n'Armengol , el bulli colomenc d'en Paco on uns fogons extraordinaris fan de la gastronomia un art sublim.
Dels presents destaco dues persones excepcionals: En Damià que ara celebra el seu centèsim primer aniversari (101) en envejable salud i lucidesa - L'any passat encara va córrer la cursa de El Corte Inglés -.
També esmento en "Siscu" , eminència local i expressió viva de la millor tradició il.lustrada dels catalans d'un segle ja finit.
D'ell és la paternitat d'aquestes ratlles plenes de fina ironia :
".../...
A la falda d'un turó
del Besós a la ribera,
nostra bella població
creix com una carabassera.
La-la-ra, la-la-ra ...
S'han fet d'or els promotors
construint i fent millores
en façanes, ascensors,
i escales elevadores.
La-la-ra, la-la-ra ...
Si seguim creixent tan fort
dintre de poques setmanes,
semblarem "el Nova York"
de les terres catalanes.
La-la-ra, la-la-ra ...
En el Cúbics hi haurà hotels
en enjardinades zones,
i a la Rambla, un gratacels
prop de les torre bessones.
La-la-ra, la-la-ra ...
Sens dubte unes pinzellades impressionistes plenes de color, sobre una dissortada ciutat farcida de grisos i penombres.
Per una volta, comparteixo, 'Ai las' el lúcid discurs d'en Josep Piqué a l'Avui
- 
