20 de març, 2007

Bunkeritzant Catalunya (I)


Recentment s’ha autoritzat l’Ajuntament de Sitges a instal·lar càmeres de vigilància i restriccions de transit en algunes urbanitzacions del municipi per garantir-ne la seguretat. No cal pensar-hi massa per adonar-se que la mesura s’aixeca sobre l’alarma social causada pels robatoris a domicili dels últims anys. El que hauria de provocar autèntica alarma és que aquest pot ser el tret de sortida d’una progressiva bunkerització del país amb conseqüències nefastes.

Protegint el perímetre d’algunes zones residencials creuem la línia que ens separava de Johanesburg, Sao Paulo o Mèxic D.F., ciutats on la minoria blanca i rica s’atrinxera als propis barris mentre ignora la misèria que s’estén a la resta del país. Fent-ho, trenquem amb el model europeu de seguretat, basat en la cohesió social i les solucions a l’arrel de la delinqüència. Pot semblar una exageració assenyalar una simple mesura en un espai concret com a culpable de podrir el nostre sistema de seguretat i justícia, però no es pot negar que trenca la coherència del conjunt, amb el risc de provocar una perillosa reacció en cadena. La protecció d’alguns barris no frena els delictes, es limita a reconduir-los cap a urbanitzacions no protegides. En conseqüència, incentiva noves barreres i sistemes de vigilància allà on no n’hi havia fins que totes les urbanitzacions del país siguin un clon del Fort Apatxe. Desprès començarà la carrera per a fer-les més altes.

La bunkerització no es limita a trinxar l’espai públic amb barreres i llimar la intimitat dels ciutadans amb càmeres i dispositius diversos. Les conseqüències menys evidents de viure en el Fort Apatxe ataquen el model europeu de seguretat i justícia de forma encara més perversa. Tancats rere la falsa seguretat que donen una reixa de filferro i un “segurata” mal pagat, s’està menys inclinat a contribuir a les polítiques socials que han fet d’Europa una societat segura. Un canvi de mentalitat que pot anar laminant les actituds d’una part important de la societat que avui entén que la seguretat no és tan sols protecció sinó també desincentivar la delinqüència. Una nova perspectiva que anuncia una deriva perillosa.

És evident que hi ha hagut un augment de robatoris, alguns d’ells molt intrusius i violents, però també ho és que l’alarma social supera de llarg la inseguretat i que aquesta és sempre una mala recepta. Es troba a faltar una reflexió sobre les bases d’aquests delictes i l’alarma que provoquen. Des del model europeu hi ha una resposta millor a la que ofereixen els exemples galdosos de països del tercer món i algunes ciutats nord-americanes que de vegades s’hi assemblen massa.

Font Catalunya FastForward
Publica un comentari a l'entrada