29 de març, 2007

Paraula de l'Enric Gil , professor de filosofia i home de seny...


L’autodeterminació, en sentit filosòfic i més concretament moral (defensada pel filòsof del post anterior), és la capacitat de determinar-se un mateix, de donar-se la seva pròpia llei, de ser sobirà del capteniment tot i dependre d’una legislació que posseeix pretensió d’universalitat.

Sóc lliure perquè em determino jo mateix però no sóc lliure perquè estic sotmès a una mena de determinisme.

Aquesta autodeterminació farcida de paradoxa potser no ens interessa.

La que ens interessa és la que ens ha de permetre regir els nostres destins com a poble, la sociopolítica, aquella amb la qual no es poden fer jocs de mans frívols i inconvenients.

La
sobirania de Catalunya és massa seriosa per deixar-la en mans d’aprenents.

És hora ja que comencin a documentar-se sobre la manera de ser seriosos sense perdre l’alè reivindicatiu.
Font Meditacions des de l'esfera
Publica un comentari a l'entrada