19 de març, 2007

PER SANT JOSEP, CREMA



Felicitats Pare !

El dia de Sant Josep, es el dia del pare. Una celebració entranyable i familiar, dedicada a honorar la figura del nostre progenitor. De caire cristià, però amb un toc, del savoir-affer del Corte Inglès. Efectivament el consumisme també ha embrutat la diada, i l'ha convertit en un dia propici per a comprar sense control.

Antigament es feia la Crema de Sant Josep, i encara es fa. En aquesta època de l'any les gallines estan al màxim de la seva producció i calia aprofitar aquell be de Déu. En aquest període del calendari els ous estan sempre damunt la taula. Ous de Pasqua, les mones tradicionals, coques d'ou, botifarres, etc... Una illa de bondat en mig de la maleïda Quaresma,

En aquesta alçada de l'any, tot l'aviram està esvalotat. Les gallines no paren de pondre, i els seus companys, carden més que el gall de la passió.

Si cliqueu aquí podreu veure els Galls de Pota Negra de Cal Sendra, pasturant al seu mas del Baix Camp, en mig d'olivers i avellaners. Passejant entre els brots d'alfals que es menja la nostra valenta Lleona, la mula que ens porta als Tres Tombs cada any.


L'origen d'aquesta celebració de Sant Josep es però, d'arrel precristià. En concret era la celebració de benvinguda de la Primavera, l'esclat de joia del camp i la natura. Posteriorment romanitzada i efectivament cristianitzada es dedica al patriarca de l'església, el bonàs del pobre fuster, Sant Josep.

La festa del solstici d'estiu antiga, de la fecunditat de la terra, es re-converteix en la diada del precursor baptista, el Sant Joan de fogueres i festa nocturna. L'arribada de la tardor i de la verema, es ara la diada dedicada als quatre arcàngels venjadors: Sant Miquel, Sant Rafael, Sant Gabriel i Sant Uriel. Finalment el Nadal cristià, es concreta en el període del calendari, que obre el nostre hivern i el dia comença a créixer i reviure lentament.

Bona diada als Josep, Pep, Pepitus, Pepes, Josepes, Pepites... I sobre tot als pares de tot Catalunya.

Font consuetudinarium

LA RECEPTA DE LA CREMA
(Ll. i m.: Jaume Arnella)

De la cuina catalana,
de casa o de restaurant,
és evident que la crema
ocupa un lloc important.

És cèlebre i coneguda
fins i tot a l’estranger
on la crema catalana
sempre ha fet un bon paper.

I tothom sap i proclama,
fins internautes amb web,
que no hi ha res com provar-la
el dia de Sant Josep.

Com que Sant Josep s’acosta
i ja el tenim al damunt,
us n’explico la recepta,
poc a poc i punt per punt.

De llet n’hi poses un litre,
que menys és fer-se l’estret,
un tros de pell de llimona
i de canyella un tronquet.

Tot això ho poses al foc
fins que comenci a bullir;
si no et vessa, no et preocupis,
que tampoc no ve d’aquí.

Ho treus del foc, ep! no et cremis!
que reposi uns breus moments,
i mentre estant tu prepares
tots els altres ingredients.

Vuit rovells d’ou és la mida,
que és la millor proporció,
posa dos-cents grams de sucre,
i cinquanta grams de midó.

Barreja els rovells i el sucre
i ho deixates, ben desfet;
i el midó podràs desfer-lo
amb una mica de llet.

En aquest mateix pot que uses,
poc a poc hi vas tirant
la llet que tens escalfada;
mentre ho fas ves remenant.

Després això cal colar-ho,
que per ‘xò hi ha el colador;
es posa al foc i es remena
sempre pel mateix cantó.

Quan veus que es vol espessir,
llavors abaixes el foc
i deixes que continuï
una mica més, però poc.

I ja tens la crema feta,
ja la pots abocar al plat,
ho pots fer amb el plat que vulguis,
però millor si és ovalat.

I si t’agrada cremada,
l’has de deixar refredar;
escampes sucre i el cremes
amb el ferro de cremar.

Te la pots menjar ben sola,
però encara és més excel·lent
amb coca o lioneses,
teules o bunyols de vent.

Ha estat la Maria Rosa
qui la recepta m’ha dat;
jo només hi he posat solfa,
i adéu siau, que s’ha acabat.

Publica un comentari a l'entrada