04 d’abril, 2007

La processó de l'Amargura

Aquest vespre de dimarts es fa a Reus, la Solemne Processó de l'Amargura. Es cap a les vuit tocades. La confraria de Sant Tomàs d'Aquino surt del temple de la Sang. Es la confraria dels estudiants. Per altra banda des de l'església de Sant Joan, surt la confraria de la Mare de Déu de l'Amargura. Les dues processons es troben a la plaça de Prim i continuen juntes cap a Sant Francesc, raval avall. Es interessant en tots els sentits. Hi van els Armats de la Sang. També hi participen els tambors de Calanda, que tornen a visitar Reus, convidats a la nostra processó, com en els darrers anys.

A l'arribar tot el seguici, davant de l'Institut Salvador Vilaseca, es farà una representació de l'escena del Petó de Judes de la Passió de Reus, del Llops Teatre. Aquesta escena es la del pas que porten els "estudiants" de Sant Tomàs. No us la perdeu. Antigament sortien des de l'ermita del Roser, allà dalt al fossar del camí de Montblanc i entraven a Reus pel carrer de l'Amargura. Segons sembla la reunió dels dos seguicis es feia per allà, al Campanaret. Ara tot ha canviat.

Via Crucis. Quarta estació: Jesús es troba amb la seva mare

La creu està concebuda en forma aspada com les antigues representacions simbòliques primitives. De fet ens mostra l'anyell del sacrifici. Aquí es on s'esdevé el pilar fonamental de les principals religions monoteistes. El sacrifici d'Abraham i la purificació de l'animal que es ofert al totpoderós. Es el símbol del baptista i es emprada en les creences evangelistes. Una creu habitual en els temples protestants. Està feta d'aram, i el seu acabat es força rústec. Abraham es el fundador de les nissagues tribals israelites. El seu homònim Ibrahim, es el cap primigeni de les dotze famílies del desert que funden la saga musulmana. Ja coneixeu la narració tràgica del nostre Abraham i el seu fill Isaac del Gènesis. Una prova de la fe cega, i les difícils relacions de l'home, amb el seu Déu, sempre colèric i venjatiu.

Aneu a passejar al Fotogràrium, hi ha un Via Crucis que Déu n'hi do.

Lo Consueta, consuetudinarium@mesvilaweb.cat

Publica un comentari a l'entrada