23 de juny, 2007

Quatre lletres per l'Àfrica


Mossèn Ramon de Pont de Mon
tanyana
Tanzània


El meu pare m'explica que aquest dilluns va veure el programa d'en Micky moto, dedicat aquesta volta a Tanzània.

Primer una visita a una metgessa i un recorregut per la seva tasca.

Després anuncià que anava a cercar un capella anomenat Ramon.

Un pèl despitat, arribà fins a la platja on un home gras, amb sotana blanca pasejava . Se li atansà i li preguntà:

- "Vostè és Mossèn Ramon de pont de Montanyana?"

Ell respongué afirmativament i mon pare resta amatent puix és fill de Montanyana (el poble capçalera del Pont).

Amb el mossèn varen fer una repassada als problemes del lloc, celebraren una missa i en Mickimoto el pregunta perquè allí Jesús i els sants eren tots negres de pell.

Explicat i debatut... es desgranaren diversos afers i en un moment determinat el Miquel Calzada demana per l'us dels preservatius.

Mossèn Ramon explicà que no és podien descarrilar de la doctrina del gremi, puix que altre pensament els feia ésser apartats i substituïts. Nomes la abstinència es el remei prescriptible.

Montanyana

El meu pare apunta al peu que Mossèn Ramon és fill de Cal fusteret de dalt, anomenat el fusteret de Durro puix era natural d'aquest poble de la Vall de Boi.

Baixà al Pont i es casà amb una pubilla del pont, tenint fill i filla.

En el decurs de la guerra del 36, es varen matar gairebé tots els capellans d'aquestes comarques. Un cop finit l'enfrontament armat i a manera de compensació per la manca de capellans, es va fer una crida per tota la canalla de dotze a catorze anys:

Tenien la possibilitat d'anar a estudiar gratis als Salesians de Tremp, i òbviament reeixint, esdevindré mossèns.

Així fou en el cas de Mossèn Ramon, dos xicots de Cal Barberet de baix - també missioners a l' 'Àfrica, i també el cas d'en Manel, l'hereu de Ca de Castany de Montanyana, avui a Badalona.

En total, d'aquella fornada en sortiren 4 capellans que avui fan tasca important arreu. Mon cosí Antoni no arriba perquè lo tiet Pedro no volgué que fora diferent dels seus germans.

Tanmateix es feu, en acabar la guerra civil , una promoció pels que volgueren estudiar formació professional. Diversos professionals de la comarca de La Litera són fills d'aquesta oportunitat.

Com anècdota al peu, esmentar que en Barberet era d'origen valencià i es casà amb la filla de Cal Barber. D'ací el nom de Cal barberet de baix.

Era un home revolucionari i encès que participa, al davant de tots, en la crema de les esglésies i del registre en consumar-se la victòria del Front Popular l'any 1936. Era del comitè i participa en les animalades promogudes pels exaltats de les FAI i per això els feixistes el feren purgar quatre anys de presó ja guanyada la dictadura.

Segons deien en el poble el càstig diví fou que els dos fills esdevingueren missioners. I de fet, en acceptar els vots els seus fills, hom el pogué veure anant a missa com devot creient, fruit talment d'un miracle com l'esdevingut amb Sant Jaume
Publica un comentari a l'entrada