28 de juny, 2007

Raimón em sorprens ...



















Entrada en el Bloc de Raimón Obiols

En la discussió que es produeix sobre el futur del catalanisme, em sembla que alguns (des de diverses posicions, del “sobiranisme” al “postnacionalisme“) traspuen una apreciació del catalanisme com a “bandiera di festa già trascorsa“, per dir-ho amb mots de Salvatore Quasimodo: la bandera d’una festa que ja s’ha acabat.

A mi em sembla que tenim festa per estona. Això significa pensar que hi ha i seguirà havent-hi per molts anys una persistència de la identitat i de la “causa catalana” com a fet de llarga durada, que traspassarà conjuntures polítiques, successius períodes de la vida col·lectiva, canvis socials i culturals, evolucions polítiques espanyoles i europees, obertures a la globalizació i la interdependència.

Dient això no parlo d’essències eternes, de conceptes immutables: parlo d’una realitat persistent de molt llarga durada. Catalunya canviarà (està canviant ràpidament) però la seva canviant realitat comuna durarà, i amb ella persistirà una “causa catalana“, pel simple fet que els catalans i catalanes, encara que volguéssim (i és clar que la majoria no ho volem) no podríem ser una altra cosa. Desapareixerem, en vindran d’altres, i el fet viu de Catalunya i de la realitat concreta de la seva situació específica (que produeix a parts iguals energia i malestar) seguiran suscitant mals de cap, projectes, esperances i frustracions.

En el joc de “cadires musicals” de la història, Catalunya restà sense cadira, sense Estat propi. Podia haver estat un Portugal i esdevingué en canvi una realitat nacional de llarga durada, persistent en els seus trets comuns de sentiments i sensibilitats, d’actituds, de símbols i imaginari, de llengua i pràctiques culturals, de formes de vida quotidiana i de la mentalitat individual i col·lectiva. Jo crec que aquesta realitat ha mostrat tanta persistència, tanta resiliència, tanta durada, que hi ha motius fonamentats per creure que persistirà per molt temps i que es projectarà en el futur, siguin quines siguin les circumstàncies, les correlacions de força, els canvis, les dificultats, les interferències, les interdependències.

... / .....

ed type="application/x-shockwave-flash" src="http://stat.radioblogclub.com/radio.blog/skins/mini/player.swf" allowScriptAccess="always" width="180" height="23" bgcolor="#ECECEC" id="radioblog_player_0" FlashVars="id=0&filepath=http://www.radioblogclub.com/listen?u=..wLzRmb192cvc2bsJmLvlGZhJ3LyZmLlVmcm5SM65WYpJHZ/14-Rue%2520De%2520Panam.rbs&cover=1&crossfader=1&replay=1&colors=body:#ECECEC;border:#BBBBBB;button:#999999;player_text:#999999;playlist_text:#999999;">

Font Notes de Brussel.les

----------------------------

Aquest xicot no deixa de donar sorpreses.

Segur que en prepara alguna amb el Tonet Castells ( ex- dèficit fiscal i ara cap de recaptació del virreinat )

Puix que sòm d¡època de 'fer francés' la música es un brindis a la 'grandeur'



Publica un comentari a l'entrada