03 de març, 2007


Imposició.

Obligar a una persona o nació a fer una cosa en contra de la seva voluntat.
Aquesta tècnica la fan servir molt les nacions invasores sobre les envaïdes.

Vox clamantis in deserto ..... ( IV )

La llegenda de Sant Medir

Sant Medir era pagès.

Visqué cap a l'any 303 a Sant Cugat del Vallès, durant el domini romà de Dioclecià, que mantingué una forta persecució vers els cristians.


Un d'ells, el Bisbe Sever, sentint-se en perill decideix fugir de Barcelona; perseguit pels romans, emprengué el camí de Sant Cugat on trobà al nostre Sant plantant faves. Li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demana que si és preguntat per ell, els respongui amb la veritat.
Que els digués que mentre ell sembrava les faves el bisbe havia passat per aquell lloc, i que de ben segur el trobarien pocs metres avall.


Els perseguidors en trobar-se a Medir preguntaren pel Bisbe i ell respongué amb la veritat. Un cop dit això, les faves eren crescudes i florides, produint així el miracle.
Sentint-se enganyats, els romans portaren pres a Medir i el van martiritzar juntament amb el Bisbe Sever, al que també havien capturat.

L'orígen del romiatge


L'any 1828, en urbanizar-se l'entorn del carrer Gran de Gràcia, s'instal·la al número 111, -cantonada carrer Sant Marc-, un forn propietat del qui hauria de ser fundador de les Colles, en Josep Vidal i Granés.
Hi ha dubtes sobre el seu naixement, ja que amb les guerres carlines, la crema de convents i l'exanonació dels monjos, hi ha un silenci en els documents.


El forner del carrer Gran no tenia molt bona salut i com era molt devot de Sant Medir, li va prometre que si sanava, cada 3 de març (festivitat del Sant) aniria cap a la seva Ermita a la serra de Coliserola. Això ho faria tocant un sac de gemecs i muntat dalt d'un cavall alhora que feia una passejada pel barri per anunciar la seva prometença a tothom.

Trobant-se millorat decideix el 1830, amb 28 anys, iniciar el que seria la primera peregrinació. Els següents anys el seguiren familiars i amics tot formant la primera colla, la del Vidal.

Després en vingueren d'altres, de Sant Gervasi, Sarrià, Sants, fins al punt que el Diari de Barcelona del 4 de març de 1853 ja informava de la importància que adquiria la festa aplegant aquell any unes 300 persones.


Enguany es commemora el 200 aniversari del naixement de'n Josep Vidal i Granés, fundador de les colles de Sant Medir. Morí al seu domicili del carrer Gran, el mes d'octubre de 1856. El 2006 es commemorarà doncs el 150è aniversari de la seva mort.

La federació de colles
.

L'any 1926 es forma la primera Federació de Colles, desapareixent i tornant-se a constituir l'any 1951 per tal d'unir totes les Colles i impulsar de nou la festa, molt minvada a causa de la Guerra Civil.
Foren uns romeus dels més antics i dels de més fort arrelament a la festa, Duaso, Palau, Milà, Artigas i Soriano, els qui van creure que havia arribat el moment que les colles (llavors, el 1951, n'hi havia catorze o quinze) arribessin a federar-se per tal d'aconseguir una fermesa més gran pel manteniment del romiatge.


Es pot dir que, abans de crear-se la Federació, cada colla celebrava el dia de sant Medir "al seu aire"; particularment la tornada a Gràcia, al vespre, i la desfilada pel carrer Gran es feia a l'hora que li semblava bé a cada colla o, senzillament, a l'hora que arribaven.

La unió, doncs, de totes les colles i el seu agrupament a la Federació, va donar el bon resultat d'aconseguir el grandiós esdeveniment que, per tancar la festa, representava (i avui encara més que en aquell temps) poder veure desfilar totes les colles juntes carrer Gran de Gràcia avall, ple de gom a gom, i enmig de l'intensa cridòria de milers i milers de veïns, grans i petits, recollint els caramels de sant Medir.


El 2001 la Federació de Colles va arribar al 50è aniversari amb un total de 30 colles associades, dels districtes de Gràcia, Sarrià i Sants-Montjuïc.

Festa de Sant Medir


dissabte dia 3 de març - Dolça Festa

Dissabte dia 3 de març
a les 8.00 hores ofrena floral - Monument a les Colles - Plça. Trilla - Barcelona
durant el matí cercavila de les Colles per els Dtes. de Gràcia, Sarrià Sant Gervasi i Sants Montjuic
a les 13.00 hores missa i impossició llaçades a l'esplanada del miracle - Ermita de Sant Medir - Sant Cugat del Vallès
a les 20,00 hores desfilada de les colles pel carrer Gran de Gràcia

Festa de Sant Medir a la Bordeta (organitza: Colla La Parròquia)


Diumenge dia 11 de març

a les 8.45 hores concentració de colles per anar fins a la Bordeta - Jardinets de Gràcia - Barcelona
a les 10,30 hores sortida i cercavila de les colles - Parròquia de Sant Medir - c/ Constitució - Barcelona
a les 12 hores missa i impossició de llaçades a les colles participants

Lliurament de Premis Concurs de Poesía i Relats Breus
Dijous dia 5 d'abril a les 20.30 hores - Ateneu de Sant Gervasi - c/ Atenes, 27 - Barcelona

Lliurament de Premis Concurs de Dibuix i xocolatada
Dissabte dia 21 d'abril a les 12.00 hores - Seu del Dte. de Gràcia- Plça. Rius i Taulet - Barcelona
exposats al mateix lloc del 16 al 22 d'abril

Lliurament de Premis Concurs Aparadors guarnits
Divendres dia 4 de maig a les 21 hores Local Federació de Colles, c/ La Granja, 6 - Barcelona

Tertúlies Literàries
Dissabte dia 12 de maig a les 18.00 hores Local Federació de Colles, c/ La Granja, 6 - Barcelona

Recordant a Mn. Vidal (missa i dinar de germanor)
Diumenge dia 20 de maig a les 12.00 hores - Ermita de Sant Medir - Sant Cugat del Vallè


Font Federació de colles de Sant Medir

3 Martii dies 62ª anni est (63ª in annis bisextilibus) in Calendario Gregoriano. 303 dies manent.

Secundum Calendarium Romanum est ante diem quintum Nonae Martias, quod a.d. V Non. Mar. abbreviatur.


3 de març.

Sant Medir, pagès mr. barceloní; sant Ermenter (o Emeteri) i sant Celdoni (o Celoni), soldats mrs. a Calahorra; santa Màrcia, vg. i mr.

02 de març, 2007

Affrontements violents à Copenhague après l'expulsion d'un squat

Un quartier difficile de Copenhague, repaire de marginaux, a été secoué jeudi par l'évacuation d'une maison de jeunes, foyer depuis 25 ans de la culture »underground», entraînant des heurts violents entre forces de l'ordre et manifestants en colère et l'arrestation de 150 personnes.

»Nous pensons que la situation est relativement sous contrôle. Mais sait-on jamais», a déclaré à l'AFP jeudi soir un porte-parole de la police Flemming Steen Munch.

Selon la même source, parmi les personnes arrêtées figureraient des mineurs et ainsi que quelques étrangers.

Dès jeudi matin, 75 personnes avaient été arrêtées à la suite de cette opération musclée du matin qui a suscité frustration et colère dans le quartier populaire de Noerrebro, favori des rebelles et des squatters depuis les années 80.

Des dizaines d'autres l'ont été en fin d'après-midi à la suite d'une manifestation de soutien regroupant au moins un millier de personnes, qui a dégénéré. Ils ont été emmenés par bus pour interrogatoire.

Des centaines des jeunes ont attaqué les policiers à coups de pavés, de bouteilles et de pots de peinture, les obligeant à battre en retraite, selon les images diffusées en direct sur la chaîne danoise TV2 news.

Font Tageblatt

En Xoan i la Imma tenen amics anti sistema arreu del mon. I en Marianito i Angelito amics policies tambe globals.
La eterna lluita del be i del mal . (Potser del mal i del be o tal vegada del poll i la puça)

Visca Sant Cristòfol!

Canigó


L'aplech

Ab son germá, lo comte de Cerdanya,
com áliga que á l'áliga acompanya,
devalla Tallaferro de Canigó un matí;
ve ab son fill de caçar en la boscuria,
quant al sentirhi mística canturia
se n'entra al hermitatge devot de Sant Martí.

Lo Sant, desde'l cavall, vestit de malla,
encés d'amor, d'un colp d'espasa talla,
per abrigar á un pobre, son ribetat mantell;
Gentil, l'aligó tendre, sa armadura
contempla, y, ab coratge que no dura:
-Mon pare, -diu,- voldría ser cavaller com ell.

... / ...

Jacint Verdaguer

Tot just fa unes setmanes, es rebia amb preocupació generalitzada una notícia entorn a la vocació funcionarial dels universitaris catalans.

Deixant de banda el fet que la informació es basava purament en sensacions i opinions poc contrastades, podem fer l'esforç de considerar-la ajustada.

La qüestió és de gran importància si tenim en compte que el nostre sistema econòmic basa el seu creixement en la capacitat emprenedora i necessita la força creadora del jovent més format. L’aspiració d’entrada a l’administració d’una bona part dels llicenciats catalans podria veure’s, doncs, com un símptoma de falta d’ambició i decadència col·lectiva.

Ara bé, una mirada atenta fa evident un desequilibri en favor de l’administració pública que justifica abastament les preferències dels universitaris catalans. A tot l’estat, Catalunya inclosa, la construcció d’una administració pública moderna ha anat lligada a la consolidació d’una doble categoria laboral.

Una doble categoria laboral que traça una divisió profunda entre els empleats del sector privat i tots aquells que desenvolupen la vida professional sota el paraigua de l’administració. Aquest doble estàndard en drets i deures va més enllà de la seguretat vitalícia garantida als funcionaris, justificada per protegir la intromissió política i donar estabilitat a l’administració pública. És en les condicions salarials i els beneficis socials on aquesta discriminació es fa més evident. No només els sous en determinades categories són totalment fora de mercat, sinó que es garanteixen beneficis com el permís de maternitat, que no es fan extensius al sector privat.

La ironia rere aquest privilegis dels empleats públics rau en el fet que es paguen principalment amb les contribucions d’aquells que no les gaudeixen. Així doncs, no és estrany que els llicenciats catalans facin una mirada a les seves opcions professionals i tardin poc a decidir-se per l’administració.

Font Catalunya Fast Forward

Divertimento...

  • 1956 - el Marroc: el país s'independitza de França.
  • 1956 - Lu Maroccu otteni la ndipinnenza. Lu 2 di marzu è festa nazziunali.
  • 1956 - Marrocos declara sua independência da França;
  • 1956 - Il Marocco si dichiara indipendente dalla Francia
  • 1956 - Morocco declares its independence from France.
  • 1956 - Marokko erklärt seine Unabhängigkeit von Frankreich.
  • 1956 - Maroko postane neodvisna država
  • 1956 – Marokko erklærer seg selvstendig fra Frankrike.
  • 1956 - Marokkó fékk sjálfstæði frá Frakklandi.
  • 1956 - Marokko erklærer sig uafhængig af Frankrig.
  • 1956 – Marokkó függetlenné válik.
  • 1956 - Marokko wordt onafhankelijk.



2 Martii dies 61ª anni est (62ª in annis bisextilibus) in Calendario Gregoriano. 304 dies manent.

Secundum Calendarium Romanum est ante diem sextum Nonae Martias, quod a.d. VI Non. Mar. abbreviatur.


2 de març.

Sant Lluci, bisbe; santa Genara, mr.; beata Àngela de la Creu, vg., fund., de Sevilla; santa Agnès de Praga o de Bohèmia, rel. franciscana.

01 de març, 2007

que tot està per fer i tot és possible.


Gracies, Josep.

L'opi de la quotidianitat ens fa somorts de consciència i a voltes defugim somiar el futur.

Ara mateix
(Miquel Martí i Pol)


Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

1

Pensem-la clara aquesta quietud
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l'espai concret d'ara mateix, l'espai
en què no hi ha cap mena de sorpresa
i tot és vell, i trist, i necessari.

Vam girar full temps ha, i alguns s'entesten
a llegir encara la mateixa plana.

2

Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l'hem fet tantes vegades
que ja ningú no se'n sorprèn; potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirés la història.

Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l'ús que cal; qui sap!

3

Molt lentament giravolta la sínia
i passen anys, o segles, fins que l'aigua
s'enfila al cim més alt i, gloriosa,
proclama la claror per tots els àmbits.
Molt lentament davallen aleshores
els catúfols per recollir més aigua.

Així s'escriu la història. Saber-ho
no pot sobtar ni decebre ningú.

4

Massa sovint girem els ulls encara
i el gest traeix angoixa i defallences.
L'enyor, voraç, ens xucla la mirada
i ens gela el moll del sentiment. De totes
les solituds, aquesta és la més fosca,
la més feroç, i persistent, i amarga.

Convé saber-ho i convé, d'altra banda,
pensar el futur lluminós i possible.

5

¿Qui sinó tots -i cadascú per torna-
podem crear des d'aquest límits d'ara
l'àmbit de llum on tots els vents s'exaltin,
l'espai de vent on tota veu ressoni?
Públicament ens compromet la vida,
públicament i amb tota llei d'indicis.

. Debades
fugim del foc si el foc ens Serem allò que vulguem serjustifica.

6

Ni llocs ni noms ni espai suficient
per replantar l'arbreda, ni cap riu
que remunti el seu curs i ens alci el cos
per damunt de l'oblit. Tots sabem bé
que no hi ha camp obert per cap retorn
ni solc en mar a l'hora del perill.

Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud.

7

Compartirem misteris i desigs
d'arrel molt noble i secreta, en l'espai
de temps que algú permetrà que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l'aigua i la set, l'amor i el desamor.

Tot això junt, i més, ha de donar-nos
l'aplom secret, la claredat volguda.

8

En clau de temps i amb molt de patiment.
Vet ací com podem guanyar el combat
que de fa tant de temps lliurem, intrèpids.
En clau de temps i potser en solitud,
acumulant en cadascú la força
de tots plegats i projectant-la enfora.

Solc rera solc per mar de cada dia,
pas rera pas amb voluntat d'aurora.

9

Ni cap llevant luxuriós, ni cap
ponent solemne. Més ens cal saber
que no hi ha grans misteris, ni un ocell
d'ales immenses que ens empari; res
d'allò que tants de cops han proclamat
amb veu mesella foscos endevins.

Posem la mà damunt la mà i els anys
conferiran duresa a cada gest.

10

Vam preservar del vent i de l'oblit
la integritat d'uns àmbits, d'uns projectes
en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.
I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa
malmet l'impuls de renovada fúria
que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys, crida, barbullent,
la llum d'un temps expectant i frondós.

11

Convertirem els silencis en or
i els mots en foc. La pell d'aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a recer de cap malastre.

Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història.
------------------------------------------------

28 de febrer, 2007

Fa quinze anys ....





Font Ojo al texto un blog amic

Nosaltres, Diana , Carles, ja hi erem esperant. De fet el meu primer programa d'ordinador ja ha complert 25 anys. Ara tenim flamant llicenciats...i molt soufflé conceptual. Els dinosaures a la fi estan condemnats a extingir-se.
Para los que aman el anime y los mangas puede no ser una novedad, pero quería compartir con ustedes algo que encontré hace un par de días. Son las Os-Tan, o Os-Girls, que son personificaciones de sistemas operativos en la forma de niñas o jóvenes.

Son un fenómeno de internet y miles de artistas gozan dibujandolas. Las más conocidas son las de windows, pero existen para todos los sistemas operativos e incluso para algunos computadores. En el cuerpo del artículo les muestro algunas de mis favoritas.

Font Sushi Knights

El transport, principal obstacle per complir Kyoto


D'acord amb un nou informe de l'Agència Europea de Medi ambient (AEMA), publicat aquesta setmana a Copenhaguen, les emissions de gasos d'efecte hivernacle procedents del transport segueixen sent un obstacle fonamental, encara que evitable, perquè la UE arribi als objectius de Kyoto marcats en relació amb el canvi climàtic.

L'informe de l'AEMA, 'Transport and Environmet: on the way to a new common transport policy' (Transport i medi ambient: cap a una nova política comuna de transport), assenyala que la política europea de transport ha de plantar cara al vertiginós creixement de la demanda de transports.

Entre 1990 i 2003, el volum de transport de passatgers va créixer un 20 % en els països de l'AEMA: el transport aeri va ser el que va experimentar un major creixement, el 96 %, durant aquest període.

Si bé les emissions procedents de la majoria dels altres sectors (subministrament energètic, indústria, agricultura, gestió de residus) es van reduir entre 1990 i 2004, les emissions procedents del transport van augmentar de manera significativa a causa del citat creixement de la demanda.


En els països de la UE-15, el transport és el responsable del 21% del total de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) ¿ excloent el transport aeri i marítim internacional. El transport per carretera representa el 93% de les emissions totals procedents del transport. No obstant això, les emissions procedents del transport aeri internacional són les quals presenten un major creixement, atès que s'ha arribat a un increment del 86% entre 1990 i 2004.

En aquest període, Luxemburg i Irlanda van experimentar el major augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle procedents del transport (excloent el marítim i l'aeri), amb uns increments del 156 i el 140 % respectivament.

L'increment mitjà en els 32 països membres de la AEMA va ser del 25%. 'Al suggerir que ens limitem a abordar els impactes ambientals del transport, la revisió intermèdia del Llibre Blanc sobre Transport de 2001 podria interpretar-se com una suavización de la postura europea sobre la necessitat de plantar cara a la qüestió dels volums de transport.

I no ha de ser així', ha declarat la Professora Jacqueline McGlade, Directora Executiva de la AEMA. 'No podem abordar les creixents emissions de gasos d'efecte hivernacle, la contaminació acústica i la fragmentació del paisatge originades pel transport, sense plantar cara a l'augment del trànsit a tots els nivells: en les nostres carreteres i ferrocarrils, en l'aire i en el mar.
Els avanços tecnològics, com per exemple els motors més nets i de menor consum, són molt importants, però la innovació no és suficient per a solucionar el problema de les emissions procedents del transport', ha afegit.

En l'informe també es destaca l'important paper de les subvencions per al transport a l'hora d'orientar l'elecció del tipus de transport.

A Europa es destinen cada any entre 270.000 i 290.000 milions d'euros a subvencions per al transport, gairebé la meitat de les quals es destinen al transport per carretera, un dels mitjans menys respectuosos amb el medi.


D'aquí a unes setmanes, l'AEMA publicarà un estudi detallat sobre les subvencions per al transport.
La contaminació procedent del transport també té efectes directes sobre la nostra salut. Gairebé el 25% de la població de la UE-25 viu a menys de 500 metres d'alguna carretera per la qual circulen més de tres milions de vehicles a l'any.

En conseqüència, segons indica l'informe, es perden gairebé quatre milions d'anys de vida a causa dels elevats nivells de contaminació.

L'informe de la AEMA, 'Transport and Environmet: on the way to a new common transport policy' (Transport i medi ambient: cap a una nova política comuna de transport), és la publicació anual del Mecanisme d'Informació sobre el Transport i el Medi ambient (TERM) de la AEMA, que vigila el progrés i l'eficàcia dels intents per integrar les estratègies per al transport i el medi.

Font Sostenible

------------------------------------------------

1 de març.

Sant Rossend (Salas 907-Celanova 977), bisbe (benedictí); sant Lleó, mr.; sant Albí (s. VI), bisbe (benedictí); santes Eudòcia i Antonina, mrs.

Memòria per matar l'oblit




Poca broma, que amb amics amb talante ....

Un Belge sur sept est pauvre

La pauvreté touche 10,7 % de la population en Flandre et 17,5 % en Wallonie. Les femmes, les plus de 65 ans, les personnes seules et les parents de familles monoparentales présentent un risque sensiblement accru de sombrer dans la pauvreté.

La moyenne européenne est de 16 %. Etre pauvre signifie devoir vivre avec moins de 822 euros par mois pour une personne isolée ou moins de 1.726 euros par mois pour un ménage composé de deux adultes et deux enfants.

Font Le Soir

--------------------------------------------------------------------

Ací benvolguts Castells i Solbes , menys màgia Borrás amb la macroeconomia i més aplicació en la microeconomia.

Per si us vau perdre la clase : El cost marginal de produir un pobre es netament superior al benefici marginal esperat per aquell qui us paga la campanya electoral.

I la externalització a tercers empobreix el conjunt ... les vostres butxaques també.

Avui celebrem el dia de la independència de la República Dominicana. La evolució de la seua economia en el darrer segle ... un exemple a no imitar . La seva clase política tampoc, encara que en Balaguer fos d'arrels laietanes.
Català. (llengua)

És la 7a llengua més parlada d'Europa. És mil·lenaria i pròpia dels Països Catalans.

Considerada la primera llengua invisible del món, només serveix per a estar per casa. El parlen 10 milions de persones però com si no.

Algun polític espanyol ha dit que la parla en la intimitat. Malgrat que no es pugui ni anar al cinema a veure una pel·lícula en aquest idioma asseguren des d'Espanya que és una gran sort parlar-la. ???????????

Propostes per l'hereu....


Bezirk plant Gebühr für Autofahrt durch Köpenick.

Köpenick Die Altstadt Köpenick gilt bei Kraftfahrern als Problemzone. Wegen der vielen Verkehrsschilder und Baustellen. Aber auch wegen der Poller und Verkehrsschleifen, auf denen man hinein- und wieder hinausfährt.

Aber nicht hindurch. Alle Hürden haben das Ziel, den Durchgangsverkehr zu verhindern, Lärm und Schadstoffe aus den alten Straßen fernzuhalten und sie angenehm zum Flanieren zu machen. Doch die erhofften Besucherströme bleiben aus. Und der Unmut der Händler wächst.


Font Berliner morgenpost


Si amb el robatori i la usura de les zones blaves no en teniu prou...aquí trobareu carn fresca. Sagnar el poble i esbudellar els pobres, ben segur que puntua per ser progre.

28 de febrer.

Sant Rufí, mr.; sant Hilari, papa (sard, 461-468).
El proper dimarts nova perspectiva sobre el duet a la fi de la quarta escena
----------------------------------------------------------------------------

27 de febrer, 2007

Fluxes i d'altres

Font Servei d'estudis del BBVA

FEBRER

Quan la Candelera riu, el fred és viu. Quan la Candelera plora, el fred és fora. Tant si plora com si riu, ja vé l'estiu!!
La Candelera és jornalera.
Si vols bon aller, planta'l pel febrer.
Neu de febrer, aigua en un paner.
Fins al febrer t'espero, al març em desespero.
.../...

Al meu amic LLuís...



Benvolgut Lluís ...seu be, relaxa't, .. pren alè i frueix-ne suaument. Del teu amic Leo Dèlibes.

  • Duo

    LAKMÉ
    Dôme épais
    le jasmin
    à la rose s'assemble
    rive en fleurs,
    frais matin,
    nous appellent ensemble.
    Ah! glissons en suivant
    le courant fuyant
    dans l'onde frémissante.
    D'une main nonchalante,
    gagnons le bord,
    où l'oiseau chante.
    Dôme épais,
    blanc jasmin
    nous appellent ensemble!

    MALLIKA
    Sous le dôme épais
    où le blanc jasmin
    à la rose s'assemble,
    sur la rive en fleurs,
    riant au matin,
    viens, descendons ensemble.
    Doucement glissons:
    de son flot charmant
    suivons le courant fuyant
    dans l'onde frémissante.
    D'une main nonchalante
    viens, gagnons le bord,
    où l'oiseau chante.
    Sous le dôme épais,
    sous le blanc jasmin,
    ah! descendons ensemble!

    LAKMÉ
    Mais je ne sais
    quelle crainte subite
    s'empare de moi;
    quand mon père va seul
    à leur ville maudite,
    je tremble d'effroi!

    MALLIKA
    Pour que le dieu Ganeça
    le protège, jusqu'à l'étang
    où s'ébattent joyeux
    le cygnes aux ailes de neige,
    allons cueillir les lotus bleus.

    LAKMÉ
    Oui, près des cygnes
    aux ailes de neige,
    allons cueillir les lotus bleus...

    LAKMÉ
    Dôme épais
    le jasmin
    à la rose s'assemble,
    rive en fleurs,
    frais matin,
    nous appellent ensemble.
    Ah! glissons en suivant
    le courant fuyant
    dans l'onde frémissante.
    D'une main nonchalant,
    gagnons le bord,
    où l'oiseau chante.
    Dôme épais,
    blanc jasmin
    nous appellent ensemble!

    MALLIKA
    Sous le dôme épais
    où le blanc jasmin
    à la rose s'assemble,
    sur la rive en fleurs,
    riant au matin,
    viens, descendons ensemble.
    Doucement glissons:
    de son flot charmant
    suivons le courant fuyant
    dans l'onde frémissante.
    D'une main nonchalante
    viens, gagnons le bord,
    où l'oiseau chante.
    Sous le dôme épais,
    sous le blanc jasmin,
    ah! descendons ensemble!


----------------------------------------------------
  • 806 - Charlemagne prévoit le partage du royaume entre ses fils. Charles, Pépin et Louis se voient attribuer des parts équitables du royaume, mais la mort prématurée des deux premiers laissera Louis seul héritier
  • 1510 - Afonso de Albuquerque conquista Goa.
  • 1626 - Le cardinal Richelieu promulgue un édit interdisant les duels en France.
  • 1670 - Arles (el Vallespir): els Angelets de la Terra s'apoderen de la vila (Revolta del Vallespir).
  • 1700 - Scoperta dell'isola della Nuova Britannia
  • 1767 - Expulsión dos xesuitas de España pola pracmática sanción de Carlos III.
  • 1793 - València: s'hi esdevé una revolta contra els francesos de la ciutat.
  • 1801 - Espanha declara guerra a Portugal, no âmbito da aliança com a França de Napoleão Bonaparte..
  • 1844 - A República Dominicana consegue a sua independência do Haiti.
  • 1950 - A Índia apresenta a Oliveira Salazar a primeira proposta de negociação para a reintegração dos territórios de Goa, Damão e Diu na União Indiana. A proposta é recusada.
  • 1976 - Il Sahara Occidentale dichiara l'indipendenza

27 de febrer.

Sant Gabriel de la Dolorosa (1838-1862), rel. passionista; beata Francina-Aina Cirer, vg. paüla, de Sencelles (Mallorca); sant Baldomer (†660), sotsdiaca de Lió; santa Honorina, vg.

25 de febrer, 2007

Ca la Susi ...el balneari del consultor

Sr d. Fran.co Renart y Arus

Madrid 10 noviembre 1832

Amigo mio. Recibe con paciencia mis pegigueras y disimula si solo cuando las hay tomo la pluma para escribirte. Necesito de ti como verás.

Para el día de S. Gaspar presentamos al Gefe algunas composiciones en varias lenguas. A mí me ha tocado el catalán, y he forjado estos informes alejandrinos que te incluyo para que lo revises, y taches y enmiendes lo que juzgares pues yo en mi vida las vi mas gordas. Pero es menester que lo hagas pronto de manera que el viernes 16 por la noche ya tengas entregado el papel corregido á mi amigo d. Ant.º Bergnes impresor calle de Escudellers nº 13, y esto sin falta alguna pues interesa muchísimo que no sea mas tarde. Mira que lo exijo de tu amistad.

Mi fecunda mitad va á escupir otro chiquillo á mas del que estaba en el telar cuando te fuiste de aquí. Ponme a los pies de Madonna, renueva mi amistad al hereu y escribe si quieres, ó si no, no por esto será menos amigo tuyo mil cosas al Sr. Arus, Mudrano, Felipe Miguel Ferrer, Planella y demás gente del bronce.

B. C. Aribau

La patria

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,

Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,

Dels núvols e del cel de lluny vos distingia,

Per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,

Com guarda vigilant cobert de boira e neu,

Guaites per un forat la tomba del Jueu,

E al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superb front coneixia llavors,

Com conèixer pogués lo front de mos parents,

Coneixia també to so de tos torrents,

Com la veu de ma mare o de mon fill los plors.

Mes, arrencat després per fats perseguidors,

Ja no conec ni sent com en millors vegades;

Així d’arbre migrat a terres apartades,

Son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m'haja tret una enganyosa sort

A veure de més prop les torres de Castella,

Si el cant del trobador no sent la mia orella,

Ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport,

E veig del Llobregat la platja serpentina,

Que fora de cantar en llengua llemosina,

No em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis,

Que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,

La llengua d'aquells forts que acataren los reis,

Defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l'ingrat que, en sonar en sos llavis

Per estranya regió l'accent nadiu, no plora,

Que en pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,

Ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,

Quan del mugró matern la dolça llet bevia;

En llemosí al Senyor pregava cada dia,

E càntics llemosins somiava cada nit.

Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,

En llemosí li parl, que llengua altra no sent,

E ma boca llavors no sap mentir ni ment,

Puix surten més raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat

Que puga d'home en cor gravar la mà del cel,

Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,

Que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat

Cessarà de cantar de mon patró la glòria

E passe per ta veu son nom e sa memòria

Als propis, als estranys, a la posteritat.

---------------------------------------------------------

Infinitas, hoc signo repraesentata, est numerus vel notio quasi numerica quae adhibetur ad multas sententias mathematicas, philosophicas, et theologicas explicandas, quibus omnibus modis variis absentiam finium aut termini intellegitur.

Nonnumquam homines, in locutione vulgari, loquuntur de infinitate in rebus finitis sed diu perenniis; ita hora, si quid invitus facere cogaris, videatur infinita. In aliis talibus casibus, saepe infinitas significat "rem maiorem quam maximam quam excogitari possit". Saepe etiam, homines loquuntur de plure quam infinitas, vel infinitate + 1, quae immo quippe ambae sunt nugae. In mathematica, infinitas usurpatur quasi numero puro. In quibusdam autem scholis rationis, infinitas e contrario non putatur esse numerus, sed conceptio theoretica.

In philosophia, tempus et spatium ratione infinitatis explicentur, ut descripsit antinomia prima Immanuelis Kantii. Infinitum tempus appellatur aeternitas. In philosophia Graeca, gratia exempli in Anaximandris Ἀπείρωντι, infinitas est origo et fons omnium. In rebus theologicis, infinitas fit Deus. In theologia Iudaea et Christiana, sicut in opera Duns Scoti, Deus est infinitus non quantitate, at potestate.
Font Wiquipèdia

Repsol


La noticia que avui publiquen els diaris és positiva: el portal de
Repsol incorpora el català, sent la primera cotitzada a l'Ibex 35 que ho fa.

Fa temps que amb en Josep Ma Canyelles hem parlat que les pràctiques i els enfocaments de les empreses en matèria de responsabilitat social han d'incorporar la qüestió del català. Fa pocs dies em van entrevistar per tal de valorar la memòria de responsabilitat social d'Abertis. Estava en català. Els hi vaig recomanar que donessin valor a aquest fet. No masses empreses que editen memòries ho fan.

Una empresa socialment responsable a Catalunya ha d'utilitzar amb normalitat el català.

Font Blog d'en Carles Campuzano