20 de desembre, 2008

17. Especial Montilla i ( V I )... Esperame en el cielo !

Molt Honorable President Montilla, sisé missatge obert per Vos, amb tot l'afecte i tendresa una petita dissortada història d'un cor i dos amors :





Esperame en el cielo




Teniu raó President, aquest és un 'bis', una 'propina', un petit 'extra' fruït de la insistència i el furor de la claca, del poble.

Tan de temps ensabonant-nos amb el 'pans et circenses', tants esforços per fer-nos imbècils eterns, i ara resulta que ens agrada, que li hem trobat folla dolçor en això de l'espectacle, dels 'tabloids'.

Àdhuc si la conya es fa del vostre extraordinari Govern que ens guia i il.lumina jorn rera jorn. Nogensmenys vull esmentar la necessitat de posar, negre sobre blanc, els vostres sentiments, la passió desenfrenada amb José Luís.

Per això aquesta lletra 'multimèdia' plena de sentit si escolteu la música i gaudiu de la lletra.



Que batega en el Molt Honorable cor? Que li direu al ZP més encisador ?




"Espérame en el cielo corazón
Si es que te vas primera
Espérame que pronto yo me iré
Allí donde tu estés


Espérame en el cielo corazón
Si es que te vas primero
Espérame en el cielo corazón
Para empezar de nuevo


Nuestro amor es tan grande
Y tan grande que nunca termina
Y la vida es tan corta
Y no basta para nuestro idilio

Por eso yo te pido por favor
Me esperes en el cielo
Y ahí entre mil nubes de algodón
Haremos nuestro nido
"


És clar President, l'amor és cec. Per això en ZP us respondrà amb tendral veu:










"Somos novios
pues los dos sentimos
mutuo amor profundo

y con eso
ya ganamos
lo más grande de este mundo.

Nos amamos,
nos besamos
como novios,
nos deseamos
y hasta veces sin motivos,
sin razón, nos enojamos


Somos novios
Mantenemos un cariño
limpio y puro;
como todos
procuramos el momento
más oscuro.

Para hablarnos,
para darnos el más dulce
de los besos
recordar de que color son los cerezos
sin hacer más comentarios:
somos novios

Solo novios ,
siempre novios
somos novios
."



Ai Pepe !


Ai Pepe !


Ai que s'hem trenca la veu !


Poca vergonyes ! Trujots ! Impresentable duet ensucrat que em fa cornut i em demana pagar el beure. Per a tots dos , tercer i darrer 'bolero' amb veu de dona:





Cobarde


" ... / ... mi corazón se ha hecho para un hombre más digno y con valor ... / ... "





Nota: Assaig de narrativa fantàstica. Qualsevulla semblança amb la realitat és pur efecte estocàstic.



Publica un comentari a l'entrada