16 de febrer, 2008

Els diners / El dinero / The Money

"... / ...
EL desempleo, que era por término medio de un 3,5 por ciento de la fuerza de trabajo en 1969, se elevó al 4,9 por ciento en 1970 y al 5,9 por ciento el año siguiente.
Y los pecios al por mayor, que eran de 106,5 en 1969 (19
67 = 100), subieron al 110,4 en 1970 i a 113,9 en 1971 (6).
Lo mismo que anteriormente el desempleo no era la alternativa a la inflación. Como antes, ambos podían coexistir.
.. / ..."
John Kenneth Galbraith, Money Biblioteca de Economia Barcelona: Editorial Orbis, S.A. 1988



Tot just mirant endavant el panorama és un 'deja vú' .

Excesivament lluny en el temps i en la memòria estan els records de l'ínclit Ministre d'Economia Solchaga i del seu jove substitut a qui avui alguns amb sorna nomenen com 'tio Pedro'.

Altament recomanables son les darreres entrades a Catalunya FFW titulades :
+ocupació +atur -riquessa i també Crisi i miopia, l'error keynesià.

La estulticia de la clase política sembla no tenir límits i el reguitzell de regals i promeses, es fum que la crua realitat acabarà per esberlar.


A casa sempre hem sentit dir que 'd'on no hi ha, no en pot pas rajar' .


Avui el contribuent, val a dir la mesocracia aprimada i mesella, esta fiscalment escanyada, culturalment anorreada i policament esquilmada.


La base productiva es obsoleta i 'el sol , la pandereta i la totxana' vorejen l'abisme.

Afortunadament tenim polítics aspirants al proper Nobel d'Econòmia que ens fan dormir tranquils.

Potser es bo que recordin ...




O potser cal començar per:







Blogged with Flock