22 de març, 2008

Be positive

"Hi ha coses que depenen de nosaltres, i n'hi ha d'altres que no depenen de nosaltres . Depenen de nosaltres 'enteniment, la decisió. el desig, l'aversió, i en un mot, tot allò que és obra nostra; en canvi, no depenen de nosaltres el cos, les possessions, la reputació, els càrrecs ni, en un mot, tot allò que no és obra nostra.
A més les coses que depenen de nosaltres són per naturalesa lliures, sense entorpiments ni traves, mentre que les coses que no depenen de nosaltres són poc sòlides, servils, entorpidores, alienes."

Epictet, Manual d'ètica.



L'estoïcisme d'Epictet ens convida mitjançant l'exercici de la voluntat, a tenir ple domini de nosaltres mateixos.

Sens dubte un bon consell pel nostre estol d'opinadors, d'intel·lectuals i polítics que fan del gemec, la renúncia i el mirar a casa dels altres, la seva màxima de vida.

Els signes dels temps albiren nous horitzons, i es nostra oportunitat i nostra responsabilitat esdevenir plenament. Depèn de nosaltres mateixos.

Dels altres és potestat el delme fiscal, la gasiveria inversora, el jou de la llei forastera, l'imposició de la llengua, l'espoli de les nostres empreses i tot allò que ja és prou conegut fins el fàstic més extrem.

De nosaltres, esmolar el cervell toix, aplicar el seny, fer feina ben feta, prestigiar el país, les persones i les nostres tradicions.

Hi ha qui, mesell i poruc, tot just somnia amb un país 'de primera'. Senzillament depèn de nosaltres tenir el millor país del món. Sense embuts.

16 de març, 2008

Creació de riquessa vs redistribució de pobressa.



"Los gobiernos de economías que tienen abundancia de recursos tienden a conseguir ingresos extrayéndolos; los gobiernos de los países que tienen pocos recursos , fomentando la creación de riqueza."


Bates, Robert H. (2000) , Prosperity and violence: the political economy of development, Cambridge Massachusetts, pág. 108











Refets de la mascletà electoral, exultants de 'talante', tinturada de rosa i més rosa la nostra petita terra, enfilem curulls d’optimisme aquest quadrienni ple d'incerteses i obagues.

La cosa pinta bastos ( Índex se preus de consum IPC. Febrer de 2008 ) i més bastos ( El mercado aumenta su confianza )

El cost laboral creix i també la base energètica esberlant la confiança d'empresaris i consumidors.

Se'ns fa difícil donar crèdit a les velles receptes macroeconòmiques d'inspiració Keynesiana . L'efecte multiplicador de la despesa pública equival a l'efecte viril de la pastanaga; val a dir 'zero patatero' i avui no hi ha capacitat de polítiques monetàries autòctones.

Si feu un repàs a les hemeroteques trobareu que:

1. La solució clàssica del socialisme i altres taxonomies d'esquerres demana una queixa feréstec sobre els preus (àdhuc els del cinema com fa l'ínclit Raúl Moreno), una xerrameca sobre prendre als rics per donar als pobres i un increment notable de la pressió fiscal sobre les classes mitges i les professions liberals.

Imagineu que als pobres no se'ls pot robar perque no tenen res a prendre i els rics no es toquen perquè paguen campanyes electorals i advocats poderosos. (Insistim, només és una faula sense base sòlida contrastable)

2. La solució clàssica del conservadorisme més visigòtic rau en la necessitat de fomentar el mercat, aprimar l'estat i abaixar impostos per accelerar la economia.

Imagineu que als pobres no se'ls pot robar perque no tenen res a prendre i els rics no es toquen perquè paguen campanyes electorals i advocats poderosos i són germans, cosins, cunyats o amics dels amic. (Insistim, només és una faula sense base sòlida contrastable).

Un modest corol.lari fora que paguen els plats trencats els qui gaudeixen d'una nòmina, són professionals liberals o tenen senzillament un petit negoci per sota del centenar de treballadors.

Un segon modest corol.lari fora que cap de les dues receptes incentiva o facilita la creació de riquesa. De fet ofeguen l'iniciativa privada i malmeten la eficiència del conjunt i la qualitat de la democràcia moderna.

Féu un cop d'ull al resum que en Marc Prenafeta del Grup Hayeck fa sobre l'escrit development as freedom del Nobel Amartya Sen. I apliqueu les màximes a casa nostra.


Reforçant el text que encapçala la entrada, direm que Catalunya és, fonamentalment, un país de pocs recursos curull de persones creadores de riquesa.

Amb exemples clars i recents com Estònia o Malaisia no hi ha excusa per lamentar el preu de les entrades del cinema.

Polítiques fiscals liberals i progressistes , incentius a la excel.lència del capital intel.lectual, millores de la qualitat democràtica, regles senzilles i clares, incentius a la inversió, reconeixement del mèrit son opcions a l'abast dels actuals responsables polítics.

La ignorància econòmica i la estultícia executiva tenen un cost difícilment recuperable.

Tanmateix, no hi ha substitució possible a la responsabilitat individual.

La responsabilitat social només ho és si és individual, perquè responsabilitat requereix llibertat, sense llibertat no hi ha responsabilitat. Però llibertat amb quina finalitat? Econòmica solament?, és el PIB l’únic indicador que ens ha d’importar? Hayek engloba el progrés econòmic com a un element més dins del desenvolupament de la llibertat.

Al final el que cal és veure no només el capital humà sinó el “human capability” (concepte també d’Adam Smith) és a dir la possibilitat que tot individu ha de tenir de viure i desenvolupar la seva vida lliurement.


Certament serà un quadrienni apassionant .

--------------------------------------------------------------------------------




Gross Domestic Product (GDP) is a convenient way of measuring and comparing the size of national economies. Annual GDP represents the market value of all goods and services produced within a country in a year.


Enviat amb el navegador Flock