12 d’abril, 2008

Crisis, what crisis ?.....

Ahir, tot fent sobretaula, una pregunta innocent lliscà sobre la taula:

hi ha crisi ?

i un elemental annexe:

de quina dimensió i fondària ?















Doctors te la Església, i economistes la nostra societat , amb llurs profètiques visions apocalíptiques o esperançadores.

La realitat és, però tossudament crua.

En primer lloc fem turisme per la plana del IMF (a Madrid conegut com 'Fondo Monetario Internacional' ) i el seu espectacular mapa interactiu.




Més enllà de la dada esperada de creixement del GDP ( Gross Domestic Product o 'Producto Interior Bruto' en roman paladino ) xifrada pel 2008 en un minúscul 1,8, cal examinar amb cura la gràfica tendencial.



Si la línia vermella representa l'entorn U.E. i la blau cel els ACP en desenvolupament , el drama 'made in spain' es representa en color marró 'caca'.

Una figuració cromàtica excelsa !


























Si focalitzem el nostre 'overview' més aprop, podem aprofitar dades de la OECD ( a la Puerta del Sol en diuen OCDE ) qui facilita periòdicament uns molt acreditats 'Economic Outlook' el número 82 fou el proppassat final de 2007.

Especial atenció sol·liciten les sèries numèriques catalogades a la plana de l'esmentat report. corresponen a estadístiques i en destaquem les dedicades a :


Més clar, l'aigua.



Ens plau dedicar aquest post a un colomenc patrici anomenta Ral, quí tinguè l'acudit de queixar-se pel preu del cinema enlloc de deixar de gaudir-ne o be de fer-se empresari, muntar una cadena de cinemes i oferir els bitllets a meitat de preu.

En economia pots riure (Jambo bwana ) queixar-te o pots produïr riquessa.

Hi ha unaltre possibilitat molt arrelada a la riba del Manzanares:

El golf y la segunda vivienda impulsan a madrileños a escaparse en AVE a Málaga para pasar el fin de semana
Más de la mitad de los trenes se quedan sin plazas los viernes y domingos y el resto tiene una alta ocupación. El 70% de los visitantes posee una casa en la provincia y los hoteles ofrecen paquetes vacacionales

Font El Sur , dissabte 12 d'abril

A casa ja ens explicaven de menuts que : " Els 'senyoritus' és paguen les putes amb la suor del poble que treballa ".

Misteris de la econòmia.

07 d’abril, 2008

Jorn joliu,... consciència de pau i serenor

7 Aprilis dies 97ª anni est (98ª in annis bisextilibus) in Calendario Gregoriano. 268 dies manent.
Secundum Calendarium Romanum est ante diem septimum Idus Apribes, a. d. VII Id. Apr. abbreviatur.




Hui he enfilat els 43, val a dir el corriol que mena de la plenitud vers la senilitat, car el temps és be preuat però certament limitat.

Gràcies a les dotzenes i dotzenes d'amics (amigues), coneguts (conegudes), col•legues, parents i demés humans (i animals) que heu tingut a bé esmerçar temps i talent en felicitar-me.

Jorn joliu i consciència de pau i serenor, enmig d'un món ple de brogit i follia.



Tothom sap apreciar allò que ha viscut, especialment el qui pensa i medita a una edat avançada; sent amb confiança i comoditat que ningú no li ho pot prendre.
Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832) Poeta i dramaturg alemany

43 primaveres .... a crazy party 'chez' Susi

A Ca la Susi el 'client' és la raó d'ésser i el 'core bussiness. Hui la disbauxa es total i 43 primaveres ballen a ritme.


06 d’abril, 2008

De salzes i pollancres vora el riu..


Arrel de l'esbudellament de l'arbrat en la nostrada Plaça de la Vila, he sentit una nostàlgica crida ecològica.

Comptat i debatut, veig difícil afegir valor als amables i precisos apunts de Montserrat, en Príap o en jcm61 en els seus respectius blogs.

Així doncs, ple de tremp, obro finestrals a altres perspectives: El nostre magnífic passeig de ribera, fruit de la visionaria perseverança d'aquell jove anomenat Antoni Fogué, consort de la ínclita Manuela de Madre i Ortega, destacada patrícia del món colomenc de la rosa i el puny.

Avui, un cop més, em badat a solei, deixant lliscar suaument la nostra visió del mon. 'Ai las' una imatge esborrona la serenor del nostre esperit estoic: enguany el riu és més brut i més pudent que mai.

Reflexionem-hi

L'any 2001, sota el terrible règim conservador i feixista de'n Pujol I , Catalunya comptava 270 estacions depuradores ( 248 amb una capacitat de 550 hm3/ l'any i El Prat de LLobregat amb 100 hm3 l'any addicionals ) i fins 100 estacions potabilitzadores amb capacitat per 600 hm3 l'any 43 embassaments per emmagatzemar uns 5.800 hm3 d'aigua l'any.

L'any 2008 la nostrada Generalitat de Catalunya, un quinquenni llarg sota govern super progressista i camaco , doblat el pressupost disponible per gastar ( o malbaratar ) declara pel que fa a depuradores 335, més prop de 140 en construcció.

De fet és el resultat d'aplicar allò que fora previst pels antics gestors de la 'res pública'. Ara després de viure de rendes i ja amb el llop de la sequera a tocar la cleda de les seves instal.alcions, la Agència catalana de l'aigua ( No confondre amb la Agència catalana d'intel·ligència) presenta a Tarragona la sumptuosa 'política de l'aigua a Catalunya 2007-2010' .

Una proposta de quadrienni per allò de no caure en 'plans quinquennals' d'èpoques pretèrites. Ay Baltasar!

Evidentment una proposta rigorosa i sòlida, com tot allò que flaira eco - socialisme 'pijo progre'; erra ja en la primera pàgina tot establint la població de la nostra terra en 7,1 milions d'éssers humans i una quantitat indeterminada de gossos i cabrits.

Es prou conegut que Sanitat té per bones més de 7,5 milions de targes sanitàries efectives l'any 2007 i una addicció quotidiana de nouvinguts a l'esmentada xifra. En definitiva qualsevulla prospectiva racional ha de preveure més enllà dels vuit milions de catalans en els anys propers i no menys de nou o deu a mig termini.
La Agència ens il.lumina fins el 2025 com nou far de Rodes !

Tanmateix i pel que fa al motiu d'aquestes ratlles, esta previst l'epígraf 'Descontaminació de l'aqüífer del Besós' amb una imprecisa data de posada en servei entre el 2011 i el 2014. La dotació pressupostària són uns generosos 14 milions d'EUR nominals ( amb una inflació subjacent per damunt del 4% inter anual , el s.
2014 no sumen 10 milions actualitzat ).


Estabornit per la munió de cèntims i la noble generositat d'aquest governants, no entenc perquè el riu te ara l'aigua bruta i el futur més negre.