01 de maig, 2008

Europa... primer de maig

LLegeixo al Jornal Tribuna de Macau

Bruxelas impõe taxa ao calçado de Macau

" Os sapatos que a RAEM vende para a União Europeia vão passar a pagar um imposto de 16,5 por cento. A decisão é o resultado de uma investigação da Comissão Europeia, que concluiu que os exportadores chineses estão a usar o território para escapar às taxas alfandegárias. "

La justificació rau en frenar el 'dumping' que realitzen els exportadores xinesos, enviant sobretot calçat de pell a preus de cost fent servir Macau com plataforma per estalviar l'aranzel que la U.E. els va adjudicar.

És evident que darrera del preu final del producte xinés a les botigues de casa nostra, hi ha no únicament un cost material de producció, ans també un flagrant 'dumping social' , si més no a ulls de la nostrada vella Europa.

De fet, en la primera puixança dels dits 'tigres asiàtics' , el aleshores president dels EEUU, Bill Clinton, denuncià públicament aquesta asimetria en les condicions laborals i cobertura social entre el món occidental i els nous exportadors orientals.



Un problema extraordinari per la comunitat internacional. Si s'exigeix un benestar social a la manera occidental, la economia oriental te risc de 'xoc'

D' altra banda llegeixo al Tageblatt de Luxembourg

Zone euro: l'inflation ralentit à 3,3% sur un an en avril, le chômage stable à 7,1% en mars pour le 3e mois consécutif

" L'inflation dans la zone euro a décéléré à 3,3% sur un an en avril, après un record à 3,6% en mars, mais reste élevée en raison de la flambée des prix énergétiques et alimentaires, selon une première estimation mercredi de l'office statistique européen Eurostat.

... / ...

Dans ses prévisions économiques de printemps publiées lundi, la Commission européenne a fortement relevé sa prévision d'inflation en zone euro cette année à 3,2% (contre 2,6% auparavant), un taux jugé "préoccupant"


Zone euro: le chômage stable à 7,1% en mars pour le 3e mois consécutif

.../ ...

Les Pays-Bas ont affiché le taux de chômage le plus bas de l'UE, à 2,6%, tandis que les taux les plus hauts ont été enregistrés en Slovaquie (9,8%) et en Espagne (9,3%).
En France, le taux de chômage s'est établi à 7,8%, inchangé par rapport à février. En Allemagne, il est de 7,3%, en légère baisse par rapport aux 7,4% de février, selon Eurostat.

Dades ambivalents que fan confiar en una estabilització dels nivells d'atur arreu d'Europa encara que hi hagi llocs com l'Estat espanyol on la clatellada serà monumental.

En el conte de la llagosta i de la formiga el govern de la 'Villa y Corte' no ha exercit de 'formiga' i ha encomanat la seva mediocritat al miracle del Sol i de la totxana. Coses que té el creure's llombrígol del món.

En patim, però, les conseqüències a casa nostra i els darrers informes sobre pobresa i exclusió social són demolidors.

Avui no hi ha excuses ni governs anteriors recents on justificar-se. Curt i ras, l'esquerra i dins d'ella el comunisme i el socialisme, és una estafa monumental.

Es una enganyifa econòmica, és una estafa social, es un filibusterisme ideològic que només canvia (a millor) la vida dels seus quadres dirigents. Com apuntava en una entrada anterior, l'exemple del 'Centru civic' a Bucarest deixa bocabadat.


Ara be, si en data tan assenyalada, furguem en la nafra sagnant del roig descafeïnat, fora injust no assenyalar de manera clara els voltors de blau elegant.

Val a dir que això no ens ha d'amagar l'ansia per la carn fresca i jovenívola a l'altre vesant ideològic.

Europa és encara avui, un espai de convivència (amenaçada) i de llibertat (tutelada) i de moment la nostra millor esperança.

Tinc presents alguns amics del Grup Hayek a Catalunya i un somriure fàcil m' il·lumina tot recordant que aquest extraordinari pensador econòmic.

L'ànima absolutament liberal de Friedrich A. Hayek el porta a dir l'any 1976 a "Desnationalisation of Money. An Analysis of the Theory and Practice of Concurrent Currencies' que la moneda única Euro és una utopia abominable:


"Aparte de que es improbable que los paises miembros lleguen a un acuerdo sobre la política a seguir en la práctica por la autoridad monetaria común y que es inevitable que algún país vea empeorada (y no mejorada ) su propia moneda, no parece tampoco probable que, incluso en las circunstancias más favorables, su administración fuera mejor que la de las actuales monedas nacionales. Además, en muchos sentidos, una única moneda internacional, si no esta mejor administrada, es pero que una moneda nacional."


Avui el barril de petroli Brent sura els 110 $ per barril ( en la barrera dels 30$ a finals dels 70 ) .

Quin primer de maig hi hauria avui sense l'euro?






27 d’abril, 2008

La Fenice, la flor i nata de la 'vechia signora' festeja

És 24 d'abril. un jorn després de Sant Jordi, patró de Catalunya i una nit abans de San Marc, patró de la Serenissima Venècia.

Nit de gala, doncs, en qui com casa nostra fòu antiga potència de la mediterrània. La Fenice està avui esplèndida i la flor i nata llueix arreu.




Compartim amb els venecians un gust refinat per la cultura i la sensibilitat i prova n'és que exercim la tradició de regalar roses i somriures.


Com explica 'Ràdio ca foscari' : " Per festeggiare il santo, da tradizione i veneziani regalano alla propria amata un bocciolo di rosa (el bocolo), pare per l’amore che sbocciò un 25 aprile di molti anni fa, tra due giovani che si guardavano attreverso il roseto che sorgeva sulla tomba dell’Evangelista. "

Encara que també podem trobar una explicació molt més romàntica:

" In occasion of the Fest of the Patron Saint, Venetians males use to gift the bocolo (red rose bloom) to their beloved; about the origin of this gift we know two legendary hypothesis.
Venezia Palazzo Ducale Noè

One is related to the story of the troubled love between the noblewoman Maria Partecipazio and Tancredi the troubadour. In the aim to overcome the social class differences, Tancredi goes to the war seeking for an army glory to high himself to the upper level of his beloved. Unlukly, after serving as a valiant soldier the orders of Charles the Great in the War agains the Arabians in Spain, he is wounded to death, and falls over a rose bed that become red by his blood. Dieing, Tancredi relyes on Orlando the paladin to bring a bloom from that plant to Tancredi's beloved Lady in Venice.

Orlando mantains the promise and reach Venice the day before the St. Mark Patron Day, and gives the bloom to the Lady as the last love message from her, now dead, suitor. The morning after Maria Partecipazio is found dead herself, with the red bloom sat on the heart, and since that Venetian lovers use that flower as an emblematic love pledge.

The other legend we know, suggests that the Tradition of the bocolo came from the rose bed growing aside the grave of St. Mark the Evangelist. The plant would has been gifted to a sailor from the Giudecca Isle called Basilio, as a prize for his cooperation in purloining the Saint Body of the Patron to Venice from Turkey.

The rosary was planted in the garden of Basilio, but became the borderline of the property divided in two parts by Basilio´s sons, when he died. The two branches of the family became later rival, with some blood too, is said, and the plants stopped flowering.

On a 25th of April, many years after, a first-sight love sparkled between a girl from one branch of Basilio's Family and a boy belonging to the other. The two youngs falled in love watching each other through the rose bed separing the properties.
Cavalli di San Marco

The rosary accompained the raising of this love with a marvellous red flowering, and the guy got one and gifted it to the girl.

In memory of this happy end love, that would had reunified the two families in peace, Venetians still now offer the red rose bloom to their beloved Ladies.

A curious and very Italian detail might be that the bocolo is also the gift that sons use to bring to their moms in that day."


Tènen, com nosaltres amb l'onze de setembre, la desgràcia que en tan senyalada data també s'escau l'aniversari de la Liberazione. Enguany amb polèmica a l'Alguer.

Més enllà dels tòpics, els canals, els gondolieri, ... enguany podèu aprofitar



El Guggenheim és 'per se' recomanable en qualsevol moment.




Donar de menjar a l'ànima acostuma a ésser una inversió sòlida pel futur de la espècie humana, encara que hi ha qui es fa enterrar al costat dels seus estimats gossos.