10 de maig, 2008

Els Coloristes... arrels amb cultura

Ahir al capvespre, trobada anual del "Grup d'art Els Coloristes", pintura local colomenca i cau d'artistes i de cultura.




L'amic Boronat un "gentleman" de cap a peus fa d'imatge pública d'un grup heterogeni que ha fet de la pintura i el color un 'leitmotiv' consubstancial al seu viure quotidià.

Després del protocol i el cava ritual per obrir la exposició homentage al Patronat pro Aplec de la Sardana, celebració i teca a Ca n'Armengol , el bulli colomenc d'en Paco on uns fogons extraordinaris fan de la gastronomia un art sublim.

Dels presents destaco dues persones excepcionals: En Damià que ara celebra el seu centèsim primer aniversari (101) en envejable salud i lucidesa - L'any passat encara va córrer la cursa de El Corte Inglés -.

També esmento en "Siscu" , eminència local i expressió viva de la millor tradició il.lustrada dels catalans d'un segle ja finit.

D'ell és la paternitat d'aquestes ratlles plenes de fina ironia :

".../...

A la falda d'un turó

del Besós a la ribera,

nostra bella població
creix com una carabassera.

La-la-ra, la-la-ra ...


S'han fet d'or els promotors
construint i fent millores
en façanes, ascensors,

i escales elevadores.


La-la-ra, la-la-ra ...

Si seg
uim creixent tan fort
dintre de poques setmanes,
semblarem "el Nova York"
de les terres catalanes.

La-la-ra, la-la-ra ...


En el Cúbics hi haurà hotels
en enjardinades zones,
i a la Rambla, un gratacels

prop de les torre bessones.

La-la-ra, la-la-ra ...


Sens dubte unes pinzellades impressionistes plenes de color, sobre una dissortada ciutat farcida de grisos i penombres.



Per una volta, comparteixo, 'Ai las' el lúcid discurs d'en Josep Piqué a l'Avui




Blogged with the Flock Browser

07 de maig, 2008

Post festum.. pestum

Ara que encara és recent la evolucio d'atur i ocupació en el nostre racó de món, trobo encertat fer turisme pel darrer imperi global.

Puntual com sempre, el Servei d'Estudis del BBVA , ens serveix ja esmicolades, les xifres dels Estats Units:



  • Employment in the nonfarm payroll decreased in April for the fourth straight month, though at a lower-than- expected pace of 20K vs. our forecast of 100K
  • The private services sector added 81K jobs in April, boosted by a relatively strong rebound in professional and business services, together with the ongoing solidness of health and education (52K), and leisure and hospitality services (18K). Government contribution to payroll moderated to 9K in April from 14K in March
  • Employment in the goods producing sector lost 110K jobs in April, as construction (-61K) and manufacturing (-46K) continued to experience severe losses
  • Hourly earnings expanded 0.1% in April, with the twelve-month change at 3.4%, the lowest since January 2006.
  • Average weekly hours decreased slightly to 33.7 from 33.8 in March
  • According to the household survey, the unemployment rate eased to 5.0% in April from 5.1% in March. The labor force participation remained unchanged at 66.0%

Malgrat la obligada letania "No es tan grave como aparenta" , no tenen més remei que apuntar:

"This is because the main risks to economic activity persist and have the potential to deteriorate the labor market situation even further. Indeed, employment reacts with some lag and thus, major adjustments are still likely. Moreover, the housing meltdown continues –rising foreclosures and falling home prices-, while financial markets conditions continue to be fragile as suggested by recent Fed actions –rate cuts and increasing injections of liquidity. "

En definitiva que sóm a les portes de l'infern : << Lasciate ogne speranza, voi ch'intrate...... >> o potser només del purgatori , tot just a la entrada de la Primera Terrassa

Aquí, la supèrbia es purga carregant pedres gegantines a l'esquena, que impedeixen als penitents caminar drets. Això ensenya el pecador a que l'orgull carrega de pes l'ànima i que és millor alliberar-se'n. A més, al terra hi ha gravats exemples històrics i mitològics per demostrar les virtuts de la humilitat. Com que el pes de les pedres fa anar les ànimes amb l'esquena encorbada, aprenen dels gravats del terra durant el seu camí.

LLàstima que a la "Villa i Corte" no condecorin els ministres del ram, lliguant-los la creu del 'Valle de los Caidos' al coll.




Blogged with the Flock Browser