26 de juliol, 2008

To be a consultant,... What's this ?




Jugar amb boles de colors. [ To play onself with coloured balls ] pot ser la resposta un xic càustica de molts coneguts.

Dijous sopar d'estiu de l' empresa on he servit els darrers anys i també el meu sopar de comiat.

Emocions a banda, vaig tenir l'honor de parlar i ser escoltat [ no sempre és una dupla sincrònica ] i ara en poso negre sobre blanc el fil conductor.


Hui, tres tríades de pensaments i tres desitjos finals car dotze és número màgic i perfecte segons molts antics i entenimentats.

Tríada 1 Que és 'ser consultor' ?

Al meu entendre fonamentalment 'ser consultor' és preguntar, és raonar, es interioritzar.

Preguntar

Demandar puix la pregunta és la porta al coneixement. No sempre que escoltem, allò que ens entra ens aporta valor. Però preguntar, preguntar i preguntar , ens pinta el terreny, ens marca el perímetre, ens dibuixa els corriols. En definitiva mena cap a les solucions.


Raonar

No n'hi ha prou en preguntar i descobrir, ans cal també dedicar temps a l'estudi, raonament, aprenentatge , a la tasca intel·lectual que permet moure els 'grans' problemes dels notres clients. Moure'ls de davant dels nostres ulls fins a deixar-los en el palmell de la nostra ma.

Raonar permet fer d'un obstacle insalvable, una sol.lució explicable, un 'bussines case' una anècdota en el nostre itinerari vita.

Interioritzar.

La consultoria és confiança i és proximitat. Només la interiorització de les realitats, dels problemes, neguits, esperances de l'altri ens fan propers, autèntics als ulls de qui en nosaltres confiança ha dipositat.

Fer nostre allò que ens és aliè, exercir de persones al bell mig de persones.


Més enllà de la mirada acadèmica, dels apunts 'sobre' l'ofici de consultor, del exercici del magisteri fruit dels anys, un canvi de cicle requereix també un repensar-se un mateix i un balanç propi. Per això les dues següents reflexions triàsiques són respectivament una 'introspecció' i una 'prospectiva exterior' sobre els sentiments personals i la meva particular aprehensió de la 'way of life'.


Tríada 2 Mirar de 'portes endins'

A l'hora de fer balanç i com 'touts les matins du monde' hem poso davant del mirall i guaito 'deep into my own eyes' . Tres idees força suren irrefrenables: Passió, 'Ora et labora', 'pau interior'

Passió


En tot allò que som i que fem, la passió ha de surar per totes les costures: Passió per viure, per treballar, per cardar, menjar, dormir, estimar,...

Hi ha persones que passen com espectres per la vida i és jubilen en boira gris. Crec que com be diuen aquelles noies del ' Azucar moreno' ..."sólo se vive una vez' . Si un matí en aixecar-nos ens costa anar a la feina o tanquem un jorn amb sensació d'avorriment, de no créixer; si hem de mirar el rellotge per l'hora de plegar aleshores tenim un problema de fons (i greu).
Cal canviar de feina, de parella, de dieta, ... el que calgui per retrobar la passió en el que sóc i en el que faig

Ora et labora

Catalunya és terra benedictina. Afirmació rotunda per rememorar la guia sintètica de l'ordre de Cluny : "Ora et labora" Val a dir "Resa i treballa" o en termes actuals " raona i actua".

Igual que les vaques remuguen la pastura que mengen, nosaltres hem de dedicar temps i esforç de l'enteniment a raonar, repensar, estructurar tot allò que les nostres interpel·lacions i els nostres sentits ens han apropat.

Però també la meva vida són els meus actes, el sortir fora de mi i més enlla d' "arreglar el món en dues sobtretaules" crec profundament en fer, en moure's. Sense esperar ordres ni consignes. La La iniciativa personal feta des de la reflexió m'ha donar èxits i fracasos i per això creixement personal 'Rien ne va plus !'.

Pau interior


El meu ofici, el vostre però també, en general la vida moderna i urbanita, ens fa tornar a casa amb angoixes, problemes, neguits, un run run al cap i al cor. Per viure i per viure en plenitud cal 'pau interior' val a dir consciència de calma serena.

El 'bussines excutive stream" em porta records d'èpoques desbocades, trepidants, amb tsunamis d'adrenalina .... i en el fons res de res. Avui tinc cara estima per la meva 'pau interior' i per això reflexiono sobre tot allò que vol provocar-me el trencament d'aquesta joia personal.


Tríada 3 Mirar de 'portes enfora'

Finalment uns fils de pensament sobre el que crec i penso en adreçar-me fora de mi. [Sartre in memoriam] Tres nous fils conductors: 'feina ben feta' , 'estimar, respectar' i 'pla vital'


Feina ben feta


Concepte 'pujolià' escarnit, mofat i ridiculitzat avui més necessari que mai. En tot allò que faig, en tot allò que vosaltres feu, ... 'sempre a punt i tant com puc' .. deixem-nos la pell per fer-ho el més ben fet possible. Si faig amb aspiracions de treure un 5 i em va malament l'examen, segur que suspenc. Si demano la LLuna, treballo per un 10 i rellisco, possiblement marcaré el 7 o el 8 i la excel·lència esdevindrà notabilitat però no mediocritat abjecta.

Estimar, respectar

Només s'estima allò que ens resulta propi i per tan que ens és conegut. Els antics savis ja en deixaren per escrit dissertacions profundes. Crec sincerament que cal fer un esforç per respectar i estimar les persones, els llocs, allò que ens envolta i configura el nostre ecosistema social. I estimar té alguns vectors com el compromís i la gratuïtat.

Pla vital


Més enllà de la immediatesa, del dia a dia , del 'corre que fem tard' també tinc el convenciment que ens cal deturar el temps, reflexionar, dedicar un espai a repensar el que som i el que volem ser. No cada dia, no cada dos mesos, però si al llarg de la nostra vida em de trobar moments on perfilar 'com em veig a mi mateix d'ací cinc anys'.

Una prospectiva personal que ens ajuda a aclarir, a separar allò de substancial a allò que resulta accessori o fins i tot contraproduent. Tenir clar la destinació ens facilita escollir el corriol correcte a defugir distraccions i bifurcacions.

Val pel món professional, val pel món personal, val per les relacions interpersonals.


Rodolí final

Be, dit concentrat com a la paella,
aquí hi ha una mica de la nou moscada i una mica de la canyella
que donen colors
a aquest anys d'ofici com consultor





Nota: agraeixo les correccions del bon amic J.C.. Una bona comfitura ha de presentar-se en un pot que li faci justícia