04 d’octubre, 2008

L' ensenyament és dessagna.

Ahir fou noticia la manifestació dels mestres i professors de la nostre ciutat. No reclamen sou, senzillament volen fer la seva feina ben feta.

Dos-cents nens sense escola, nouvinguts al carrer, aules masificades, manca de recursos i govern 'pijo progre' que llença els diners de tots en regalar llibres obviant els problemes de fons.




Dèiem en una entrada anterior que a Santa Coloma (2007) hi ha un 6,30 % de població analfabeta !, un 23,16 % sense estudis ( 6,30 + 23,16 = 29,46 'outsiders') i un 30,35% addicional amb estudis primaris ben justets.



Podeu trobar avui (2008-10-04 ¡) al diari 'El Pais' aquest paràgraf:

" Los Objetivos de Lisboa pactados por la Unión Europea en 2000 aspiran a que la tasa de abandono prematuro de la escuela -índice de población de 18 a 24 años que no ha completado el bachillerato o Formación Profesional y no sigue ningún tipo de formación- se sitúe en los países comunitarios por debajo del 10%."

Fora fàcil i estèril abraonar-se en la incompetència maiuscula de socialistess, republicans, ecos, pseudo comunistes i tuti quanti paràsits que s'autodenominen d' "esquerres".

Exactament igual de fàcil i estèril que acarnissar-nos en l'infumable model educatiu de populars, conservadors i demés fauna depredadora encerclada per la cleda 'de dretes'.

Fixeu-vos que en el districte VI els guarismes ens parlen d'un 8,31 % analfabet, 25,64 % sense estudis i 27,62 % amb primària. Val a dir 61,58 % de les persones.

Si retornem als 'Objectius de Lisboa' (el link us porta al document en versió ES-ES perque no hi ha CT-CT) podeu trobar-hi:

  1. Un máximo del 10 % de abandono escolar prematuro
  2. Disminución de al menos el 20 % de la proporción de alumnos con problemas de lectura
  3. Al menos el 85 % de las personas de 22 años debe haber concluido la enseñanza secundaria superior
  4. Aumento en al menos el 15 % del número de titulados de matemáticas, ciencias y tecnología, con una reducción simultánea del desequilibrio entre hombres y mujeres
  5. Participación del 12,5 % de la población adulta en el aprendizaje permanente

Si consulteu per exemple el lloc de la 'Euroregió Pirineus Mediterrània' trobareu l' Informe sobre el grau d'assoliment dels Objetius de Lisboa a l'Euroregió Pirineus Mediterrània que ens indica que preocupa realment als nostres gestors públics. De fet Santa Coloma és a anys llum dels nivells que propossa aquest article a Eureka i d'altres questions com les que es desenvolupen ací.

De la xerrameca melíflua d'aquest artícle al Diari de Girona fins al hipervincle escapçat de l' Observatori Socioeconòmic. del portal de la Generalitat i ha el camí de sirga, el corriol des de la ineptitud enmascarada vers la decrepitud total. La mort per ofegament d'un poble mil.lenari.

Fa trenta anys un exercit de persones amb ideals i esperances (molts d'ells adscrits al P.S.U.C ) encarava els canvis de règim amb voluntat i innocència de fer un món millor.

Aquesta 'Guerra dels trenta anys' , aquesta lluita en les trinxeres, el mantenir la nostra 'Linea Maginot' educativa en les nostres 'limes' interiors, a la frontera colomenca, de Badalona, de Sant Adrià, ha nodrit una immensa llista de baixes, d'abandonaments, de ferits (depressions, estrès, impotència, desencisa ment, fàstic).

Cadàvers anònims i supervivents ahir manifestants, quantificats amb un senzill percentatge en un full de càlcul a no se quin despatx gris, setena planta, aire condicionat i planta artificial. Com diu l'adagi castellà "Difunto que hace tanto bien, requiestcant in pace, amen".

Benvolgut e 'inepte' gestor de la cosa publica amb tota estima li dic ,'Indocti discant, et ament meminisse periti' que ... 'Errare humanum est, perseverare autem diabolicum' , i per si la seva estultícia no li permet comprendre-ho, tradueixi per : 'No és això companys'.





Difícilment podem gaudir d'una mirada amable i serena sobre el paisatge colomenc nostrat ['leit motiv' d'aquest espai blogaire ].

Deixo per l'amable lector tres píndoles per exercitar la reflexió.

1.- ____________________________________________________



2.- _____________________________________________________



3.- _____________________________________________________



__________________________________________________________________

I una joia musical com sempre, l' aria "Depouis le jour" de Louise, [gràcies Gustave Charpentier]que ens retorna al món colomenc, la vaga dels mestres, i el puny esquerre enlairat del 'cinturón rojo'.








01 d’octubre, 2008

Pro memoria

Ara fa uns dies em sacsejà una entrada de Lourdes Muñoz en el tuitter que feia així:

" noticia:FAO/Hambre: 'Aumenta a 923 millones el numero de personas que pasa hambre en
el mundo
. ' (EFE), es terrible
"

El comentari 'es terrible' em recorda la "compasió ultraconservadora " d'en George W. Bush. malgrat provingui d'una persona intel·ligent, absolutament compromesa amb el seu món i la defensa de valors que compartim.

De fet acostumo a llegir fonts com The Standard , Reuters Africa o la mateixa United Nations i potser per això en sóc més 'concerned' com diuen els anglosaxons.

Noticies menys esfereïdores , com aquesta de Kenya apareguda a The Standard em frapen particularment. Tal vegada perque vaig tenir la oportunitat de sentir de viu viu la joia dels infants senzills, camí de fang, motxilla a l'esquena, somriure als llavis, innocència als ulls fent per arrivar a l'escola.








Una oportunitat d'aprendre que molts dels nostres conciutadans de la vella i grassa Europa malmeten sense escrúpols ni enteniment.

De fet si a Catalunya, 'La Nostra' malda per esdevenir la pitjor televisió pública de totes les que és fan i desfan, a Àfrica trobem dignes exemples d'esforç per explicar el món com aquesta noticia sobre el còlera a Irak , o aquesta altre sobre els desplaçats involuntaris.


Potser la debacle financera i els set o més anys de vaques magres posteriors han de fer perdre la són als 'camacos' urbanites i ens han de retornar a valors humans i positius.




I un fil per escoltar



Nota al peu : Les fotografies són nostres i nostre és el cor en el que en batega el record.

28 de setembre, 2008

[Des de 41º.07º latitud N. i 1º16º longitud E.]


He rebut un amable comentari anònim en el blog que em dona com referència [Des de 41º.07º latitud N. i 1º16º longitud E.].

Tafaner de mena cerco quin punt de l'univers és.




I vist de més lluny, un paradís a tocar la imperial Tarraco.



No encerto a endevinar qui hi ha al darrera d'una signatura tan precisa.

Ara be em porta al cap un comentari de sobretaula dimarts a migdia. Aquell matí en J.A.M. enfila a trenc d'alba cap a Girona puix unes gestions eren inajornables.

A migdia haven dinat ens comenta : He fet en un dia [1] allò que ha Barcelona m'hagués demanat gairebè una setmana i mitja.

Al punt de les vuit al Registre Mercantil, després Ajuntament, pagament a Caixa d'estalvis, Trànsit, Transports, tornada a Trànsit i tornada a Transports.

Feina feta i ben encarrilada mercés a persones amables i disposades, lluny del tòpic del funcionari encantat, bocabadat i esmaperdut.


Ambdues ciutats (Tarragona i Girona) gaudeixen del caliu humà que dona la pròpia dimensió de la trama urbana, la coneixença interpersonal, la distància a la metròpoli cosmopolita i pijo progre que és Barcelona , ...

Sens dubte les poblacions que les envolten gaudeixen d'aquest tracte humà, res a veure amb el que patim els suburbis satèl.lits del Cap i Casal.

Puix que el títol és precís, apunto que a mitja tarda, al voltant de quarts de set sóc a [ 41º.32º latitud N. i 2º04º longitud E.].
Aquí i enmig del xàfec de pluja i de la crisi, les idees i els projectes fan xup xup. Una estona més tard [ 41º.38º latitud N. i 2º17º longitud E.] és e caliu de Can Boadas i el ritual dels sibarites .

Aquí, Davinia exposa amb cruesa els efectes de la crisi: dotzenes de fallides, morositat a dojo, setmanes a fí de més que esdevenen via crucis i calvari per munió de famílies.

És la microeconomia, la de les persones i el viure o malviure camí de la vellesa, molt lluny de lesw dolces tardes daurades que [Des de 41º.07º latitud N. i 1º16º longitud E.] omplen de pau i serenor l'esperit del meu immemoriat escriba.



I un 'ritornello' suau.