18 d’octubre, 2008

Sturm und Drang

"Amicus certus in re incerta cérnitur", en català és pot explicar com "L'amic veritable es proba en la hora incerta".


Foto Carla Bordes Delta de l'Ebre 2008.

Doncs, incerta resulta la hora en que el meu particular corriol vital em feu encreuar amb qui avui, patrici tarragoní, rememora amb ironia dita coincidència jovenívola.

Puix que escrit és "Bona diagnosis, bona curatio" anem a pams i recapitulem quines són les pinzellades fins avui.

Moment de màxima expectació, val a dir parafrasejant l'inici del segon llibre de la Eneida "Contícuere omnes, inténtiqüe ora tenébant".

1. L'individu em coneix abastament.

2. Viu a Tarragona capital però fou colomí tendral.

3. No és de la tribú "Sioux", es a dir , de la secta Pujoliana.

4. Té coneixements de Geografia [Des de 41º.07º latitud N. i 1º16º longitud E.]

5. Gaudeix de principis econòmics i possiblement també de principis morals.

6. Varem coincidir en la voluntat de progrés social.

7. Lamentablement encara no ha estat correctament 're programat' i de tan en tan li degoteja l'ànima esquerranosa i alternativa.

8. Ha llegit en profunditat els escrits de Weber sobre burocràcia i els de Nietzsche sobre jerarquia i poder.

9. Potser viu a Rambla Nova cantonada Ixart o potser treballa a la "Agència Tributària Española" sucursal Tarragona.

10 Te passió per la Sagrada Familia o per un edifici singular amb façana a tres espais urbans.

11. Malgrat la deformació sociata o pseudo-comunista que traumatitza la seva adolescència a evolucionat a posicions sobiranistes.

12. És un pèl xovinista i considera corbs als españols que ens roben la sang, la suor i la menja dels nostres fills.

13. Per fer-se perdonar els rampells 'progres' barretinejava participant en un esbart dansaire.

14. Per fer-se perdonar els rampells 'catalufos' exercía d'eremita local dalt del turó "Puig Castellar"

15. Fumava xocolata o marihuana al Poblat Ibèric.

16. Curat d'aquesta addicció, va caure en la obsessió pels classics ( Horaci, Ovidi, Sèneca, Cristòfol, ...)

17. No marca la casella de la esglèsia en la seva liquidació d'I.R.P.F. , deixant a Caritas amb el cul enlaire.

18. Te 'mono' de cervesa 'natural'

19. No li va la cosa aquesta del BSDM car la troba massa urbanita i Barcelonina.

20. Comença a tenir panxa i arrugues, je je.


Desprès d'aquest exercici d'exegesi i hermenèutica, resulta clarificador haver minvat el nombre de candidats coneguts que encaixen en aquest perfil macròfag.

Gairebé una dotzena de dotzenes volten i volten pel meu cap i els noms van i venen. Haig de confesar que en la meva tendra joventut tenía la extranya manía de participer en nombroses iniciatives socials i culturals.

Aquí en deixo testimoni amb un reguitzell d'instantànies on faig de colom protagonista i pacients coloms i colomes em perdonen l'arrogància novella.









Reconec, marcit, decrèpit, senil, la baixa de la meva minsa 'potència intel.lectual' , l'escadussera retentiva que em fuig, la debilitat de la meva memòria per centrar un sospitós consistent.

Vaja que ni posant un ciri a Santa Rita i un altre a San Domenec.


Per això, tot emulant la Europol, crido al món una ordre de recerca i captura d'aquest subjecte que em fa ballar el cap. Confio en el sentit cívic de la nostra ciutadania, en la seva delació desacomplexada que arrossegui al patíbul al meu anònim tarragoní.

Hoc volo, sic iubeo, sit pro ratione volutas



Hui el so d'una lamentació, un xiuxiueig, un wishpering sublim.

Parysatis: Le Rossignol Et La Rose - Natalie Dessay




17 d’octubre, 2008

White collars ... black pòckets

"Be aware of the pickpockets" és una manera clara i directa d'explicar a les persones de bona fé " Vigileu les carteres!!".

De fet a banda d'alguns carrers al centre de Barcelona, hi ha propostes per omplir, amb cartells d'advertència, també totes les entrades a les entitats bancàries, el racons dels caixers automàtics, les portes del Banc d'España.

Curt i ras, estalvies uns cèntims, et prives d'això i d'allò i trinco trinco, bitllo bitllo agarres els teus diners, i els portes a aquesta gent que fa negoci amb els cèntims dels altres , amb els meus cèntims.

A canvi que me'ls conservin, els deixo fer rics amb els meus estalvis, els deixo que em cobrin per posar-me'ls i per treure'ls, per mantenir-los també.

Es a dire els deixo els meus diners per que em cobrin i perque els aprofitin i a això en catala en diem "Ser cornut i pagar el beure".



Ah ! I als altres , successors de Don Laureano Figuerola i Cia. els donc un deialme, un tribut, una penyora de conquesta a fi que paguin policies que em despullin en agafar un avió, que em multin en passar un minut el temps de la zona blava,....Diners manllevats de la meva suor i dels meus afanys per pagar polítics mediocres amb carrecs de confiança llepes i molts encàrrecs mitjançant escrupulosos concursos publics a "aquells" i no al "altres".

"Aquells" guanyen fortunes i viuen com Alí Patxà i fins i tot munten (muntaven ) SICAV's per engatussar-me els meus estalvis.

Això si, malbaratats, llençats els cèntims en eixes i altres prioritats ultra - mega - super - importants, es clar, no queda un ral a la caixa per pagar pensions, per pagar dependències, viudetats, formacions profesionals, assitències, etc.

Donem gràcies que gent tan entenimentada, amb tantes llums, tan tecnòcrata tingui tanta misericòrdia de nosaltres i com fèu el gran timonell a la Xina, ens guiin, ens menin, en aquesta etapa de turbulències i tribulacions.

Sort en tenim d'aquest exèrcit de "White collars " , salvapàtries que amb els meus diners, m'ajuden a empobrir-me content i feliç. Beatus ille qüi procul negotiis



Jo per si de cas, veint que si si, que són "white collars" però amb "black pokets" posaré un ciri a Santa Bárbara i sense deixar de pagar - els catalans sempre paguen- procuraré salvar-me tot solet.

I si algú em tiba la mirada, posaré cara d'idiota, com fria en Claudi Tiberi i amb el somriure ben gros cantaré:

jambo - kenya musik

Jambo, jambo bwana / Hello, Hello Mister
Habari gani, mzuri sana / How are you? Very well.

Tuimbe tucheze sote / Let us sing, let us all dance

Kiswahili ni lugha ya Africa / Kiswahili is the language of Africa


Leo tufurahi hakuna matata / Today let us be happy -- there are no problems

Reggae babu kubwa hakuna matuta / Reggae is the godfather -- there are no problems



Burudani sali -- hakuna matuta / The rhythm is good -- there are no problems

Aah tucheze sote -- hakuna matuta / Aah, let's all dance -- there are no problems


Kiswahili ndlo lugha yetu ya Africa / Kiswahili is our African language

Upende usipende utapenda kwa hakika / Like it or not, you must like it

Michael Jackson kaimba Kiswahili / Michael Jackson sang in Kiswahili

Lionel Richie kamfuata ni wa pili / Lionel Richie was another one

Mukae vivyo hivyi siku zote kwa amani / You should keep up that spirit always in peace

Maisha Africa yatakua na thamani / Life in Africa will be of value


Tuimbe tucheze tuseme Kiswahili / Let us sing, let us dance, let us speak Swahili

Supu ya uyoga ni tamu kwell kwell / Mushroom soup is really sweet




15 d’octubre, 2008

La gazza ladra

La Gazza Ladra ( ! ) és sens dubte una famosísima òpera de Giacomo Rossini inspirada en el 'libretto' que sorgí de les mans de Giovanni Gherardini.

Melodrama en dos actes presenta moments com:

Fernando, Ninnetta
Egli/ella sol mi fa tremar.

Il Podestà

Via, deponi quel rigore. Vieni meco e lascia far.

Fernando

Vituperio! Disonore! Abbastanza ho tollerato.
Uom maturo a magistrato, vi dovreste vergognar!

Il Podestà

Ah, per Bacco!

Fernando

Rispettate il pudore e l'innocenza.

Ninnetta

(Caro padre, oh Dio, prudenza.)

Il Podestà

Temerario!

Fernando

Non gridate.

Ninnetta

(Vi volete rovinar!)

Il Podestà

Vieni meco.

Ninnetta

Sciagurato!

Fernando

Rispettate l'innocenza!

Il Podestà

Cos'è questa impertinenza?

Ninnetta

(Ah, partite!)

Fernando

(Sì, t'intendo.)

Il Podestà

Brutto vecchio, se più tardi… E tu senti.

Ninnetta

Mostro orrendo!

Fernando
, Ninnetta
(Infelice! Tu mi guardi e ti debbo, oh Dio, lasciar.)

Il Podestà

(Trema, ingrata! Presto o tardi te la voglio far pagar.)


Libretto sencer [La gazza ladra] gentilesa de "La Fenice"

La proclama de la pròpia honorabilitat podria surar aquests dies de llocs com Borsa de Barcelona, aquest oasi daurat on l'Honorable Joan Hortalà i Arau és va retirar després de fer Molt Honorable President número 126 un tal Jordi Pujol i Soley.



Fotografia: Guillem Carol

Vida boèmia, plena d'enamoraments, emmirallaments i encantaments escrita per ERC els darrers 28. Tantes festes, tantes nits en vetlla per retornar als orígens, al no res, a la foscor suburbial .

Per molt que clami la cúpula en niuada a la 'menjadora' del nostre Govern (recordeu el "tites, tites,... " del Molt Honorable Pujol), per molt que proclami la seva honestedat, les seves 'mans netes', finalmemnt no hi ha "Gazza ladra".

Benvolguts, la incompetència és una circumstància pròpia particular de cadascú, com aquella sornegueria de qui proclama "cien años de honestidad" per acabar comandant "el ribot" que ha lobotomitzat l'Estatut"

Ja fa temps que està escrit "D' on no en hi ha, no en raja" i no cal que us feu mala sang. Això vostre no te remei, ni arribat el cas fent com la tendre Ninnetta tot encomanant-vos a la Moreneta






Ninnetta
Di piacer mi balza il cor. Ah, bramar di più non so:
E l'amante e il genitor finalmente rivedrò. L'uno al sen mi stringerà.
L'altro… ah, che farà? Dio d'amor, confido in te, deh, tu premia la mia fè!
Tutto sorridere mi veggo intorno. Più lieto giorno brillar non può.
Ah, già dimenticato i miei tormenti. Quanti contenti alfin godrò!


Potser preferiu sentir aquesta píndola tan escaient aquestes jornades de raiers borsaris



Nota al peu: De lladre, pocavergonya, estafador, miserable, en aquesta entrada només heu de trobar i sempre en sentit figurat la nostrada "gazza ladra" ; no fora cas que el tal Garzón s'ens posés calent i ens vulgui engarjolar.


8.000 up and smile

Dalt del cel, vuit mil amunt, encara gairebé dues hores per veure l' "skyline" barceloní [no confondre amb "skull" line barceloní ], a vista d'ocell la foscor de la nit llisca esberlada pel vol de retorn.



Jornada a la capital, la capital d'Europa, de la vella, bruta, disortada Europa. Brussel.les ha estat avui l'ull del meu particular cicló laboral.

Noves persones i nous decorats mentres les paraules brollen a dojo: flaams, wallon, english, spanish, català, i fins i tots uns mots xiuxiuejats en ucranïnés a cau d'orella , ingredients d'una macedònia total, d'un Dragon Khan lingüistic, de la nova Babel funcionarial, del management i el 'continental business'.

Parada a Machelen i després circumval·lant la capital , incursió a Capucienenlaan i retorn perimetral congestionat. En el sarró 'flashos', petits apunts d'un viatger que voldria escriure 'Cuentos de la Alhambra' de Washington Irwing i tot just encadena quatre mots escadussers.



El "landscape" resulta d'un verd agradós, autopistes amortitzades amb vorals mooolt amples i cartells fàcilment il.lustratius [el flamenc no destorba]. Edificis madurs i façanes atemporals, rails al terra, dinar en una fonda de cantonada amb força dècades impregnades als murs.

Amanida sorprenent, aigua "chaudfontaine" glaçada (ironia belga ?), serietat i rigor a la feina, mirades netes de blaus intensos, (azurros que en diríen els fills d'en Garibaldi).



Explicacions de primera ma i amb 'casus cognitio' sobre qui, que i com a Fortis; conductors amables i civilitzats, aeroport de tornada, xocolata, i "task list fot tomorrow".

Enrera queda l'Estat esquerdat, els compromisos adquirits, les encaixades de mans i 'ai las' la intensitat d'unaltre jorn camí de la jubilació, la senectud i el temps etern.

Posiblement ha arribat l'hora de finalitzar el llibre i plantar l'arbre car la tercera marca en el meu full de serveis, arriba ara fa disset anys.

Tal dia com avui però de l'any 1964 , un pastor negre anomenat Martin Luther King era reconegut amb el premi Nobel de la Pau. Recordeu aquells mots que feien: "I have a dream that my four little children will one day live in a
nation where they will not be judged by the color of their skin, but by
the content of their character."


Jo no tinc un somni, però si esperança i tossuda voluntat fer deixar un món millor del que he trobat. I tú ?



Valse et Choeur

(Les étudiants et les jeunes filles entrent
bras dessus, bras dessous, suivis des
musiciens. Les bourgeois et les villageois
sont derrière eux. Les musiciens
commencent à jouer.)

CHOEUR
Ainsi que la brise légère
Soulève en épais tourbillons
La poussière des sillons
Que la valse nous entraîne!
Faites retentir la plaine
De l'éclat de vos chanson

MÉPHISTOPHÉLÈS
(à Faust)
Vois ces filles gentilles!
Ne veux-tu pas
Aux plus belles
D'entre elles
Offrir ton bras?

FAUST
Non! fais trêve à ce ton moqueur,
Et laisse mon coeur à son rêve!

SIÉBEL
(entrant)
C'est par ici que doit passer Marguerite!

LES SOPRANOS
(s'approchant de Siébel)
Faut-il qu'une fille
A danser vous invite?

SIÉBEL
Non! Non! je ne veux pas valser!

CHOEUR
Ainsi que la brise légère
Soulève en épais tourbillons
La poussière des sillons
Que la valse nous entraîne!
Faites retentir la plaine
De l'éclat de vos chanson.

(Marguerite paraît.)

FAUST
La voici! c'est elle!

MÉPHISTOPHÉLÈS
Eh bien! abordez-la!

SIÉBEL
(s'approche de Marguerite)
Marguerite!

MÉPHISTOPHÉLÈS
(se tient devant Siébel
et lui barre le chemin)
Plaît-il ?

SIÉBEL
Maudit homme! encore là!

MÉPHISTOPHÉLÈS
Eh quoi! mon ami, vous voilà!
Ah! ah! vraiment! mon ami vous voilà!

(Siébel recule devant Méphistophélès,
lequel le chasse de la scène et se dirige
vers les danseurs. Marguerite traverse
la scène.)

FAUST
(accostant Marguerite)
Ne permettez-vous pas,
Ma belle,
Et je n'ai pas besoin qu'on me donne la main!

MARGUERITE
Non monsieur! je ne suis demoiselle, ni belle,
Et je n'ai pas besoin qu'on me donne la main!

(Elle s'en va.)

FAUST
(la contemplant)
Par le ciel!
Que de grâce, et quelle modestie!
O belle enfant! je t'aime

SIÉBEL
(revenant)
Elle est partie!

MÉPHISTOPHÉLÈS
(à Faust)
Eh bien?

FAUST
Eh bien! On me repousse!

MÉPHISTOPHÉLÈS
(riant)
Allons! à tes amours,
Je le voix, cher docteur,
Il faut prêter secours!

(Il se retire avec Faust et prennent la
même direction que Marguerite.)

JEUNES FILLES
Qu'est-ce donc?

AUTRES JEUNES FILLES
Marguerite,
Qui de ce beau seigneur refuse la conduite.

ÉTUDIANTS
Valsons! valsons!
Valsons encore!

JEUNES FILLES ET ÉTUDIANTS
Valsons! Valsons toujours!
Ainsi que la brise légère
Soulève en épais tourbillons
La poussière des sillons,
Que la valse vous entraîne!
Faites retenir la plaine
De l'éclat de vos chansons.
Jusqu'à prendre haleine,
Jusqu'à mourir,
Un Dieu les entraîne;
C'est le plaisir!
La terre tournoie
Et fuit loin d'eux,
Quel bruit! quelle joie
Dans tous les yeux
Jusqu'à perdre haleine,
Jusqu'à mourir
Un Dieu les entraîne;
C'est le plaisir!


Dedicat a Nani




14 d’octubre, 2008

Narcisisme i self màrketing.

Avui una entrada breu puix toca matinar.


Dimarts 14 d'octubre, vigilia de Santa Teresa de Jesús, recordem Martin Luther King a quí en aquesta data fou concedit el premi Nobel de la Pau.



Aquest serà dia d'anada [i tornada] a Brussel.les, un dels dos cors de la Unió Europea i aprofitant aquesta dimensió més globalitzada del meu envellir, aprofito per enmirallar-me en el món gran i petit alhora que dibuixen els origens dels amables lectors d'aquest racó internauta.

Així les estadístiques d'avui dilluns mostren:








Persones d'arreu que fidels a la cita cibernètica, llegeixen les nostres modestes entrades a la xarxa. I les estadístiques farcides de dades, ens ofereixen aquestes gràfiques:







Per molts són xifres minses, esquifides; per nosaltres un motiu que ens esperona a llaurar, adobar, regar i mimar aquest espai compartit.



I puix que hem promés ser breus dues píndoles finals:

1. El temps a Brussel.les:



2. La Gioconda

Dance of the Hours - Amilcare Ponchielli


12 d’octubre, 2008

Dead or alive, wanted

Com en els cartells de les pel.licules de pistolers aquesta és la proclama:

Dead or alive anonymous web surfer is wanted.

Imatge: Pròpia, Internauta colomenc desconegut.

Reward: To win the 'Juguesca'

Una colomí volà lluny del niu, de la Santa Columba pueril i turons enllà, a trenc d'alba descobrir la llum especial de la Costa Daurada.
La sorra, la remor de les onades, i els penya-segats rossegats, endolcits per pinedes i garrofers conformen un paisatge excepcional que grecs, fenicis, cartaginesos i romans gaudiren mil·lennis enrera.



Fotografia: Pròpia, Castell de Tamarit


De fet, a 'Els munts' el responsable romà de la Tarraco imperial, n'establí la seva 'domus' , al mèdol trobaren la font de pedra, val a dir la pedrera, per bastir les defenses i més enllà la Torre dels Escipions ens recorda el brunzit d'espases i la sang vesada per glòria de l'imperi.

Amb permis del descorbatat 'Bargalló' i de la3 resta d'especuladors encara més al sud, eixamplant dia a dia les seves limes hi ha el balcó del Mediterrani, la Tarraco Imperial.

Avui, a tocar de la Plaça de la Font encara podeu trobar la botiga que és una de les que us poden proveïr de cervesa 'Rosita', natural com la llum daurada d'aquest petit món.


Vet aquí, doncs, que el nostre jove colomí ha fet niu en aquest espai de 'memòria històrica', monuments, carrers empedrats i olors petroquímiques [no tot pot ser excel.lent ].


Tenim per bo que de joves ens vàrem conèixer i que el 'palomo' engreixat, enfortit, triomfador, te el paladar fi: Per visitar aquest bocí de xarxa anomenat "El Racó d'en Cristòfol' fa servir el navegador 'Safari' dins un Mac [Macintosh].


Aquesta petita referència ja apunta un alt potencial social ( diners a la butxaca x coneixement cultural ) . Per això, mentre em trenco les banyes per treure l'entrellat sobre la identitat del meu anònim interlocutor m'apunto dos deures a fer:


  • Comprar esmoking i coll d'aletes.
  • Reservar taula als millors fogons de Tarragona.

El segon obviament per convidar-lo, estrenar l'esmoking, degustar dues 'Rosites' i somriure tot gaudint la persona ben retrobada. El rellotge compta el temps fins l'esdeveniment.




I al peu, fil musical 'daurat:




Dead or Alive II

Ja tenim un sospitós !

El tenim localitzat a la Rambla Nova cantonada carrer Ixart. Exactament en el número 12. I per cert, utilitza windows en català, navegador Firefox i adsl de telefònica

Recordeu 'La finestra indiscreta' ?