25 d’octubre, 2008

Can Zam ... respostes

Ara fa uns dies un veí del Singuerlin es preguntava Can Zam o Can Sam ? i demanava resposta en [ aquesta entrada ] .

Demanant disculpes per la demora, crec posible donar cumplida resposta tot rellegint la "Història de Santa Coloma de Gramenet durant del segle XIX" escrita pel insigne doctor i escriptor local Joan Vilaseca i Sagalés i editat la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Gramenet.

En referència a Can Planellas diu:

" Més endavant, cap al 1815, un home procedent de Badalona, anomenat Bartomeu Busquets, havent estat masover de Can Pexauet, passar a ser-ho de Can Planella.

Aquests pagès fou un home notable. Va prosperà i també arribà a ser batlle de Santa Coloma algunes vegades. Morí l’any 1851, el 5 de juny.

L’anomenaven ‘Zam’.

Galobardes en fa bons elogis i explica la seva procedència de Badalona i la seva primera estança a Can Pexauet.

.... /...

Successivament els següents hereus anaren menant magníficament bé la masoveria de Can Zam ( nom habitual des de llavors ) fins a l’època de la post-guerra nostra durant la qual els masovers van adquirir la finca.

Can Zam era famós pel ben cuidada que era la terra del Mas i per la enorme quantitat de fruita de la millor qualitat i varietat que s’hi collia."

Anècdota d’aquesta finca és el roure i en el llibre s'explica:

El roure del Mas Calbó (Mas Planella en els segles XVIII i XIX i Can Zam en els segles XIX i XX ) L’any 1651 va fer ombra i dona repòs al Govern de Catalunya. Tractat com a vil llenya fou cremat
Crec que clarifica amb suficiència l'origen del nom i la importància del lloc. Ara be, crec escaient recordar que hi ha disponibles diversos exemplars d'aquest i d'altres llibres sobre la nostra història local, a la magnífica Biblioteca central als Jardins de Can Sisteré.


.

Sobre l'edifici aquesta [entrada ] dona explicacions.






D'altra banda cal fer esment que els terrenys de la masia han esdevingut amb els anys motiu de controvèrsia i debat ciutadà.

Així el Pla General Metropolità ja en feia reserva com espai verd per la nostra ciutat. Amb l'arribada de la democràcia [I el retorn del exiliat cent vint-i-cinqué Molt Honorable President de la Generalitat , Josep Tarradellas i Joan ] és feu popular l'adagi "Can Zam para el pueblo".

A diverses manifestacions ciutadanes i fou una reivindicació constant, plenament recolzada pels intel·lectuals i persones de prestigi de la ciutat.


Ara be, un cop conquerit el poder, fumigat el pensament progresista, el socialisme local ha maldat 'manu militari' per abocar tan ciment com el palpable 'Centre Civicu' de la Bucarest del socialista Ceaucescu.

Recordo perfectament el consens ample i transversal en el que participarem molts colomencs, tot reclamant un espai verd, frondós i integre, estavellat contra les dilacions, evasives i fets consumats del poder socialista.

Avui en dia podem trobar magnífiques paraules buides en la web del consistori o del PSC local mentres tones de ciment cobreixen l'espai Jutjeu vosaltres mateixos.




A propòsit del espai anomenat Can Zam, cal dir que és conegut arreu per les trobades que any rera any hi organitzà la emisora Radio Tele-Taxi d'en Justo Molinero.

Un dia de 1995 coincidí en un espai televisió amb l'insigne patriota Josep Espar i Ticó i el resultat en fou un repte formidable : La megaballada de Sardanes el 15 de Setembre de 1996.



Malgrat unes primerenques reticències, moltíssimes persones s'abocaren a l'èxit d'aquesta empresa, entre ells l'Eduard Juanola aleshores responsable del Patronat Pro-Aplec.

Heus ací una instantània narcisista d'aquell esdeveniment.





Recordo que de bell nou, en sortir la cobla i voler atacar els primers compassos, començà un ser brogit, xiulets i alguns "Viva España" .

La cobla enfila notes enllà i el públic no sabia que fer.

Aleshores, llesta com sempre, Manuela de Madre i Ortega ens aplegà als que érem dalt de l'escenari , ens feu sortir al bell mig, fer rodona i començar a ballar-la amb tota naturalitat.

Hi eren en Justo Molinero, Manuela de Madre, Oriol Pujol, Antoni Comás, Eduard Juanola, un servidor i d'altres que ara no recordo.

Aplaudiments, primera i fora . L'èxit fou total i cinquanta mil persones d'arreu guanyaren plegades un Guiness record i sobretot un espai de civisme i convivència.

Desprès sortí al carrer el disc compacte amb les peces interpretades gràcies a la casa Horus i fructificaren altres col·laboracions molt positives pel esdevenidor del nostre país.







I com píndola final d'aquesta entrada un xic 'senil' una de les peces, la vuitena, a major gaudi de la vostra oida.

24 d’octubre, 2008

Marco Polo... the green point of view

Heus ací una entrada 'verda' no exactament literal al adagi "Alls secs couen, cebes tendres piquen, cards verds taquen i secs punxen".




De fet en pensar en le 'future green post' alguns amables lectors han insinuat dues vies de treball, tot pensant en algunes aficions que he reconegut temps enrera:

1. En primer lloc una certa passió pel 'green' en el sentit més britànic del mot


Fotografia: Anna Castell de Godmar, Badalona

2. En segon terme la passió estètica, més helènica:


Foto: Carolyn Quan, Studioguyz

Puix que ambdós són camins de llarg recorregut no els encetarem, encara que tampoc ens deixarem arrossegar cap a altres nocions de "verd", fins i tot si són tan nostrades com :

Dites populars

  • Al burro vell, poc verd
  • Aquell qui té un jove per mestre, és semblant a l’home que menja raïms verds i beu vi dolç; però el deixeble del vell, menja raïms madurs i beu vi ranci.
  • Per Sant Simó i Sant Judes, veremes collites, tant si són verdes com si són madures.
  • De figuera verdal, una a cada vinya en cal.
  • Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat i l’ocell fora del niu.
  • Per Sant Josep verdeja el cep.
  • El verd, a l'ombra es perd.

Embarbussaments

  • Cards secs piquen, verds taquen si es toquen.
  • Un plat pla, blanc, ple de pebres verds està.
  • Cards verds taquen i secs piquen, però fan fàstic si es mullen i es taquen.


De moment i a punt d'entrar en el veritable objecte d'aquestes ratlles, anem fent caliu amb dolces notes d'unaltre de les meves 'debilitats' molt personals:




Per tancar aquest preàmbul una noticia verda respecte al nostre tripartit Govern amarat de verd fashion
[ Greenpeace acusa al PSC de voler un cementiri nuclear a Catalunya ] Tot luxe de detalls a e-noticies.

Recorda el títol d'avui el nom i la figura de 'Marco Polo' figura extraordinària de la Sereníssima República de Venècia, i exemple de superació humana.


Fotografia: Cristòfol Museu Peggy Guggenheim, Venècia


De fet 'Marco Polo' és el denominador europeo per una gegantina iniciativa en el àmbit de les comunicacions i el transport paneuropeu.




Aquesta iniciativa, també es materialitzarà el proper desembre en la 'Marco Polo conference in Valencia'segons aquest programa de treball.


Com esplica a la seva pàgina principal "Marco Polo is the European Union's funding
programme for projects which shift freight transport from the road to sea, rail and inland waterways.
This means fewer trucks on the road and thus less congestion, less pollution, and more reliable and efficient transport of goods."


Hi ha avui una preocupació real per un fet mesurable com són les emisions de CO2 i tots els agents implicats estan abocant esforços, diners i temps.

A manera de pinzellada podem examinar els informes que presenten lobbys com el 'Verbans der Automobilindustrie' on un bon gruix de planes fan un apropament seriós i responsable a aquest tema.

Realment paga la pena fer-ne una lectura acurada al primer anomenat [ Handeln für den Klimaschutz
CO2 Reduktion in der Automobilindustrie
] i si teniu problemes de comprensió, el resum [ Annual Report ] també en parla ampliament.

Fixeu-vos en aquets gràfic:


o en aquest altre



I ara penseu que fan tota la colla de 'progres' i galifardeus que a casa nostra es pengen medalles 'verdes'.




Confiem que aquestes ratlles facin de breu entrada a aquest món no sempre visible i per arrodonir-ho, una partitura escaient.


23 d’octubre, 2008

Delayed 24 hours



Next post has been delayed 24 hours. Please be patient and remember "Primum vívere, deinde filosofare".

And now, our little sweet bit of music.







22 d’octubre, 2008

Exòtic post , crepuscular motivació

Esmentava ahir la voluntat d'escriure una entrada "exòtica" i "crepuscular" i com ja és prou conegut que "paraula de català tan és avui com demà", vet ací la lletra compromesa.

Fora excessivament fàcil posar negre sobre blanc [sense sarcasme, eh !] quatre mots a propòsit d'una instantània com aquesta:

Kenya 2007
Foto: Carla Bordes, Nit vora al foc, a tocar Masai Mara



Cap comentari sobre les habilitats dansaires i vocals, avui gairebé extingides entre els catalans i encara ben vives a pagès al Pais Valencià. Donaria per fer set entrades antropològiques (i antològiques).

Tanmateix crec avui poc escaient parlar de més proper mirador d'Occident vers Orient: aquella ciutat anomenada Istanbul. Aquest matí la feina professional m'ha fet adreçar-mi i àdhuc hi he enviat missatge electrònic a la molt nobilísima legació comercial i diplomàtica que la España cañi té destacada.

Us estalvio el meu somriure malèvol en reveure assenyalat, el nostrat i no menys ínclit doctor Joan Clos i Matheu , titular d'aquesta Ambaixada a les "limes" d'Europa.




Prefereixo mostrar aquesta delicadesa, obsequi proper d'un viatge plaenter pels carrers de l'antiga Constantinoble.


I doncs?

Darrerament he mostrat en altres entrades, algunes de les fonts periodístiques on vaig a abeurar ben segur a diari. I hui és el torn del Taipei Times , un 'newspaper' que juntament amb el 'Diario Jornal Tribuna de Macau' em fan un xic de claror en aquell racó de món.

Exòtica però no crepuscular resulta aquesta noticia . I per això he escollit aquest 'perla' lingüística [ Pinyin swap would cost NT$1bn] força lluny d'aquest escrit sobre els usos de preposicions en català que fa en Salvador Oliva.

I ja que hem arribat fins aquí, preneu alè, detureu el rellotge i amb calma i enteniment aneu resseguint aquesta entrada anomenada [ El arte de Alfredo Kraus ] enniuada en el mateix quadern virtual.

Em permeto suggerir aquestes píndoles a manera de paisatge sonor per embolcallar-ne la lectura.





I encara un darrer certament 'crepuscular'



Opera : Lucrezia Borgia [Libretto]

LUCREZIA
(si assicura della partenza del Duca,
poi corre sul davanti della scena, prende Gennaro e dice:)

Infelice! il veleno bevesti! ...

GENNARO
Ah!

LUCREZIA
Non far motto, trafitto cadresti.

GENNARO
Come?

LUCREZIA
(gli d? un'ampoletta)
Prendi e parti: una goccia, una sola,
Di quel formaco vita ti d? ...
Lo nascondi, t'affretta, t'invola ...
T'accompagni del ciel la piet?.

GENNARO
Che mai sento! ... E null'altro che morte
Aspettarmi io doveva in tua Corte!
Un rio genio mi pose la benda,
M'inspir? s? fatal securt?.

LUCREZIA
No, Gennaro ... bevi e parti.

GENNARO
Forse, forse una morte pi? orrenda
La tua destra, o malvagia, mi d?.

LUCREZIA
Deh! t'affretta ...
Ah! t'accompagni del ciel la piet?.
In me fida.

GENNARO
In te?

LUCREZIA
S?, parti ...

GENNARO
Cruda!

LUCREZIA
Morto in te vuole il Duca un rivale.

GENNARO
O cimento!

LUCREZIA
Ei ritorna a svenarti.
Bevi e fuggi.

GENNARO
Oh dubbiezza fatale!

LUCREZIA
Bevi e fuggi ... te'n prego, o Gennaro,
Per ta madre, per quant'hai pi? caro,
Bevi e parti,
Una goccia, una sola,
Di quel fermaco vita ti d?.
Lo nascondi, va, t'affretta,
Va, t'accompagni del ciel la piet?.

GENNARO
Che mai sento! e null'altro che morte
Aspettarmi doveva in tua Corte!
Un rio genio mi pose la benda,
M'inspir? s? fatal securt?.
Forse, ah! forse una morte pi? orrenda
La tua destra, malvagia, mi d?.

(Gennaro beve il contraveleno.)

LUCREZIA
Tu sei salvo!
Oh supremo contento! ...
Quindi involati ... affrettati ... va,
Deh! fuggi, fuggi, va Gennaro, fuggi, va.

GENNARO
Ti punisca, s'? in te tradimento,
Chi pi? speri che t'abbia piet?.

(Lucrezia fa fuggire Gennaro per la porte segreta.
Si presenta dal fondo Rustighello col Duca. Ella cade sovra una sedia.)


Deixeu volar l'ànima

Kenya 2007
Foto: Carla Bordes

Demà nous horitzons i un passeig 'verd' mentre faig temps per descabdellar el meu particular enigma dins del laberint tarragoni.

On ets Ariadna?




21 d’octubre, 2008

Altius, citius, fortius ... puff !

Més alt, més ràpid, mes fort. Aquest el lema oficial dels Jocs Olímpics, la joguina del Marqués de Samaranch.



Fotografia: Sant Climent de Taüll El senyor dels Bertins Premiat al concurs de l'estiu de la Generalitat


De fet podria ser la divisa del IV Reich, de la seva recerca d'homes 'perfectes' ... i la seva selecció forçada a llocs com Auschwitz on podeu encara trobar la inscripció de benvinguda. "El treball us farà lliures".



Un adagi que sembla inspirat en paraula d'un català enfeinat i que, si no ens portés a la presó gairebé podríem suggerir que inspirà alguna encíclica papal [ ep, no insinuem res , que no volem problemes.]

Altius, citius, fortius ... puff ! descriu cacofònicament la cursa desbocada, la orgia desenfrenada, l'esprint a tomba oberta que en els darrers anys han protagonitzat les borses, el nous rics immobiliaris, els mega-gurús ... i els super mentiders que han exercit lideratges públics de primer ordre.

Avui la fotografia original que encapçala la entrada correspon a un treball quiet, tranquil, constant, en sordina. Un bon amic ha guanyat aquest premi amb ella i crec que merescut. Sant Climent de Taull és el passat, però també el llegat mil.lenari, la pedra incòlume fidel al seu lloc, el puntal seré i ferm.

"La feina ben feta no te fronteres" afegim-hi "ni temps que la malmeti" !

Avui s'aixequen veus demanant un Nou ordre financer mundial, altres demanen un lideratge contundent de l'aspirant Barak Obama, d'altres demanen a casa una alternativa potent al montillisme mediocre de baixa intensitat.

En definitiva i com feu el poble d'Israel esclau a Egipte, es somiqueja per la seguretat tot sacrificant la llibertat. En paraules Olímpiques "Altius, citius, fortius" sense recordar que aquell dit tan romà de Cáveant consules ne qüid detrimenti respública capiat inici del "senatus consultum últimum" que convidava a nomenar un dictador.


Les mostres de rebuig a tot allò que ens resulta foraster, el xovinisme, la xenofòbia latent, són avui carnassa
que en un futur proper pot quedar assaonada amb uns pessics d'atur creixent, uns pessics del 'fiasc' anomenat llei de dependència, uns polsims d'estructura educativa en ruïna total,...


Altius, citius, fortius ... puff !

Certament es ben posible aquest escenari tan eloqüent, especialment perquè a casa nostra, on gaudim del miratge anomenat 'Oasi català' hem de tenir present i molt que 'Corruptíssima re pública plurimae leges' [ en sentit figurat, es clar, no fora que en Garzón ens "engarzoni" o engarjoli de per vida ].

Hi ha esperança?




Fotografia Carla Bordes Menorca 2007



Certament, i molta car la bonhomia, el treball, la constància, i en general la construcció i el positivisme no fan soroll, no es fan notar, però amaren la bonhomia natural de la majoria de nosaltres.

Avui centenars, milers, milions de persones viuen i treballen en silenci mediatic, com sempre, molt conscients que, estimat Marqués de Samaranch no volen ser "Altius, citius, fortius" ni de bon tros fer " puff ! " .

A tot estirar volen envellir i somriure com les pedres mil.lenaries de Taull.

Penseu estimat ex - president de la franquista Diputació de Barcelona que la terra catalana bastí un imperi 'ora et labora' lluny del souffle de la Barcelona de disseny i rosa deslluït. I per cert el treball no ens ha fet lliures a data d'avui.


En resum: Altius, citius, fortius ... puff !

  • El cost marginal total del creixement pel creixement es superior al guany marginal particular.
  • El caos provocat pot portar a moltes persones a primar la 'seguretat' i els personalismes 'autoritaris'
  • La responsabilitat individual pot representar la millora col.lectiva.
  • En Garzon és una 'espassa de Dàmocles" pel lliure pensament.

Una píndola serena



Notes :

1. Podeu trobar més fotografies excel.lents del Senyor dels Bertins en aquest [ hipervíncle ]

2. Demà, entrada exòtica i crepuscular.... o no ?