08 de novembre, 2008

6. De quin color vols la xocolata ?

Avui noves dades i comentaris 'about us and around us" val a dir sobre nosaltres i el mon que ens envolta. Això si, abans de res agraïr la feina feta pels professionals que han el.laborat el document de referència :

Nota d'economia 91 (2n. quadrimestre 2008)

Fotografia Xocolates Valor




" el nombre d’estrangers empadronats a Catalunya s’ha multiplicat per deu, dels 98.035 de l’any 1996 als 972.507 del padró continu d’1 de gener de 2007, al mateix temps que la població de Catalunya s’incrementa en més d’un milió d’habitants, des dels 6.090.040 de 1996 als 7.210.508 actuals.

D’aquestes xifres obtenim que gairebé el 80% del creixement de la població catalana des de 1996 en endavant es deu al creixement de la població amb nacionalitat estrangera, sense considerar l’efecte de possibles nacionalitzacions"


" des de 2001 a 2007 ... en vuit de cada nou llars noves hi ha presència de població de nacionalitat estrangera"




" El 72% de les llars sense estrangers tenen tres membres o menys, mentre que el 40,6% de les llars amb estrangers tenen quatre persones o més"




I si observem els orígens





" els casos dels pakistanesos (el 60,4% en llars sense nucli), però també dels equatorians (el 39,4%),"


" Un 39% dels africans i un 45% dels asiàtics entre 25 i 29 anys resideixen en llars sense nucli"




" A la meitat de 2007, gairebé una de cada quatre llars a Catalunya (el 23,8%) és una llar sense cap persona activa. Aquest fet, relacionat directament amb l’envelliment, afecta fins a 636 mil llars, amb poca representació de les llars amb estrangers."






"Els efectes de la crisi diferiran amb la pròpia naturalesa d’aquesta, segons si és molt forta i la durada.

Però el primer que hauríem de tenir en compte és l’alentiment dels corrents migratoris de treballadors a mitjà termini, i el possible retorn o l’emigració cap a tercers països.

De totes maneres, el retorn, tot i que pugui ser incentivat, podria estar més que compensat pel reagrupament familiar que se seguirà produint.

Haurem de considerar que el retorn es produeix quan hi ha un espai social per retornar, però si aquesta crisi és global i també afecta els països d’origen, l’estratègia adoptada pot ser provar de passar el temps de vaques magres a Catalunya, o fins i tot portar la família, amb la qual cosa el resultat paradoxalment seria un increment dels fluxos familiars.

.../...

Els immigrants estan sobrerepresentats precisament en alguns dels sectors que han sofert primer els inicis de la recessió, com la construcció. Les més perjudicades poden ser les llars fonamentades sobre estratègies masculinitzades, on les dones, si n’hi ha, no estan inserides en el mercat de treball, com per exemple els marroquins.

Al mateix temps, fins ara, atesa la demanda massiva de mà d’obra no qualificada o especialitzada en graus mitjans, podem considerar que l’ocupació i la integració tant en el mercat com en les condicions de vida en general, tenint en compte les expectatives d’ascensió social, havia estat més evident en aquells immigrants estrangers amb un nivell d’instrucció més baix.

... / ...

Amb la crisi econòmica, però, queden més exposades les persones que menys capital social tinguin, és a dir, els que tenen menys grau d’instrucció.

aquest recel no ha de fer oblidar que aquests nous habitants ja formen part de la població de Catalunya, i que a més les persones aportades per la immigració són, sense cap mena de dubte, la major riquesa que deixaran els moviments migratoris.

Adequar els fluxos a les demandes estrictes del mercat no és en tot cas funció de l’Administració, sinó vetllar per les millors condicions de vida dels habitants de Catalunya.


I per arrodonir la píndola musical supra, obra del mestre Edward Elgar, unaltre infra per recordar al nostre ramat de dirigents que vol dir ser Administració:



Recordant que alguns d'aquests patricis s'autoqualifiquen de 'progrés i d'esquerra' ... versió per idiotes moderns:

07 de novembre, 2008

5. El gap social

Unaltre capbussada en les cent noranta dues denses pàgines del paper Nota d'economia 91 (2n. quadrimestre 2008) i noves apreciacions:

" En la nova economia les oportunitats depenen de manera creixent del capital cultural, social i cognitiu els ciutadans poden adquirir al llarg de la vida.

Els orígens de les oportunitats vitals rauen en les condicions de vida de les famílies dels infants i és crucial conèixer com es combinen les inversions que els pares, d’una banda, i la societat, de l’altra, fan en el desenvolupament dels infants (Esping-Andersen, 2002). " que



Nota: el fil musical és meu.

" En una economia basada en el capital humà com a motor del creixement sostingut, els pares rics tenen més possibilitats d’invertir en els seus fills i, a més, augmenta l’efectivitat d’aquestes inversions, circumstància que comporta un increment dels obstacles en el camí de la igualtat d’oportunitats necessària per a tots els infants (Corak, 2004). "


" una de les virtuts principals de l’estratègia d’inversió social en infància és que planteja l’eradicació de la pobresa infantil com a una qüestió radical i que insisteix en el combat contra l’herència social com a un dels seus eixos centrals. "

" Si volem que la inversió educativa tingui èxit, és cada vegada més important que els infants puguin beneficiar-se al màxim dels avantatges que els ofereixen les institucions escolars, i això només pot succeir si es redueix al mínim la pobresa infantil."

Fem un repàs al següent quadre:



" en termes de pobresa infantil Catalunya se situa tres punts percentuals per sobre de la mitjana de la Unió Europea (UE-25), però en canvi un parell de punts per sota de la taxa espanyola (UE-25: 19%; Catalunya: 22%; Espanya:24%).

Tanmateix, la taxa catalana de risc a la pobresa infantil duplica amb escreix la dels països més avançats en aquest aspecte, com són Finlàndia Noruega i Dinamarca, amb uns valors iguals o inferiors al 10%."


Per si no es clar que tota la conya de la Catalunya 'social' és fum, és un fracàs total, anem a veure no la fotografia ans al contrari la possible evolució.


" la tendència del risc a la pobresa dels infants catalans (així com la dels adults) és lleugerament ascendent, al contrari del que succeeix al conjunt de països de la Unió Europea, tendència que, si s’afermés, acostaria el nivell de pobresa català al del conjunt d’Espanya."

" Juntament amb Polònia, Itàlia, Grècia i Letònia, Espanya és un dels països de la Unió Europea amb taxes més elevades de risc a la pobresa de les llars amb fills dependents "

Anem per una de les motivacions d'aquesta estadística tan dolenta

"... nombre de divorcis augura un augment paral·lel de les famílies monoparentals i també, probablement, de la població infantil en risc a la pobresa"

.. / ...

" el creixement exponencial del divorci a casa nostra després de l’aprovació de la nova llei del 2005, molt més liberal i permissiva que l’anterior. .... Catalunya –seguida d’Espanya– constitueix un dels països europeus amb taxes més elevades de divorci, havent ja deixat enrere nacions amb una llarga tradició divorcista com ara Suècia, Dinamarca o el Regne Unit."


I quines en són les conseqüències observades ?


" gairebé quatre de cada deu mares divorciades diuen que no perceben cap mena de pensió d’aliments per als seus fills dels seus ex-cònjuges.

A més, una quarta part de les mares es queixen que reben el pagament de la pensió amb retards, cosa que per als dos terços implica la impossibilitat de fer front adequadament als seus compromisos financers.

Finalment, una quarta dels adolescents que viuen en famílies monoparentals declaren que no tenen cap mena de contacte amb el seu pare (Marí-Klose et al, 2008)."


Ara fixeu-vos en els telenotícies i en el que diuen els polítics del ram

" Cal també recordar que, des del 1990, a Catalunya existeix una renda mínima d’inserció (PIRMI) destinada als ciutadans i ciutadanes amb greus dificultats econòmiques i socials, amb el propòsit d’atendre les seves necessitats bàsiques i afavorir la seva inserció ..."

" Malgrat aquests esforços Catalunya –al costat d’Espanya– continua estant a la cua d’Europa en matèria de despesa social en família i fills."




" El gràfic 5 mostra com la despesa catalana en aquest apartat és una quarta part de la mitjana comunitària (UE-25) i una vuitena part de Dinamarca."

L’educació i l’activitat econòmica resulten els millors factors de protecció contra el risc de pobresa.

Així, per exemple, si bé a Catalunya la taxa de risc de pobresa dels titulats universitaris se situa entorn del 7%, la de les persones sense estudis o que tenen educació primària assoleix el 25% (Flaquer i Villà, 2008).

Ara bé, es dóna un cercle viciós entre pobresa i baix nivell educatiu molt difícil de trencar.

El fracàs escolar és en gran part resultat de la pobresa infantil, alhora que –sobretot a llarg termini– tendeix a reproduir el cicle de la pobresa (Corak, 2004; Addio, 2007).

Un dels problemes més greus de Catalunya és l’elevada taxa d’abandó escolar prematur, que en part es troba associada amb la pobresa infantil, però també amb la recent immigració i amb altres factors.

Segons dades de l’Idescat per al 2007, només un 61,2% de la població catalana de 20-24 anys havia completat els estudis de secundària. Aquesta taxa és semblant a l’espanyola (61,1%), però es troba molt allunyada de la mitjana de la Unió Europea (78,1%).

A més, s’observen unes preocupants disparitats de gènere en detriment dels homes, de tal manera que el diferencial entre les taxes de les noies i dels nois és de 12,8 punts de percentatge a Catalunya, de 12,2 a Espanya i només de 5,4 al conjunt de la Unió Europea "


Em penso que no cal cap comentari ni tampoc al següent paragraf:

Mentre que la taxa de risc a la pobresa en llars sense fills amb la màxima intensitat de treball és semblants a Catalunya, a Espanya i a la Unió Europea, a la de les llars amb fills dependents a Catalunya (12,2%) és dos punts de percentatge més alta que a Espanya i quatre més que a la Unió Europea (UE-25).

Aquestes dades ens indiquen que el fenomen dels pobres amb treball (working poor) ja ha arribat a casa nostra i que justament la seva incidència es molt més elevada entre les famílies amb fills a càrrec "


A Amèrica (USA) hi ha per sucar-hi pa amb els amos de Walt-Mart (primeres fortunes mundials) i els treballadors (el gruix són pobres estructurals amb feina).

Més endevant s'ens proposa una visió dinamica de la pobressa.

"Els resultats d’aquesta recerca mostren que, malgrat l’estabilitat aparent de les taxes conjunturals, hi ha una mobilitat considerable en els fluxos d’entrada i sortida de la pobresa.

Durant els anys 2003-2004 un de cada tres pobres aconseguí ¡sortir del seu estat de precarietat econòmica, alhora que gairebé un de cada deu individus hi caigué.

Això implica que durant el període estudiat la pobresa ha afectat gairebé una quarta part de la població i que més d’un de cada deu catalans han patit pobresa persistent.

El col·lectiu de pobres persistents, ... / ... . A més dels immigrants de procedència africana i asiàtica, trobem .. / ... associats amb la inactivitat i amb la vellesa.

... més d’una quarta part dels pobres persistents viuen en llars amb un sol sustentador que treballa a jornada completa i gaudeix d’un contracte fix. "

Finalment, en les conclusions trobareu coses com:

"En el cas del nostre país, situat a la cua de la Unió Europea en aquest camp, l’augment de la despesa social en infància és inexcusable.

En aquest sentit, la millora del finançament autonòmic resulta essencial amb vista a la reorientació de la despesa social en consonància amb els països europeus més avançats."


Encara que subscribim plenament aquesta reflexió, ens resulta obligat afegir-hi un addendo : Escolti més inversió si però també gastar be.

El socialismes és especialista en gastar i malbaratar els cèntims dels altres ( com els conservadors són experts en fer rics als amics amb els diners dels altres ) .

Potser el que necessitem són persones que cobrin un sou per arreglar els problemes (amb els cèntims dels altres, es clar)

Si pagues impostos ..perque no exigeixes que els gastin eficientment ?




05 de novembre, 2008

4. Viure del cuento i lluir el que no tenim

Avui ha estat noticia (com gairebe sempre) el Molt Honorable ex-President número 126 de la Generalitat, es a dir, el senyor Pasqual Maragall i Mira.



Els anys el fan lúcid i la distància al càrrec un espectador privilegiat capaç de dir:

Maragall  també ha lamentat que "en el cas d'Espanya hem viscut del cuento, de la  construcció i del turisme, bàsicament; per ser ric a Espanya no t'has  hagut de trencar gaire el cap"; "ara ens haurem de dedicar a  investigar, a fer recerca, ens en sortirem d'aquí tres o quatre anys".

Exactament ha dit 'viure del "cuentu" ...' car és un barcelonita precursor d'aquest dialecte anomenat 'montillenc' famós arreu per expresions com "repitu"  en voler dir repeteixo.

Anem a la substància i constatem el reconeixement clar que la estètica i la impostura, leit-motiv del eco-socialisme imperant , està francament en vies d'extinció.

L'altre dia un bon amic, garriguenc d'adopció, m'explicaba sorneguer com Almeria és la província d'Espanya amb més logos de 'Mercedes 5xx' .


La gràcia rau en que vendre' s, el que anomenem vendre's, realment són faves contades i el gruix realment son Mercedes 3xx .

Ara be, la impostura , el voler semblar, els fa donar gat per llebre i fer mans i mànigues per canviar el logotip. Vaja que  ve a ser com un "tunejat" de  cotxe però del cantó dels 'rics' o 'aparentadors-de-riquesa-curts-de-butxaca"



Magnifica paràbola d'aquesta pell de brau on ja fa anys l'inclit Ministre Solchaga bramava "Qui ací no es fa ric en 48 hores és que es tonto sense salvació"
Coses d'aquesta canalla del PSOE   (NO he escrit  "coses d'aquests canalles del PSOOE", quedi clar  eh! ).

Recordem per si de cas un d'aquells adagis d'en  François De La Rochefoucauld  "Se puede ser más astuto que otro, pero no más astuto que todos los demás.."

El podeu recordar també a Super Bambi Xapatero


 





Una línia musical "potent" per a urbanites, vampirs i demés fauna nocturna

3. L'avia Montserrat

No tinc cap avia que és digui Montserrat, però com 'la niña de Rajoy' o el 'taxista de Zapatero' em permet fixar de manera antropomòrfica el discurs.

En una darrera entrada quedaba escrit:


Quina mena de país no s'avergonyeix en provocar la pobresa i la misèria a les seves mares?


Puix que algunes veus en veie una 'hipèrbole', una desmesura verbal (malgrat la contundència de les dades), avui reincideixo amb quatre apunts més.





Diu el segon bloc de la Nota d'economia 91 (2n. quadrimestre 2008)

" La distribució percentual dels ingressos mostra com l’11,4% de les llars de Catalunya van ingressar fins a 9.000 euros nets anuals.

.../...

Això vol dir que el 23,1% de les llars, aproximadament una de cada quatre, van ingressar menys de 14.000 euros nets l’any 2005

... / ...

La diferència màxima es produeix a les llars on la persona de referència és una dona major de 65 anys, que tenen ingressos un 43,3% inferiors a la mitjana catalana.

Per tant, s’observa un doble comportament:

en primer lloc, els menors ingressos per llar corresponen a les llars on la persona de referència té 65 anys o més, i, en segon lloc, a igualtat d’edat, els ingressos per llar són menors si la persona de referència és una dona. "







I més avall apunten unaltre perspectiva:

"D’altra banda, si es considera la nacionalitat de la persona de referència de la llar, les llars d’estrangers tenen uns ingressos de 20.735 euros anuals, un 21,6% inferior a la mitjana catalana."

Poca broma !

Anem per unaltre paràgraf

" El llindar del risc a la pobresa a Catalunya se situava en 8.276,4 euros anuals el 2006.

Per expressar el llindar en funció dels ingressos totals de la llar cal multiplicar-lo pel nombre d’unitats de consum de la llar.
Per exemple,
  • en una llar unipersonal el llindar és de 8.276,4 euros,
  • en una llar amb 2 adults i 1 menor de 14 anys és de 14.897,52 euros (o 4.965,84 euros per persona) i
  • en una llar amb 2 adults i 2 menors de 14 anys és de 17.380,44 euros (o 4.345,11 euros per persona).

L’establiment d’un llindar determina que les persones que viuen amb ingressos inferiors estan en risc a la pobresa.

A Catalunya, la taxa de risc a la pobresa el 2006 era del 19%, valor semblant al d’Espanya (20%) i superior a la mitjana de la Unió Europea o la zona euro (16% en ambdós casos).

... / ...

Els grups més desafavorits són els majors de 65 anys, amb taxes de risc a la pobresa del 28,4%, però també cal constatar que els menors de 16 anys presenten importants valors de risc a la pobresa, concretament del 22,2%.

La taxa de risc a la pobresa és superior en les dones (20,8%) que en els homes (17,2%)
, de manera que la diferent incidència de la pobresa segons el sexe s’accentua amb l’edat."



I si com en la extracció anterior fem per veure el cas de les persones nou vingudes, també aquí hi ha clatellada:

" la taxa de risc a la pobresa dels estrangers és del 40,1%, més del doble que la dels espanyols, que és del 17,4% "


A continuació l'estudi de la nostrada Generalitat, del govern d'esquerra i progrés, del tripartit de la llei de la dependència i del gran pilar 'social' per Catalunya, fa una reflexió que compartim plenament.


" L’existència de taxes de pobresa més altes a les llars envellides, les monoparentals i les que tenen 3 fills o més indueix a reflexionar sobre l’efecte de prestacions socials en la reducció de la pobresa "


Al Japó per menys, per molt menys, un paio responsable agafa la espassa familiar i s'esbudella en públic. A Catalunya, terra mil.lenària on també regalem roses per Sant Jordi el aparell del 127 é President ens diu:

"ja s´han resolt problemes endèmics que fins ara no s´havien afrontat".


No és broma !! ( i no tenien al.lucinacions etil.liques)



Per si encara hi ha dubtes seguim el text:

" Si no existissin les pensions i les prestacions socials, la taxa de risc a la pobresa de Catalunya seria del 36%. Quan es comptabilitzen les pensions de vellesa i supervivència passa a ser del 22%, i si a més es comptabilitzen les prestacions socials la taxa queda en el 19%. "


Interessants resulten els blocs que segueixen aquest destacat i justifiquen que les llars per sota dels 20.000 euros de renda neta les passen ben magres.



De fet és prou conegut que la renda mínima neta comptada en euros no hauria de caure per quatre voltes els números actuals. En parlem abaix de tot.

Es clar que podem pensar que malbaratem a dojo. Doncs no !

" la despesa mitjana per llar s’ha mantingut constant, amb un lleu augment del 2,7% entre els mateixos anys, és a dir, les llars gastaren en consum gairebé el mateix l’any 2005 que l’any 1998 (en moneda constant),"

Aquí també hi ha terribles desigualtats en baixar al detall:

" Quan el sustentador principal ha superat els 75 anys i és una dona, el seu nivell de consum és de 12.754 euros ¡ de mitjana, gairebé un 50% per sota de la despesa mitjana del total de llars, mentre que si és un home, aquesta xifra puja a 17.192 euros, un 32,1% per sota de la mitjana. Per tant, el consum més baix es troba a les llars més envellides i afecta més intensament aquelles en què el sustentador principal és una dona "


Més endavant ens preguntem allò de <<i tu en que te'ls gastes ?>> . En els dos gràfics següents veureu la confirmació que els quasi monopolis ens prenen el número. ( Cournot in memoriam )








Posem fil a l'agulla :

" Deflactant els euros dels anys 1998 i del 2005, s’observa que les llars han duplicat la despesa mitjana en comunicacions, passant de 357 euros (constants del 2001) el 1998 a 774 l’any 2005, i, a causa del creixement del seu nombre total, han augmentat la despesa total en més d’un 63%. "


El nom de la empresa de telèfons ja és cosa vostra.

I posats a treure conclusions llegim-ne dues.

" L’any 2005 les llars catalanes tingueren com a mitjana uns ingressos de 26.461 euros anuals, la qual cosa significa 9.731 euros per persona, i una despesa en consum de 25.324 euros (9.297 euros per persona).

Aquestes magnituds familiars poden donar la idea d’un cert equilibri pressupostari, però cal tenir en compte que la despesa estudiada no preveu la despesa en inversió, de la qual no es disposa d’una font estadística oficial que difongui resultats des d’aquest concepte per al territori català."




" Des d’una perspectiva més allunyada en el temps, gairebé de trenta anys ençà, les llars catalanes han reduït en una proporció important les despeses dedicades a satisfer les seves necessitats més bàsiques d’alimentació, vestit i sostre.

Aquest podria ser considerat un indicador de benestar econòmic i tindria un sentit positiu.

Ara bé, al mateix temps, indicadors més recents mostren com les llars tenen cada cop més problemes per cobrir les seves despeses, com és el fet que creix la proporció de llars que manifesten que arriben a fi de mes amb dificultats, a la vegada que gairebé la meitat de les llars no tenen capacitat d’estalvi.

Les dades mostren com en la dècada dels vuitanta hi va haver una millora de la situació econòmica de les llars, fins a arribar a nivells propers als europeus, i que en la dècada dels noranta i principis del dos mil aquesta tendència s’ha estancat. "


La darrera és optimista i benintencionada. Escolti, surti al carrer, miri i prengui nota :Anem enrera i hi anem de pressa. Ens han xuclat tanta i tanta sang que la anèmia ja és estructural.












03 de novembre, 2008

2. Vanitats prodigioses ... de color verd

Hui tres apunts intranscendents, perles d'una terra sorprenent que ens dona alegries   i motius per somriure.

Una institució extraordinària que salvaguarda un oasi verd de pau i tranquil·litat enmig de la metròpoli estressada.



Cada cop hi ha més afició i més refinament en el nivell de joc. Com l'anterior és joc de pau i repòs.  Aquí  pels més mandrosos i de manera excepcional una petita joguina 'gràfica' una mica 'verda'.









Per arrodonir la estètica  'verda' d'aquesta entrada , notes musicals 



i aquesta presentació













02 de novembre, 2008

1. Landscape, skyline, ... massa ciment i poca humanitat

Puntualment, com vaig comprometre, quatre pinzellades sobre el que diu (i el que no diu ) la darrera Nota d'economia 91 (2n. quadrimestre 2008)

Fotografia: Irene Moreno

A continuació alguns extractes:

La Catalunya 'social' és una estafa
" és un motiu per reflexionar sobre el sistema de protecció social a Catalunya, que, com assenyalen els autors, té un impacte en la reducció del risc a la pobresa inferior al del conjunt dels països de la zona euro."

La Catalunya 'cañí' vs la Catalunya global.
" l’any 1996 les llars amb estrangers representaven únicament un 2,7% del total i l’any 2007 aquest percentatge era del 16,5%."

La Catalunya 'il´lustrada un miratge.
" L’educació i l’activitat econòmica constitueixen sense cap mena de dubte la millor protecció contra el risc de pobresa i, per tant, resulta també preocupant l’elevada taxa d’abandó escolar a Catalunya:

el 2007 únicament el 61,2% dels joves entre 20 i 24 anys havia completat els estudis secundaris, taxa similar a la del conjunt d’Espanya però molt inferior a la de la UE (78,1%).

Els autors defensen la necessitat de reorientar radicalment les prioritats del nostre estat del benestar cap a la infància "


La Catalunya 'familiar' és el progrés real.
" contrasten, a partir de les dades del Programa per a l’Avaluació Internacional dels Estudiants (PISA) de 2006 per a Catalunya, com la família és un dels factors més determinants a l’hora d’explicar el rendiment educatiu dels nens. "

... / ...

"una recomanació per millorar els nivells d’equitat educativa: enfortir els vincles entre l’escola i la llar"



La Catalunya 'laboriosa' és més per menys.
" en molts casos ha fet pràcticament imprescindible que la llar compti amb més d’un perceptor d’ingressos, "

... / ...

" els rols socials tradicionals no es veuen qüestionats pel fet que les dones participin en el mercat laboral o aportin un salari a la llar"



La Catalunya 'lliure' és més presonera.
" la creixent precarietat laboral dels joves, l’allargament del període formatiu, els canvis en els valors i comportaments dels membres de la llar (com per exemple el major respecte a la individualtitat) i les dificultats creixents per accedir a l’habitatge"


En el primer bloc s'analitza la evolució de les nos tres llars i la influència dels factors demogràfics i dels estructurals.

Seguint a Anton C. Kuijsten i Anton Oskamp (1991) es fa servir per mesura l'efecte Demogràfic [ ED ]



i pel que fa a l'Efecte Estructura [ EE ]



De les dades estudiades en resulta per exemple aquesta gràfica:




Ara be, particularment em resulten impactants aquestes dues combinades, la piràmide d'edats i la distribució geogràfica:



Aquesta ja la vaig aprofitar en la darrera entrada.








Gairebé no cal ésser doctor en ciències socials per veure'n clarament que com més lluny del ciment i dels urbanites , més cases amb dones velles, soles i rendes minses.

Quina mena de país no s'avergonyeix en provocar la pobresa i la misèria a les seves mares?


Les tan criticades polítiques Pujolianes de reequilibri territorial tenien fonament incontestable.

Si no fos perque en "Garçon" ens podria portar a la presó, avui més que mai pensaria en tota la xerrameca ( del cotxe oficial estant ) dels que ens roben el futur i ens dilapiden el present.

Es clar que com no volem passar per Can Brians, manifestem la nostra admiració més profunda per aquests magnífics gestors de la cosa pública que amb doble pressupost respecte al govern Pujol, han estat capaços de col.locar 539 amiguets, germans i parents , a tutti pleni i omplir els despatxos amb 180.000 funcionaris, mentres al carrer ens han fet a tots més pobres, ens estafen el finançament de la llei de la dependencia i a sobre ens tracten de babaus.

Cal moooolta intel.ligència fer fer-ne una així de grossa. !!!

Torneu a repassar les dades, els mapes, les conclusions i vigileu de reull les vostres carteres, car si en conserveu un ral ben segur us el fotran per eixugar la crisi.




EBREI
Va', pensiero, sull'ale dorate;
va', ti posa sui clivi, sui colli,
ove olezzano tepide e molli
l'aure dolci del suolo natal!
Del Giordano le rive saluta,
di Sionne le torri atterrate...
Oh mia patria sì bella e perduta!
Oh membranza sì cara e fatal!
Arpa d'or dei fatidici vati,
perché muta dal salice pendi?
Le memorie nel petto raccendi,
ci favella del tempo che fu!
O simile di Sòlima ai fati
traggi un suono di crudo lamento,
o t'ispiri il Signore un concento
che ne infonda al patire virtù!