14 de novembre, 2008

Un rajolí d'esències ...

Avui una entrada 'docta' .

L'altre dia fent "surf" per les onades de la xarxa, vaig arribar a les platges daurades del número Phi, de la succesió d'en Fibonacci, del món que gira al voltant de la proporció àuria.






En primer lloc destaco el blog 'El palacio de los sueños perdidos' que presenta aquesta entrada [ Phi, el Número Áureo, la Divina Proporción ] amb explicacións força senzilles.



I és clar, la font de referència, anomenada "The golden number" on trobem de tot i molt ben endreçat, com per exemple en aquesta pàgina sobre [natura]



Un cop entrats en matèria i sense entrar en altres profunditats com els 'Conjunts de Cantor' que produieixen en dimensió tres l'animenada esponja de Menger:




Sense entrar en aquests mons, podem reposar en llocs per badar i contrastar l'engany dels nostres sentits. Així un espai ben recomanable es diu Ilusionario , on dotzenes de pàgines il.lustren aquest món. Exemple n'és aquesta entrada "Detalle de "Cisnes reflejan elefantes" (1937) en el que el título da cuenta del efecto que Dalí consigue del reflejo de unos cisnes en el agua. Llama la atención la perfección de cada animal y del que es su reflejo."



Més enllà altres llocs de la xarxa ens deturen amb explicacions acurades sobre formes geomètriques [ Leonardo da Vinci's Polyhedra ] o simplement amb anotacions de divulgació matemàtica com aquest lloc anomenat [ bloggematica ]

Si be és cert que amb aquests quatre enllaços mal comptats, ja en tenim per fruir-ne hores i hores, que ningú prengui mal: Res resulta impossible i tot té remei.

Allunyeu tota por sobre les limitacions de la vostra darrera neurona. A Suècia un recent estudi ja apunta que [ la memòria millora i s'amplia a cada generació ]. M'honora apuntar-ho i fer-ne desgreuge a l'insigne Jean-Baptiste Lamarck .

Hui música galant francesa en honor de tan insigne naturalista.




13 de novembre, 2008

Eco...logía afroamericana, the day after


Ara que comença a apaivagar-se l'esclat electoral americà, crec que és de justicia fer un petit repàs als titulars del "dia després".





A la xarxa podem llegir:


Sobre la victòria aconseguida he trobar especialment encertades les reflexions d'en José Antonio Donaire, un bon polític en corral equivocat.





Ens diu que el noi ha guanyat perquè a banda d'ésser jove, afortunat, intel·ligent i de color (broma d'en Berlusconi), ha combinat tres accions formidables

  1. El porta a porta, casa a casa, ma a ma de la politica 0.0
  2. El super anunci televisiu al més pur estil de la política 1.0
  3. El networking més intrèpid imodern segons el paradigma de la política 2.0

Cap de les tres accions és excloent i totes elles resulten imprescindibles per explicar la formidable mobilització de voluntats i energies.

A casa nostra on la omnipresencia 'socialista' és total i on el llefiscòs alè del 'aparato' del carrer Nicaragua ens frega el clatell, a casa nostra es prudent pendre'n nota i començar a actuar.



Nombroses han estat aquests dies les 'delegacions' de la ostpolitik local que han fet cap a Amèrica.

Potser resulta clarificador explicar que el Franquisme detentà el poder 36 anys ; A la ciutat de Barcelona ja fa 30 que el socialisme 'gestiona' el canvi, el recanvi, l'esgotament i el que calgui.



A casa de tan en tan fem dissabte, obrim finestrals, movem els mobles, pasem escombra, aspiradora, drap de la pols, i posem espígol.

Ens agrada l'aire net com de moment net i fresc és l'aire afroamericà que bufa amb barres i estrelles.






11 de novembre, 2008

Istanbul Catalonia ... yes we can

Avui una entrada optimista a cavall del conegut 'yes we can' i del 'Catalunya sense límits', car de pessimistes el món en va ple i el que necessitem són voluntats tossudes compromeses en fer un món millor.



Foto Carla Bordes, Menorca 2007


El títol ens porta a la Constantinoble d'en Tirant lo Blanc, però submergida en el segle XXI.
Així, els que us proposu fer turisme a les portes d'Orient, recordeu que un projecte gegantí creix en el seu subsòl: Un tunel ferroviari per unir banda i banda de l'Estret del Bòsfor.



Podeu trobar detalls a llocs com 'Marmaray Railway Engineering Project , Istanbul, Turkey' o el site oficiaL anomenat enginyosament Marmaray .


Obviàment en destaquem les principals xifres :




Com es descriu en diversos llocs l'àrea metropolitana d'Istambul engloba uns 12 milions d'habitants, la titularitat queda en mans del Ministeri Turc de Ferrocarrils, està previst que es posi en servei el proper 2009,
i ha de transportar uns 65.000 passatgers / hora verd el 2015 i fins 75.000 passatgers / hora en albirar el 2025.



NO s'admeten comparacions amb TMB Transports metropolitans de Barcelona i la nostra xarxa. (Qui és el subdesenvolupat ? ).

Si ens fixem en detalls més tècnics:




i en la secció longitudinal:





Podeu trobar tots els detalls tècnics a [ Marmaray tech_bored ] així com aquest quadre (datat el 1997) amb els projectes enllestits o en curs de túnels submergits.



Si us interesa la llista més actualitzada i en detall seguiu l'hipervincle a la [ Associació Internacional dels tunnels i espais subterranis ] ( Efectivament hi ha associacions per qualsevol cosa ! ).

Si aquest tipus de construccions us captiven, podeu aprofundir coneixements en aquestes magnífiques 163 pàgines anomenades [ State of the Art report in Immersed and Floating Tunnels ] o encara més ampliades en aquiestes 272 titulades [ Tunnelling and Underground Space Technology, Vol. 12, Nr. 2, pp. 83 - 354 ]

Finalment podem trobar detall de les futures estacions en dibuixos com:



De fet al web del ITA podeu trobar també interessants documents com aquesta presentació feta a Singapur ( fèu clic al dibuix per obrir-la)



I altres [ Informacions rellevants ] explicant aquest sub-món gairebé invisible en la nostra vida quotidiana. Del gruix de documentació disponible en destaco també una presentació amb motiu del event "Sharm el Sheik, Novemver 2006: International Symposium on Utilization of Underground Space in Urban Areas" : és aquesta titolada [ Bold and visionary planning of tunnels and underground space ]

En definitiva aquest exemple del metropolità a Istambul ens permet recordar aquell dit "Si és pot imaginar, és pot fer" . Si us plau 'be positive" i imagina, car el nostre món en necessita molts de sommiadors.

Píndola musical per sommiar.

La sardana Somni de'n Manuel Saderrra i Puigferrer està dedicada a l'estany de Banyoles.









9. Parlem de feina ? ...

" És a dir, que el 1996 era més habitual l’estructura familiar d’un membre en actiu i la resta de persones inactives, mentre que el 2007 les llars compten amb més membres en actiu (un 49,3% de les llars tenien més d’un actiu).

Aquest argument es corrobora pel fet que l’augment de la taxa d’activitat catalana es deu en bona mesura a la major incorporació de la dona al treball.




La taxa d’activitat femenina (de 16 a 64 anys) ha passat d’un 55,3% el 1996 fins a un 67,6% el 2007, i se situa per sobre de la mitjana de la zona euro (d’un 63,4%).

La taxa d’activitat dels homes (de 16 a 64 anys) també ha registrat un increment substancial (el 2007 se situava en un 86,1%), però de menor magnitud, ja que partia d’un nivell elevat (el 1996 era d’un 80%). "




Entrada directa, puix anem forts !

Com heu endevinat és encara part del tresor que podeu trobar a  Nota d'economia 91 (2n. quadrimestre 2008)   feina ben feta per un departament amb personal conscient del que vol dir 'servidor públic'.



Com qui no vol la cosa se'ns diu:

" ... l’augment de l’ocupació s’ha aconseguit gràcies a la reducció del nombre de llars  amb tots els actius aturats, més que no pas per un descens en les llars inactives."

Hipòtesi 1:   Hi ha una bossa d'atur estructural, amb famílies que NO treballen i no hem sabut arreglar-ho en els anys de bonança econòmica.

Hipòtesi 2:  Catalunya te una part de la població que on tota la família s¡ s'apunta a l'atur  però viuen de rendes perquè un tiet americà els va fer molt rics.





Afegim-hi:

" informació de l’EPA, el 2007 un 32,5% de les llars catalanes amb assalariats tenien algun membre amb contracte temporal"

" Al marge de les llars unipersonals, on per definició la taxa d’atur total és equivalent a la d’incidència parcial, s’observa que les taxes d’atur són més altes en les llars monoparentals.

També les parelles amb fills de 0 a 2 anys presenten uns valors per sobre de la mitjana"


Si ens preguntem com ha evolucionat la cosa per les persones en risc molt fort d'exclusió i pobresa:

" s’ha produït un lleu descens en la proporció de llars sense perceptors (d’un 2,7% el 1996 fins a un 2,2% l’any 2007)".

Es a dir que en el període de màxima bonança econòmica , abundosos pressupostos i xerrameca 'pijo progre' la cosa no a reiixit ni posant ciris a Santa Rita de Casia.

" Alhora, l’augment del consum, de la inversió i de l’endeutament de les llars (materialitzat fonamentalment en el dinamisme de la demanda d’habitatges) ha retroalimentat el procés, i en molts casos s’ha fet pràcticament imprescindible que la llar compti amb més d’un perceptor d’ingressos. "



O sia treballem més per menys, val a dir progressem camí d'ésser esclaus per un plat de 'tortitas de maiz'. I puig que és la dona qui majoritàriament trenca la seva carrera pel fet de tenir fills resulta que :


" Les diferències segons si l’enquestat era un home o una dona van ser substancials, ja que més de la meitat dels homes van respondre que la cura dels fills corresponia fonamentalment al cònjuge, mentre que les dones només van al·legar aquesta resposta en un 13,7% dels casos."

"Tant a Catalunya com a l’Estat espanyol continua existint un important dèficit de serveis relacionats  amb l’atenció als fills (manca de llars d’infants públiques, rigidesa en el calendari i la jornada escolars, etc.).

Aquest és un model més propi dels països  del Sud d’Europa, caracteritzat per una menor cultura empresarial i institucional de la conciliació i flexibilitat, a diferència dels països escandinaus, que donen molta importància a aquestes mesures, i les posen en marxa aconseguint al mateix temps comptar amb nivells de productivitat laboral molt elevats."






Foto Carla Bordes, Kenya 2007

Em mossego el llavi i no deixo anar cap comentari sobre el Ministerio para la Igualdad ni sobre l els  'quartos' llençats en  fer-ne el logotip, el paper oficial, el markèting,.... Prefereixo anar directament a les conclusions d'aquest apartat.

"Al llarg del període s’ha produït una millora clara en la situació laboral de les llars, que han augmentat la participació i l’ocupació al mercat de treball, sobretot de segons membres de la llars.

Aquesta tendència està fortament vinculada al continu augment de la taxa d’activitat i d’ocupació de les dones, que han estat el col·lectiu més beneficiat de la intensa creació de llocs de treball a la darrera dècada.

Així, si el 1996 només un 34,6% de les llars comptaven amb més d’un ocupat, al 2007 aquest percentatge s’ha elevat fins a un 44,7%.

Al mateix temps, les llars catalanes han  augmentat el nombre de perceptors d’ingressos (un 61% compten amb més d’un perceptor), la qual cosa contribueix a reduir-ne la vulnerabilitat econòmica.

Paral·lelament, però, la despesa familiar i l’endeutament han seguit un perfil creixent (fonamentalment per la compra d’habitatge i l’augment del consum privat), de manera que l’obtenció de segones fonts d’ingressos ha passat a constituir en alguns casos una necessitat per a la solvència financera de la llar."


Be aquesta és la pel.licul.la fins març d'enguany (2008)  Els propers 36 mesos això serà una carnisseria. Temps al temps.

Avui per amanir-ho i oblidar  fem servir una veu excepcional  amb un títol escaient: Cecilia Bartoli i un Vivaldi sublim:




09 de novembre, 2008

Festa Vikinga ....

Si el títol us fa rememorar les antigues festes votives, la crema de les despulles del caps de poblats, els drakkars  allunyant-se en flames, res més lluny dels nostres pensaments.


Magenta, Stockholm - Saturday, November 1

Ja se que fàcilment es pot assenyalar que la instantània correspon al tan nostrat cap de setmana de Halloween, (  a casa nostra festa dels ignorants i els apàtrides, frec a frec amb el 'Père Noël')  com aquesta altre:


Ambassadeur, Stockholm - Saturday, November 1

Si senyor, i per això aquest post també mostra just les d'aquests cap de setmana a un conegut local d'oci:




Hell's Kitchen, Stockholm - Thursday, November 6

Es el vigor víking  a flor de pell qui sens dubte encén fogots i desitjos. Llàstima que el martell de Thor encerti infalible al bell mig de la economia  autòcotona.

Þórr heitir Atli
ok Ásabragr,
sá es Ennilangr
ok Eindriði,
Björn, Hlórriði
ok Harðvéorr,
Vingþórr, Sönnungr,
Véoðr ok Rymr.


Þórr anomenat Atli
i Ásabragr,
Ennilangr
i Eindriði,
Björn, Hlórriði
i Harðvéorr,
Vingþórr, Sönnungr,
Véoðr i Rymr.


Nafnaþulur, estrofa 17

Fixeu-vos en els darrers titulars econòmics:
 
Be, no cal avorrir amb pesimistes anotacions els nostres festes pàtries, car els nostres intel.ligents dirigents ja vetllen per nosaltres.


Així si a la premsa sueca podem trobar  coses com:


A casa nostra podem trobar-ne com aquesta:


Són dues maneres d'entendre com s´ha de tenir presència al món.  






Enjoy !!!