21 de novembre, 2008

Macedònia i vi ben fort, a la salut de tots

Avui una segona entrada eclèctica car un avalot d'impactes desats omple curull la columna dels hipervíncles per revisar.



Fotografia Joaquim Casanovas Burkina Faso / Mali


En primer lloc una instantània amb una entrada ben directe : "Remat boví del Sahel. La carretera està pagada amb fons europeus". En altres entrades tornarem a aquest racó de món i la seva especial geopolítica.

Per acompanyar, píndola musical amb alegria nostrada: Rumba Catalana.



I seguim amb notes musicals un xic més properes puix també ens han fet deturar ; en aquests cas i desde Bulgària una noia anomenada Desi Slava .

Practica una musicalitat ben diferent de les nostres habituals Natalie Dessay o Cecilia Bartoli que li val una enorme fama i un club de fans al Facebook ben notori.

La 'casta diva' hi llueix fotografies com aquesta




Certament no ens diu gaire del seu talent musical [exemple de canço] però que ens permet comenta aquesta fal.lera vírica per ser en aquesta xarxa social 2.0.

Fixeu-vos en aquest artícle anomenat "CEOs take on Social Media" on s'explica la tendència creixent a trobar-te totes les posicions profesionals ( àdhuc el 'gran timonell' de torn ) .


"So while CEOs are on these sites a lot (43% of the CEOs said they are
on them often, including 19% who visit daily) it’s not for business.
Only 18% say they use them to communicate with customers and other
stakeholders
."

En el mateix sentit i en idioma del 'guerrero del antifaz' podem trobar "El jefe está en Facebook" on es presenta aquesta gràfica sobre "Sitios sociales preferidos por las empresas para las relaciones públicas."



Això si, mentrés anem rien i festejant la roda del món gira i apareixen noticies com "Close to 3m unemployed' by 2010 " a la BBC i parlant de casa seva (United Kingdom) però que podría ser tranquilament de casa nostra (piel de toro).



La diferència rau en la seriositat dels governats monclovites, ben recordada per entrades com 'Les altres promeses incomplertes de ZP' .



Per això a casa nostra i mentrés arriba la tormenta de debó, hi ha persones positivistes que permeten titularts com: La Fundació Godia canvia de casa en referència al trasllat a la Casa Garriga Nogués d'aquest fons pictogràfic. ( Aneu-hi que s'ho val ). I també entrades com Doten amb 4,2 MEUR un pla de competitivitat per divulgar i promocionar turísticament la Tàrraco Romana .

La cosa ens dona certa alegria i entenen que on hi ha alegries possiblement també trobem música i bon vi, afageixo una pintura que no és ni un 'bodegón' ni un 'fresco' ans al contrari, una 'fresca bodeguera' titulat 'La viuda'.





Doncs si, per arrodonir píndola per fer rodar el món.


Salut mes amis !

20 de novembre, 2008

Els catalans de les pedres en fan pans.

L'altre dia un titular d' e-Notícies em feia deturar "Tarradellas, pro i contra" .

Foto Billena Ji Xu Japó agost 2008


Efectivament el Molt Honorable President número 125 de la Generalitat de Catalunya és la veritable prova que nosaltres ja hi erem abans que a España és miresin el melic (llombrígol del món és Madriz ) i fessin de la "Villa y Corte" i rodalies una "Comunidad Autónoma"

De fet en podian haver fet un "Ente simbiótico español y paràsito mononuclear" i haver-se quedat tan panxos. A vostés, al Presidente número dos de la Comunidad de Extremadura, a tots vostés Salut !

Com sempre dispossin dels meus 'quartos' com si fossin seus.

I a propòsit de cèntims i de passar-les magres ; el mateix artícle explica que el llibre resum els treballs al Monastir de Poblet per commemorar el 30 aniversari del retorn del nostre petit "Gran Timonell" .

Una de les ponències éra "Les finances de la Generalitat Republicana (1936-1939)", a càrrec del Dr. Francesc Bonamusa.

Jo no hi vaig ser-hi (disculpi Dr Bonamusa, eh!) però avui mercés a un bon company i millor amic afageixo, negre sobre blanc, dades reals i fonts originals:

Any 1935 Any 1936

Ingressos 45.306.886,50 ptes 9.435.253,52 ptes
Despesses 25.457.869,74 ptes 213.101.969,88 ptes



Per si no resulta clar afegim-hi dibuixos d'aquest opuscle. En primer lloc els ingressos i despeses abans i en el primer any de conflicte.

GEN025_bis2

En segon un detall ben entenedor de quines despeses es menjaven els recursos de la nostrada institució:

GEN026_bis2

A continuació l'ofegament de la Generalitat en el primer quadrimestre de conflicte armat:

GEN027_bis2

Pel que fa als minvants ingressos de una Generalitat escanyada i sense recurs legal:

GEN028_bis2

I la posició financera respecte al Banc d'Espanya

GEN029_bis2

Anotem a peu d'aquests gràfic que aleshores el Conseller Primer i de Finances era en Josep Tarradellas i Joan i que l'escrit desgrana en 30 pàgines la crua realitat d'aquells primers mesos:

  • La Generalitat no té capacitat econòmica ni financera
  • El Govern 'amic' de Madrid passa de tot i malfia dels catalans
  • Els catalans de les pedres en fan pans



Nota al peu: En aquesta època encara no es disposava d'això anomenat Excel, Word, Office, Windows i per això tot esta fet rigorosament manuscrit i en versió original. A veure quants de nosaltres som capaços de realitzar quelcom equivalent.



Píndola 'dinàmica' per un post extraordinari.

19 de novembre, 2008

In crescendo ... o no?

L'altre dia em feia ressò d'unestudi suec sobre la fixació deles habilitats memorístiques. En concret, al diari 'The Local' el titular era : [ Study: 'Memory improves for every generation' ].


Foto Irene Moreno
Breument ens indica que "A new Swedish study researching dementia has indicated that
memories of human beings improve for every generation. Put simply
children of today will remember more than their parents
."

... / ...

" Exactly how education affects memory is not specified by the
numerical study, although Nilsson suggests the theory that it is to do
with the training of abstract thought.
"

... / ...

" The effect of nutrition on episodic memory is less easy to discern as genetic factors also play a significant role. "

El final de l'article ens diu una 'perla' per reflexionar: " Chinese researchers have indicated a desire to participate in such a project.".

Fet el resum, vaig tenir un calfred terrible car és possible que la inteligència nòrdica hagi comés una errada terrible : Dues imatges és consolidaren en la meva fràgil memòria:

George Bush -pare-



George Bush -fill-



Clarament això invalida la teoria. En cas contrari prepareu-vos puix que si acceptem aquesta evolució com millora clara de les noves generacions, en aquest cas la fi del món s'apropa imparable.


Per si de cas, píndola musical per oblidar




La Bastida o com especular amb carnet del PSC

Arreu de Santa Coloma creix la indignació, el neguit, la incrèdula ràbia, la impotència més pregona.




El nostre "Juli Cèsar" particular i tota la seva cort de "patricis" i llepes sen's venen un dels set turons de la nostra ciutat eterna.

Emulant al 'bigotón' de les Açores, als Zaplanas i demés peperos, el sociata Bartomeu vol una 'Marina d'Or' ciutat de vacances als peus de la Bastida.





Efectivament 'transformar' el que és diu 'transformar' el noi ho fa amb ganes, gairebé com si li anés d'un tres per cent.( de sòl verd, es clar).

Fixeu-vos en el que fou:




i en el que ens volen vendre:







Com és possible que algú alletat pel pit d'una mare resulti insensible al clam , al dolor del seu poble ???

Quina mena d'addicció esfereïdora provoca el ciment i la totxana en els nostres governants ??

Santa Coloma terra bruta i dissortada pateix una nova tragèdia, maltractada per aquells qui bramen que se la estimen.

I closa la boca, mesells acòlits claudiquen i amaren tan gran despropòsit.

Tan segurs estan que en un futur no gaire llunyà no seran jutjats ? Que un nou Nüremberg els ha de fer meditar closos dins del Spandau que ens volen encolomar ?


Avui, especialment per tots els d'esquerres, els sociates i demés 'fauna' no una, sino dues píndoles musicals.





O tu, che in tua pietà crudel, serbata m’hai
terrena veste, Diana, io t’imploro,
m’apri alfin il muto e freddo avel! Congiungi
Ifigenia all’infelice Oreste; a himè altra non
chieggo merchè, non chieggo a te che la
morte! Io sento avversi a me gli Dei, il mio
popolo e mio padre!





18 de novembre, 2008

Societat de la informació

És possible que existeixi la Societat de la Informació.

De fet aquest és el títol, un xic sorneguer, d'aquesta instantània feta dies enrera a Gelida



Foto Daniel García Peris

I aquest és el ( rococó ?) títol del departament on treballa l'il.lustre colomenc i amic Josué Sallent. Ara fa pocs dies tornarem a coincidir i recordàrem que cada cop sóm més aprop ( Erfú, Barcelona, Santa Coloma).

Amb Carles Flamerich, amic i president de C-Tecno, compartim el neguit per situar la nostra terra (petita ) al capdavant del món digital.

Encara que tothom és conscient del canvi 2.0, molts prohomes de totes les edats continuen ancorats en la manera de fer siciliana, en el 0.0.

Et diuen allò de 'Desmitifiquem-ho, això són quatre sonats, endogàmics que viuen fora del dia a dia. No trascendeix cap impacte, tot és molt maco a la xarxa però fora hi ha el món real"

Amb to paternalista et donen un copet a la esquena i au cap a casa !


Per si de cas s'avorreixen i arriven a llegir-nos els adrecem a aquesta entrada [6 Lessons We Can Learn From Barack Obama’s Online Marketing Strategy ] que està en anglés, car aquest resulta universal.

I ja posats a donar munició afegim-hi accions pràctiques ben properes : La iniciativa a Facebook anomenada " Sóc de santako i no m'agrada Camela ni Radio Tele-Taxi" o la titulada

En tercer lloc i calenteta d'aquest diumenge, aquesta entrada a Alianzo "Encuentros de politica 2.0 en Madrid".

Seguim amb un post ben documentat a can Lourdes Muñoz , cuit al forn aquest mateix dilluns i on trobareu gràfiques com aquesta:



I per acabar-ho d'adobar, dades i més dades ací al INE

Vaja que no hi ha més ce cec que el que no hi vol veure, ni més sord que aquell que malda per no escoltar.






I com sempre tancament musical només apte per esperits sensibles. Avuí per il.lustrar com és belluga això, píndola d'en Paganini.



Excepcional nova entrada a migdia, a tocar l'hora de l'Angelus ... especial Bartomeu.

8 Roda el món i torna al Born

Encara no hem finit amb el reconsagrat estudi Nota d'economia 91 (2n. quadrimestre 2008) i ja tinc a les mans l'exemplar del "Eurostat regional yearbook 2008" que ens ofereix una panoràmica excel.lent en 575 pàgines curulles d'interés.



Fotografia: Irene Moreno.

Darrera venen estudis regionals , prospectives en diverses ciencies, escrits del meu àmbit profesional i un llarg estol de dotzenes de pdf amb milers de pàgines. Com deia aquella " Ai de nosaltres, senyor rector,... tanta roba estesa i tan poc sabó".


Anem a pams i fem un cop d'ull a la visió global:

" In comparison to other regions, the EU’s population is growing at a relatively slow pace. Between 1960 and 2005 the world’s population more than doubled, rising from 3 032 million inhabitants to 6 515 million, while the corresponding rate of change in the EU-27 was an overall increase of 21.9 % to reach 491 million inhabitants.

The fastest expansion in world population during the last 45 years was reported in particular for countries in Africa, Asia, and Latin America and the Caribbean.

The relative weight of the EU-27’s population fell from 13.3 % of the world total in 1960 to 7.5 % by 2005.

This trend is projected to continue, such that by 2050, the EU-27 will account for around 5 % of the world’s population."

I si volem veure tot l'apartat d'una maneta gràfica:






Un altre amb la projecció (trend)




Queda clar que serem més pero proporcionalment cada cop amb menys pes demogràfic sobre el conjunt del món. Està per veure quin serà el pes polític i econòmic.




Mentrestant si anem al detall de les projeccions per Estat podem veure comportaments ben desiguals.



Dades que amaguen un comportament desigual si fem el tall per diferents franjes d'edats. Així tenim:



Tot això situat sobre el mapa ens dona una presentació com.



Finalment i per no carregar en excés aquesta entrada us convidem a fixar-vos en el detall d'aquesta gràfica:






Sense donar gaires voltes, apuntem a Espanya, Italia i Turquia. Si els dos primers son els campions en rebre immigrants, el darrer és una màquina de fer nous ciutadans.

Repensem perquè set ous als turcs no els volem deixar ser europeus i les conseqüències d'aplicar-los criteris miops i restrictius.

Ja deia el monarca del Petit Princep que un bon governant és aquell que demana coses raonables i pren decisions assenyades quan toca.


Potser per això avui m'encanto amb l'ària a sota enganxada.



Píndola sonora d'exquisida musicalitat.




Où va la jeune hindoue,
fille des parias,
quand la lune se joue
dans les grands mimosas?
quand la lune se joue, etc.
Elle court sur la mousse
et ne se souvient pas
que partout on repousse
l'enfant des parias.
Elle court sur la mousse,
l'enfant des parias;
le long des lauriers roses,
rêvant de douces choses,
ah! elle passe sans bruit
et riant à la nuit! Ah!
Là-bas dans
la forêt plus sombre
quel est ce voyageur perdu?
Autour de lui,
des yeux brillent dans l'ombre.
Il marche encore,
au hasard, éperdu!
Les fauves rugissent de joie,
ils vont se jeter sur leur proie.
La jeune fille accourt
et brave leurs fureurs;
elle a dans sa main la baguette
où tinte la clochette
des charmeurs.
Ah! ah! ah! ah! ah! ah!
L'étranger la regarde,
elle reste éblouie.
Il est plus beau que les rajahs!
Il rougira,
s'il sait qu'il doit la vie
à la fille des parias!
Mais lui,
l'endormant dans un rêve,
jusque dans le ciel il l'enlève,
en lui disant: ta place est là!
C'était Vichnou, fils de Brahma!
Depuis ce jour, au fond des bois,
le voyageur entend parfois
le bruit léger de la baguette
où tinte la clochette
des charmeurs.
Ah! ah! ah! ah! ah! ah!

17 de novembre, 2008

La forza del destino i la opus scipione

Pensa que si passejes onze vegades -a l'inrevès- per la Diagonal trobaràs la teva il·luminació.







1 2 3 4 5 6 5 4 3 2 1


L IO NRF AOCO DTGET RLPADS EAARI IMCR VLE AE X


L IO NRF AOCO DTGET RLPADS EAARI IMCR VLE AE X
L IO NRF AOCO DTGET RLPADS EAARI IMCR VLE AE X
L IO NRF AOCO DTGET RLPADS EAARI IMCR VLE AE X
L IO NRF AOCO DTGET RLPADS EAARI IMCR VLE AE X
L IO NRF AOCO DTGET RLPADS EAARI IMCR VLE AE X
L IO NRF AOCO DTGET RLPADS EAARI IMCR VLE AE X
L IO NRF AOCO DTGET RLPADS EAARI IMCR VLE AE X
L IO NRF AOCO DTGET RLPADS EAARI IMCR VLE AE X
L IO NRF AOCO DTGET RLPADS EAARI IMCR VLE AE X
L IO NRF AOCO DTGET RLPADS EAARI IMCR VLE AE X
L IO NRF AOCO DTGET RLPADS EAARI IMCR VLE AE X


I ara que ?



Indocti discant, et ament meminisse periti ( aprenguin els ignorants i recordin els entesos )

  • De primer només et cal utilitzar una línia de l’encriptat (no onze).
  • Després, hauràs de comptar el nombre de lletres del misteriós missatge i tenint en compte els seus factors, ordenar-les (sense oblidar a Euclides).
  • Passeges –sempre, a l’inrevés- per la Diagonal ja seràs a un pas de la il•luminació.
  • Només et quedarà solucionar una petita incògnita


Apunteu-vos i ajudeu-nos perque com be ens apunten des de la Imperial Tarraco, AUDENTES FORTUNA IUVAT!






Amb proïsme

Al bell mig de tan impacte negatiu, de tanta crisi desbocada, de tanta foscor per l'endemà, una noticia positiva, planera.

Senzillament Els Minyons carreguen l'inèdit 3 de 9 amb folre i agulla en la seva Diada titular i fotografia servits per l'Avui



A voltes el món sencer s'ha de reunir per reescriure i refundar no se sap ben be què.
A casa nostra, al raval de Montserrat, un cop més una colla de persones aplique allò del 'tarannà català' i quatre principis ben senzills:

  • Valor
  • Equilibri
  • Força
  • Seny


Exactament el que els cal a les persones d'aquest magnífic retrat [ Barcelona - Tombuctou ] o a les dotzenes de persones darrera [ Actions pour Mada ].



Com sempre fem aquí però reflexionem sobre arreu del món.




Nova píndola musical irrepetible. Natural i autèntica joia difícilment us deixarà indiferents si teniu la bondat i n'escolteu íntegrament tota la execució.