13 de desembre, 2008

Ens han robat un somriure

Les cares dels infants ploren il.lusió, les dels adults traspuen impotència.

Al portal de casa, del nostre edifici, és tradició parar l'Arbre de Nadal, el Pessebre i un petit Tió.
Llum espurnejant i caliu nadalenc reben tothom que s'atança a l'Edifici Canigó.

Aquesta matinada als vols de les dues la flama nadalenca, l'arbre guarnit romanien intactes; als vols de les quatre ja només la destrossa, el caos més absolut era silenci a la entrada.





Algú ha passat pel davant, ha vist la postal, el diaporama il.luminat de la nostra portalada i juguesca en marxa ha aprofitat la inocència dels portals mal tancats pèr literalment arrencar l'arbre, llums, boles, garlandes .... i fugir carrer amunt , pujada de l'Ajuntament i més enllà.

Al terra un reguitzell de 'danys col.laterals' com correspon a les armes de destrucció massiva.








Ara fa uns anys ens va recaure presidència i secretaria a la veina del costat dret i a naltros. Vàrem introduïr una novetat decorativa: per cada veí es repartiren figuretes blanques de motius nadalencs (angels, estels, arbrets, ..) retallades en cartulina i amb un penjoll al damunt.

I una petició concreta: " Demaneu als fills, nets, nebots i tota la quitxalla que us visiti, que els pinti i després baixeu-los i pengeu-los de l'arbre".

Així els darrers nadals, l'arbre ha estat un treball col.lectiu i un símbol quotidià i proper del veïnatge harmònic. Avui les restes d'aquesta "Brigada Pomorska" de la bona voluntat i la tendresa infantil eren mudes, esquarterades al rebedor, a les escales, a la vorera.

Testimoni punyent de la inconsciència d'aquell(s) que una volta varen ser també infants.





Es clar que el rebombori ha estat considerable i les pors, les sensacions d'inseguretat, les visions particulars de cadascú floreixen ràpidament.

Al bloc, afortunadament, hi ha diverses generacions, diversos nivells de renda i diverses arrels culturals i linguistiques. El nostre petit món és parcialment un reflex, un laboratori del món més gran d'allò que avui conforma Santa Coloma de Gramenet ( Santako , Gramanet del Besós,...).

I avui per unanimitat hi ha pau i convivència.

Dilluns, arbre nou i som-hi que el camí és llarg i cal anar-hi de cara amb optimisme.


Píndola musical amb pau interior.

12 de desembre, 2008

Estructura agrícola a Latvia (Letonia)

'Qui no te feina el gat pentina', si més no és el que certifica un vell adagi català. I podem afegir 'els que en tenen

cada dia (de feina), divulguen estadístiques de Letònia'. [Document Eurostat]
Això dels rodolins és fàcil, gairebé tan com l'inexorable pèrdua de persones dedicades al camp en aquest país de manera equivalent al nostre petit país.


Fixeu-vos:

" This Statistics in Focus is part of a series of country-specific publications on the results of the Farm Structure
Survey (FSS) 2007. It provides a brief but nevertheless comprehensive insight into the farm structure in
Latvia.
"



Font: Eurostat


107 750 agricultural holdings were recorded in Latvia in the 2007 Farm structure survey, a 16% decrease
since 2005
.

This drop results mainly from the concentration of farms: the smaller farms have suffered a 22%
reduction
accompanied by a growth in area (19%) and number (25%) in the larger farms. "


Ara són menys i els que són, són més grans. A continuació algunes dades rellevants respecte a aquesta afirmació :



" In 2007, about 44 400 agricultural holdings had an economic size of at least 1 ESU, compared to 44 900 in 2005.

They used 1.4 million ha of agricultural area UAA, (10% up from 1.3 million ha in 2005), which is on average about 32 ha per holding;

These holdings employed 70 000 AWUs (annual work units), the equivalent of 70 000 people working full time, a decrease of 14% since 2005;

They had 0.46 million livestock units (LSU) in 2007, 11% more than in 2005, mainly due to an increase of 70% in the number of sheep and of 13% in cattle. "




Font: Eurostat

I ara baixem al detall que s'amaga en aquestes xifres :

" Amongst these 44 400 agricultural holdings:

- 32 % made use of less than one AWU, while another 21% made use of 2 or more AWUs;
- 68% used less than 20 ha, while 5% used 100 ha or more;
- 49% were producing mainly for own consumption, a decrease compared with 2007 (53%).

- 37% of Latvian farms specialize in livestock;
- 31% of the holdings specialised in dairy farming;
- 19% were engaged in field crops – grazing livestock combined;
- 15% specialize in mixed livestock, mainly grazing livestock.

Amongst the sole holders:

- 43% were women in 2007, (almost half of the holdings with UAA under 20 ha are owned by women, the value falls to 22% for farms with 100 ha of UAA and over);
- 46% were aged 55 or more, and 7% were younger than 35 years;
- 31% of sole holders had another gainful activity in 2007. "


M'ha sobtat que gairebé la meitat de les petites propietats petites són en mans de dones i un 22% de les grans. Pensem en casa nostra.

Afegim encara altres dades.


  • " In Latvia in 2007, 68% of the agricultural area was owned by farmers.
  • The family labour force decreased by 16% from 2005 to 2007.
  • 96 900 ha were organically farmed (6.8% of the utilised agricultural area, compared with 1.3% in 2005). The number of farms with organic farming also had a significant increase: from slightly over 400 in 2005 to almost 2 500 in 2007. "

El creixement de la agricultura anomenada 'ecologica' és senzillament espectacular. Penseu en els arbres nadalencs de la fashion Imma Mayol i el seu concepte de 'sostenible' , 'ecologic', 'natural',...


Per a tú. Imma, amb afecte i 'carinyu' alternatiu, una píndola 'étnica' de les que dona gust.






Living la vida loca ... inflation falls as growth slows

Un jorn mes recordem aquelles paraules profètiques del cap d'estratègia [ James Carville ] de Bill Clinton a les presidencials de 1992:

"It's the economy, stupid"

La coma ens recorda aquella altre frase mítica "Catalunya serà cristiana, o no serà" / " Catalunya serà, cristiana o no serà" atribuïda al bisbe Torres i Bages.



Manuel Gordillo Álvarez, Alegoria


Entrada juràssica a propòsit de les perles amb que les noticies d'arreu ens fan un collaret que gairebé és un dogal feixuc.


1. A taiwan, el Taipei Times titola "Rates cut 75 basis points".
The central bank yesterday lowered key interest rates by 75 basis points, the biggest cut in 26 years, in a bid to address the economic downturn and ease the financial burden on companies and home owners

2. Per la Xina, el Financial Times apunta "China inflation falls as growth slows"
China’s consumer price inflation fell to a 22-month low of 2.4 percent in November, giving the central bank free rein to cut interest rates further to offset an abrupt slump in the world’s fourth-largest economy.

3. ... / ...


Sempre la versió original enllaçada per mantenir el criteri 'de solvència contrastada' tan nostrat. Ara be, no tot és fosc ni de color de gos com fuig. Fixeu-vos:


a) Al Dominican Today , evidentment de la República Dominicana ja esmentada en el post [ Gestionant la mentida, patint la crisi ] podem trobar aquesta entrada "Exporters say Europe buys more than the U.S.".
En termes de geopolítica i geoeconomia, extraordinari fet.

b) Al diari 'El exportador' (les nostres fonts de dades són inesgotables) aquesta magnífica noticia sobre Angola: Posibilidades ... . Realment prometedor.


c) ...


I ja que la cosa va de economia parlem del que proposen llocs civilitzats en temps de crisi. Per exemple a Bèlgica, Le Soir publica 'urbi et orbe' "Le gaz et l’électricité moins chers en 2009"



En detall "...

Hors coûts additionnels, l'électricité devrait baisser de 12 à 14% par rapport au second semestre 2008 tandis que le prix du gaz devrait baisser de 16 à 18%.

Si l'on prend en compte les autres éléments de la facture, le consommateur fera quand même une économie de 5 à 7% sur l'électricité et de 10 à 13% sur le gaz, souligne la Febeg. ... "


Pels que teniu dificultats amb el francés la cosa resulta ben simple: la factura de la llum ha de baixar fins un 5-7 % i fins un 10 -13 % és rebaixarà el gas.



Quiets !!!



Si us plau NO compareu amb el que han fet i volen rematar Endesa , Gas Natural i 'tutti quanti'. No us feu mala sang i no penseu que us estan robant la camisa i la cartera.


Senzillament els oligopolis fan el que fan i enriqueixen qui enriqueixen ; les lleis de termodinàmica econòmica ja expliquen que la riquesa total ni és crea ni es destrueix, car només canvia de mans ; i finalment està escrit que si ets català et toca ser cornut i pagar el beure.



Manuel Gordillo Álvarez, El tamboril

Com deia l'amic Clinton "It's the economy, stupid"



Avui píndola 'carpe diem' com no pot ser d'altre manera: 'Enjoy and feel free and peaceful. Be water my friend'






11 de desembre, 2008

Un 25 % de nens sota els tres anys a llars d'infants

A la UE-25 el 2006, el nombre de nens menors de l'edat d'escolarització obligatòria s'estimava al voltant de 30 milions.

Entre aquests nens, el 26% dels de menys de tres anys anaven a llars d'infants oficials. El percentatge augmenta al 84% si observem els nens amb tres anys fins l'edat d'escolaritat obligatòria.


Les accions per a la cura dels nens que assisteixen a llocs d'atenció formal, diferia significativament entre els Estats membres.

Per als nens de menys de tres els percentatges més alts es van registrar a Dinamarca (73%), els Països Baixos (45%) i Suècia (44%), i la més baixa a Polònia i la República Txeca (ambdós 2%).

Per a nens de tres fins escolaritat obligatòria , els percentatges més elevats es van observar a Bèlgica (98%), Dinamarca (96%) i França (94%), i el més baix en Polònia (28%), Lituània (56%) i Malta (57%).

Dinamarca té el major percentatge de nens que assisteixen a guarderies formal durant 30 hores o més una
setmana.



Manuel Gordillo Álvarez, Familia Gitana.


En el grup d'edat de menys de tres, el 14% dels nens anaven a llars d'infants entre 1 i 29 hores
setmana i 12% durant 30 hores a la setmana o més a la UE-25 en 2006.

Els percentatges més alts dels que van assistir entre 1 i 29 hores a la setmana es van registrar als Països Baixos (41%), el Regne Unit (28%) i Espanya (20%).

Per a la cura dels nens de 30 hores a la setmana o més, les primeres posicions es van observar a Dinamarca (66%), Portugal (32%) i Suècia (27%).

Per aquells d'entre tres i l'edat d'escolaritat obligatòria, el 44% assistien a escolarització formal per a la cura dels nens entre 1 a 29 hores a la setmana i un 40% durant 30 hores a la setmana o més a la UE-25 en 2006.

Per a la cura dels nens entre 1 a 29 hores setmana, els més alts es van observar accions en els Països Baixos (82%), Irlanda (80%) i Alemanya (66%).

Per 30 hores o més a la setmana, els percentatges més alts es van registrar a Dinamarca (80%), Estònia (78%), Itàlia, Portugal i Eslovènia (66% cadascun).

Aquestes xifres són publicats per Eurostat, l'Oficina Estadística de les Comunitats Europees.

Exactament que vol dir 'conciliació de la vida laboral i familiar ' ?

Es positiu que en els primers anys de la vida dels nostres infants, els 'aparquem' en llocs 'institucionalment aptes?

Perque cada cop hi ha menys 'tacte' entre persones? Quan s'educa?

Quin món vols ?



Avui píndola 'filosòfica'





E' la solita storia del pastore…
Il povero ragazzo
voleva raccontarla, e s'addormi.
C'è nel sonno l'oblio.
Come l'invidio!
Anch'io vorrei dormir cosi,
nel sonno almeno l'oblio trovar!
La pace sot cercando io vò:
vorrei poter tutto scordar.
Ma ogni sforzo è vano... Davanti
ho sempre di lei il dolce sembiante!
La pace tolta è sempre a me...
Perché degg'io tanto penar?
Lei!... sempre mi paria at cor!
Fatale vision, mi lascia!
mi fai tanto male!
Ahimè!

Malawi ... pun t i segui

LLegeixo gràcies a la Agència Fides una noticia poc agradosa : "Vuelve el fantasma del hambre después de algunos años de cosechas excepcionales"




Fotografia Lola Scorgie


Nosaltres anem donant voltes a la 'lleu i petita desacceleració econòmica' ( Bambi dixit) i rumiem si televisó plana, MP4 , o altres gadgets (ginys en català) ...




Después de tantas promesas de que el hambre era ya un recuerdo del pasado, he aquí que surge de nuevo la dura realidad de la vida cotidiana: al improviso el diario anuncia la tragedia subterránea que corre el riesgo de estallar en los largos meses que preceden a una nueva cosecha. Falta el alimento”, refiere a la Agencia Fides el P. Piergiorgio Gamba, misionero monfortiano que trabaja desde hace décadas en Malawi, desde Balaka, a mitad de camino entre las dos grandes ciudades de Blantyre y Lilongwe.

Es una emergencia ya desde diciembre, es decir anticipadamente respecto a los meses de enero-marzo, llamados frecuentemente los meses del hambre”.

El 20 % de la población sobrevive porque los árboles de mango están cargados de fruta. Esto durará todavía otras dos o tres semanas hasta que el último árbol haya dado todos sus frutos. ¿Y después?”, se pregunta el misionero.

Solamente en el distrito de Balaka 21 mil familias se ven actualmente afectadas por la crisis que involucra a cerca de un millón de habitantes”, afirma el P. Gamba. Se trata de un hecho preocupante porque Malawi, gracias a una precisa política de subsidios agrícolas, en los últimos dos años logró superar la grave carestía de los años 2002-2005, e incluso llegar a ser un exportador de mercancías agrícolas .

Pero dos condiciones ambientales opuestas, la sequedad y los aluviones, en los últimos meses han creado de nuevo una emergencia alimenticia, incluso por el hecho de que en Malawi no hay suficientes acueductos y represas para conservar y distribuir el agua.

Los precios siguen creciendo en modo descontrolado, el precio del grano es oficialmente de 2600 kwacha por un saco de 50 Kg, pero en realidad se encuentra sólo a 4000 kwacha, un precio imposible para la mayoría de la población”.

Se proyecta así una Navidad difícil para la población de Malawi.

El nostre compromís amb Àfrica be de lluny i mantenim fidelment la resposta que ens demanaba en Marc Arza i les seves Quatre lletres per l'Àfrica.



Píndola amb veu trencada però amb notes d'esperança






Gestionant la mentida, patint la crisi.

En els propers anys els estudiants de periodisme, sociologia o ciències polítiques gaudiran d'extraordinaris exemples de com mentir en públic i somriure com un imbècil.







Efectivament a nivell internacional les 'armes de destrucció massiva ' a Irak o la 'estabilització' d'Afganistan no tenen comparació. Ni en Goebbels podia imaginar engatussar tanta gent i per tan temps.

A escala més domèstica, l'inefable Aznar en temps de descompte i ara el cínic Zapatero gestionen la mentida amb categoria de Gran Mestre. Nosaltres si patim la crisi i malgrat tots els conills que és tregui del barret tenim clar que:

Això no s'arregla ni el 2009 ni el 2010 ni el 2011.
Patim la crisi i patirem un empobriment terrible via inflacció el proper quinqueni.
Pagarem la crisi i pagarem la sortida de la crisi.


Tan se val el que digui aquest o els altres mentiders públics, les aportacions de liquiditat al sistema són estèrils per resoldre el problema i generen indefectiblement inflacció a mig termini i fragilitat de la credibilitat institucional a mig i a llarg.

Amb els nostres impostos, val a dir amb els nostres esforços, estan pagant les festes dels més rics.


Aviat és poden trobar com el president de República Dominicana :

" El impacto de la crisis económica y financiera mundial en República Dominicana y la fisonomía del futuro inmediato para el país, serán explicados este lunes por el presidente Leonel Fernández.


Una cadena nacional de radio y televisión transmitirá la alocución presidencial, informó la Dirección de Prensa del Ejecutivo en un lacónico parte.


Fernández aseguró tras el estallido del crack bancario estadounidense que la economía dominicana “está blindada”, pero semanas después se retractó durante un seminario internacional sobre el tema.


El anuncio de la alocución coincide con reportes sobre el despido de casi mil trabajadores de la principal empresa productora de ferro níquel del país, la Falconbridge, debido a la baja de los precios.


La semana pasada, el mandatario anunció una intervención similar sobre seguridad ciudadana, pero sigue pendiente, en momentos en que aumentan los atracos y otros delitos.


El país, asimismo, está sumido en una crisis de confianza debido a un escándalo por narcotráfico en el cual están involucrados varios militares.


Otro tema pendiente es la crisis energética signada por largos y constantes cortes de electricidad, cuya solución no se vislumbra y respecto a la cual el Ejecutivo se mantiene hermético.


En esencia, la cuestión radica en la abultada deuda del gobierno, unos 400 millones de dólares, con las empresas generadoras, en manos de inversores privados foráneos y nativos.


Fuentes oficiales admiten que las autoridades carecen de los fondos para honrar ese compromiso y los generadores se muestran reacios a otra salida que la liquidación de la factura
.
"

Font Prensa Latina



Si no fos perquè és una tragèdia real, la cosa serveix de guió de pel.licul.la sobre pais bananero. O potser serveix per assenyalar el que ja ens arriba ací ?

Com el seu antecesor, Zapatero pot distreure al personal encarregan una mega bandera española o perpetran una 'Toma de Perejil (II)' . En qualsevol cas desde Catalunya li continuarem pagant les festes (juntament amb València, les Illes, ... ).


Avui música per embusteros i embaucadors.







10 de desembre, 2008

Sang blava i genètica tossuda

Tenim per costum no entrar en això que a castellà s'anomena 'ecos de sociedad'. Hui però en fem esment a propòsit del casament de la arxiduquesa Marie-Christine d'Austriai el comte Rodolphe de Limburg.

No es tracta de cap broma i diaris seriosos com el Tageblatt de Luxembourg s'en fan resó:



"Agés de respectivement 25 et 29 ans, l'archiduchesse Marie-Christine d'Autriche et le Comte Rodolphe de Limburg Stirum sont tous les deux nés à Bruxelles. Marie-Christine d'Autriche est l'aînée des cinq enfants de l'archiduc Christian d'Autriche et de la princesse Marie-Astrid de Luxembourg. Sa famille vit à Genève. "



Vint-i-cinc primaveres de comte de fades llueixen en el somriure de la núvia que continua una nissaga de triomfadors. Els nostres millors desitjos per aquesta parella exemplar.

Serà cert això de la sang blava ? de la casta ? de la genètica que separa patricis i gentils ?

Aquesta mateixa setmana cauen en les meves mans dos artícles sorprenents:

  1. Handsome men have the best sperm
  2. Do intelligent men have better sperm?
Al NewScientist ens parlen sense embuts.

El primer apunta que " The researchers showed that men with the healthiest, fastest sperm were rated as the most facially attractive by women.". Es a dir que segons un estudi valencià els més guapos són els millors sementals.

En el segon "Though the connections between brains and sperm were "not awesome, they're there and highly significant," Miller said. All things held equal, good sperm and good brains go together." Afirmació clara que inteligència i qualitat reproductiva van a una.


Tancant el cercle lògic el més guapos resulten més inteligents i millors sementals. ( a l'intrevés del paradigma de la rosa estúpida). La gràcia rau en que són seriosos i entenimentats estudis cientifics !

Per molt menys el Führer va muntar un pollastre espectacular a tota Europa.

Potser creieu que la cosa us agafa ben lluny i no va amb valtros. Doncs fixeu-vos en aquesta noticia 'valenciana' : "Los valencianos tienen un 15% de herencia genética sefardí y un 13% norteafricana"

Efectivament amb un polsim de safrà, un xic de comí i un rajoli d'oli d'oliva arbequina ja tenim recepta per fer un valencià fallero de categoria.

Avuí píndola fallera d'arrel teutònica.




Els compto i els recompto - va dir l'home de negocis -. És dificil. Però sóc un home seriós!

" El quart planeta era d'un home de negocis. Aquest home estava tan enfeinat que ni tan sols va aixecar el cap quan va arribar el petit príncep.

- Bon dia - li va dir aquest -. Teniu el cigarret apagat.

- Tres i dos fan cinc. Cinc i set, dotze. Dotze i tres, quinze. Bon dia. Quinze i set, vint-i-dos. Vint-i-dos i sis, vint-i-vuit. No tinc temps d'encendre'l. Vint-i-sis i cinc, trenta-un. Uf! O sigui que són cinc-cents un milions sis-cents vint-i-dos mil set-cents trenta-un.

- ¿Cinc-cents milions de què ?

- ¿ Eh ? ¿ Encara ets aquí ? Cinc-cents un milions de... Ja no ho sé... Tinc tanta feina ! Sóc seriós, jo, no m'entretinc amb bestieses ! Dos i cinc, set...

- ¿ Cinc-cents un milions de què ? - va repetir el petit príncep, que no havia renunciat mai de la vida a una pregunta, un cop l'havia feta.

L'home de negocis va aixecar el cap:

- Fa cinquanta-quatre anys que visc en aquest planeta i només he estat destorbat tres vegades. La primera, fa vint-i-dos anys, va ser un borinot que vés a saber d'on havia caigut. Feia un soroll espantós i em vaig equivocar quatre vegades en una suma. La segona vegada, fa onze anys, va ser un atac de reuma. No faig prou exercici. No tinc temps de passejar. Sóc seriós, jo. La tercera... és aquesta! Deia, doncs, cinc-cents un milions... "




El petit princep Antoine de Saint-Exupéry



Eus ací el que ens passa per l'enteniment en trobar un divendres qualsevol, el servei de missatgeria curull d'estadístiques, que cal rumiar i pair a poc a poc.


Així per exemple




Es clar que si fem cas al nostre comptable planetari que calcula i calcula estels, ens podem trobar estadístiques infectes.

Aquest és el cas de diversos anuaris estadístics de la meva ciutat.

Aquestes darreres setmanes inverteixo els dissabtes al matí en fer arqueología estadística a la Biblioteca de "Can Sisteré" de Santa Coloma de Gramenet.

Una revisió a fons dels anuaris estadística publicats des del 1986 ( que ja queda lluny) fins al darrer any.

Una de les coses que més em sorpren és la manca total de rigor, les errades ben gruixudes en la quantitat de taules on els totals no sumen.

Així per exemple a l'anuari de 1.999 presentat ben cofoi per en Joan Carles Mas i Bassa (il.lustre socialista local i rara avis intel.ligent i culte) i apostil.lat per Mercedes Rodriguez Delgado, trobem pàgines antològiques:

Al full catalogat com 26 cap de les tres taules totalitza el que hi ha escrit: són errònies i fan malfiar de qualsevol guarisme. Per exemple



Taula I Població per sexes. Districtes ; cal sumar per fer el total:

22.310
16.012
20.160
22.990
21.766
15.004


i és clar enlloc de 118.242 ens donen 118.244 ( un de regal, més l'alcaldessa d'aleshores, que val el seu pes en or i compte doble)

En el mateix opuscle hi ha errors a la pàgina 46, ...


Vaja que és difícil exercir d'home galàctic seriós i entenimentat.


Per endolcir tot plegat, avui Debussy amb 'Les sons et les parfums tournent l'air du soir'

08 de desembre, 2008

Muralles de Tarragona ....

Ara fa temps, uns romans van decobrir la Costa Daurada. I al bell mig un fortí natural : Tarraco. Dos mil.lenis més tard un colomí de noble nissaga volà del Baix Besós i més enllà del Mèdol i de la Torre dels Scipions, albirà un nou lloc on niuar.




Obviant l'inflorèscencia matutina, el despertar magnífic de la vila dels Munts, aquest 'palomo' preferí fer-se el cau sota de Ca la Garsa, és a dir a la Rambla Nova, pop del Balcó de la Mediterrània.


Anys més tard em creuat camins de manera inesperada, virtual, digital. I un seguit de missatges i contra missatges creuats ens han menat fins a :

  • L'individu em coneix abastament.
  • Viu a Tarragona capital però fou colomí tendral.
  • No és de la tribú "Sioux", es a dir , de la secta Pujoliana.
  • Té coneixements de Geografia [Des de 41º.07º latitud N. i 1º16º longitud E.]
  • Gaudeix de principis econòmics i possiblement també de principis morals.
  • Varem coincidir en la voluntat de progrés social.
  • Potser viu a Rambla Nova cantonada Ixart o potser treballa a la "Agència Tributària Española" sucursal Tarragona.
  • Te passió per la Sagrada Familia o per un edifici singular amb façana a tres espais urbans.
  • És un pèl xovinista i considera corbs als españols que ens roben la sang, la suor i la menja dels nostres fills.
  • compartim 'mono' de cervesa 'natural' tipus 'Rosita'
  • Ariadna no està massa lluny
  • Contemplar el "Mare nostrum" des d'aquest incomparable balcóde la Mediterrània, a
    5 minuts de casa (Rambla amunt)
  • De tan en tan obre el seu bloc i
    retorn als vells records
  • Creu que la música ens agermana... tots ho som, com va dir el poeta [Infelice ! il veleno bevesti! ..., Lucrezia Borgia]
  • L'òliba de Minerva sempre emprèn el vol durant el crepuscle
  • Més silenci, més compassió, més amistat... eadem mutata resurgo...
  • si passejes onze vegades -a l'inrevès- per la Diagonal trobaràs la teva
    il·luminació i el teu "maldecap" tarragoní... després només et faltarà
    un detall".
  • L IO NRF AOCO DTGET RLPADS EAARI IMCR VLE AE X
  • De primer només et cal utilitzar una línia de l’encriptat (no onze).
    Després, hauràs de comptar el nombre de lletres del misteriós missatge
    i tenint en compte els seus factors, ordenar-les (sense oblidar a
    Euclides). Passeges –sempre, a l’inrevés- per on tu ja saps... i ja
    seràs a un pas de la il•luminació. Només et quedarà solucionar una
    petita incògnita i descobriràs el teu “maldecap” tarragoní.

L IO NRF AOCO DTGET RLPADS EAARI IMCR VLE AE X



Al cap retornen els escrits del tres vegades gran, Hermes Trismegist i la exègesis de la Taula de la Maragda per trobar la interpretació ontològica de les dades.



Posats a estudiar el reptem, hem aprofitat fins i tot els coneixements sobre les matemàtiques de les hores i les diferents escales que un rellotge ens pot oferir. Per exemple si el fem de deu hores, claramentr 8 + 4 = 2.






De fet la cosa resulta ben senzilla



L IO NRF AOCO DTGET RLPADS EAARI IMCR VLE AE X
46

X EA ELV RCMI IRAAE SDAPLR TEGTD OCOA FRN OI L 46

Vowels

A 5
E 4
I 3
O 3
U 0

Consonants

B 0
C 2
D 2
F 1
G 1
H 0
J 0
K 0
L 3
M 1
N 1
P 1
Q 0
R 4
S 1
T 2
V 1
X 1
Y 0
Z 0




Ja tenim la composició del missatge i ara endrecem:



Codi Voltes

A 5
E 4
I 3
O 3
U 0
R 4
L 3
T 2
D 2
C 2
X 1
V 1
S 1
P 1
N 1
M 1
G 1
F 1
Z 0
Y 0
Q 0
K 0
J 0
H 0
B 0



Vaja que fins i tot un infant ja ho veu: La cosa no te ni 'u' ni 'b' .

Dit això, i després de sumar i restar, multiplicar i dividir, de pujar i baixar, anar i tornar, entrar i sortir, de rumiar i rumiar, ... zero ( .. patatero)


Estic dispossat a fer front al dispendi de dues 'rosites' ben fresques i el que calgui. !!!








07 de desembre, 2008

La Bastida... la estafa continua !

Aquesta setmana el nostre Cèsar particular, l'alcalde Bartomeu Muñoz i Calvet ha prestidigitat un nou pla per "La Bastida"





Una poma enverinada com la que mossega Blancaneus apareix en la pàgina web, dolça, tendral, acolorida. Podeu examinar-la en aquesta adreça [ Àrea Residencial Estratègica - La Bastida ].

Si no fora perqué el jutge Garçon em pot 'engarçonar' de per vida potser mentres dormo sommiaria que el títol sembla decidit per la wermacht local per no dir 'posem ciment i cobrem el tres per cent" .

Ep ! ni diem ni insinuem res de res, que sense proves és molt lleig.


Fixeu-vos com és ven la cosa:




La cosa de la totxana queda esquifida en un raco . Gairebe resulta exagerat tan xivarri per tan poca cosa.

Doncs NO !

Miri senyor alcalde, l'equipament que no sap el que serà no cal que el faci, de fet si baixa del núvol i creu que en fa falta un ... no dubti, faci expropiar amb un justipreu digne els pitjors habitatges de la zona i edifiqui allí.


Fixi's Vell X Nou i ni un pam de terreny robat a la Bastida. Cost ecològic zero (patatero). Tot són avantatges.


Anem ara pels pissets amb vistes; escolti ni un. No cal que en faci cap ací

De fet Santa Coloma es plena de pisos, curulla, farcida, ... adjectivi com vulgui i això sí enlloc de pagar sous milionaris als seus amics a fi que es rasquin les colometes de dos en dos, apliqui el mateix que em dit abans:


Agafi un tros de carrer d''aquests que tots coneixem, expropii qui calgui a preu just i faci, faci i sobretot faci fer be, que d'especular i fer disbarats a casa ja en va tenir exemple anys enrera.


I estimat alcalde, pensi que en cas de necessitat és pot posar els pisets i els dotacionals i els dellonses al bell mig dels jardins d'Eduardo Marquina. Així els podrà contemplar cada matí quan es llevi. Segur que el seu camarada Hereu sera ben comprensiu.


Si no s'en recorda del que són els Jardins d'Eduard Marquina li recomano aquesta entrada [ Adéu-siau Pica-pica o Branquiquíton ]



Per cert i ja que estem en matèria, recordem a tothom que cobrir la B-20 i fer arribar el tramvia realment res a veure amb això de la Bastida: és pot fer igual i a sobre vosté inaugura (tingueu llarga vida per inagurar molt i molt variat ) però no paga (De fet no paga mai, oi ? ).


Anem pel gruix de la cosa, val a dir per la zona verda ( Verda fins ara, es clar). Fem una mica de memòria i despres anem a veure que ens proposa tanta matèria gris, tanta neurona concentrada, tan talent focalitzat, ....


Fa molts i molts anys que els colomencs tenim l'extrany costum d'anar per aquests terrenys i plantar-hi llavors. Ves que hi farem !
Abans que els pijo progres, verds i alternatius fessin públic un il.lustre personatge com Imma Mayol, nosaltres ja erem 'ecologistes de debó'. Caram, caram . Hi ha milers de llavors, milers i milers d'il.lusions infantils abocades en aquests pams de terreny.



Moltes d'aquests llavors no han reiixit i nosaltres, tossuts reincidents, no em desfallit i n'hem aportat més i més tot confiant que la riera i els marges florisin com Terra de Xauxa.


Ara senyor Batlle vostè ens diu :

"El projecte de reforestació del parc de la Bastida, que es redactarà en el seu dia, comptant amb la participació directa de les entitats i els centres educatius que porten anys treballant en la plantació d’aquest sector. L’esmentat projecte haurà de contemplar passeigs, plantació d’arbres i vegetació autòctona, camins, riera, fonts, miradors, reg, enllumenat, etc. Aquesta gran zona verda ocupa el 76 % de la Bastida."


Ja em perdonarà però entenc que :


  1. El més calent és a la aigüera.
  2. Vol anorrear la feina i la il.lusió de la canalla per donar una contracta innecessària.
  3. Pel mateix preu em fa una camisa a mida.



Miri .. ni passeig, ni plantació, ni camin, ni reg ni enllument ni òsties consagrades. Directament demani als Reis Mags d'Orient un Lego o un Tente i faci jocs onanistes amb aquests.

De veritat alcalde, apliquis a fer be allò que és responsabilitat municipal i no molesti. El poble ja seguirem plantant-hi llavors i li farem 'gratis total' És ben conegut que els gentils som imbècils de naixement i amb sopars de duro ja ens acontentem.


Que sa il.lustrisima visqui molts anys i nosaltres uns quants més per vigilar els vostres rampells magalòmans.