20 de desembre, 2008

Toni Ibañez Ros ..... Il ritorno del maestro

La noticia de proporcions catosfèriques sacseja la xarxa: En Toni Ibañez reobre el seu blog Entrellum.


Foto Toni Ibañez

El pare de la 'catosfera' , absent en els darrers mesos  ha anunciat que torna. Mestre i animador de la xarxa de xarxes, ha deixat un estol d'internautes seduïts pel món dels blogs, de la comunicació digital, de la presència catalana al món.


A la espera que és confirmi la noticia i com és preceptiu, píndola musical de benvinguda:




O Reino deste mundo

Já passou a ser do nosso Senhor

E de seu Cristo

E de seu Cristo



E Ele reinará para sempre

E Ele reinará para sempre



Rei dos Reis (Pra sempre e sempre, aleluia, aleluia)

E grande Senhor (Pra sempre e sempre)



Aleluia

Aleluia

Aleluia

Aleluia

17. Especial Montilla i ( V I )... Esperame en el cielo !

Molt Honorable President Montilla, sisé missatge obert per Vos, amb tot l'afecte i tendresa una petita dissortada història d'un cor i dos amors :





Esperame en el cielo




Teniu raó President, aquest és un 'bis', una 'propina', un petit 'extra' fruït de la insistència i el furor de la claca, del poble.

Tan de temps ensabonant-nos amb el 'pans et circenses', tants esforços per fer-nos imbècils eterns, i ara resulta que ens agrada, que li hem trobat folla dolçor en això de l'espectacle, dels 'tabloids'.

Àdhuc si la conya es fa del vostre extraordinari Govern que ens guia i il.lumina jorn rera jorn. Nogensmenys vull esmentar la necessitat de posar, negre sobre blanc, els vostres sentiments, la passió desenfrenada amb José Luís.

Per això aquesta lletra 'multimèdia' plena de sentit si escolteu la música i gaudiu de la lletra.



Que batega en el Molt Honorable cor? Que li direu al ZP més encisador ?




"Espérame en el cielo corazón
Si es que te vas primera
Espérame que pronto yo me iré
Allí donde tu estés


Espérame en el cielo corazón
Si es que te vas primero
Espérame en el cielo corazón
Para empezar de nuevo


Nuestro amor es tan grande
Y tan grande que nunca termina
Y la vida es tan corta
Y no basta para nuestro idilio

Por eso yo te pido por favor
Me esperes en el cielo
Y ahí entre mil nubes de algodón
Haremos nuestro nido
"


És clar President, l'amor és cec. Per això en ZP us respondrà amb tendral veu:










"Somos novios
pues los dos sentimos
mutuo amor profundo

y con eso
ya ganamos
lo más grande de este mundo.

Nos amamos,
nos besamos
como novios,
nos deseamos
y hasta veces sin motivos,
sin razón, nos enojamos


Somos novios
Mantenemos un cariño
limpio y puro;
como todos
procuramos el momento
más oscuro.

Para hablarnos,
para darnos el más dulce
de los besos
recordar de que color son los cerezos
sin hacer más comentarios:
somos novios

Solo novios ,
siempre novios
somos novios
."



Ai Pepe !


Ai Pepe !


Ai que s'hem trenca la veu !


Poca vergonyes ! Trujots ! Impresentable duet ensucrat que em fa cornut i em demana pagar el beure. Per a tots dos , tercer i darrer 'bolero' amb veu de dona:





Cobarde


" ... / ... mi corazón se ha hecho para un hombre más digno y con valor ... / ... "





Nota: Assaig de narrativa fantàstica. Qualsevulla semblança amb la realitat és pur efecte estocàstic.



19 de desembre, 2008

9. Une éducation libertine

L'altre di vaig trobar aquest títol mal desat a la carpeta 'downloads' . Misteris del món i lletres escaients, ara que el debat sobre l'ensenyament a casa nostre va prenent forma positiva.






" Paris, avalée par la nuit, résonna de bruits nouveaux, de cris, du claquement des fouets sur les croupes de chevaux sombres, de gémissements.

L’odeur de blé, de légumes bouillis envahit les rues. Quelques lanternes éclairaient les devantures des maisons.

On devinait l’esquisse des faces, les silhouettes hostiles. Gaspard s’engagea dans une impasse, s’assura de n’avoir pas été suivi.

Dans un mur, il trouva un renfoncement suffisamment large pour contenir un homme. Il s’y glissa, ramena ses jambes sous son menton.

La course des rats dérangés par sa présence retentit contre les murs. Leur odeur imprégnait tout. Lui-même puait déjà leur fiente.

Les puces, excitées par l’odeur de sa sueur, piquèrent sa peau.

Gaspard décida qu’il fallait être vigilant pour n’être pas mordu par la vermine. Il saisit un morceau de bois, scruta les ténèbres mouvantes. Bientôt, ses yeux se fermèrent.

Débordant d’un lit onirique dont les rives n’étaient plus que nébuleuses, le sommeil, torrent brumeux, se déversa en lui.
"

JEAN-BAPTISTE DEL AMO


Pinzellada urbanita que conclou endormiscant-se el protagonista i que ens provoca una tendre 'enveja' car al 'Queens' de Barcelona, a la meva dissortada ciutat també podeu trobar aquestes olors.





La veritat és que al 'Fondo' el mercat resulta el mercat
'universal', els carrers són la globalització en miniatura, les parades
petits finestrals oberts als racons de mil cultura. Els nostres encants
són la rèplica descastada del 'Bassar' d'Istanbul, el nostre particular
Kal el Kalili egipci.

De moment sense rates a llum de dia.

Aquest és aquell 'crisol de culturas' del No-Do, el cosmopolitisme Maragallià, el Mestissatge ecopijo d'en Xoan S.

Rien va plus !



Quod non necat emunit

Educació llibertina, aires de llibertat, misèria econòmica, misèria interior. Una habitació de la 'Casa Gran' pendent de moblar, tot esperant que l'eixample benestant, els santcugatencs d'adopció, els 'senyors' de la Casita Blanca,... perdin la por i el sentit del ridícul, agafin el metro, el subway i trepitgin la terra de xauxa.



Esperarem pacientment.


Píndola sensible, veu de rossinyol, i una rosa vermella dins del pit.


16. Especial Montilla i (V )... l'Hermes Trismegist català

Molt Honorable President Montilla, cinquè i darrer missatge obert per Vos amb tot l'afecte i tendresa una petita dissortada història d'un cor i dos amors :


D'antuvi les meves més sinceres excuses pel 'nivell' de la darrera epístola. Res més allunyat del meu ànim que fer-vos patir amb una entrada 'culte', 'exclusivista', d'aire benestant ; de col.legi 'alemany' en definitiva.

Per això i amb ànim de fer-me perdonar, us regalo amb una píndola musical més urbanita, més 'metropolitana'. És cert estimat i car President que l'original parla amb llengua japonesa, però veient les vostres limitacions per expressar-vos en l'idioma de he preferit regalar-vos amb la versió en llengua Shakespeariana.




Estic convençut que no tindreu cap dificultat per comprendre-la, car supereu amb escreix la talla intel·lectual i moral del Molt Honorable President Pujol. Els seus sis idiomes confessos, el seu cosmopolitisme, l'allau de medalles, condecoracions i reconeixements, la seva projecció d'estadista universal, ... s'esmorteixen, es fan fonedisses davant la vostra incommensurable personalitat, davant la inabastable obra de govern tripartita.

Aquest fruit del vostre amor bífid, del vostre 'carinyu' excels ens acarona, ens protegeix, ens il.lumina i guia en aquests temps de foscor.

Vos que sou el nou Far d'Occident, guia espiritual de tots nosaltres, Gran Timonell del canvi i del recanvi, vos sou incomprès i escarnit en privat.

Que n'és de roí, de gasiu, d'escanyapobres el vostre maleït poble. Aviat com si fossiu un nou LLuís XVIII, botxí us voldran presentar.


Ara be, tranquil Pepe, tranquil Pepe que és la guàrdia civil. Gaudiu d'aquestes imatges:





Del fet que els guàrdies vesteixin de blau no heu d'inferir que sian mossos d'esquadra. Ni el fet que l'Àngel de la Mort llueix de gris significa que els 'grissos' han tornat.


Senzillament la Justicia segueix el seu curs i a tot porc li arriba el seu Sant Martí.

En aquests instants finals rebeu el testimoniatge de la meva consideració més distingida.



Visca 'Pepe' i Visca 'La Pepa'
Nota: Assaig de narrativa fantàstica. Qualsevulla semblança amb la realitat és pur efecte estocàstic.







8. Enveja i realitat

L'altre dia el servei de missatgeria em lliurava una entrada de les que fan gaudir: "GDP per capita, consumption per capita and comparative price levels in Europe - Issue number 112/2008"



"While the trend towards increased convergence of European economies as measured by their GDP per capita is continuing, the income dispersion among the EU Member States remains remarkably high. In 2007, Bulgaria’s gross domestic product (GDP) per inhabitant was just 14 percent of Luxembourg's, or 37 percent of the EU total. Luxembourg, Ireland and the Netherlands stand out with the highest GDP per capita in the EU, while Bulgaria has the lowest level among the Member States."

Com sempre si ens mirem la representació gràfica:







Que tindrà Luxemburg que no sia possible a Albània ?


"This article focuses primarily on gross domestic product (GDP) per capita in the 27 EU Member States, but also looks at the level of actual individual consumption (AIC) per capita and at countries' comparative price levels.

Furthermore, the analysis covers not only the 27 EU Member States, but also the three EU Candidate Countries (Croatia, the Former Yugoslav Republic of Macedonia, Turkey), three EFTA Member States (Iceland, Norway, Switzerland) and four Western Balkan countries (Albania, Bosnia and Herzegovina, Montenegro, Serbia)."



Deixem-ho ací i gaudim de píndola musical de notes tendrals.


18 de desembre, 2008

7. Más dura será la caida.


Hi ha resums premonitoris d'allò que ha d'esdevenir.

"Sis coses hi ha en el món que tot home ha de recórrer camí de la seua mort : anar i tornar, pujar i baixar, fer i desfer." un vell pastor em digué ara ja fa uns decennis.

Inexorablement arriba, doncs, la hora de baixar el camí costerut, i l' Eurostat aporta els guarismes descarnats.

October 2008 compared with September 2008 . Industrial production down by 1.2% in both euro area and EU27






" In October 2008 compared with September 2008, seasonally adjusted industrial production fell by 1.2% in both the euro area (EA15) and the EU27 . In September production decreased by 1.8% and 1.3% respectively.

In October 2008 compared with October 2007, industrial production declined by 5.3% in the euro area and by 5.0% in the EU27.
"







15. Especial Montilla ( IV ) .... agonia i ironia

Molt Honorable President Montilla, quart dia epistolar i un nou missatge per vos amb tot l'afecte i tendresa una petita dissortada història d'un cor i dos amors :





Si us plau benvolgut, capteniu-vos i mantingueu ferm el rictus. Allunyeu tota llàgrima, tota expressió de sentiment.

Em sento avergonyit pel cometari d'ahir, car era excessivament carnal, curull d'imatges cruentes, vulgars.

Impropi d'un cant elegíac al 128 é President del meu petit país.


Per això avui, retorno als orígens i us recordo aquell exemple sublim d'ànima escapçada, esberlada entre l'amor exòtic i l'amor llampant.

Si President, és tracta d'aquest alter ego, d'aquest Tinent de la Marina dels E.E.U.U. anomenat B. F. Pinkerton, que protagonitza :



Que injust és el 'libretto' !!! Quin xantatge emocional !. Quin mal tràngol per l'intrèpid Pinkerton!


Estic totalment d'acord amb Vos.

És terriblement injust que la exòtica Catalunya, ( Cio-Cio-San "Butterfly", jove geisha japonesa) s'enamori de vos, 'Machote' Pinkerton.

Quina culpa en teniu si us jura etern amor, si us dona el seu fruit, si us vol eternament seu.


Ai president ! Em ve una emoció, em ve un 'sentimiento'.


Vós que ja teniu llegítima esposa, Kate ; Espanya moderna, amb talante, amb Perejil, amb 'Constitución', ... Vos fidel espós, exemplar 'miura' ibèric , heu de suportar les llàgrimes, el, plors, els laments d'aquesta Catalunya que plena d'amor us entrega els seus fills, el seu present i el seu futur.

Quina culpa en teniu, 'Don Juan' del segle XXI si teniu un cor i dos amors !!! La molt desgraciada comet seppuku i a sobre el poble es posa del seu cantó. Desagraïts !

A l'esgarrifós final, Catalunya la geisha moribunda sent la veu de Pinkerton lcridant-la "Butterfly....Butterfly! / Catalunya .... Catalunya!".





Si us plau benvolgut Pepe, capteniu-vos i mantingueu ferm el rictus. Allunyeu tota llàgrima, tota expressió de sentiment.

Jo sóc amb Vos i amb tota la força dels meus pulmons també crido:


Viva España ! Viva Honduras !


Nota: Assaig de narrativa fantàstica. Qualsevulla semblança amb la realitat és pur efecte estocàstic.

BUTTERFLY
(risolutamente, battendo forte le mani)
Va, va. Te lo comando.

(Fa alzare Suzuki, che piange
disperatamente, e la spinge fuori dell'uscio
di sinistra. Butterfly si inginocchia davanti
all'immagine di Buddha. Butterfly rimane
immobile, assorta in doloroso pensiero,
ancora si odono i singhiozzi di Suzuki, i
quali vanno a poco a poco affievolendosi.
Butterfly ha un moto di spasimo. Butterfly
va allo stipo e ne leva il velo bianco, che
getta attraverso il paravento, poi prende il
coltello, che chiuso in un astuccio di lacca,
sta appeso alla parete presso il simulacro
di Buddha. ne bacia religiosamente la
lama, tenendola colle mani per la punta e
per l'impugnatura, legge a voce bassa le
parole che vi sono incise)

"Con onor muore chi non può
serbar vita con onore."

(si punta il coltello lateralmente alla gola.
S'apre la porta di sinistra e vedesi il
braccio di Suzuki che spinge il bambino
verso la madre: questi entra correndo colle
manine alzate: Butterfly lascia cadere il
coltello, si precipita verso il bambino, lo
abbraccia e lo bacia quasi a soffocarlo.)

Tu? tu?

(con grande sentimento,
affannosamente agitata)

piccolo Iddio! Amore, amore mio,
fior di giglio e di rosa.

(prendendo la testa del bimbo,
accostandola a sè
)

Non saperlo mai per te,
pei tuoi puri occhi,

(con voce di pianto)

muor Butterfly...
perché tu possa andar
di là dal mare
senza che ti rimorda
ai di maturi,
il materno abbandono.

(con esaltazione)

O a me, sceso dal trono
dell'alto Paradiso,
guarda ben fiso, fiso
di tua madre la faccia!
che ten resti una traccia,
guarda ben!
Amore, addio! addio! piccolo amor!

(con voce fioca)

Va, gioca, gioca!

(Butterfly prende il bambino, lo posa su di
una stuoia col viso voltato verso sinistra,
gli dà nelle mani la banderuola americana
ed una pupattola e lo invita a
trastullarsene, mentre delicatamente gli
benda gli occhi. Poi afferra il coltello e,
collo sguardo sempre fisso sul bambino,
va dietro il paravento. qui si ode cadere
a terra il coltello, e il gran velo bianco
scompare dietro al paravento. Si vede
Butterfly sporgersi fuori dal paravento,
e brancolando muovere verso il bambino,
il gran velo bianco le circonda il collo:
con un debole sorriso saluta colla mano il
bambino e si trascina presso di lui, avendo
ancora forza di abbracciarlo, poi gli cade
vicino.)

PINKERTON
(interno)
Butterfly! Butterfly! Butterfly!


6 Fent trampes ...

A voltes cal captenir-se i no renegar. A voltes cal mantenir el cap clar.




Foto Carla Bordes


Enmig de la foscor econòmica, arriba una nova entrega del Eurostat, avui focalitzada en els costos laborals. Si la Unió Europea és fonamentalment un pacte de sang entre mercaders, un santuari de la economia, una declaració de no agressió entre lladres veïns, aleshores té molt sentit que ens deixin veure això:



I el detall per Estats presenta aquesta fila:




Fixeu-vos que les dades son nominals i no 'reals' deflactant IPC. Vaja paper mullat que encapçala un magnífic:


Euro area labour costs rose by 4.0%



"Total hourly labour costs in the euro area (EA15) rose by 4.0% in nominal terms in the year up to the third quarter of 2008, compared with 2.8% for the previous quarter. In the EU27 , the annual rise was 4.1% up to the third quarter of 2008, compared with 3.6% for the previous quarter."

Així resulta que la inflació nominal baixa ( la real puja i puja escandalosament per qualsevol butxaca modesta ) els costos laborals nominals creixen ( els reals han baixat ) i la crisi, les mises i les festes les han de pagar aquells als que encara sel's pot furtar un euret.


Això si, tot legal i tot ben documentat; a la manera feudal.



Píndola antiga per mitigar el nostre renec.



Folia del disco "sopra la rosa". La Folia, danza popular española de origen portugués que se desarrolló hacia el final de la Edad Media en la Península Ibérica, es un elemento esencial de los repertorios instrumentales portugués y español de los siglos XVII y XVIII.

17 de desembre, 2008

5 Parlem d'un món verd

Realment l'Eurostat resulta una font inesgotable de pensaments i la U.E. un sofisma ecològic. Segons ens diuen, nosaltres la U.E. som de llarg el màxim exportador de productes químics arreu del mon. Amb gran diferència.

De fet també som, justet justet el primer importador.




El resum publicat ens diu:
"In 2007, the EU was the main player in the trade in chemical products, essentially due to its significant exports. This resulted in a large positive trade balance (EUR 77 billion).

The two other major players, the US and China, both registered a trade deficit; that for the US being comparatively small (EUR 3 billion against EUR 34 billion for China).

The US was by far the most important trading partner of the EU, both in terms of exports and imports. Exports to the US accounted for 28% of the total EU exports of chemical products. Switzerland and Russia, the second and third main importers of EU chemicals respectively, accounted for far less impressive shares (10% and 6%).

Medicinal and pharmaceutical products’ were by far the most important in EU exports with a value of EUR 73.3 billion in 2007, corresponding to 37% of the total exports of chemicals. ‘Organic chemicals’ came second with a share of 19%.

The most exported product categories were also the most imported ones.

Within the EU, Germany was the main player for both exports and imports. Three Member States followed, all with fairly similar shares: Belgium, France and the UK.

Germany displayed the highest extra-EU surplus with EUR 24.4 billion and Ireland ranked second with a surplus of EUR 15 billion. Nine Member States registered extra-EU trade deficits, but none of them was substantial.
"
De manera gràfica podem veure aquestmoviment d'entrada i sortida amb balanç positiu per la UE, Japó o Suïssa.






Tanmateix si fem un cop d'ull als nostres clients ( customers in trade agreements ) podem veure que a banda de U.S.A., Suïssa, o l'espectacular creixement amb Rusia la Comunitat Europea és un actor de primer ordre (econòmic ) amb Singapur, Corea o Brasil



I si ara ens preguntem per la substància, pel tipus de producte, el resultat és :



Destaquem però un fet extrany:

"Starting from a low level in absolute terms and accounting for only 1% of all exports, the export of ‘Fertilizers’ has nevertheless developed particularly fast (+12% on average between 2000 and 2007), at the same rate as the far more important ‘Medicinal and pharmaceutical products’. "


Sens dubte el sector químic contribueix de manera notable a proporcionar treball estable a un bon gruix d'europeus. Però hauriem de reflexionar si el nostre espai comú, bandera de l'ecologisme i el desenvolupament 'sostenible' ha de mantenir aquest creixement en aquest sector.


A voltes la xerrameca mediambental europea sembla tan buida com l'ecologisme 'fashion' de la nostrada Imma Mayol i els seus arbres de ferralla.


Píndola versa, amb molta química.

14. Especial Montilla ( III ).... esclavo y amo

Molt Honorable President Montilla, tercer dia en el Via Crucis i per vos amb tot l'afecte i tendresa una petita dissortada història d'un cor i dos amors :







Esclavo y amo


Aquest és el títol d'un magnífic bolero aquí interpretat per "Los Soberanos". Si pareu l'oïda estimat i Molt Honorable Montilla, podreu apreciar com xiuxiueja:


No sé que tienen tus ojos
no sé que tiene tu boca
que dominan mis antojos y a mi sangre vuelven loca


Paraules repetides una i altre volta pel ver Xoan i pel daurat Joan, les dues Jotes, els dos 'mascles', amb llicència del fidel Josep LLuís.

Quin extraordinari 'pessebre' aquesta Generalitat Restaurada, aquesta menjadora trifàsica, aquest nostrat exemple que de Joans, Joseps i ases n'hi ha a totes les case.

Captiu del vostre 'sex-appeal' canto furtivament:



ESCLAVO Y AMO (BOLERO)
Letra de José Vaca Flores
Musica de José Vaca Flores

No sé que tienen tus ojos
no sé que tiene tu boca
que dominan mis antojos y a mi sangre vuelven loca

No sé como fui a quererte
ni como te fui adorando
me siento morir mil veces
cuando no te estoy mirando

De noche cuando me acuesto
a Dios le pido olvidarte
y al amanecer despierto
tan solo para adorarte

Que influencia tienen tus labios
que cuando me besan tiemblo
y hacen que me sienta esclavo
y amo del universo

De noche cuando me acuesto
a Dios le pido olvidarte
y al amanecer despierto
tan solo para adorarte

Que influencia tienen tus labios
que cuando me besan tiemblo
y hacen que me sienta esclavo
y amo del universo.



Ai President ! Ningú entén el vostre dolor, aquest dol i vol, aquest ara mano i ara me l'embeino Però no patiu, estimat 'far' i 'guia' d'aquest país a les palpentes, d'aquesta dissortada, bruta, execrada terra.

Jo si que sento el palpit, la tremolor de la meva carn tot contemplant el vostre esglai:

Hi ha una eròtica del poder, una atracció fatal per la carn dels altres, un tremp vital sadollant el socis, esclofollant-los un morrió d'acer, tributant-los aquest 'càstig anglès' que tan be heu aprés en magre propi.


I és que Vos, consumat mestre, encisador cabró fàl.lic d'aquest Tripartit on 5 en fan 3 i tan se val qui jau a sobre i qui gemega a sota,... Vos, el 'mascle' per antonomasia del socialisme local, Vos sou tendral, timid, angelical.


Aquesta tendressa interior, aquest fil de sentiment us fa rendir davant d'aquest home, d'aquest gran embaucador, d'aquest flautista de Hamelin que de la Moncloa estant , pica l'ullet i promet cuix i entrecuix.


Quin drama ! Vos amo i senyor esdeveniu esclau sodomita i la gent no us entén.



Un drama, una tragèdia, una història de Bolero !!!


Senzillament un cor i dos amors, un castigar endins i un rebre des de dins, una tortura infinita que en silenci patiu pel be de tots els catalans.

Per això, per tot el que vos i la vostra gent feu per nosaltres, per la nostra terra, per la nostra mainada... President jo us en dono gràcies, us canto lloança i us pago les festes.


Si us plau, no em digueu res. Senzillament escolteu aquest 'bolero' i recordeu les il.lusions de la vostra infància, les il.lusions de la vostra pubertad, les il.lusions de la vostra joventut, de la vostra paternitat, de la vostra plenitud.

Imagineu quines il.lusions per la vostra senilitud, quines pel decrèpit final dels vostres dies.

Gràcies President.





4 Calma abans la tempesta

Noves dades, avui Arcàdia feliç, lluny del present feréstecs i d'un esdevenidor ombrívol. Tot just fa un any erem part d'una Europa puixant i estarrufada.




Així recollint dades de l'Eurostat, la España prodigiosa cavalcava xulesca entre els Estats afortunats de la U.E.


"In 2007, GDP per inhabitant in Luxembourg , expressed in purchasing power standards (PPS), was more than
two-and-a-half times the EU27 average, while Ireland and the Netherlands recorded levels about 50% and 30%
respectively above average. Austria, Sweden, Denmark, the United Kingdom, Belgium, Finland and Germany
were between 15% and 25% above the EU27 average.

France, Spain and Italy registered GDP per inhabitant between 0% and 10% above the EU27 average, while
Greece and Cyprus were between 0% and 10% below the average.

Slovenia, the Czech Republic, Malta and Portugal were between 10% and 25% lower than the EU27 average.

Estonia, Slovakia, Hungary, Lithuania, Latvia and Poland were between 30% and 50% lower, while Romania
and Bulgaria were about 60% below the EU27 average.
"


Vaja que si anivellem les capacitats adquisitives ( això en diem PPP purchasing power parities o poder paritari de compra ) resulta que el GDP Gross Domestic Product o PIB de la pell de brau surt ben parat a la banda superior.

DXe fet si prenem el promig ( U.E. = 100 ) aquest PIB es mou en una forquilla de 37 - 257. Val a dir, el PIB de Bulgària és un 0,37 % i Luxembourg te un una renda 2,57 voltes superior al promig europeu.

De manera sintètica tenim:










Apunto dues reflexions a propsit d'aquest detall numèric:

1. Parafrasejant l'antic "Verba volant, scripta manent", podem dir que la riquesa en base sòlida romandrà, el souffle caurà. Per això cal veure amb detall els números del 2008 i 2009 quan els publiquin. Podeu fer juguesques.

2. He defensat fa anys i amb paciència bíblica que avuí pràcticament totes les autonomies, regions i demes fauna administrativa, hem de ser contribuents nets a la U.E.



Si be és cert que respecte a la U.E. - 15 nosaltres encara sóm un pas enrera (110 vs 106) , no és menys cert que som tres voltes amunt de Bulgària , dos cops amunt de Letònia,...

I això vol dir que tambe Extremadura , Andalusia, Castella la Manxa, ... han d'aportar fons enlloc de parasitar el sistema. LLàstima que la tendència natural en termes econòmics és 'viatjar de gorra a l'autobus'.

I tú, també fas trampes ? realment actues en justicia ?



Píndola daurada.






Freia, die Schöne,
schau' ich nicht mehr:
so ist sie gelöst?
Muß ich sie lassen?

(er tritt nahe hinzu und späht durch
den Hort)

Weh! Noch blitzt
ihr Blick zu mir her;
des Auges Stern
strahlt mich noch an:
durch eine Spalte
muß ich's erspäh'n.
Seh' ich dies wonnige Auge,
von dem Weibe lass' ich nicht ab!

16 de desembre, 2008

13. Especial Montilla (II) ... la bigamia trencada

Molt Honorable President Montilla, avui, com ahir, per vos amb tot l'afecte i tendresa una petita dissortada història d'un cor i dos amors :







Corazón loco


Crec estimat i Molt Honorable Montilla, crec que hem faig gran. Cada cop més creix la meva admiració per l'Antonio Machín, per la seva gosadia, per la serenor de les seves lletres.

No
em puc captenir, us veig desconhortat, trist, vaja en una paraula
'Corassón Partío' i un fil de sentiment ennuega la meva veu i una
llàgrima entela els meus ulls.

Si, President, sóc un sentimental
i pateixo per vos, per la vostra decisió de maltractar la esposa fidel
per córrer a abraçar l'altre, la meuca, la bacona, la truja.

Ai
President ! Com n'és de babau l'home, el mascle, 'el machote' amb poc
cabell i panxulina. Ensuma com un senglar, acluca els ullets, i
traeix la mare dels seus fills.








No te puedo comprender
corazón loco
no te puedo comprender
y ellas tampoco

Yo no me puedo explicar
cómo las puedes amar
tranquilamente
yo no puedo comprender
cómo se pueden querer
dos mujeres a la vez,
y no estar loco
merezco una explicación
porque es imposible
seguir con las dos

Aquí va mi explicación,
pues me llaman sin razón,
corazón loco
una es el amor sagrado
compañera de mi vida
esposa y madre a la vez

La otra es el amor prohibido
complemento de mis ansias
y a quien no renunciaré
y ahora puedes tú saber
cómo se pueden querer
dos mujeres a la vez,
y no estar loco

Aquí va mi explicación,
pues me llaman sin razón,
corazón loco
una es el amor sagrado
compañera de mi vida
esposa y madre a la vez

La otra es el amor prohibido
complemento de mis ansias
y a quien no renunciaré
y ahora puedes tú saber
cómo se pueden querer
dos mujeres a la vez
y no estar loco
y no estar loco
y no estar loco



3. Member States granted citizenship to 735 000 persons in 2006

Ja fa dies que la Unió Europea és una llum de referència en el concert dels pobles del món. Malgrat les trampes que facin els EE.UU. i per damunt de les febleses interiors.



Foto Carla Bordes

Molts són, doncs, els qui s'aventuren a ultrapassar el seu particular Rubicó. Puntualment l'Eurostat ens dona suport quantitatiu:


" In 2006, 735 000 persons acquired citizenship of an EU27 Member State compared with 722 000 in 2005, 647 000 in 2003 and 483 000 in 1998.



These new citizens in 2006 came mainly from non-EU27 Europe (27% of the total number of citizenships acquired), Africa (27%), Asia (22%) and North and South America (12%). Citizens of one EU27 Member State who acquired citizenship in another Member State accounted for 8% of the total.
.
In many Member States, the citizenship of a child is determined by its parents' citizenship, rather than its place
birth.
Therefore acquisition of citizenship concerns not only migrants but also their descendents.
The acquisition of citizenship can be considered as an important part of the migratory and integration processes.

Highest number of citizenships per resident foreigner granted in Sweden and Slovenia In 2006, the highest number of citizenships were granted by the United Kingdom (154 000 persons), France (148 000) and Germany
(125 000), which together accounted for nearly 60% of all citizenships granted by the EU27 Member States. "




En termes relatius (% de nous per cada mil habitants)els paisos d'acollida amb més esforç resulten Suècia, Eslovènia, Regne Unit, Eslovàquia, França, Paisos Baixos i Letònia.


En termes absoluts Letònia, Suècia, Xipre, Estònia, Austria i Bèlgica encapçalen la llista i Lituània, Polònia i Romania la tanquen.



Si observem els volums absoluts segons origen, tenim que:


"In 2006, the largest groups acquiring citizenship of an EU27 Member State were citizens of Turkey (64 000 persons), Morocco (48 000), Iraq (23 000), Ecuador (21 000) and Serbia and Montenegro (20 000). "


For each of these five groups, a large proportion of the citizenships was granted by an individual Member State.

Germany granted 52% of total EU27 citizenships acquired by Turks, France 46% of those acquired by Moroccans, Sweden 56% of those acquired by Iraqis, Spain 92% of those acquired by Ecuadorians and the United Kingdom 38% of those acquired by citizens of former Serbia and Montenegro.
"



In some Member States, a large proportion of those granted citizenship came from a single country. The Member States with the highest concentrations were Hungary (71% of the new citizens came from Romania), Slovenia (53% from Bosnia and Herzegovina), Bulgaria (44% from the former Yugoslav Republic of Macedonia) and Poland (42% from Ukraine). "



Encara que les xifres son del 2006 és sorprenent que l'Estat Español te un paper discret en aquestes estadístiques. Potser perque molts dels nostres immigrants directament són NO ciutadans.

Si no tenen papers, si no són ciutadans, si no tenen drets,... aleshores han de pagar impostos ? tenen deures ?



Píndola amb cor

15 de desembre, 2008

2. ICT (Information and Communication Technologies) usage in enterprises in EU-27

Nou resum gràcies a Eurostat i un primer titular: gairebé totes les empreses fan servir Internet, només un 25 % disposen d'accés per banda mòbil encara que creix molt la banda ampla.


I una primera imatge a propòsit d'aquest comentari:



Si ens fixem en els usos





podem constatar que prop d'un 40 % del total realitza intercanvis electrònic d'informació amb d'altres empreses:









Potser a banda de la 'fotografia' referent al 2008 resulta més interessant examinar la evolució en el darrer decenni i realitzar un exercici de prospectiva pels propers deu anys.


Lògicament píndola digital





Nota: En arrivar l'Angelus, nova entrada 'Especial Montilla', tendresa a flor de pell.

12. Especial Montilla.... vivere e non amar

Molt Honorable President Montilla, avui per vos amb tot l'afecte i tendressa una petita dissortada història d'un cor i dos amors :


Clori, Tirsi, e Fileno, Cantata a tre, HWV 96


Subtitulada " Cor fedele in vano sper" ("A faithful heart hopes in vain"), és una cantata còmica musicada per George Frideric Handel.

El tema parla d'una bella pastora que estima a dos homes joves, però perd ambdós en el moment en que es descobreix el seu comportament capriciós i voluble.



El 1706 Handel va deixar Hamburg per Itàlia, i el maig de 1707 va començar la vida com a compositor a la residència del Marchese Francesco Maria Ruspoli. Així va viatjar entre el Palau de Bonelli a Roma i la finca Ruspoli.

Clori, Tirsi, i Fileno va ser escrit en algun moment abans d'octubre d'aquest any - un copista de la lletra per l'obra afina que és de data 14 d'octubre de 1707. Tanmateix, Rodrigo, la seva primera òpera italiana, comparteix una ària de la cantata.

Durant segles va ser coneguda només a partir d'un manuscrit fragmentari de la British Library. Tanmateix, el 1960 Rudolf musicòleg Ewerhart va anunciar el descobriment d'una partitura sencera a la Col ·lecció de Santini a Münster.

Handel tancà la cantata amb un cínic duo dels dos amants enganyats, "Senza Occhi" ( "Sense ulls") en el que ambdós, conscients de l'ànima femenina, manifesten el seu menyspreu sobre l'amor i hi renuncien definitivament.

Posteriorment substitueix amb un més alegre trio en el qual la jove dona i els seus decepciunats amants canten plegats, "Viver i no estimar" .

Doncs, això President que els 'trios' i les festes 'bàquiques' són de recorregut limitat








1. Lacrimosa

Lacrimosa dies illa
Qua resurget ex favilla
Judicandus homo reus.
Huic ergo parce, Deus:
Pie Jesu Domine,
Dona eis requiem. Amen.




( Tearful that day, on which will rise from ashes guilty man for judgment. So have mercy, O Lord, on this man. Compassionate Lord Jesus, grant them rest. Amen. )

Trenquem el prudent silenci sobre temes cabdals pel nostre país puix que s'apropen hores incertes en temps de crisi i de foscor.



Sens dubte hi haurà un 'in crescendo' mediàtic i a la xarxa sobre els usos, actituds i decisions del PSC-PSOE. màquina de poder i influències que des del carrer Nicaragua imposa la seva 'influenza' sobre el territori de la 'petita' Catalunya.



De fet, no té cap importància si com hom presumeix, covards, mediocres, porucs els vint-i-cinc diputats d'aquesta formació obeeixen cegament les instruccions, les ordres que la 'Central' comuniqui.

Els polítics catalans han venut reiteradament la terra i l'ànima, sense remordiments, amb reincidència traïdoria i el que calgui.

Feu-ne un repàs documentat. Com més ploren el difunt més l'apunyalen i com més abraonats, més servils.

Vull fixar-me però en dos questions encara no documentades:

  • La resposta i les accions concretes del cap de la oposició.
  • Les necessitats del país, 'el dia després'


En el primer cas, Artur Mas, guanyador real en vots i escons de les eleccions i amb ell la seva coalicó, veritable primera força de CAtalunya, té la responsabilitat de gestionar amb visió d'estadista aquesta cruïlla.

Si finalment el PSC surt del núvol d'opi i per una vegada defensa el pais que el vota (mai han fet tan elemental cosa), en aquesta tesitura , s'obre realment la caixa de Pandora del Sobiranisme.

Toca doncs a CiU fer costat al M.H. President i sumar país a un recorregut incert.


Si finalment la màquina sociata segueix la lògica del poder i del servilisme, igualment toca a CiU posar el pais pèr endavant i liderar des de la oposició un país a les fosques, sense esperança, sense diners i sense poder real.


En el segon cas, tan si hi ha pressupost madrileny com si no, en els propers mesos milers de families catalanes patirem en primera persona la cruesa de la crisi mudial, el llegat de la prepotència aznariana i el llegat de la desidia d'en zapatero.


Avui he explicat cruament que la pólitica vol dir exactament escoles, hospitals, carrers, llum, recerca, universitats i també si arregla la dentadura del nebot és part del 'welfare state' o no.

La excusa de 'jo no entenc de política', el tan llepat 'tots els polítics són iguals' o aquell que diu 'per que votar si després s'apleguen i pacten el que volen' no serveix d'excusa.

  1. Tohom entenem que val una lliura de mongeta tendra, que vol dir tenir la parella aturada, tenir l'hospital proper sense manteniment, tenir un fill universitari sense sortida profesional.
  2. Tothom entenem que els polítics són un miratge de com sóm nosaltres: si jo sóc mediocre i els que m'envolten, dificilment el meu polític serà brillant. Com de mecànics, de mestres i de mossèns de tot hi ha.
  3. Tothom enten que per sumar cal negociar i en general minimitar les diferències i maximitzar les coincidències.

És hora de reflexionar com està la nostra terra, com la volem i que pensem fer.




Definitivament,

"Si tú no vas, ellos vuelven" però "Si guanya Zapatero, perd Catalunya"

14 de desembre, 2008

0. Light in the darkness.

A casa nostra Santa Llúcia ens marca el punt formal per parar el pessebre i la celebració dels premis literaris 'Nit de Santa LLúcia'.

A prop nostre a Venècia i Siracusa, exerceix de patrona de les ciutats i per un d'aquells embolics estranys de la Història, és un dels símbols tradicionals de la Suècia moderna.







Avui el diari The Local publica un article força entenedor explicant aquesta tradició:


" It's one of the most enduring Swedish winter traditions. The tradition of Lucia brings some much needed light into Sweden's winter darkness, James Savage writes.

Lucia is, or was, St. Lucy, a Catholic saint martyred in Syracuse in 304 AD. In Sweden, she is celebrated in early morning ceremonies on December 13th. In schools and workplaces, a nominated girl or young woman will don a white dress and wear a wreath of candles on her head. The ceremony is usually accompanied by early morning servings of glögg (sweet mulled wine), lussekatter (St Lucy buns) and ginger snaps.

Why does Sweden go so big on Lucia?

Quite how St. Lucy worked her way into Swedish tradition is unclear, but December 13th was the shortest day of the year under the Julian calendar, which Sweden followed until the 18th century.

It is traditionally held that a maiden dressed in white robes and wearing a crown of candles brought food to starving villagers on the shore of Lake Vänern. Lucia also has links to a German tradition of girls dressing as 'Christ children', handing out Christmas presents.

Traditionally, Lucia processions would be held in the home, with daughters dressing up and bringing coffee to their parents. Now, the practice is widespread in workplaces and schools, and newspapers frequently run Lucia competitions for readers.


Is this just something for the girls?

Even in these days of sexual equality, the girls have pretty much got Lucia wrapped up. Still, men are now allowed walk-on parts as Lucia's acolytes, known as 'stjärngossar' or 'star boys'. They also wear the long white robes, but instead of the crowns they wear white, pointy hats.

Didn't I hear something about a song?

Indeed, the Lucia celebrations are accompanied by music, particularly the Neapolitan Song Santa Lucia, which has been given Swedish Lyrics which speak of St. Lucy bringing light in the darkness. It's haunting melody make it a firm favourite for many Swedes.

Sounds lovely, but I'm not keen on getting up early to attend one of these celebrations.

You could always watch it on TV - SVT always broadcasts a traditional Lucia celebration early on the morning of the 13th.

All sounds very pleasant

It is. There is a more raucous side, however, with Lucia night celebrated by high school pupils partying all night to celebrate the approach of the Christmas holidays
."


Com diu el títol Santa Llúcia, patrona de cecs, pobres i nens malalts, és per damunt de tot "Llum enmig de la foscor " . A nosaltres ens en fa falta molta i duradora.