24 de desembre, 2009

Jumala ompi linnamme

Amb els meus millors desitjos de Pau, Salut i Prosperitat en l'esdevenidor.


TORNA NADAL                                              

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

                             (Miquel Martí i Pol)





16 de desembre, 2009

3382 GTD

A tocar la Catedral de Barcelona, sortim de l'aparcament subterrani  per enfilar Via Laietana. 

Les 12:59 llueixen rrellotge i l'iPad mostra, gairebé en temps real, la instantània del nou  129é President envoltat de Mossos d'Esquadra. Un audi blau  ens creua.  Matrícula 3382-GTD, salvaguarda el nostre 128é Presdident José Montilla camí d'una nova etapa personal.

El blau em recorda aquell color de volkswagen 'Passat' que el President Tarradellas heretà dels dominis del Marqués de Samaranch. El blau marí ben fosc ha estat sempre en la meva memòria el 'color del régimen'.  

El ja ex-President Montilla ha estat un home  prudent i discret fins el darrer minut, amarat per un creixent sentit del càrrec, de la Institució i del païs. Sens  dubte les pedres del Palau, la suau remor del rajolí a tocar el despatx,.. els sons clars del carilló,  els capvespres de solitud  envoltat  de segles d'Història ....mil i un petit detalls han transfigurat l'ànima de gestor,  en consciència de servidor d'una nació mil.lenària entosudida  en  no desaparèixer

Ara, "amb plena fidelitat al poble de Catalunya", el número 129 ha de treballar, calaixos buits, carrers curulls de problemes, per deixar un món millor al número 130.   Els fets i no les paraules seran justa mesura per les esperances desvetllades.

I de moment l'hivern és fred, horabaixa és fosc, i  milers d'ànimes necessiten creure se si mateixes i en la terra on riuen i ploren els seus jorns de vitals.  Avui a Catalunya hi ha misèria material, misèria emocional,  misèria intelectual , misèria trascendental.

La primera, com recordava aquest matí Rosa, es cura tapan els forats de les carreteres i fomentan  el teixit empresarial  i la ocupació .  I  és la més fàcil i mesurable de encarar.

La segona té a veure  amb el model d'urbanització, amb les relacions interpersonals, amb aprendre a sentir i estimar. Res no  és imposible, que tot està per escriure.

La tercera té a veure  també amb els coneixements i la tècnica, pero  al capdamunt de tot demana aprofondir en la manera de pensar i repensar el món que ens envolta. Es misèria d'esperit crític, de capacitat d'entedre, raonar i explicar.

La darrerar té a veure amb la èpica vital : ja he explicat que té poc sentit vindre al Món per pagar IRPFa Hissenda  i embussar les Rondes de Barcelona. Caram que viure i morir com un fantasma civilitzat ens deix  fred, fred.  Potser per això no em crida una Catalunya reconvertida en inmensa gestoria, en  'Diputación Provincial General'

 

En definitiva que el número 129, ja té mota roba estessa i poc sabó.

 

.

Nota al peu :

Deliciosa estampa matutina veure arribar junts, juntets, en Felip Puig i el cardenal arquebisbe LLuís Martínez Sistach  ( baixant el carrer del Bisbe, es clar ) . Més que un 'oasi català' avui la Plaça Sant Jaume traspuaba la santedat del 'limbus patrum' a tocar el Cel.

 

Avui he rebut amb puntualitat "celestial" una nova comunicació de la Biblioteca Vaticana. 

Signada per Msgr. Cesare Pasini Prefecte d'aquesta venerable instituci,  aporta una immensa alegria puix que llevat que el Món s'acabi abans, el proper 20 de setembre de 2010 és reobren al públic les seves  cambres. [ ...the long-awaited day will be Monday, September 20, 2010.  ].





Picture Biblioteca Vaticana

A diferència de les inauguracions i més fanfàrria dels nostres polítics habituals, el prefecte anuncia amb solemnitat els fets extraordinaris que preparen amb motiu d'aquesta magnífica re apertura: " The answer is very simple: we will do nothing! We will open... with some excitement and trepidation, to be sure; but simply by returning to our “places of service” at the entrance, in the Admissions Office, in the Reading Rooms... "

[ La resposta és molt senzilla: anem a fer res! Anem a obrir ... amb certa emoció i por, sens dubte, però simplement per tornar als nostres llocs de servei "a l'entrada, a l'Oficina d'Admissions, a les sales de lectura ... "]. 

Com podeu comprendre, comparteixo  plenament aquesta decisió de 'naturalitat' i  de 'treball sense soroll'  tan magre de trobar en les nostres societats opulente. De tota manera si penseu que això és fruit d'una mentalitat retrògrada, traspasada,.... sens dubte aneu errats del tot.

La Biblioteca Vaticana col.labora activament en projectes web 2.0  i d'universalització del coneixement:

" .... the Vatican Library became a member of the VIAF (Virtual International Authority File), an institution which has been entrusted with the task of creating an authority file for universal use, joining together the languages and scripts of the world’s different peoples. The Vatican Library now shares, within this institution, together with the Library of Congress, the Deutsche Nationalbibliothek, the Bibliothèque Nationale de France, and the On-line Computer Library Center (OCLC), all the practical and symbolic beauty of this initiative. We are proud to be involved in this initiative and, even more, encouraged by the unity and collaboration between peoples and cultures which it expresses.  "

la Biblioteca Vaticana va esdevenir membre de la VIAF (Virtual Autoritat Internacional dels arxius), una institució a qui se li ha confiat la tasca de crear una Biblioteca d'aplicació universal, unint els idiomes i alfabets dels diferents pobles del món. La Biblioteca del Vaticà ara comparteix, dins d'aquesta institució, juntament amb la Biblioteca del Congrés, la Deutsche Nationalbibliothek, la Biblioteca Nacional de França, i l'On-line Computer Library Center (OCLC), tota la bellesa simbòlica i pràctica d'aquesta iniciativa. Estem orgullosos d'estar involucrats en aquesta iniciativa i, encara més, encoratjats per la unitat i la col.laboració entre els pobles i cultures que expressa. ]


Picture:Codice «De Siciliae Regno»  del cardinale Nicolò d’Aragona,  del secolo XIV.  «Litterae ornatae» iniziali di capitolo.  Nel testo, uso di inchiostri bruno e rosso. ASV, Arm. XXXV, 70, f. 6r

Res a veure aquest entusiasme cibernètic,  amb els "seagulls" , les gavines, que albiraven els canvis enlairades en les grues que envoltaven les obres. Vaja, aus carronyaires com caganers son els coloms de talaies locals.

La roda del món gira sense  aturador.



08 de desembre, 2009

It's the economy, stupid

Aquesta frase 'It's the economy, stupid' clarivident fou part de la tríada amb la que els 'supporters' de Bill Clinton esmorzaven cada matí l'any 1992. Feia tot just sis anys que en Joan Majó havia plegat de Ministre
d'Indústria i Energia
re-convertidor de siderúrgies i drassanes.

Ara fa pocs dies, amb motiu del 10é Aniversari de Ciutadans Pel Canvi, el vàrem escoltar i en vàrem fruir a la Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet. La conferència es titolà : Lluita contra la crisi i nou model econòmic.

Catalunya sempre ha proveit inteligència i seny a la Villa i Corte. En Joan Majo n'és un exemple clar i per això resulta un luxe agradós poder-lo escoltar en cercle íntim . I cal destacar molt positivament que dedica la meitat del temps a analitzar els orígens d'aquesta crisi. L'altre meitat és per fer prospectiva, per marcar línies de futur.

Pel que fa a la diagnosi clínica una idea força clara: El context actual ha provocat la destrucció d'un milió i mig vora dos milions de llocs de treball en sectors econòmics vinculats a la construcció, auxiliars d'automoció, turisme 'low-cost'.
Aquests treballs 'amortitzats' ara no són recuperables en superar la actual situació. D'ací uns anys NO tornara a haver-hi ocupació per aquest cantó. Ergo hem d''inventar' un milió i mig o dos milions d'ocupacions ara inexistents.

Segona idea força a destacar. Avui el gruix de població afectada és sobretot jove i masculina a diferència de la seva etapa ministerial. Així no resulta viable un programa de prejubilacions o de plans d'ocupació 'transitoris' per facilitar arribar a la edat de jubilació.

Encara que la diagnosi aporta altres píndoles excel·lents deixeu-nos anar a la terapèutica.

Aquesta passa no per examinar la Oferta present, ans al contrari per preguntar per la Demanada futura. Val a dir examinar quins 'clusters' seran en els propers anys inductors d'ocupació. En la seva opinió cal parar atenció a aquestes quatre línies:

- Tecnologies de la informació
- Canvi de model energètic - econòmic. Enfocat al canvi de consum.
- Reconversió del sector automòbil /eficiència energètica /estalvi / canvi del motor de explosió
- Atenció directe a les persones

Deixem al lector la reflexió detallada i avancem en aquesta prospectiva per parlar de la estimulació dels llocs de treball i es clar de la reconversió a temps de les persones ( sempre hi ha persones darrera les estadístiques fredes ! ).

El reciclatge ha de ser triple i requereix polítiques actives amb dotació pressupostaria suficient.

1 Coneixements
2 Habilitats
3 Actitud

En definitiva en els propers anys canviarà la forma i el contingut del treball. Sortim de la societat industrial ( avui ja només un 20% del total) i anem a un model productiu nou.

Implica deslocalització i atemporalització. Per això, un contracte de treball que és avui un contracte de lloguer de temps, esdevindrà en el futur un contracte de prestació de servei, no importa on ni en quin horari.

Possiblement superarem la necessitat de treballar plegats, en horaris rígids, amb desplaçaments simultanis. Això tindrà grans implicacions en la mobilitat, qualitat de vida, conciliació de la vida familiar, requeriment d'espai de treball., ...

Com apunta un dels presents un retorn al model menestral ( actualitzat per la tecnologia ) després d'anys sota el jou del model fordista. Un model suis de poc i bo versus molt i dolent. La potència rau en el coneixement i el valor afegit.

Es clar que el temps fuig i queden incògnites per reflexionar

  • Com contribuir des dels municipis a les reconversions TIC i de factura energètica.
  • Quin model escolar ? Educar per a què ? Formar en quins coneixements ?
  • I els nous catalans ?
  • Quin paper ha de jugar el sector empresarial ? Quin ha de ser el seu compromís - Això de la Responsabilitat Social - =
  • Reconversió territorial ? Creixement autòcton ?

Com sempre recordeu que el consens de diagnòstic NO implica consens en la terapèutica. I avui la nostra societat és curulla de mediocritat i mancada d'ambició col.lectiva.

Píndola tecnològica.



30 de novembre, 2009

Solidaritat, Cava, Twitts i l'ensurt maurità

Si avui és dijous i darrer dijous de mes, això  és Cava & Twitts. Dedicat a la xarxa i a la solidaritat 2.0.

Una primera aproximació dels ponents destaca a Catalunya, 7.500 entintats treballant al tercer sector de caire social. Hi ha una certa similitud amb  la societat general pel que fa a la immersió  en eines 2.0 encara que aquesta entrada és fruit d'un procés reflexiu.

Hi ha un convenciment total en l'increment d'eficiència i productivitat induïda per l'us intensiu de canals 2.0 . Com sempre, resulta una oportunitat que pot amplificar el treball 'in situ' i també la sensibilització i ampliació de la xarxa de  partícips al lloc d'origen.

Hi ha un canvi de 360 graus en la comunicació i difusió, car és la pròpia comunitat de la xarxa qui avalua  i amplifica la tasca i les pròpies organitzacions.  Malgrat aquesta  exigència externa, en general, resulten poc crítiques amb les administracions que els subvencionen i alhora provoquen desastres que la ONG procura endreçar.

Tres-centes persones aplegades per escoltar i debatre una realitat sòlida.

Ara  ja som vora dimarts, primer dia de desembre i malauradament la meva ciutat torna a ser  noticia car a Mauritània hi ha incertessa sobre tres persones, una d'elles clarament arrelada a Santa Coloma de Gramenet.


Tot confiant que es resolgui positivament, treballem mentrestant per oferir esperança ací. Els nous catalans hi són per  quedar-se  i cal que fem camí plegats.


Potser per això diumenge a la tarda s'aplegà un grapat de persones a la Parròquia de Santa Coloma i amb molt d'interès es presentà el Pla Pastoral pel proper bienni.  El tercer punt  directament parla dels nous catalans.


De Blogger Pictures

Moltes iniciatives per una realitat complexa.


Píndola de colors



26 de novembre, 2009

La dignitat d'una nació

Text integre d'una [ entrada ] que subscric totalment. Gràcies professor Enric.

Ja era hora que es produís una resposta unitària davant l’agressió que pot patir Catalunya amb la sentència del Tribunal Constitucional. Per això considero lloable aquesta decisió comuna de dotze diaris del meu país i m’hi adhereixo. Encara que penso que l’Estatut és limitat i molt millorable, és el que van votar els ciutadans en el referèndum de 2006, la seva legitimitat no pot ser discutida per un grapat de magistrats ancorats en el passat de l’Espanya dels cacics i els tirans. L’única solució és l’alliberament definitiu de les cadenes d’un Estat que oprimeix i no comprèn les diferències.



Picture  Poesia del momento

LA DIGNITAT DE CATALUNYA (extret del diari AVUI)

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita
en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Píndola amb somni



13 de novembre, 2009

La gallina a la cazuela

No se perquè tinc al cap aquesta dita d'infantessa.

A casa, a la llar nostrada, mon pare va reproduir el seu món pagesívol i aquell vell mite de l'avi: 'La caseta i l'hortet'.
Així recordo de ben menut conviure amb tota mena d'animals i bèsties; també el corral amb dues dotzenes llargues de gallines ponedores.



Picture  Elsbeth

Ai, ai ! Quins records, quin deleix per contemplar aquest animal bord, sense cervell ni sentiment que picoteja la brutícia, tot esgarrinxant-la amb les ungles.

El cap amunt i avall per espicossar, la mirada de rèptil amb ploma, la traïdoria al front, i el xivarri ... sempre molt  brogit. Però al cap i a la fi ens ponien i ens donaven ous.

Ja més fet vaig esmerçar estius a Binéfar al mas de la meva tia Pepita. Porcs, vedells, conills, ... i gallines. Moltes gallines  brutes i porques fent garbuig del femer.

Potser per tot això em vaig fixar molt i molt en dues expressions castellanes:

1. En anar a comprar 'cromos',  cotxes de joguina, ... a prop de casa, hi havia a la botiga un avi que amenaçador parava la ma i deia : "Suelta la gallina".

2. El pare d'un company d'escola en voler dir com prendre profit de qualsevol cosa ens mirava fixament i deixava anar: "La gallina ... a la cazuela"

Certament, la fi probable d'aquestes bestioles, resulta un cop desganyotades, esberlades, esquarterades i esbudellades, la fi probable sia el perol crematori.


Picture ocompras

Confesso però, que fa anys sóc vegetarià per convicció, i això de la gallina no em fa ni fred ni calor.  Em fa molt més goig rellegir  el volum que em va dedicar un amic monjo budista tibetà.

Era a la Casa del Tibet ara fa quatre mesos. Una eternitat.



03 de novembre, 2009

Parlem d'IVA ( VAT taxation)

A propòsit de la nova coalició de la CDU/CSU alemanya amb el FDP , el dia 26 d'Octubre ambdós blocs varen signar un acord de governabilitat que inclou un interessant paquet de mesures fiscals, especialment adreçades a les empreses (persones jurídiques).




Amb data d'efectivitat de primer de gener de dos mil deu   (  01-01-2010 ) aquest 'pack' de mesures forma part d'un ambiciós conjunt per vèncer la crisi i establir un període de creixement consistent.

En podem destacar modificacions com  l'eixugament de pèrdues fiscals d'exercicis anteriors, límit de la deducció fiscal dels interessos les despeses al 30% de l'impost sobre EBITDA,  regles sobre canvi de la base i objecte de negoci,  sistema de càlcul per pagar taxes d'immobles llogats,  impost de transferència de bens arrels,  la
abolició de l'impost sobre el comerç alemany, ....


Es tracta de facilitar la recuperació de les empreses i comprometre-les en incrementar la competitivitat de la economia alemanya. Encara més, s'incentiva  explícitament l'esforç en recerca i desenvolupament.


Si com qui no vol la cosa fem un cop d'ull al 'paquet' fiscal  que el 'Reino de España' ha implementat darrerament, resulta nit i dia,  un escenari a les antípodes de l'altre. Temps al temps.

Això si, davant del rigor estadístic germànic, podem contraposar algunes dades que fan fredor.  Per exemple, si examinem amb detall l'informe  Reckon  anomenat  'Study to quantify and analyse the VAT gap in the EU-25Member States' les dades que ens corresponen resulten sorprenents.


El  'VAT gap'  no és exactament una mesura del frau fiscal ( fixeu-vos en les explicacions a les pàgines 5-8) encara que sí implícitament  hi ha d'ésser reflectit.

Fixem-nos en el  2006.

Hi ha llocs com Grècia  ( 30% ), Hungria ( 23 %)  Itàlia ( 22% )  on les dades  -discutibles- flairen allò que el seny ens diu. Tanmateix podem dir de Bèlgica ( 11 % )  Alemanya ( 10 % ) Austria ( 14 % ).

I que diu l'informe de l'Estat Espanyol ?   Doncs  2 %.  

No és broma ! 


Resulta que el nostre diferencial entre la estimació d'IVA a declarar i el que efectivament s'ha declarat i liquidat és més baix que el de Suècia  ( 3 % ) i marca l'estàndard de país virtuós, seriós, ... exemplar.


Podeu contrastar les xifres amb allò que veieu en la pràctica quotidiana  i trèieu-ne conclusions.

Puix que no hi ha paraules, avui píndola a ritme de pasdoble i 'olé'



01 de novembre, 2009

Tu quoque, Brute, fili mi!

Verba ultima, Marco Iunio Bruto dicta, fuerunt aut "Tu quoque, Brute, fili mi!" Les darreres paraules, Marc Juni Brut apunta, no foren altres que "Tú també Brut, fill meu !"
Picture s3.fotolog.ar

A propòsit del meu alcalde Bartomeu i el lamentable espectacle dels voltors clamant sang i cadàver: Ave Cèsar.

Refets de l'astorament inicial, esmorteïda la primera pólvora mediàtica, consumits els primers jorns de reflexió 'Ex lege', avui, doncs resulta pertinent repassar tan extraordinària figura de qui ha estat descendent, segons la tradició, de Iulus-Ascani, fill d'Enees i nét de Venus. Amb ma ferma Juli Cèsar va gestionar l'urbanisme:

* Va ordenar la conservació de les cases que donaven a la via pública.
* Va ordenar l'empedrat de les voreres pels propietaris de les cases.
* Va reglamentar el pas de lliteres als carrers.
* Va reglamentar la conducció de carros als carrers.
* Va atorgar subvencions als banys públics.
* Va ordenar el trasllat del Comicis del Fòrum a la Saepta Julia, al camp de Mart, i els Tribunals al Fòrum Julium (entre el Palatí i el Capitoli). En el Fòrum va quedar-hi la "Borsa" i la reunió dels negociants.
* Va projectar una nova Cúria, un Pòrtic i un Teatre.
* Va projectar també un Temple a Mart.
Font Wikipèdia


Pareix clar 'ex ovo' que hi ha una certa distància entre ambdòs augustes persones i en el cas del nostre estimat i car batlle el jutge sospita que va fer seu l'adagi : 'Cuius est solum, eius est usque ad caelum et usque ad inferos' ( qui és amo del terra també n'és del cel que hi ha sobre i dels subsòl que hi ha sota )

De fet en l'exercici del seu càrrec va oblidar la deliciosa anècdota del 'Caesar, non super grammaticos' entre l'emperador Tiberi i el lingüista Ateius Capitó . També va oblidar que cal tenir cura quan la Fortuna t'afavoreix car la roda gira. 'Cum fovet fortuna, cave, namque rota rotunda'

Avui resulta fàcil criticar, denostar, assenyalar amb el dit, i exercir de xai entre el ramat tot apunyalant 'inaudita áltera parte'. Ara be, si la bona fe és contraria al frau i l'engany ' Bona fides contraria est fraudi et dolo' aleshores cal explicar ben clar que tots 27 regidors en son responsables. Responsables per acció i per omisió.




El càrrec públic local té una part de política i una part d'administració. La política és conjuminar voluntats, pacificar conflictes, esperançar el poble, convertir en realitat somnis. La administració és tutelar, dirigir, adequar els mitjans econòmics, l'equip humà, els coneixements, els mètodes i processos, a fi de proveir al poble dels bens i serveis pels que paga impostos i escolleix governants.

Certament hi ha la tendència a cercar el càstig exemplar d'un per amonestar al grup 'Ut plures corrigantur, rite unus perit' . Però en aquest cas, si és confirma per exemple la fallida patrimonial de 85 milions d'euros , tot el consell d'administració n'és directament responsable.

La ignorància 'ignorantia iuris non excúsat' demostra la incompetència i la estafa moral de cobrar cèntims per ocupar càrrecs als que hom no hi te condició. Fins hi tot hi ha qui 'Pro domo sua' inconscient de la pròpia estultícia, vol donar-nos lliçons 'Piscem natare doces'.

'Quid fáciant leges, ubi sola pecúnia regnat? ' Que poden fer les lleis on només el diner regna?

Doncs, poca cosa. Però si que podem els ciutadans que paguem impostos i els patim jorn rera jorn, nosaltres podem exigir 'On ego rem, on ego hominem' a cada persona el que correspongui.

En el seu cas la expulsió fulminant d'aquets vint-i-set elements i tota la colla que els envolta, tan se val sota quina bandera es presentaren.

Nosaltres mentrestant reflexionarem Quo vadis Santa Coloma de Gramenet ?

Píndola amarga per una entrada trista.



CESARE solo
Dall'ondoso periglio
salvo mi porta al lido
il mio propizio fato.
Qui la celeste Parca
non tronca ancor lo stame alla mia vita!
Ma dove andrò? e chi mi porge aita?
Ove son le mie schiere?
Ove son le legioni,
che a tante mie vittorie il varco apriro?
Solo in queste erme arene
al monarca del mondo errar conviene?
Aure, deh, per pietà
spirate al petto mio,
per dar conforto, oh dio!
al mio dolor.
Dite, dov'è, che fa
l'idol del mio sen,
l'amato e dolce ben
di questo cor.
Ma d'ogni intorno i' veggio
sparse d'arme e d'estinti
l'infortunate arene:
segno d'infausto annunzio al fin sarà.
Aure, deh, ecc.

03 d’octubre, 2009

Fa dies que guardem prudent silenci, car només cal escriure si ve de gust, si tenim que comunicar i si hi ha l'encaix. Hui, dissabte, 3 d'octubre sóc al carrer Còrsega.

Fa dies que hi ha moviments tel.lurics a la Casa Gran que irreveribles l'han fet  madurar i ampliar horitzons . Avui una jornada explícita anomenada 'Àfrica vista des de Catalunya'


Més enllà dels discursos i de les bajanades mediàtiques,  aquesta gent enfoca una reflexió serena sobre el nostre món al sud. Hi intervenen fonamentalment persones alienes a la Casa,  l'Edmond Shonubi, la Yayi Bayam Diouf, l'amic Mbaye  ..... Louis Michel

Reflexions teòriques, vivencials, quotidianes  sobre un món que camina perquè vol ser i vol ser  per poder caminar. Tot just fa  8 hores que hem tancat el sopar ( i l'acte previ) per commemorar els 15 anys de la Plataforma per la llengua.

  • "El temps de la Solidaritat ha passat i es l'hora de cooperar, construir, invertir"
  • "Cal urgentment un nou  Plan Marshall  avui Àfrica "
  • "El mundo sigue produciendo tantos refugiados como 50 años atrás cuando se aprobó la Convención de Ginebra."
  • "Si je reste ici, je veux avoir  100 pour cent de mourir. Mais je parte jusqu'à l'Europe je veux aller 50 pour cent de vivre et ne pas de mourir".
  • "Jo  he nascut ací, però tenia oncles que han provat de venir i no se n'han sortit. Avui he aprés  una visió nova sobre Àfrica"
  • "El problema d'Àfrica no és tan avui un problema econòmic ans de justícia i  d'expectatives. Necessitem que ens acompanyin perquè l'afany de justícia és universal"

Dotzenes  de pensaments  reflexius sobre una realitat polièdrica i plena d'esperances.


Avui que la crisi colpeja la vella i indolent Europa, hi ha motius per no oblidar  els oblidats i mentrè a Madrid remuguen per l'èxit olímpic de Rio de Janeiro, a Catalunya hem de començar a pensar i actuar globalment amb criteri propi. Espabilar-nos i cercar un futur col.lectiu.

I òbviament cadascú de nosaltres també hem de pensar i actuar globalment.

Una anècdota col.lateral: España és  el 8é exportador d'armes del món.  Deixeu-me preguintar exactament quantes vegades ha demanat la gent de CiU que es tanqui Santa Bárbara, astilleros Bazán o Explosivos Rio Tinto  ?  i els  del  PSC  ?

I en els propers tres mesos, exactament que pensen  fer a fi que naltos deixem de fabricar armes ?  I per trencar relacions amb governs corruptes ?

Cal col.laborar per fer-ne un continent d'esperança ?  Exactament en quant € haig de col.laborar mensualment ? un 3% ?

Píndola  esencial



21 de setembre, 2009

Never say never again

Amb aquest 'Mai diguis mai més' sortia al mercat el remake d' Operació Tró ( 1965, any del meu naixement) i el darrer dels Bond interpretats per Sean Connery.



Efectivament, Max von Sydow hi encarna el paper de Ernst Stavro Blofeld, el veritable Number 1 de la organització Spectre, acrònim de (SPecial Executive for Counter-intelligence, Terrorism, Revenge and Extortion). - No confongueu ni amb PSOE ni amb PP -.

De fet en Telly Savallas ja en va fer una magistral interpretació l'any 1969 - jo tenia quatre anys - i consolidant el dolent calb ( abans fou Anthony Dawson i també Donald Pleasence ). Ací en teniu unaltre de dolent i calb.

El títol, un xic sorneguer, fa referència a les declaracions del mateix Sean Connery qui l'any 1971, després de l'estrena de Diamants per a l'eternitat, havia declarat que no faria mai més de James Bond.


A voltes les persones fem exactament el contrari d'allò que verbalitzem, els polítics apujen els impostos que han jurat congelar, etc. Fins i tot, aprenents mediocres s'encaparren en reiterar soflames i errors.

Sort que la magnífica veu de Lani Hall ens recorda que cal ser prudent al verbalitzar i en actuar.




A casa, a la feina, en les relacions socials, mai digueu 'mai més'. Escolteu, pregunteu, .. reflexionem i fem del silenci un aliat. Amb el temps, els anys i la informació disponible, la nostra percepció evoluciona i es transforma.


Avui, píndola amb enigma



18 de setembre, 2009

Guaita, ves per on

Avui com cada jorn, m'ha arribat el Thought for the Day amb aquesta idea: "The real battles we fight are on the inside..!". Penseu-hi una estona i poseu-lo en valor més enllà de la pròpia consciència, del progrés personal.


Picture Deister Software


Per exemple avui m'encaixa també amb el subjecte substantiu d'aquesta entrada: el programari i els creadors de continguts. Si senyor, hui ha estat dijous 17 i això volia dir Cava & Twitts a l'espai que amablement facilita l'HotelB.
No explicarem la xerrada sobre 'branding' ( que no és anar paladejant brandy, es clar ) . Anem pel moment 'Cava' i una xerrada a propòsit de programari, interessos, política, diners, molts diners, .... més diners encara. SAP , programari lliure, E.R.P , i fot-li que va fort.

Efectivament SAP com altres grans 'players' del mercat mundial no deixa de ser un programari petit que permet 'customitzar' i això vol dir moooltes hores de 'consultoria' facturades a preu d'or.

Amb els anys és un monstre gran, enorme, ple de ramificacións, que sense ser ni el millor ni el més apropiat, ha parasitat totes les grans administracions del país ( Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Diputació, .... ). Evidentment no es va pensar mai ni en català, ni pels catalans però posant-hi euros trinco - trinco , bitllo - bitllo , ... Sant Pere canta !

Una pregunta innocent fora clamar per alternatives locals.

Efectivament, Catalunya té empreses petites, molt talent, molt potencial i programaris que sobresurten. Poc convenciment i cap suport dels qui prenen grans decisions. Fixeu-vos en aquest article [ La feble posició del 'software' europeu] .


En el cas català hi ha fabricants desapareguts, fagocitats, i alguns exemples de tenacitat com en Manel Sarasa i Open Bravo o en Joan Mora i Kriter , per citar dos exemples. El primer pivota sobre open source i el segon té fonaments M$ si no vaig errat.

I tenim programari punter, sobre una plataforma tecnològica avançada a nivell mundial. Tal és el cas d'en Xavier Escoté i Deister / Axional. Aquest ERP té el cor en català, l'idioma base és el de casa, però directament parla una desena de llengués europees ( es, fr, en, it, pt, de, no, nl, he, pl, bg. ho,.. ) i d'altres més exòtics com el rus, japonès o el xinés.

Picture Deister Software

Amb presència a tota Europa, Amèrica del sud, Mèxic, s'atreveixen amb USA i demostren cada dia que ací les coses també les podem fer be. Per cert, no tenen res a veure amb [ Oracle reduce sus ingresos trimestrales un 5% ]

I aquests com d'altres lluiten dins del 'cluster' català de tecnologia malgrat aquesta dèria tan nostrada de perdre l'oremus per les coses forasteres: pareix que unes sabates 'Martinelli' són més bones que unes 'Martinez' malgrat aquest sia el nom real origen de la primera empresa.

De la autarquia fins a llençar els diners a mans bàrbares, hi ha molts matisos i sense embuts, posibilitats reals per moltes de les nostres empreses que donen feina i generen riquesa.

Avui com cada jorn, m'ha arribat el Thought for the Day amb aquesta idea: "The real battles we fight are on the inside..!".


I avui, per a tots i gràcies a un fantàstic suggeriment de Trina Milàn ...

Versió forària


Versió autòctona



16 de setembre, 2009

Acabo, com moltes altres nits, de donar un tomb (virtual) arreu del món, de les noticies, les anècdotes. Sempre que és possible, en versió local i original.


Picture Newscientist
Ja deia Aristòtil que hi ha tres menes d'homes: els vius, els morts i els nautes.  M'encanta això de 'navegar' per la xarxa encara que el vaixell no sia com aquests que podeu trobar a Cannes.

Amb permís de Google, sóc de vela llatina, de mar daurada i llum de dia,  ( com aquests  ). I potser per prudència no faria disbarats com aquest a la Xina.  Es clar que aquests no tenen manies i de mica en mica amplien horitzons arreu del planeta, malgrat també  és troben amb els veïns en els llocs més inversemblants.

I es clar, navegant i vorejant, a voltes et trobes amb racons ben estranys  que  distreuen d'un fet tan petit, petit .. que gairebé no es veu. Si sou tan amables de fer un cop d'ull a aquest problema  també mariner, fixeu-vos que en quatre onades i un bufar de xaloc ja una volta al mon heu donat.



15 de setembre, 2009

Xavalla i morralla

La xavalla segons el diccionari és 'Moneda fraccionària de poc valor' i la morralla doncs això 'Persona o cosa considerada de poc valor' . Exactament aquesta és la definició d'Espanya avui a la U.E. i al món.



Picture Marta Bordes


Encara ressona tímidament la proposta minsa i insuficient d'apujar un punt l'IVA [ no dubteu que la broma serà entre 2 i 5 punts, del 18% fins el 21 % pel tipus general ].

Avui els nous amos d'Opel ja han explicat clar i català que això s'acaba. Ací teniu noticia a La Vanguardia catalana i a Le Soir brussel.lenc. Com en le cas de Nissan, la mediocritat incompetent pot dir misa però això són faves comptades.

Apuntem també que el deute de la nostrada OHL passa a considerar-se 'escombraries' sense cap futur i ... ai-las per arrodonir ens envien com sempre nous estudis econòmics del B.B.V.A.


El primer es diu [ La Competitividad de la Economía Española ] i és calentet d'aquest mes. Com sempre punts discutibles i dades, moltes dades. No dubteu en llegir-ho suau, suau.


Font Servei d'estudis del BBVA.


Puix que sou de cor fort i valents anem pel segon [ Retos para la Economía española: Bases para la recuperación ] que no pot ser més explicit.


Font Servei d'estudis del BBVA.

Apunto però dues 'trampes' dels informes ( en trobareu més ) .

En el primer hi ha una queixa explícita sobre els volums de Recerca + Innovació [ I + D ] de capital privat, més allunyats dels valors europeus que els volums equivalents d'origen public.
La constatació freda és correcte però amaga el desigual tractament fiscal d'aquestes inversions privades respecte altres de la U.E. i la presumpció de culpabilitat de tota inversió, herència del ministre Solchaga ( Aquell que digué "España es el país donde uno se puede hacer más rico en menos tiempo" -1987- ).
Hi ha per escriure un missal amb els despropòsits sobre aquest disbarat.

En segon lloc i del document posterior , apuntem tota la bajanada de la concentració , grandària, eficiència i FROB. Hi ha una justificació que no aguanta. Vaja, valtros mateixos ...feu cabòries.


Dés idees finals a propòsit d'aquestes pinzellades econòmiques 'innocents'

  1. La gestió que és fa ací de la crisi resulta nefasta, inexplicable, metzinosa [ com curar amb sangoneres el mal de cap ]
  2. Apunteu que en començar a recuperar-se els nostres veïns,... nosaltres encara anirem avall, avall, avall.

I no serà vàlid allò de 'és una crisi mundial i nosaltres no hi podem fer res'.

Som-hi !



13 de setembre, 2009

Picapolls

Aquest matí era al pati, al jardí tot enllestint un document per demà. De sobte he recordar quan vàrem baixar amb el pare a l'hort de l'altre faixa. En girar l'escala s'aturà i digué: "Nen, mira, ... aquest raïm és picapoll ! ".


Picture D.O. Pla de Bàges
Ben cert era l'entenimentat diagnòstic i ben eixerida la parra que com a nombrosos llocs del Bàges llueix aquesta varietat menuda però dolça, suau i molsuda.

A la nostra casa pairal, Casa LLoret, als serrats de Montanyana, encara hi trobareu vestigis d'aquest preuat vegetal. Ben segur no resulta el més atractiu als ulls, el més dolç al paladar o el més agraït en la butxaca del pagès. Ha estat, però, un raïm excel.lent, que a migdia jo mateix he despenjat, he rentat i n'he fruït.

Petits plaers i fugisseres reflexions que ens porten a altres consideracions d'allò que ens envolta.

Hi ha persones que ens arriben precedides de comentaris, adjectivacions, murmuris. Uns, herois, triomfadors, reconeguts ; d'altres, dimonis, rebutjats, prohibits.

Així en el nostre itinerari vital donem ma a persones a voltes amb aquests 'prejudicis' . Altres vegades en el desconeixement més absolut. En qualsevol cas, i a versemblança del nostrat picapoll, jo prefereixo que parlin els fets, els actes concrets, reals i mesurables de les persones.

No tothom resulta consistent en referència a allò que d'ell en diuen o que ell mateix explicita de paraula. Afortunadament la majoria de nosaltres ens entossudim en ser i en ser positivament.


Crec que resulta higiènic, reflexionar periòdicament sobre això i procurar que no ens intoxiquin apriorismes a la feina, amb els 'amics' amb la família.

Els meus judicis ja me'ls construeixo jo i avui per avui, ... m'agrada el 'picapolls' i l'escalfor de migdia a prop de Montserrat. Amic Miquel,... no saps el que et perds.














12 de setembre, 2009

El pati del taronger

Sens dubte, més d'un ha pensat que el títol és una broma un xic 'boutade' per tancar aquest jorn tan nostrat. Doncs no, miri. Ves per on a Santa Coloma hi ha, nominat oficialment un 'Pati del taronger'.



A major Glòria dels nostres aborígens i a més gran enveja del nostre Molt Honorable President J.M.A., nosaltres tenim rèplica del mundialment famós Pati dels tarongers a Palau de la Generalitat.

Ara be, com som pobres, bruts i dissortats que diria el poeta, el nostre pressupost només va donar per fer un mini pati amb un únic taronger. Heus ací l'arbre !



Efectivament, un arbre mediterrani, amb fruit àcid i ombra agraïda. Avui ens ha escoltat fent remor, fent fressa, brogit o soroll que diria algú de can xava.

Ha estat testimoni mut i immòbil d'un silenci trencat per l'enrenou de la Diada.

Demà tornarà a la calma al taronger i comença un cicle llarg i amarg per la nostra terra.



08 de setembre, 2009

A tocar hora de bruixes

A tocar hora de bruixes faig un tomb per les noticies del dia que ja és per finir.  De tots els titulars, estirabots, anècdotes i altres , avui criden i deturen la mirada tres  i només tres.



Picture Jornalul
Cansa molt la premsa indocumentada, el titular dictat per mans fosques, les picabaralles estèrils, els escrits d'insolvència contrastada. Per això avui  començo per una 'anècdota', uns segons d'un telenotícies  qualsevol: La situació a Burkina Faso arrel de les pluges. Trobareu les dades servides per Intermon i recollides a La Flama en aquest [ artícle ].

La crisi, que és una bèstia lletja, peluda, negre i misteriosa, resulta una gran excusa per no fer el que toca. A que dimonis dediquen elos meus impostos aquesta gent ? a fer rodes de premsa parlant de fútil.leses ? a montar caceres a la Sierra ? ...

Avui s'estrena la plana de la FCO  i el segon punt de parada ha estat l'article de l'amic Biarnés  [ El braç i la màniga ]. Aquests del Grup Hayek tiren amb coneixement.

Potser per això el darrer, confesso que un xic nostàlgic, és aquest escrit trobat al Jornalul  (efectivament he ampliat els meus horitzons a la Dàcia romana ):


Si, pels que no recordeu Montreal 1976, la cosa queda lluny molt lluny. Pels dinosaures fou un exemple d'això que avui en diuen la excel.lència.

No hi ha res gratuït al món llevat de la bondat interior.  Procureu regalar-ne a dojo.



ALMA, CORAZON Y VIDA
(Adrián Flores)



RECUERDO AQUELLA VEZ QUE YO TE CONOCI
RECUERDO AQUELLA TARDE
PERO NO ME ACUERDO NI COMO TE VI
PERO SI TE DIRE QUE YO ME ENAMORE
DE ESOS TUS LINDOS OJOS
DE TUS LABIOS ROJOS QUE NO OLVIDARE

OYE ESTA CANCION QUE LLEVA
ALMA, CORAZON Y VIDA
ESAS TRES COSITAS NADA MAS TE DOY
PORQUE NO TENGO FORTUNA
ESTAS TRES COSAS TE OFREZCO
ALMA, CORAZON Y VIDA Y NADA MAS

ALMA PARA CONQUISTARTE
CORAZON PARA QUERERTE
Y VIDA PARA VIVIRLA JUNTO A TI

06 de setembre, 2009

English pub against E.U. elephant.

Doncs si. El típic i tòpic pub anglès ha desfermat una tempesta total a les aigües de la nostrada eurocràcia brussel.lenca. Exactament la cadena J D Wetherspoon amb més de 670 locals de reconegut prestigi ( i amb wi-fi gratís, per cert ) al Regne Unit.



Picture Wikipèdia

El cas posa en valor una imprecisió de l'arbrat legislatiu comunitari sobre fiscalitat i IVA. Anem a pams. La majoria dels ingressos d'aquest  'holding' de les pintes de cervesa, provenen de clients finals, persones com tu i jo, que no poden deduir-se la ' Value Added Tax' , IVA.

Això vol dir que els preus, com a les nostres terrasses  i places, és presenten IVA inclòs. I el tiquet té un total acumulat a pagar que incorpora aquesta quantitat d'impost,  17,5 % VAT  a U.K.

Werhersppon calculaba els impostos per cada transacció ( tiquet ) multiplicant el total cobrat per 7 / 47. Òbviament el resultat final s'arrodonia 'penny' amunt o abaix segons la regla aritmètica.

Fins ací força 'normal'. Però vet per on se'l passa pel cap canviar els sistemes informàtics i amb el progrés els arriba el maldecap.
Ara el sistema nou calcula línia per línia i arrodoneix la taxa calculada en cada cas fins dos decimals ;  val a dir a dècima de 'penny'.

Aquesta ínfima dècima de 'penny' ha enlairat una polèmica gegantina, car representa una considerable diferència econòmica a la fí de l'exercici fiscal. A l'extrem que la Cort de Justicia Europea va emetre la regla de 5 de març de 2009, Cas C-302/07 ( "Wetherspoon") on finalment s'indica clarament la responsabilitat dels Estats  en la regulació exacte del mètode.

Els límits que marca la sentència resulten igualment simples: neutralitat fiscal i proporcionalitat.



Aquesta entrada ha estat suggerida per la lectura de la newsletter de juliol de KPMG Deutchland.

Sentencia del Tribunal de Justicia (Sala Cuarta) de 5 de marzo de 2009 (petición de decisión prejudicial planteada por el VAT and Duties Tribunal, London — Reino Unido) — J D Wetherspoon plc/The Commisssioners for Her Majesty’s Revenue & Customs
(Asunto C-302/07) ( 1 )

(Primera y Sexta Directivas IVA — Principios de neutralidad fiscal y de proporcionalidad — Normas relativas al redondeo de las cuotas del IVA — Métodos y criterios de redondeo)
(2009/C 102/06)

Lengua de procedimiento: inglés

Órgano jurisdiccional remitente

VAT and Duties Tribunal, London

Partes en el procedimiento principal
Demandante: J D Wetherspoon plc
Demandada: The Commissioners for Her Majesty’s Revenue & Customs

Objeto

Petición de decisión prejudicial — VAT and Duties Tribunal, London — Interpretación del los artículos 11, parte A, apartado 1, letra a), 12, apartado 3, letra a), y 22, apartado 3, letra b), de la Directiva 77/388/CEE del Consejo, de 17 de mayo de 1977, Sexta Directiva en materia de armonización de las legislaciones de los Estados miembros relativas a los impuestos sobre el volumen de negocios — Sistema común del impuesto sobre el valor añadido: base imponible uniforme (DO L 145, p. 1; EE 09/01 p. 54) y del artículo 2, párrafos primero y segundo, de la Directiva 67/227/CEE del Consejo, de 11 de abril de 1967, Primera Directiva en materia de armonización de las legislaciones de los Estados miembros relativas a los impuestos sobre el volumen de los negocios (DO L 71, p. 1301; EE 09/01 p. 3) — Normas sobre el redondeo de la cuota del impuesto sobre el valor añadido.

Fallo

1) El Derecho comunitario, en su estado actual, no contiene ninguna obligación específica referente al método de redondeo de las cuotas del impuesto sobre el valor añadido. Ante la inexistencia de una normativa comunitaria específica, corresponde a los Estados miembros determinar las reglas y los métodos de redondeo de las cuotas del impuesto sobre el valor añadido, ya que dichos Estados están obligados, al realizar esta determinación, a respetar los principios en los que se basa el sistema común de este impuesto, especialmente los de neutralidad fiscal y proporcionalidad. En particular, el Derecho comunitario, por una parte, no se opone a la aplicación de una norma nacional que exija el redondeo al alza de las cuotas del impuesto sobre el valor añadido cuando la fracción de la unidad monetaria más pequeña de que se trate sea igual o superior a 0,5 y, por otra parte, no exige que se autorice a los sujetos pasivos a redondear a la cifra inferior la cuota del impuesto sobre el valor añadido cuando ésta tenga una fracción de la unidad monetaria nacional más pequeña.

2) En el caso de una venta con impuesto sobre el valor añadido incluido, a falta de normativa comunitaria específica, corresponde a cada Estado miembro determinar, dentro de los límites del Derecho comunitario, en particular respetando los principios de neutralidad fiscal y de proporcionalidad, el criterio con arreglo al cual puede o debe practicarse el redondeo de una cuota del impuesto sobre el valor añadido que contenga una fracción de la unidad monetaria más pequeña.

3) Puesto que los comerciantes que calculan los precios de sus ventas de bienes y de sus prestaciones de servicios con inclusión del impuesto sobre el valor añadido se encuentran en una situación diferente respecto de aquellos que realizan el mismo tipo de operaciones a precios sin impuesto sobre el valor añadido, los primeros no pueden alegar el principio de neutralidad fiscal con objeto de reivindicar la autorización para practicar igualmente el redondeo a la baja de las cuotas de impuesto sobre el valor añadido devengadas en el nivel de la clase de productos y de la operación.

04 de setembre, 2009

Qüestió de lletres

L'altre dia corrien bytes per la xarxa recomanant una nova entrada al blog on l'Albert García Pujadas [ en @qtorb , és clar]  endreça pensaments  raonats. El títol, prou entenedor,  "El nuevo fracaso escolar"  ,  arrodoneix un contingut que mereix del vostre temps.


Era dimarts, 1de setembre, de bon matí i el món voltava com sempre. Potser per això  a la Flama és feien ressò d'uns fets inacceptables. [ En el món hi ha més de 776 milions d’adults analfabets  ]

Comença tot explicant que "El proper dia 8 de setembre és el Dia Internacional de l'Alfabetització. Cal recordar que més de 75 milions d'infants no van a col·legi i els índexs d'absentisme i d'abandonament escolar són proporcionals al nivell de pobresa de les famílies. "

Així mentre a casa nostra el ministre del ram s'agenolla davant la industria televisiva i avança la TDT, als vagons de 'segona classe' hi ha el que hi ha.

Podeu tenir per segur que ens els propers cinc anys hi haurà la capacitat tecnològica ( i la viabilitat econòmica ) per difondre massivament TV, Cinema, Ordinadors en format  3D.

A menys d'un decenni vista una cosa tan 'futurística' com els missatges hologràfics de la Guerra de les Galàxies,  serà una joguina quotidiana en mans d'adolescents de 'primera classe'.



Rumieu un xic sobre el paper del professorat, dels progenitors, de la família,  en el cas d'aquests 'privilegiats' . Penseu també si mantindrem els vagons de 'segona classe' .

I pel mig potser cal repensar aquest 'tren de futur' , aquestes vides  en desplegament  , per quina mena de VIA han de rutllar.  És clar que, en parlar de via, ens referima Valors, Idees, Actituds.

De veritat hem d'inculcar nobles valors i  ideals  tot guaitant amb actitud indiferent davant 776 milions d'analfabets perquè-ens-dona-la -gana ?



Lascia ch'io pianga
Mia cruda sorte,
E che sospiri
La libertà.

Il duolo infranga
Queste ritorte,
De' miei martiri
Sol per pietà.


31 d’agost, 2009

9 8 7 De Sant Lleïr o Lliceri, bisbe de Coserans (s. VI).

987 és la dada exacte.   I no per  qüestions cabalistiques, ni per raons de la electrònica més puntera.   987 és un guarisme, una referència per situar a l'univers la ermita de  Sant Lleïr o Lliceri, bisbe de Coserans (s. VI).


Picture Wikipèdia

Que caram, si hui és el primer jorn de setembre, toca aquest venerable personatge en els nostres pensaments, encara que possiblement s'ens faci més dolç a la memòria repescar el fet que l'any  1715 mort a França el  rei  Louis XIV, el "Roi-Soleil", 77 anys irrepetibles.

Pel mig hi ha 72 anys de regnat,  que enriu-te'n d'en Fidel, en Ceaucescu, el Faro de Occidente,  o el socialisme a l'Ajuntament de Barcelona.   Puix que, llevat d'imponderables,  encara soc al tercer quart de ma vida terrenal (que n'hi ha d'altre ??? ) , això d'un paio manant setanta dos anys no sedueix el meu enteniment.

Crec que hi ha d'haver 'llei i ordre' però que el nostre petit globus avança prou ràpid com per canviar donant tombs tombs. Vaja poc, poc d'allò de 'lo dejo atado y bien atado'  i molt de  'mobilis in mobili', deliciosa divisa del capità del Nautilus.

Potser per això aquesta entrada simbolitza alhora allò que és permanent i allò que és mutable. Fixeu-vos en els guarismes i pregunteu-vos quans 7 surten ?  Quantes voltes heu de perdonar segons ja està escrit ?  Quina és la suma total de totes les xifres ?

Doncs ara fixeu-vos en l'any que segons les savis de  l'imperi Bizantí  marca la creació del Món i el començament del seu calendari.  Resteu-li la nostra xifra i feu-ne tres voltes quatre parts .

Si fem cas a la meva avia, la meitat us pot portar malastrugança.

Avui píndola entretinguda.