07 de gener, 2009

El blogaire emmascarat

Ara fa unes setmanes em van fer un present, un obsequi, un gest ple de sentiment i emoció.



Foto J.P.R.



Aquest símbol hispànic, aquesta icona de la ignorància i el tremendisme, acompanya els meus matins camí de l'àngelus, de les vespres i a voltes de les nones.



Quin exemple més punyent de la ingent tasca que roman intacta, incòlume, pendent d'ànima missionera.

Catalunya és avui "terra d'infidels", espai de bàrbars indocumentats, de forasters selenites, de ramats lobotomitzats.


Foto Cristòfol Bordes


"Riots of spaniards, thousands of pariah citizens from all over the world, incessantly come to the small paradise on the shores of the Mediterranean.

Soon three quarters of the population will be foreign or children of those foreiners. Only a small stronghold of aboriginal missionaries will retain
memory and kept their ancient culture.


If they lost, I suggest and scape possibilitie: Far, far away of the mountain of Montserrat, Montseny or Canigó a virgin forest, deep and intense is waiting for all of them : [ La forêt du mont Mabu ]
"



Al nord de Moçambic, una zona selvàtica d'uns 80 Km2 no havia estat mai cartografiada o explorada fins ara i en el seu interior centenars de noves espècies s'amagaven.

LLoc ideal, doncs, per dipositar-hi els darrers 'catalans' aborígens :allí gaudiran la amistat d'altres espècies en perill d'extinció i no faran soroll.


Mentrestant píndola tribal


Publica un comentari a l'entrada