04 de gener, 2009

Genpuku i Dokimasia

L'altre dia en una conversa informal amb J.C.M. , aquest feia servir la expressió 'rite de pas' una versió afrancesada 'rite de passage' del 'ritus de pas'.





Es tracta com ja heu endevinat d'aquest concepte genèric exposat per l'etnòleg i folklorista francès Arnold van Gennep (Les Rites de Passage, 1909).

Dins d'aquest concepte genèric encabim dues cerimònies que criden la meva atenció:






En el primer cas, Genpuku, el ritual japones marca l'entrada a la vida adulta dels nens entre les edats de 12 i 16. Així, portats als santuaris del seu patró Kami. Aquí sel's ofereix la seva primera roba d'adults ( 角髪 mizura ? ) , els seus nous pentinats i també nous noms d'adults (乌帽子 eboshi-na?).

A la època Heian vegades, la cerimònia es va limitar als fills de nobles i samurais i fou en els anys Muromachi , on a poc a poc es va estendre als homes de rangs inferiors.

L'equivalent per a les dones cerimònia es deia Mogi i per a les nenes d'edats compreses entre els 12 i 14, i també es fonamenta en la presentació de la roba d'adults.

Al Japó modern, aquestes cerimònies han estat substituïts per cerimònies danuals d'arribada a l'edat de 20 anys d'edat d'ambdós sexes anomenades seijin Shiki.


A Madrid puix que són molt 'castizos' els benestants fan allò de la 'Puesta de Largo' per les noies. Pels nois la cerimònia és exclusiva i privada. Vaja com el ball del home de foc dels Bainnings a Nova Papúa.


Foto Wikimèdia

Estic convençut que per en Zapatero tota prova ha estat un èxit i ja és un homenot en majúscules.



En el segon cas la Dokimàsia ens porta a un concepte de la Grècia clàssica

Dokimasia (grec: δοκιμασία) va ser el nom utilitzat a Atenes, per designar el procés de determinar la capacitat dels ciutadans per a l'exercici de drets i deures públics.

Si, per exemple, un jove ciutadà vol ésser admès entre els epheboi, ha d'ésser examinat en una assemblea del seu districte per esbrinar si la seva nissaga és a banda i banda, de ciutadans atenesos, i si dona la
capacitat física per al servei militar.

Tots els funcionaris, també - fins i tot els membres de la Boule - el Consell de 500 - eren sotmesos a un examen abans d'entrar a la seva oficina.



Fotografia Viquipèdia

El propòsit d'això era esbrinar, no la seva capacitat real per al lloc, que es pressuposa en tots els candidats, ans el seu llinatge autòcton, la seva vida i el seu caràcter, i (en el cas d'algunes oficines que participen l'administració de grans sumes ), fins i tot la quantitat dels seus béns.

L'examen era realitzat en públic pels arcontes i els presents tenien dret a formular objeccions que si eren acceptades i provades obligaven a perdre el càrrec i podien arrossegar una pena segons el delicte.


En aquest cas és obvi que el Molt Honorable Montilla ha fet trampes i s'ha estalviat la 'Dokimàsia'.

Reflexioneu un moment: Cap empresa de treball temporal contractaria un perfil com el seu per exercir les funcions que comporta uin càrrec com el de President de Catalunya.

No és una questió de llinatge, ni de voluntat ( que el noi en posa, i en posa molta ). Res a veure amb l'origen o el somriure.


Senzillament d'on no hi ha, no en raja.







Publica un comentari a l'entrada