12 de gener, 2009

A propòsit d'alguns debats

Aquests dies podem trobar a la xarxa debats intensos, viscuts i sentits, a propòsit de les accions bèl·liques a l'altre riba de la Mediterrània.



Hi ha arguments i emocions a dojo i fins i tot persones que comparteixen tot un imaginari en comú, en aquests fets, els seus orígens i les seves conseqüències discrepen obertament.

Alguns però aporten visions ben assenyades ( Los que viven en Israel/Palestina son gente incomprensible para nosotros )

Trobo a faltar algunes consideracions que ara detallo.


  1. A la franja de Gasa no és fabriquen armes ni pólvora, però des d'ací es llencen coets i es malbarata munició a dojo.
  2. A la franja de Gasa, el 'cost d'oportunitat' d'esdevindre 'terrorista' o 'martir' és molt baix per a moltes persones


En el primer cas cal preguntar qui compra les armes, amb quins cèntims i perque. Obviament també a qui són comprades, que s'en fa dels cèntims obtingutsi per on transiten.

Hi ha una tremenda hipocresia de tots plegats i en nombrosos estats on el poble es manifestà a favor d'uns, es fabriquen les armes per matar els altres.

El mateix ciutadà que vota socialista o conservador, i per tant la producció i exportació d'armes, el mateix clama al cel, veient l'horror que és produeix amb el seu vot, el seu consentiment, la seva signatura. De fariseos sempre en hi ha arreu i a les manifestacions no se'n parla.


En el segon cas, el concepte és econòmic, però el resultat és huma.
Val a dir que en temps de pau han d'existir incentius poderosos per abraçar el camí de la participació i la expressió pacífica. I al temps, han d'existir costos molt grans i visibles si és vol iniciar el camí de la violència. El cost marginal avui és minso: hi ha misèria (econòmica, cultural i espiritual); hi haurà la mateixa misèria (econòmica, cultural i espiritual)

A mig termini el millor desincentivador d'aquells que volen violència és diu "escoles, hospitals, llum, aigua corrent, cultura, nivell de vida, feina " per la majoria de la població.




Foto Carla Bordes.

Ben antic és el dit "Res perd qui res té a perdre".


A la franja de Gaza li cal menys pòlvora i més desenvolupament ( social, econòmic, cultural, espiritual ).



Publica un comentari a l'entrada