20 de gener, 2009

Romeva & Guardans

Ara fa quinze minuts que l'avió s'ha enlairat del Prat de LLobregat camí de Brussel.les. Fora és encara negra nit i els grinyols i vibracions del Airbus 320 destorben la necessària serenor personal.


Picture Carla Bordes

A tres quarts de sis coincidíem seient per seient amb Raül Romeva, insigne eurodiputat de l'alternativa 'eco-socialista' .

Enmig de vestuari fosc i silenci somnolent, jo tinc l'avantatge de l'anonimat i ell el handicap de la presència als 'media'

Blogaire convençut, és confon enmig de gent de tota mena i condició que esperem l'hora d'enrutar. Calçat que recerca facilitat de posar i treure i comoditat en la petjada, abric d' "esquerres" , bufanda informal i ulleres de diseny ( gris per contradir el fúcsia d'en Josep Cuní )-

I per portar la feina el testimoni de les dues ànimes (geek i progre) del personatge: Samsonite pel portàtil, sarró ètnic, de roba color verd 'net' , per portar documents de ma.


Així entre la barricada i el bloc, entre la rebequeria del NO per sistema i la maduresa del SI per responsabilitat, l'eurodiputat Romeva vola com un més, sense cap privilegi, camí de la feina (formal).

Llàstima la rèmora, les llagostes, els dinosaures i altres màcules que porta enganxades a la esquena. Llufes d'un temps passat que com el General Franco s'aferren al poder fins al darrer alè.

Al temps que la megafonia ens nafra la oïda amb els productes per consumir dins l'avió, al temps d'aquest xivarri, em ve a la memòria Ignasi Guardans.


Picture Eddy Kelele

Personatge singular, de formarció germànica i criteri indomable, vàrem coincidir en el darrer Congrés de la seva tribu: els Sioux de la Casa Gran.

Convidat com blogaire, vaig exercir-ne al lloc on 'tocava' però també a la ponència I i en el plenari. Vagi per endavant el meu reconeixement a la llibertat total que ens varen permetre els senyors d'organització i del 'aparatto'.

A ambdòs llocs (ponència I, i plenari) , costat per costat vaig seure amb aquest altre insigne eurodiputat. Ignasi Guardans fou en tot moment un 'gentleman', un personatge 'documentat' i 'disciplinat' capaç de defensar amb racionalitat extraordinària les seves posicions i conviccions.

Arguments i una actitud exemplar davant del resultat advers d'algunes votacions; treball mentres altres xiuxiuejen, baden o llegeixen el diari. Ignasi Guardans és un exemple d'aquell fruit il.lustrat de la nostra burgesia que tan prestigi ha aconseguit per la terra del Canigó i el Montseny.

El brogit dels motors insisteix i el vol avança encara en la foscor, cami del cor burocràtic del somni europeu.


En Romeva vesteix amorf, com toca a la esquerra que gairebe no recorda d'on ve i no sap cap a on va. En Guardans vesteix amb gust 'germànic' , ordre i claredat, herència d'una memòria dels orígens i del seguiment minuciós de les convencions socials del Occident refinat i culte.


Dos exemples de la extraordinària fornada de catalans que hem enviat a Europa i d'aquells que han ocupat o encara mantenen posicions de rellevància en el concert de les nacions.

Fins i tot, subjectes com Josep Borrell o Aleix Vidal Quadres en són part d'aquest estol preeminent. No conec cap poble de dimensió i circumstància semblant a Catalunya, que malbarati aquest ingent capital humà.

No conec cap grup de personatges com els nostres 'catalans universals' que treballi tan poc per la seva propia terra.


Potser influeix la remor dels arbres o el mirar melangiós de la Brussel.les tecnòcrata.

Píndola senyorívola per tancar




Publica un comentari a l'entrada