15 de gener, 2009

Tren de la Bruixa

Es noticia que finalment és possible viatjar en T.A.V. (AVE en castellà) de Barcelona a Sevilla directament. Sense passar per Atocha sis hores [ 6 h ].




Foto Cristòfol Bordes

A priori sembla una cosa positiva, però si rumieu un instant senzillament consolida una estafa bananera.

Com moltes noticies i especialment com moltes estadístiques publicades i publicitades porta la flor de lotus, l'opi en la seva essència.

Fa temps que és tècnicament factible i exemplarment disponible, en altres punts del planeta tenir T.A.V., és a dir Trens d'Alta Velocitat en majúscules.

A la Península quan et diuen 'piso en buen estado' has de pensar que cal refer-lo tot  de cap a peus. I quan et diuen A.V.E. has d'entendre que encara que hi ha dos pams de terreny que els fa a 300 km / h, la mitjana sostinguda no en fa 200 (197 km / h).

Així superar  1.050 km de distància representa  gairebé cinc hores i tres quarts, venuts com una proesa dels temps moderns.

Quins foren, doncs,  temps raonables i exigibles pels temps que corren i les possibilitats tecnològiques ?

Tres hores [ 3h. ] foren acceptables per fer aquest recorregut, per Barcelona - Màlaga  ( 997 Km) , per Barcelona -Lugo ( 1.020 Km), un xic més de  tres hores i mitja un Barcelona - Lisboa (1.250 km ).

Una hora i tres quarts a Madrid  ( 621 Km),  tres hores a Paris ( 1.040 Km ) , quatre hores  a Brussel·les  ( 1.360 km ).


Per entendre les dificultats d'avui  i el desastre d'infraestructures que hi ha arreu de la península resulta molt didactica i amena la pàgina d'en Manuel Fernández Cachán sobre el desplegament del T.A.V.  anomenada [ avefuturo ]  dins del lloc dedicat a [ Desarrollo Integral Ferroviario ].



Hi trobareu propostes pragmàtiques, plenes de sentit a les acaballes del segle XX però que són ben curtes si em de pensar en els propers decennis.

Mentrestant píndola dinàmica



Publica un comentari a l'entrada