14 de febrer, 2009

Dos cops afortunat

Accepto el repte d'encaixar "Lucky twice" en una entrada d'aquest racó de món.


Foto Carla Bordes

Resulta paradoxal que la juguesca ens arribi de qui s'amaga a 'A peu per Montserrat', nostrat recull d'itineraris i instantànies de la més catalana de totes les muntanyes que es fan i és desfan.

Doncs, si. Ves per on, em considero doblement afortunat. Potser perqué disposo de dos blogs. Potser perquè disposo de dos passions sense límits: l'altre mig cor meu , la terra que trepitjo.


La darrera és una metàfora car ara només tinc als peus la panxa de l'avió que em porta al camp d'aviació d'el Prat ( futur Barcelona - Jordi Pujol, es clar. )


És més vell que anar a peu, el neguit de les persones que cobegem allò del que no disposem i el menysteniment d'allò que ens és obsequi i quotidià.

Sóc doblement afortunat, car fa temps que vull poc i el que vull és pell 'dins' i no pas 'cor' enfora. I fa temps que valoro en alta estima tot el que m'envolta, el caliu que m'acarona jorn rera jorn.

Benvolguda cabreta monserratina, de mica en mica, mig repte he superat. Ja veus que doblement afortunat sóc per poder oferir quelcom al món en aquest espai virtual i per gaudir d'amables i pacients lectors que a voltes em fan juguesques.

Ben segur que són moltes les persones doblement afortunades. Ja has rumiat si tú ho ets?

Per si de cas deixa'm finir explicant que sóc doblement afortunat: embadaleixo pel 'trémolo' d'una viola da gamba i somric ( un xic sorneguer) escolant la píndola que tan gentilment em vas fer arribar.

Per si de cas en Garzón em vol investigar:

Viva Honduras !!! Viva la Cabra de la Legión !!! Viva Perejil !!! i Viva la Roja. !!! Viva en Garzón !!! Viva la Pepa !!!


What else ???



Píndola Lucky twice , of course.




Publica un comentari a l'entrada