08 de febrer, 2009

És fosc. Començo a caminar ...

És fosc. Començo a caminar prop del cor del Fondo, el final de la línia I 'vermella'. Sóc metros enllà del carrer Mas Marí i els auriculars enfilen els primers compasos del "BWV 1079 Ricercare a 3"

La música de J.S.Bach ( Musikalisches Opfer BWV 1079 & Various Canons ) llisca suaument dins de l'enteniment. El carrer esta brut i m'endinsa a la Plaça del Rellotge.

El cor de la globalització colomenca, la casbah (القصبة en àrab, « la Ciutadellea») encimentada, sura vida pels quatre cantons.


Picture Carla Bordes

Em travessa un grup d'adolescents, orientals, africans i europeus, estètica semblant i expectatives equivalents. Dues 'mores' , dos cotxets de canalla i dos marrecs més agafats a les faldilles.

Ara dos 'japos' jovenets, els pèls ben punxaguts. Els bars són plens de gent. Persones s'ací i d'arreu. Tots els colors de pell, tots els mirars tristos, ... canvia el registre musical i espetega la fanfarria, les trompetes: Delalande, Concert de Trompettes. Prélude

Són les notes de les "Symphonies pour les Soupers du Roy". Ironies de la vida, la afectada música cerimonial pel Versalles de LLuis XIV acarona els vidres dels bars al carrer Mn Jacint Verdaquer. Dins hi ha vides d'esperances curtes i patiments llargs.


Picture Intervenciónes

Que és la globalització ?

Avui el nostre cens oficial, la estadística exacte com el 'Mare Nostrum' , - un cop fets tots els ajustos i maquillatges - , reconeix 8.714 aturats dins de la meva ciutat. Dins del 'cortijo' particular d'en Bartomeu Muñoz i Calvet.

Delalande, 02 Concert de Trompettes. 2e Air pour les mesmes. Air des Echos. Sublim l'aristocràtica evolució dels violins.

Amb la mateixa evolució, la prospectiva ens delimita més de setze mil a fí d'any.

Reis de la vida !

A Santa Coloma passarem de LLuís XIV a LLuís XVIII en dotze mesos. Amb alguns Robespierre ja preparant-se; amb els botxins esmolant les guillotines.


Ara sona Bach, 01 - BWV 1 Wie schön leuchtet der Morgenstern ( "com brilla fermós l'estel del matí") i arribo a la cruïlla d'Irlanda amb Rambla Sant Sebastià.

Hi ha més llum, més vent, menys persones. El cel és ben fosc i dies enllà el futur és ben rùfol.



Publica un comentari a l'entrada