11 de febrer, 2009

Up in the sky

L'altaveu retruny una veu femenina. Primer castellà, després francès, alemany, català i finalment anglès. Enrera queda el camp d'aviació del Prat ( potser algún dia BCN - Jordi Pujol).

Enrere queda el passat, que ja és història, i tot esperant la sortida del Sol, gaudim del present.

Avui, dilluns, no hi ha res d'especial llevat dels milions de somriures que arreu del món la canalla adreça als seus pares. Als chateaux du Loire, als suburbis d'Antananarivo.

L'infant és la innocència, el món per fer. Nosaltres som el món fet, cuit i rostit. Qüestió de perspectiva.


En sortir de casa, la LLuna era alta, plena, blanca. Just quatre núvols esfilagarsats enteranyinaven el seu voltant.

Amb els anys molts adults deixen de mirar amunt, al cel. El cap cot, la mirada perduda, l'esma poruga, certifiquen les garrotades rebudes. La manca de brillantor als ulls certifica la il.lusió perduda, l'infant escapçat.

La penombra de l'avió és la mitja foscor de molts dels nostres jorns. Molta electrònica, molt giny i poc tacte, poc badar.

Quan temps fa que no bades ?



Avui és dimecres i un cop més fem el sopar al Brazzaville , situat a Gemeenteplein 5, 1861 - WOLVERTEM


Un comentari 'innocent' al [ twitter ] i al [ Facebook ] ha encadenat un joc de paraules enginyós.

Píndola optimista per acompanyar.




Publica un comentari a l'entrada