17 de març, 2009

La matança de Sant Bartomeu



És fosc. El capvespre s'esmuny i les espelmes il.luminen un calendari : 24 d'agost de 1572.



Font WikiCommons

Aquesta és la nit on comença la massacre de Sant Bartomeu, inscrita en el context general de les Guerres de religió franceses.

Milers de protestants hugonots esbudellats i esgargamellats per les diferències de pensament, per la seva convicció religiosa.


Queda per la posteritat la protesta d'aquell càrrec militar que en rebre instrucció d'assassinar els 'hugonots' clamà:

- I com els coneixeré i els destriaré dels nostre poble fidel ?


I la resposta del cap militar

- Mateu-los a tots sense distinció que Nostre Senyor allà dalt del Cel, ja escollirà.



La resposta dona una idea força clara de la naturalesa dels qui malden per servir 'el cantó fosc' de la Humanitat.



Picture Fantasymundo

Ahir explicàvem que aquests dies la aviació italiana d'en Mussolini bombardejà Barcelona. En general, la guerra s'allargassa a fí de fer sofrir el màxim possible a 'los perros catalanes'.

Puix que no vàren morir tots ( la meva mare sobreviví a les bombes al barri de Sants ), el Caudillo i Faro de Occidente il.lumina una idea genial: guanyar-los per disolució.

Així milers de persones d'arreu de la península arrivàren amb una ma al davant i unaltre al darrera.


Aquí no els regalaren res, però com no hi havia 'senyoritos' aviat despuntaren i progressaren. De fet un d'ells ara n'és el Molt Honorable President.


Però vet aquí un gos, vet ací un gat, vet ací que el virus de la catalanitat els ha ben enverinat.


Per això els de sempre, confabularen una idea més recargolada: escanyem-los econòmicament.



El que no aconseguiren les bombes, les emigracións, les prohibicions, la burla i el futból que s'assoleixi per la buxaca.


Pareix que un d'aquest fills de l'Opus, en un llampec de coredura exclamà :


- I como distinguiremos a los 'catalanes' de los 'nuestros' ?

Un dels fills de secretari d'estat el respongue:

- 'Escanyar-los' a todos que cuando pidan limosna i ladren nuestro Senyor ya los salvarà.


Per això milers de catalans que és senten totalment espanyols, que salten d'alegria amb 'La Roja' són robats, expoliats i estafats per aquests amables espanyols-que-tota-la-vida-han-manat.

... / ...

Ja em van advertir que els menjars forts fan pessat el pair i terrible el dormir.

I això només és una petita distracció, un malson, un 'nosense' que fugirà en obrir els ulls. O tal vegada no ?

Nota: Entrada dedicada amb tot el meu 'carinyu' al meu inestimable alcalde Bartomeu Muñoz i Calvet , home savi de roig destenyit i sensibilitat de roig Liceu.

A fi de purgar, píndola desconhortada.






Publica un comentari a l'entrada