07 de març, 2009

Sal gruixuda

Aquest matí mentre jo era tranquil·lament assegut a Ca'l Sebastià, milers de persones és manifestaven a Brussel.les, a la capital d'Europa.

Així ho recull, per exemple, el diari belga Le Soir amb aquesta magnífica foto




Fon Le Soir



L'èxit ha estat total i obre un camí molt interessant. Conec fa temps algunes de les persones que fa mesos van explicitar aquesta proposta d' "internacionalitzar" el 'problema catalan'.


Com be diu l'Enric Canela amb un somriure ben murri, no hi ha cap avantatge si et quedes a España i en canvi hi ha molts inconvenients. De fet als catalans ens apliquen el mateix remei que a la reina Isabel "la catòlica":

"Si usted se queja le ponemos sanguijuelas que le extraigan la sangre i le purifiquen los humores"



Avui, més que mai España, les èlits que hi manen - sempre els mateixos, per cert -, mira cap al passat, cap al Imperio, la Inquisición y la 'sagrada unidad de destino en lo universal'.

No els podem fer raonar, no els podem impedir, no els hem de planyer.



Avui Catalunya mira cap al futur, a Brussel.les, a Europa, a sortir de la crisi. I alguns com l'Enric, hem acabat la paciència.

Després de gaudir de l'Oasi Catala - gràcies Molt Honorable President 126 Jordi Pujol i Soley - resulta que ni volem morir sense viure tranquils a casa nostra ni volem somiar allò que és senzillament posi ble, probable i avui necessari.


Resulta revelador com funciona la lògica humana. Fixeu-vos:

  • Si vaig a Madrid, espero sentir parlar castellà , puix és l'idioma 'natural' als peus del Guadarrama
  • Si vaig a Riga -Letònia- espero sentir parlar letó, puix és l'idioma 'natural' en aquest indret del Bàltic
  • Si vaig a Barcelona, espero sentir parla català, puix que n'és l'idioma 'natural'.


Fins ací to sembla 'correcte'. Ara be ...

  • Si a Lavapies - Madrid - és parla molt i molt, àrab al carrer, resulta clar que són forasters sense 'integrar'.
"Se calcula que alrededor del 50% de la población del barrio es de origen no español. De hecho, eventos como el año nuevo chino o el ramadán tienen casi más resonancia en Lavapiés que, por ejemplo, la navidad."
  • Si a Riga sento majoritàriament rus, no hi ha dubte que milers d'estrangers russos si van fincar, i són ocupants estrangers sense integrar.


De Safata de càrrega

"Los inmigrantes suman el 23,12% del total de personas en paro en la ciudad. China es el principal país de origen, con el 21,14% del total de extranjeros censados. Le sigue Marruecos con el 14,99% y el conjunto de países de América Latina representan el 31,63% de la población inmigrante."

Així, doncs, la manifestació dels Deu mil a Brussel.les resulta escaient ?, intel.ligent ? , oportuna ?, necessària ? , ...


I això ens soluciona el 'problema interior' ? Que fem amb les elits servils ? amb els botiflers illetrats ?


Sort que aquest matí, coses de la vida, he fet un cop d'ull a aquest magnífic bloc [ Cantan ellas ], on els darrers dies s'ha desenvolupat una comparativa d' scoglios .


Vaja, vaja, .... que és un scoglio em pregunteu ?


Doncs això, l'aria de Fiordiligi a la òpera 'Cosi fan tutte ' d'en Mozart. El títol no te mala llet però convida a reflexionar.

En les diverses entrades trobareu tota mena de versionats i matissos sobre aquest magnífic exemple musical. Ens quedem però amb la interpretació guanyadora, a càrrec de Elisabeth Schwarzkopf .




Atenció al text .




Come scoglio immoto resta Like a rock, we stand immobile
Contra i venti, e la tempesta, against the wind and storm,
Così ognor quest'alma è forte and are always strong
Nella fede, e nell'amor. in trust and love.

Con noi nacque quella face From us is born the light
Che ci piace, e ci consola, that gives us pleasure and comfort,
E potrà la morte sola and the power of death alone
Far che cangi affetto il cor. can change the affections of our hearts.

Rispettate, anime ingrate, Respect, ungrateful spirit.
Questo esempio di constanza, We are examples of loyalty
E una barbara speranza against your primitive hopes,
Non vi renda audaci ancor. and do not make you bold.





Dilluns entrada sobre la tauromàquia febril del Cap i Casal

Publica un comentari a l'entrada