29 d’abril, 2009

Influenza ....

El món del patricis, de les finances, de la alta política i dels títols nobiliaris és per excel.lencia, el món de les "influències", les relacions públiques ( i no públiques), els contactes púdics ( i els impúdics).



Picture Jellybean



Avui, però, aquest mot italià és conegut arreu per altre motiu. Seguim el que exposa Rosa Elia González Becerra en el seu [ Treball ]


"El nombre "influenza", fue originado en el siglo XV en Italia, de una epidemia atribuida a la "influencia de las estrellas".

La primera pandemia o epidemia mundial que claramente llena la descripción de la influenza fue en 1580.

Al menos cuatro pandemias de influenza ocurrieron en el siglo XIX, y tres han ocurrido en el siglo XX. La pandemia de "Spanish flu" en 1918-1919 causó un número estimado de 21 millones de muertes alrededor del mundo.
"




Picture Enrico Lambiase

Si en voleu informació i detall, aquesta entrada [ Síntomas y transmisión de la Influenza Porcina H1N1 ] resultarà didàctica. Altres també ens aporten [la grip que vingué dels porcs ] o be [ Un nivell més en l'epidèmia ].

Vull però fixar-me en altres aspectes:

  • La expansió territorial
  • La progresió en la mortaldat
  • La latència fins obtenir remei
  • La basarda i el sentiment d'indefensió
  • La projecció a futur


El primer punt és fàcil d'exposar: si antigament una pandèmia s'escampava en setmanes, en mesos o fins i tot en anys, ara una nova amenaça per la salut amplia la seva propagació en qüestió d'hores o de dies.

Això tan garbellat de la globalització, la deslocalització empresarial, l'estol d'avions carretejant persones, els creuers farcits, el turisme exòtic..... hem miniaturitzat el globus terraqüi i hem comprimit el 'temps' . Ara en qüestió d'hores una llavor, una espora, un bacteri, un retrovirus, pot travessar l'Atlàntic tot conservant intacte el seu efecte letal.



El segon aspecte, encadenat al primer, serà la ràpida progresió dels afectats. Malgrat disposem de més i més personal, de més eines de detecció i seguiment, malgrat tot això, les mortaldats poden ésser considerables.

Fixeu-vos que avui conflueixen diversos factors que afavoreixen baixes massives:

  1. Ara ja tenim més població a ciutats que al camp i milions d'ànimes malviuen en suburbis, perifèries, ravals de dubtosa salubritat.
  2. En general hem estat capaços de burlar a la Natura les 'animes més dèbils, més velles, més desvalgudes.
  3. Les eines per combatre les malalties són més ineficaces (resistència ) les més antigues, més sofisticades i costoses ( lobby farmacèutic ) les més modernes.

En tercer lloc apunto la demora entre malaltia i remei. Aquest 'període congelat' que dirien els caps de producció resulta inevitable i sagnant.

Davant de qualsevol malaltia nova, ens presentem ignorants, i no podem impedir baixes i més baixes. Ara bé, en molts casos apareix algun individu que no sucumbeix i si és conegut significa un punt de sortida extraordinari.



La basarda i el sentiment d'indefensió són perfectament comprensibles i normalment associats a la por a tot allò que no és coneix. A voltes la ciència i la tecnologia ens emmirallen i ens fan oblidar la feblesa inherent a la humanitat.


Font Un amable comentari a twitter

La contingència de les persones i la fragilitat del nostre confort post-modern, és mostren clarament en aquestes circumstàncies. Encara tenim segles de feina per davant abans no en dotem d'una vida rica i plena ...


Finalment escric 'la projecció a futur' perquè tinc el convenciment que les darreres malalties son una petita mostra del que en ha de preocupar.

El segle XX ha marxat amb un testament esfereïdor: és la centuria del càncer, de la sida, de l'èbola, de la influenza,.... ( encara que també el de la cura de moltes altres malalties ) Ensems marca el principi de la fi per la penicilina.


Us atreviu a fer una previsió pel nostre segle XXI ???



Per acompanyar una píndola astral.




Publica un comentari a l'entrada