26 d’abril, 2009

Les pleurs

Un diluvi ens cau al damunt. És diumenge al matí i el corriol a Sant Jeroni de la Murtra i a Can Butinya s'ennuega i s'enfosqueix. Tot just fa no deu minuts que, vigilats per un cel ben rúfol, un estol de cotxes ha marxat a tocar la porta del Museu de Badalona.


Ens envolten ciclistes xops i les giragonzes ens fan arribar a les portes del mas: Can Butinya



Picture Google Maps

El Mas de Can Butinya ha estat la llar d' Elisa Reverter i dit així doncs no sembla gran cosa. Anem, però a pams.



Milions de catalans han anat un instant de la seva vida al complex 'Montigalà' de Badalona i al seu mundialment famós IKEA . Exactament damunt del tunel de la B-20 entre Santa coloma de Gramenet i Badalona hi ha les feixes de terra de Can Butinyà.


En segon lloc, és el punt on en Cristòfor Colom va fer nit esperant audiència dels Reis Catòlics en tornar del seu primer viatge. Aquets feien estada al Monestir de Sant Jeroni tal com explica aquesta entrada [Colóm va dormir a la masia].


En tercer tercer lloc és un Mas documentat a meitats del segle XIV, refet el XVIII i reformat als anys seixanta. Restes de tota mena des de la edat del ferro dorment en la terra dels seus límits.

S'ha parlat de fer-ne un Museu. Exactament [
Can Butinyà-Casa Museu Elisa Reverter ].

En quart Elisa Reverter ha estat una dona extraordinària, de vida intensa i plena. Com molts catalans conegué l'exili i els camps de concentració ( Couizà-Montazels ) experiencia d'on sorgí el 1995 el seu llibre "Dones a l'infern".

En cinqué lloc l'Elisa, com molts catalans anònims, és un fanal de fidelitat a la terra. Si de jove treballà per E.R.C., encara sota el jou de la dictadura participà de manera entusiasta en crear aquell "moviment" que és "partit", ... aquell "partit" que és " moviment", anomenat C.D.C. : Val a dir Convergència.


Per aquestes i moltes altres raons avui un gruix de persones, també el M.H.P Jordi Pujol i Soley ... li han donat un darrer comiat.


Ara al jardí del darrera, sota la escultura ajeguda, dorm un bocí de les il.lusions i esperances de la nostra dissortada terra.



Picture Cristòfol.

He tingut l'honor de restar un moment immòbil, en soledat.

Recordo vivament els Aplecs de la Sardana a les pinedes del voltant, la llum daurant el verd , acaronant l'harmònia de les sardanes.

Recordo vibrar amb les paraules del President a horabaixa.

Recordo el meu càndid discurs jovenívol al costat de l'Eduard Juanola i recordo la mirada amable d'una dona de ferro: Elisa Reverter.

Records antics d'un home jove i d'una vida intensa. Com deia el malaurat Trias Fargas, un català que s'emociona en sentir refilar la tenora els compasos d'una sardana.


El camí enfila avall ...ara sota un sol generós i un blau intens.



És l'hora de l'Angelus, diumenge a tocar el mes de maig i Santa Coloma de Gramenet segueix el seu bull particular, d'esquenes a aquest jardí d'arrels mediterrànies.


Píndola sentida.







Publica un comentari a l'entrada