21 de maig, 2009

46 % and growing up..... Can Solei

Si teniu paciència i temps, examineu els anuaris estadístics de les vostres poblacions. Especialment els dels darrers trenta anys.



En el meu cas el darrer correspon a l'any 2007 i el podeu descarregar tot marcant sobre la imatge superior, a fi d'arribar a la plana de l'Ajuntament on està esperant-vos.


Una de les coses que ràpidament podeu observar és la distribució de la població segons el seu origen i que , ben segur, justifica amb escreix aquest malnom de 'Queens' barcelonita.





Pel que fa als districtes V i VI i els nouvinguts estrangers , no cal cap comentari. Fixem-nos però en una qüestió ideològica de fons que te repercussió en qui gestiona immensos cabals 'públics' d'euros.

Al final de la 'Spanish civil war' moltes persones d'arreu de l'Estat varen marxar cap a Catalunya i molt especialment a la connurbació de Barcelona.

No eren majoritariament els guanyadors de la guerra, ni gent del 'regimen'. Ben segur molts 'republicans' i 'rojos' amb poc recurs i una ferida sentimental ben viva.

Han estat un planter immens i fàcil per la demagogia i pel discurs esquerra-dreta, bons-dolents , 'si tu no vas, ellos vuelven'.

Si de "Joans, Joseps i Ases en hi ha a totes les cases", podem creure que de conservadors i de progressistess , de bones persones i de bandarres també hi ha escampats per tots els colors del espectre polític.

Ara be, aquest darrers trenta anys el discurs ha funcionat i el resulta és un immens poder ( i una descomunal muntanya d'Euros , trinco -trinco ) gestionat des del carrer Nicaragua.

Ara, però, quelcom esta canviant.

En el darrer deceni la entrada d'estrangers s'ha accelerat, han substituit població resident ( no exactament 'integrada' ) i han posat al descobert necessitats, febleses i molts, molts forats en el discurs de color rosa destenyit.

Fins al punt que finalment la 'competència', renovada i modernitzada s'atreveix , carrer per carrer, casa per casa, a plantar cara i anar a explicar un relat diferent: per viure ací no cal ni ser imbècil ni ser d'esquerres. En hi ha prou en adaptar-se als costums, a la llengüa, tenir voluntat de compartir un projecte en comu.


I posen sobre la taula una equació molt interesant : Integració = Progrés + Desenvolupament personal

En aquesta línia avança el moviment de 'Nous Catalans' impulsat per l'Angel Cólom i Colom aquell vell conegut amb el malnom de 'sis ales'.

I el darrer atreviment, una macro festa multicultural, enfocada a joves, al Parc de Can Solei de Badalona. Enmig del 'cortijo' rosat.







Resultarà interesant segui en els propers mesos aquesta linia de traball i les seves conseqüencies. Hi ha un model de país en joc.

I també molts càrrecs, molts sous, mots estomacs agraïts, poder, molt poder i euros, molts euros. Per si de cas treurem el nas per Can Solei i ja us explicarem

Pindola de colors.



Publica un comentari a l'entrada