24 de maig, 2009

50 metres i un abisme

Petit espai són cinquanta metres. Un abisme i vint-i-quatre hores en separa a cada punta mons amb vivències i expectatives molt diferents.



Picture Cristòfol

Divendres al capvespre sóc a Badalona amb motiu de la festa de graduació de la meva filla gran. A tocar els divuit, culmina un cicle vital d'estudi tutelat i protecció familiar.

Com molts joves d'ací, dels carrers i places que ens envolten, aquesta promoció 2008-2009 gaudeix d'un més que notable confort i altes facilitats per tenir èxit en la seva 'professió' d'estudiants.



Picture A M C

Igual que en altres aspectes quotidians, el papanatisme autòcton ens fa emmirallar en la fanfàrria americana i imitar-la irreflexivament. No recordo ni viatges de fí de curs, ni festes ni celebracions.

Senzillament estudiar fou una oportunitat i una responsabilitat.  Vaig mirar d'aprofitar-ho i no vaig pensar en rebre res més que els coneixements i el tracte humà.


Avui tot resulta més 'sofisticat' i 'glamourós'. Oi?


Vint-i-quatre hores més tard sóc al carrer de Mar, uns cinquanta metres més enllà. Després d'un jorn feixuc, anem a fer una queixalada.

Un dels presents és en David. Negre molt negre i jove, molt jove, ha estat expulsat del Centre d'Acollida del Bosc.



Picture Cristòfol

Depenent de la DGAI  (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència),  el "Centre de Primera Acollida El Bosc"  resulta un 'eufemisme' i un 'sarcasme' de la nostra comfortable societat.

Puix que hi entren més dels que raonablement poden acollir, necessiten deixar anar 'llast' . Això vol dir que amb tot de 'justificacions'  i dins de la 'legalitat', aquest jove, en David  - i dotzenes com ell - es troba una tarda qualsevol ( ara fa quinze dies ) amb la maleta a la porta i aquesta tancada al darrera.


Dues mans i res a la butxaca. Au ja és fora i que espabili !

En poques paraules  o be els que han muntat el circuït són rematadament estúpids i no pensen o be son gent sense escrúpols que coneixent perfectament be les possibilitats reals ( droga, prostitució, furts, ... )  d'aquest jovent expulsat,  sel's en fot tot i mentres preparent les vacances exòtiques a la selva centrafricana .... llencen aquests 'negritus' a les clavegueres barcelonites.

El David ens explica que al Centre, si no hi ha papers  ... no hi ha formació professional. Em recorda, no se perquè, el món dels esclaus grecs: No son persones.. No tenen drets-

Com diu el títol  "50 metres i un abisme"

Encara que obvi, deixeu-me repertir-ho, anar a votar és sobretot escollir que és fa i amb quina dotació econòmica. El meu alcalde regala llibres escolars com qui llença caramels a la rua de Carnestoltes. Jo preferiria que els cèntims els fes servir per millorar la vida de les persones.

Hi ha 50 metres

Píndola  amb esclaus ...


Publica un comentari a l'entrada