14 de maig, 2009

Cristòfol versus Cristòfor

Picture Walt Disney


Hi ha una escena al Llibre de la Selva d'en Rudyard Kippling que em retorna al cap i que defineix perfectament la autoconsciència que desenvolupem els primats.

Val a dir, el moment en que Mowgli es veu reflectit per primer cop a l'aigua del riu. Com si fora un mirall, el riu calm li retorna la pròpia fisonomia, la imatge d'ell mateix.

Aquest descobriment el fa reconèixer i prendre consciencia ( to become self-confident ) alhora.

Entenc que quan t'anomenes Joan o Josep... tens ben present allò de "Joans, Joseps i ases en hi ha a totes les cases".

Ara be, si et perpetren un "Cristòfol-Josep" de primer nom ( al bateix van sumar-hi un Ferran i un Pere ), aleshores saps que més aviat resultes 'rara avis'.

Així on visc hi ha alguns 'Cristòbal' ( els pots comptar amb els dits d'una mà, i a la xarxa, fet i fet, només hi ha un professor afortunat amb "Cristòfol-Josep" al País Valencià.

Així, doncs, com en Floquet de Neu hi ha moments que et sents 'únic' i 'especial'. Vàtua quina sorpresa, quin desconhort tan gran vaig tenir l'altre dia.

Cercaba el meu propi blog "El racó d'en Cristòfol" com qui té un rampell de vanitat i de sobte el cercador em retorna : "El Racó de Cristòfor". Si, si, ...tal com raja un tal Cristòfor m'ha transmutat en un Doctor Jekilll and Mr Hyde de la cibernètica.


En definitiva un "Cristòfol" versus "Cristòfor" puix que ambdues expresions catalanes venen de l'arrel grega "Cristophoros". I parlant d'estampes gregues, ací teniu aquest alter ego fent de Diògenes Laerci: cerca un humà mentres barrunta.






Nose sap ben be que columba però en tot cas vull dir-li que endavant, encantat de trobar-te i que visca la xarxa. Aprofito la troballa per reflexionar:

- Creieu que ens sentim especials, únics, 'masterpieces'
- Es vanitat i narcisisme o assertivitat i auto conciència.
- Fem prou per fruïr amb intensitat la nostra irrepetible vida ?


Per treure ferro, píndola amb sentit de gresca

Publica un comentari a l'entrada