02 de maig, 2009

La foresta colomenca ...

Sovint en parlar de Santa Coloma de Gramenet hom pensa en ciment, en brogit, en grisos i rovells. La fressa mediàtica i unes imatges poc afortunades amaguen però altres realitats més selvàtiques, més melismàtiques.


Picture Cristòfol

Es divendres horabaixa i enfilem el corriol que pel carrer del Nord s'atansa damunt les pistes d'atletisme.

Malauradament l'alcalde Bartomeu vol llençar-hi una munió de milions per a no res i mig poble contempla el desori entre la incredulitat i la impotència.

Travessem pel bell mig de les feixes sota La Bastida. Fa no gaires setmanes hi plantàrem pins i d'altres arbres, malgrat els afanys megalomàns de l'ínclit Bartomeu. Recordeu la entrada [ Salvem la Bastida ] .


Com pot ser un home tan intel·ligent, refinat, culte,.... tan immisericorde amb la seva terra i la seva gent ? Que no recorda el final d'en Mussolini o d'en Ceaucescu ?.






El verd intens, el flaire penetrant d'anís, de ginesta humitejada, d'herba arraulida a dojo s'escampa. El Sol de mitja tarda fuig i encara pinta amb flames el roig dels edificis.




Poc més de mitja hora separa aquest lloc del llombrígol geogràfic anomenat Plaça Catalunya de Barcelona.





Enguany hi ha verd arreu, àdhuc en el despatx d'aquell Honorable Conseller de la sequera, els vaixells pagats, les canonades comprades i abandonades. Per això la llera del riu Besós llueix formosa com mai.









I com no, avui píndola amb selva.





Publica un comentari a l'entrada