18 de maig, 2009

Laissez - faire

Aquests dies de tribulacions econòmiques, són molts els qui recorden els pensaments 'clàssics' en aquesta disciplina.  Hores d'ara comença a estendre's ( ai las! ) un consens bàsic sobre dues idees que hem defensat amb convicció.

  • La crisi és sistèmica, fonda i global
  • Som a la fi d'un cicle i d'una manera d'entendre el món.

Dit això hi ha qui s'afanya a cercar explicacions, culpables,  ... vaja a fer fum per no encarar la realitat present i marcar el demà.


Picture Aurora Cascudo


Aprofito per treure pols a alguns volums elementals de la meva particular biblioteca i avui aprofito unes línies de John Maynard Keynes, recollides al "Ensayos sobre intervención i liberalismo".  Aquesta es una traducció a partir de "The collected writtings of John Maynard Keynes (Vol. IX Essays in persuyasion" ) "

El segon assaig porta per nom "The end of Laissez-faire"  (1926), literalment "La fi del deixar-fer" i representa un repas històric als origens i defensors d'aquest enfocament de la economia i de la societat.

Avui és veuen els darrers decenis com una època d'excesos, de desregulacions, de campi qui pugui i com no d'un "laissez-faire" cataclísmic.

L'origen d'aquesta expressió cal cercar-lo en la resposta del  mercader Legendre a Colbert , encara que ja l'any 1707 Boisguilbert  utilitza a la seva Dissertation la expressió "on laisse faire la nature".

Així Turgot explica que Colbert preguntà a Legendre "que peut-on faire pour vous aider?"  - que podem fer per ajudar-vos ? - Aquest responguè "Laissez-nous faire" -deixeu-nos fer -, en el sentit que els poders publics no destorbessin la natural marxa dels afers econòmics.

Aquest "deixar fer" és present també a la doctrina taoista i fonamenta el pensament econòmic de la Escola de Manchester  o de la  Escola de Chicago.

En Keynes apunta la seva crítica i nombrosos exemplesa propòsit d'aquesta manera d'entendre el món. Per exemple fa notar que cap al 1751 el Marquès d'Argenson la defensà aferrisadament tot explicant  que la decadència de les manufactures  tenia el seu origen en la protecció rebuda.  Així  "deixeu-fer, tal hauria d'ésser la divisa de tot poder públic, des que el món és civilitzat"

Si tornem al segle XXI, podem reflexionar al voltan d'aquest concepte:

  • - Ha estat suficient la legislació dels Estats ?
  • - Cal crear normes i regles a nivell europeu ? mundial ?
  • - En general els Estats han estat excesivament permisius ?
  • - Han estat  aquests quinquenis prou equitatius en termes econòmics ?
  • - Es el 'laisser-faire' el camí correcte per Àfrica ?
  • - I per la repartició de càrregues i beneficis entre les persones ?


Una entrada densa que mereix una píndola musical harmoniosa.

Publica un comentari a l'entrada