27 de maig, 2009

Perspectiva chic

Si fem cas als nostres sentits, si mantenim l'alerta, podem captar noves perspectives i nous enfocaments de la nostra realitat.

Aquesta és una imatge poc habitual d'un lloc prou conegut arreu i amb un nom deplorable.


Picture Cristòfol

Com cada darrera setmana de mes, i ja en van vuit, arriba el Cava&Twitts i amb ell un espai diferent. Deturem el rellotge, obrim l'enteniment i parem atenció a perspectives diferents [ @pineti, @escolano , @guell] que ens enriqueixen el relat personal.

Estalvieu-vos la temptació d'etiquetar com 'friquis' o 'quatre arreplegats' els qui peregrinen al Hotel B, puix que persones de tota mena i condició, conformen un gruix considerable.








En deixem constància gràfica

Anem però al objecte d'aquesta entrada: Perspectiva i relat


La nostra quotidianetitat és nodreix de fets, de trobades, de paraules, de gestos, de dades transformables en bits. Aquest input / output s'estructura segons la nostra perspectiva i segons el nostre relat personal.

Ambdòs son conceptes d'introspecció, de subjectivació i per això menen a una visó narcissista ( self approachment - self feeling ) del nostre trànsit existencial.

Curt i ras, ens expliquem a nosaltres mateixò les coses que ens convenen i de la manera que més ens convé. Sobretot perque de tant en tant tenim el mal costum de mirar-nos al mirall i llegir-nos a nosaltres mateixos.

Coses de primat evolucionat.

Pareix, doncs, que en un entorn neutre ( sense feed-back negatiu ) no rebutjem i ens resulta gratificant rebre aportacions externes al nostre relat a la nostra perspectiva.

Clarament en termes profesionals, les taules rodones, conferències, panells o senzillament 'events' ... són formats que ens ajuden a enriquir la nostra perspectiva i relat.

Tanmateix, punts de trobada informal i reflexió com el Cava&Twitts col.laboren en aquest 'core improvement' personal. Un apunt que reforça la necessitat de formació i intercanvi períodic per totes les persones.

I vaja... que vet ací un gat, vet ací un gos i vet ací que aquest relat ja és fos.


Píndola extranya

Publica un comentari a l'entrada