20 de maig, 2009

Un petit detall

Fent el turista amunt i avall, anant i tornant, pareix raonable que hom faci fotografies de monuments, paisatges i detalls excepcionals.

De fet milions d'hores de vídeo, milions de fotografies exerceixen de testimoni palpable del nostre instint 'japonès'. Avui, però, porto una mirada a un 'efecte col.lateral' del viure en ciutat: les deixalles.


Picture Cristòfol

Com heu endevinat, es tracta d'una estampa brussel.lenca que ens recorda aquest petit detall del viure modern. Enguany la Humanitat ha assolit l'extrany estadi en que hi ha més ànimes a les ciutats que a les viles i pobles d'arreu.

I això vol dir que, esclaus del segón principi de la termodinàmica, produïm calor i residus. Molts residus.
La majoria evitables.
Si els romans exportaren l'us de clavegueres ( ! ) , nosaltres hem universalitzat els contenidors de brossa. Vegeu-ne una mostra a can Manneken Pis.


Picture Cristòfol
Ara be a la part més turística i de dificil accés ( i als pobles i viles ) és obligat dipositar la brossa en bosses especialment assenyalades.




Picture Cristòfol

Si en fèu servir d'altes ... el servei passa de llarg. Les bosses resultan caríssimes, puix incorporen un canón en el seu preu.

Així com més brossa generes, més bosses gastes i més canón pagues. Un impost progressiu, clar i transparent ben lluny de totes les filigranes de taxes municipals de la nostra terra.

A banda cal explicar que la recollida té establerta una periodicitat per cada tipus de residu ( organic, vidre, plàstics, etc ) que en general NO és diària. Vaja que a casa resulta forçat fer tria selectiva, tenir calendari a mà i vigilar per fer desaparèixer aquesta nosa de casa.

Un incentiu clar a valorar el reciclatge, a ser-ne conscient i també, es clar, a transmetre la pressió per minimitzar residus als subministres, a les botigues, als fabricants.

Els consumidors, que no volen amuntegar brossa a casa, són els primers en demandar productes amb tan poc plàstic i residu com sia possible.


Picture Carla Bordes

Penseu un moment en casa nostra, en els circuits que tenim establerts i en la obsesió dels Honorables Consellers pijo - progrés i eco-listes per prohibir llençar pedretes al riu, enlloc de possar intel.ligència ( !) en aquest afer.


No hi ha paraules i per això la píndola d'avui surt de 'Il Pagliacci'. -Els pallassos -



PROLOGO


(Tonio in costume da Taddeo
corne nello commedia, passa
a traversa al telone)

TONIO

Si può? Si può?
Signore! Signori!
Scusatemi se da sol mi presento.
Io sono il Prologo.
Poiché in scena ancor
le antiche maschere mette l'autore,
in parte ei vuol riprendere
le vecchie usanza,
e a voi di nuovo inviami.
Ma non per dirvi,
come pria:
"Le lacrime che noi versiam son false!
Degli spasimi e dei nostri martir
non allarmatevi!"
No, no.
L'autore ha cercato invece
pingervi uno squarcio di vita.
Egli ha per massima sol che l'artista
é un uom,
e che per gli uomini
scrivere ei deve.
Ed al vero ispiravasi.
Un nido di memoria
in fondo a l'anima
cantava un giorno,
ed ei con vere lacrime scrisse,
e i singhiozzi il tempo
gli battevano!

Dunque, vedrete amar
si come s'amano
gli esseri umani,
vedrete de l'odio i tristi frutti.
Del dolor gli spasimi,
urli di rabbia, udrete,
e risa ciniche!
E voi, piuttosto che le nostre
povere gabbane d'istrioni,
le nostr'anime considerate,
poiché siam uomini di carne e d'ossa,
e che di quest'orfano
mondo al pari di voi spiriamo l'aere!
Il concetto vi dissi,
or ascoltate com'egli é svolto.

(gridando verso la scena)


Andiam, incominciate!

Publica un comentari a l'entrada