03 de juny, 2009

Boç, morrió, màscara ... i pantomina.

Amb un títol així ja podem arrencar a córrer i no deturar fins més enllà del camí del vedat de Casa Costereta.


Picture Cristòfol


Hi ha voltes que hom va caminant xino-xano i mentre bada, pot escoltar renecs i més renecs. La pobresa de recurs ( i de pensament) fa caure en això fàcil de l'exabrupte.

També succeeix en voler explicar coses noves com la 'grip porcina' rebatejada en aquesta terra de xauxa amb lo malnom de 'grip nova'

Fixeu-vos el que Eugeni S. Reig ens diu :

" Aquests dies, com a conseqüència de la grip nova que ha aparegut a Mèxic i que amenaça amb estendre’s pel món sencer, proliferen unes peces de roba que tapen el nas i la boca i que s’usen per a protegir la persona que en du una d’un contagi eventual i, també, per a evitar que qui la porta puga contagiar altres persones.

En castellà, aquesta peça de tela s’anomena mascarilla.

¿Com l’hem d’anomenar en valencià?

En Canal 9 s’han calfat poc el cap i han optat per mascareta, calc evident del nom castellà. Però el poble valencià, espontàniament, li ha donat un altre nom: boç.


La paraula valenciana boç deriva del llatí vulgar bŭccĕus, -um, que significa 'propi de la boca', adjectiu que deriva del substantiu bŭcca 'boca'. És, per tant, una paraula apropiadíssima.

Boç és el morrió que se li posa al gos per a evitar que mossegue i boç és el morral que se’ls posa a cavalls, ases i mules per a donar-los a menjar.

Ens trobem davant una nova accepció del vocable, creada espontàniament pel poble. Si fórem una llengua normal hauríem adoptat immediatament aquesta nova accepció de boç per a denominar l’objecte en qüestió.

Però com, per a desgràcia nostra, no és així ni de bon tros, hem de fer l’única cosa que és considera digna i culta: copiar el castellà. L’ús de la paraula boç amb el significat especificat faria riure i seria motiu d’acudits, gracietes i xufeta generalitzada.


Mascareta, com que és un calc de mascarilla, és una paraula seriosa i adequada que, podem estar-ne ben segurs, no farà riure gens. Ja sabem de sempre que el castellà s’ha d’usar par a les coses serioses i importants i el valencià per a fer riure."


En definitiva que per a 'perros catalanes' cal tenir un 'morrió' a prop, per a 'grips porcines' un 'boç', per anar a 'Madriz' cal una 'màscara' i sobretot per passar el dia, per treballar i tornar sa i estalvi a casa... 'pantomima' , molta 'pantomima'.


Vosaltres també feu comèdia ?


Apa píndola artística.

Publica un comentari a l'entrada