11 de juny, 2009

Eudaimonia i eupatia

A casa hi ha un llibre prim i menut que periòdicament llisca de la lleixa a les meves mans: El manual d' ètica d'Epictet. I cada volta hi trobo un matís diferent !


Picture Cristòfol

Efectivament es va aplicar a les tres branques de la filosofia en la tradició de l'Stoa: lògica, física i ètica però el gruix de textes conservats són del darrer bloc.

El nostre amic Epictet ens parla de eudaimonia ("felicitat"), un producte de la virtut, definida mitjançant la vida acord a la raó. La virtut estoica, a més de l'auto coneixement, consisteix en l'ataràxia, apatia (desapassionament) i les eupaties (bons sentiments).

La virtut consisteix en no guiar-se per l'aparença de les coses sinó en guiar-se per la motivació d'actuar de forma racional i benèvola; i sobretot, acceptant el destí individual tal i com ha estat predeterminat. [ Font Viquipèdia]

Amb els anys he procurat practicar aquesta 'ataràxia' i valoro més i més gaudir de 'pau interior' . Per això em resulta decebedor que altri em burxi i em trobi. La decepció és sobre la pròpia capacitat de abstraure i romandre en quietud.

Crec que hi ha moments que malgrat no volem, ens fan encendre apreciacions personals de paraules o fets que percebem com portadors d'injustícia, de falta de rigor o senzillament vorejant la demagògia més banal .

Malgrat el que ens recomana Epictet :

"Se uno ti viene a dire che un tale parla male di te, non cercare di difenderti, ma rispondi: "Senz'altro costui ignora gli altri miei difetti, altrimenti non avrebbe parlato solo di questi".

ens pareix que cal tallar d'arrel qualsevol expressió percebuda com negativa o perjudicial.

Vaja que si no volem ésser criticats o subjectes d'abjectes insinuacions, el millor que podem fer és dallar qualsevol crítica o insinuació que hom es proposi lliurar en la nostra presència.

  • Us heu trobat mai en aquesta tessitura ?
  • Que feu si percebeu una crítica o una insinuació, en la vostre opinió incorrecte?
  • Us emprenya que us facin bullir la sang?

Ben segur amb els anys aprenem a modular el temperament i el propi judici del món que ens envolta. I per això aquestes imatges, que barregen harmonia 'oriental' i 'vellesa mediterrània' resulten escaients.

Al bell mig del Fondo, uns centenars de persones contemplen respectuosament l'acte de reconeixement de la gent gran del barri. A l'escenari color, joventut i 'eupaties'.







Pictures Cristòfol


Si us fixeu avui encara la majoria d'avis són gent peninsular; entre els espectadors hi ha, però, nombrosos orientals. Potser perquè des de menuts se'ls ensenya a respectar la gent gran, la fragilitat, els altres.


Avui píndola clàssica.

Publica un comentari a l'entrada