04 de juny, 2009

xiuxiueig i arpegis

Enfilo Ronda de Dalt a trenc d'alba deixant enrera unaltre nit i la meva dissortada vila. Els altaveus em retornen càntics de Tanzània, Burkina Faso, la República Centreafricana i el Gabon,


Picture Wikimedia Commons Escut d'armes de Tanzània, "LLibertat i Fraternitat"

Dels 'bateke' un cant coral per recollir mel i desitjar bons gaudis.

A tocar destinació una peça d'Etiòpia, a sis veus, eclosiona i omple els prats que m'envolten.


Em resulta paradoxal aquest abandó nostre de la cançó pròpia en mans del consum enllaunat. Resulta difícil trobar persones que cantin, que xiulin, que xiuxiuegin melodies.

Aprofito, però, per anar en altre direcció. Fixeu-vos que un immens gruix dels sons africans són corals. És el grup qui suma, puja, baixa, arrodoneix melodies, assonàncies, harmonies.

Picture Cristòfol

Tots sumen i tots importen. I es canta en comú allò que és quotidià, insignificant, anecdòtic. També allò que es significat, extraordinari, irrepetible.

I do ?

Doncs avui ja és divendres, els darrers espetecs i focs d'artifici de les properes eleccions europees, encara fumegen. Mentides, riures, demagògia i molt, molt cinisme damunt la taula.

I malgrat tot, Europa és avui un somni fet realitat, un espai de pau i prosperitat ( àdhuc enmig d'una crisi com la present). Europa és un somni a mig bastir.




Per això resulta molt important que pensis en positiu, que llegeixes les propostes, que valoris i finalment participis. Diumenge tú i jo podem 'sincronitzar' les nostres veus per demanar un món més lliure i més fratern.


Avui píndola especial i pels que podeu sentir la música .... 'La forza del destino'




Resulta escaient perquè en Verdi es veié obligat a canviar-ne part de la melodia i suavitzar-ne les morts i el suïcidi final. Vigila diumenge ... i no suïcidis les nostres esperances.



LEONORA

Pace, pace, mio Dio!
Cruda sventura
M'astringe, ahimé, a languir;

Come il dì primo
Da tant'anni dura
Profondo il mio soffrir.
L'amai, gli è ver!

Ma di beltà e valore
Cotanto Iddio l'ornò.
Che l'amo ancor.
Né togliermi dal core
L'immagin sua saprò.

Fatalità! Fatalità! Fatalità!
Un delitto disgiunti n'ha quaggiù!
Alvaro, io t'amo.

E su nel cielo è scritto:
Non ti vedrò mai più!
Oh Dio, Dio, fa ch'io muoia;
Che la calma può darmi morte sol.
Invan la pace qui sperò quest'alma
In preda a tanto duol.
Va ad un sasso ove sono alcune provvigioni deposte dal Padre Guardiano

Misero pane, a prolungarmi vieni
La sconsolata vita … Ma chi giunge?
Chi profanare ardisce il sacro loco?
Maledizione! Maledizione! Maledizione!


Publica un comentari a l'entrada