13 de juliol, 2009

Catalunya, pessetes, finançament i Laureano Figuerola

Pareix que amb el ministre Laureà Figuerola i Ballester , primer director de la Institución Libre de Enseñanza i introductor de la 'pesseta' al 'cortijo' madrileny, tenim parentiu llunyà.



Font wikimedia

Avui però, comptat i debatut, la 'fumata bianca' s'expressa en euros i té a veure amb el finançament de Catalunya. El joc polític, les xifres, la informació i la contrainformació... senzillament estaborneixen l'enteniment.


Tinc clar que no m'interessa gens ni mica el soroll, la xifra, la contra xifra i l'argumentari depriment d'uns i altres. Si que vull donar dues voltes a qüestions de més recorregut.


Anem a pams.

Hi ha families que arriben a fi de més amb poc més de 1.000 euros, 2.000 euros o 6.000 euros. I hi ha families que no arriben a fi de més amb poc més de 1.000 euros, 2.000 euros o 6.000 euros. Misteris de la moderna economia domèstica.

Hi ha famílies que poden i pressuposten l'exercici i hi ha famílies que be no poden, be no volen pressupostari
Hi ha qui si no en ragen, doncs no fa vacances i hi ha qui penyora i demana crèdit per anar de vacances.
Hi ha qui viu estafant i fent trampes. Hi ha qui viu honradament i seguint les regles.
Hi ha ....

El que val per una família val per una Autonomia, sia regió o sia nació. I per això afirmo rotundament que aquest acord de finançament neix mort, és dolent i de mal pair.

Fixeu-vos que es parla de xifres i d'ordinalitats però no de responsabilitats, de deures, d'equilibris o de revisions, evaluacions o similars.

Lluny, molt lluny del PDCA.

On vull anar a parar ?

Els pomposos governs autonòmics han de ser responsables dels seus ingressos i de les seves despeses. Han de rendir comptes i han de garantir la eficiència dels diners recaptats per l'erari públic.

Responsabilitat en l'ingrés

  • Qui para la ma, ha de ser corresponsable de demanar els cèntims als ciutadans. Avui tothom vol inaugurar i prometre però la majoria rebutgen fer d'Hissenda i actuar de recaptadors.
  • Ser responsable en els ingressos també vol dir, en sentit ampli, ser responsable dels orígens de fons. Endeutar-se ha estat un recurs excessivament fàcil en els darrers anys. Interessos baixos i decalatge cap a llarg termini han fet llaminer estafar als ciutadans la solvència futura. El cost d'oportunitat de cada Euro demanat als bancs és excessiu pels ciutadans i molt minso pels visirs econòmics d'aquestes Diputacions post franquistes.
  • Ser responsable dels ingressos vol dir també ser eficient en la persecució de la estafa, del diner negre, de les màfies fiscals, dels amics dels amics que atresoren bitllets de 500 Eur ( els famosos 'Bin Laden' )

D'això, òbviament no s'en parla. "Ni esta ni se le espera" que diria aquell.


Responsabilitat en la despesa.

  • Cobrar més cèntims per malbaratar-ne més te mal recorregut i pitjor final. El creixement pressupostari de les administracions Central i "regionals" no resulta acceptable.
  • Incrementar el nombre de funcionaris, observatoris, Instituts, actes, festes d'inauguració ratlla la malversació de cabals públics. I la alegria en el dispendi ha fet honor a la España de "pandereta", de "fino" i de "feria".
  • Parar la ma, demanar per enveja o per esnobisme ha estat un 'leit motiv' consuetudinari per tots sense distinció. Cal demanar analitzar be en que es vol gastar o invertir, quines conseqüències i alternatives hi ha, quin manteniment, quins costos ocults.

El nou sistema No en diu res de res.

Rendiment de comptes.


  • "Les coses clares i la xocolata espesa" I això vol dir pel que fa al finançament mecanismes clars de revisió i avaluació. Els compromisos adquirits s'han de complir.
  • Les obres públiques previstes, s'han de licitar, s'han d'executar i s'han de verificar.
  • Les necessitats d'inversió o despesa, s'han de contrastar i s'ha de rendir comptes clars, senzills i intel·ligibles.


El nou sistema no en diu res de res


Finalment, en Jordi escrivia en el seu twitter "Quina llàstima no ser economista per poder-lo valorar amb un mínim d'objectivitat..."

Tranquil Jordi, no et cal. Amb tants fons, principis, anivellaments, projeccions.... que hi vols trobar?

De moment un apunt senzill a fi que agafis la calculadora: Els gairebé 12.000 milions que algú posa a la taula, no en hi ha ni un sol cèntim que surt d'allí on els guarden els hereus del franquisme i els funcionaris del PSOE.

Tots han de sortir de la teva i de la meva esquena, a cops de fuet o a picada d'ullet institucional. Avui a España, qui és ric viatja 'gratis total' amb impunitat i immunitat i qui és 'pobre' , senzillament 'és pobre' . Tu estimat Jordi, NO ets pobre i ets català.




I els rucs es lliguen a la roda per treure aigües del pou.

Sort que l'avantpassat Laureà Figuerola i Ballester estava en contra de l'esclavisme.





Publica un comentari a l'entrada