12 de juliol, 2009

Self-paranoid

Aquests mots anglosaxons em venen al cap desprès de llegir unes a propòsit d'una espècie de censura 'xinesa'  en l'àmbit dels blogs i de la comunicació en xarxa.

En cap cas, cap vincle amb la realitat, només una concatenació en el pensament de qui escriu.


Picture Cristòfol


El concepte de "self-paranoia" ha estat abastament estudiat i tenim al nostre abast publicacions de tota mena [  Effects of gender-matching and racial self-labeling on paranoia in African-American men with severe mental illness. ]

Centrem-nos però en  uns breus apunts simptomatològics

"The couple next door are listening in on me, I know it. I saw her in the street yesterday and she looked away."
La parella de l'altre pis m'escolten. Ho se. Ahit la vaig veure al carrer i fa fitar cap unaltre banda.

"The postman is reading my mail. One of my letters last week was not stuck down. He knows all my secrets."
El carter llegeix el meu correo. La darrera setmana una de les meves cartes no era ben closa.  Coneix tots els meus secrets.

... / ...

Recordeu aquelles altres de "hi ha comunistes arreu', 'el govern m'espia a totes hores' o 'qualsevol cosa meva és censurada'.

Són petits apunts que delimiten un estat, un neguit permament.

"Being paranoid means being suspicious without reason, and believing that others are trying to harm you in some way. Everyone can be mistrustful at times, particularly if life hasn't treated him or her well.
But people who are prone to paranoia always dread some forthcoming attack or betrayal. They are forever anticipating that something awful will happen, and trying to second-guess what their adversaries might do.
They focus on their fears for the future, and take little account of the majority of times when the past has proved them wrong.
" [ original]

Estar paranoic significa sospitar, sense raó, i creure que altres estan tractant de fer mal d'alguna manera.
Tothom pot ser a vegades desconfiat, sobretot si la vida no ha tractat  amb ell o ella prou bé.
Però les persones que són propenses a la paranoia viuen amb la temença d'un proper atac o traïció. Són sempre amatents de que alguna cosa terrible va a succeir, i  tractant d'endevinar segones intencions del que podrien fer els seus adversaris. Se centren en els seus temors per al futur, i prenen poc en compte que la majoria de les vegades el passat ha demostrat que estaven equivocats.

En definitiva una concepció antropocèntrica però poc Ptolemàica del cosmos que ens envolta, lluny del 'premenstrual syndrome'.

Afortunadament, avui les coses resulten senzilles. Nosaltres som responsables dels nostres actes, l'espai de llibertats resulta prou ample, i en la majoria de casos els poders establerts ni tenen necessitat, ni temps  ni recursos per segons quines canallades.

O sia  que  'Aquila non capit muscas ' que en altres llocs s'explica com “no hay que gastar pólvora en zamuros” .


Pindola extranya per un diumenge joliu



LUCIA DI LAMMEMOOR
"Aria de la locura"

TERCER ACTO
Escena 1
Sala de banquetes del castillo

Lucia entra in sucinta e bianca veste, ha le chiome
scarmigliate, ed el suo volto, coperto di uno squallore di
morte, la rende simile ad un spettro. Il di lei sguardo
impietrito, i moti convulsi, e fino un sorriso amaro,
manifestano non solo una spaventevole demenza, ma
anche i segni di un 'imminente fine

RAIMONDO

Eccola!

CORO

Oh giusto cielo!
Par dalla tomba uscita!

LUCIA

16  Il dolce suono
mi colpi di sua voce!…Ah, quella voce
m'é qui nel cor discesa!
Edgardo, ¡o ti son resa,
Edgardo, ah, Edgardo mio!
Si, ti son resa,
fuggita ¡o son da' tuoi nemici.
Un gelo mi serpeggia nel sen!
Trema ogni fibra!…Vacilla il pié!
Presso la fonte meco t'assidi alquanto.
Ohimé! Sorge il tremendo
fantasma, e ne separa! Ohimé!
Ohimé! Edgardo! Edgardo! Ah!
Il fantasma ne separa!
Qui ricovriamo, Edgardo, a pié dell' ara.
Sparsa é di rose! Un'armonia celeste,
di', non ascolti? Ah! L'inno
suona di nozze! Il rito
per noi s'appresta!…Oh me felice!
Edgardo, Edgardo, oh me felice!
Oh, gioia che si sente e non si dice!
Ardon gli incensi…splendon
le sacre faci, splendon intorno!
Ecco il Ministro! Porgimi
la destra…Oh, lieto giorno!
Alfin son tua, alfin sei mio,
a me ti dona un Dio.

NORMANNO, RAIMONDO e CORO

Ambi in si crudo stato
di lei Signore, di lei pietá.

LUCIA

Ogni piacer piú grato,
mi fia com ti diviso
Del ciel clemente un riso
la vita a noi sará!

(Entra Enrico)

17  Spargi d'amaro pianto
il mio terrestre velo,
mentre lassú nel cielo
iio pregheró per te.
Al giunger tuo soltanto,
fia bello il ciel per me,
ah si, per me, ecc.






Lucia di Lammermoor: Aria de la Locura.

Publica un comentari a l'entrada