18 de juliol, 2009

Turons metropolitans ( I ) ... a peu dret

L'altre dia vaig fer un tomb pels turons que ens envolten i com en els ancestrals ritus iniciatius, l'ascensió progressiva eixamplà la perspectiva i la consciència. Vaja que del ciment al turó i del turó al nirvana ( i sense remugar matafaluga ni cascalls eh !).













Possiblement enlairar-se permet al subjecte albirar noves perspectives, apreciar subtileses i fútil.leses. Obrir la ment i apropar-nos als neguits amb altres angles, ajuda a fer més planer el camí a trobar solucions.


En temps de crisi i mudança, enlairar-se pels turons col.lomencs ens asserena l'interior i ens alimenta la mirada. Així la ciutat minva, el ciment s'aigualeix i el blau mediterrani envolta el Cap i Casal.




A peu dret, els turons metropolitans criden a la contemplació serena, al record d'infant , al gaudi del present, a la esperança en l'esdevenidor.

Recordeu el darrer espai de calma. Recordeu el vostre darrer passeig pels turons .





Publica un comentari a l'entrada