16 d’agost, 2009

Horabaixa a l'Hort de Sant Cebrià.

Horabaixa, a les Illes.


Vesprada al país Valencià.
Temps de repòs, calma i serenor a l'Alt Empordà.




Foto Cristòfol.


El rellotge és detura i una suau tramuntana alleugera la gespa foragitant la daurada cremor estiuenca. A Torroella de Fluvià la terra és generosa i els matissos dels colors nets i clars. Com diria en Josep Pla, és l'Alt Empordà un paissatge endreçat.


Hui a horabaixa, sóm a l'Hort de Sant Cebrià, casa pairal esdevinguda llar de turisme rural. Bon gust i 'savoir faire' configuren un espai excepcional, mereixedor de la fotografia de portada a 'El Mueble' número 561.


Ves per on, a horabaixa, és possible gaudir, d'un excel.lent tè, del refilar d'ocells al jardí i d'un magnific servei tecnològic ( wifi + free laptop). Paradoxes que te la vida, fa encara no trenta cinc anys aquestes parets guardaven un 'cuartelillo' de la Guardia Civil.


Trenta tricornis, a major glòria del Duque de Ahumada, per 344 persones, vil.la tans catalans la improbable rauxa dels quals atemorí un cacic barcelonita, afincat ací, fins al punt de pagar de la seva butxaca, les escoles i la esmentada caserna benemèrita ara ja fa una colla de decenis.


Ja se sap que de cacics, i de llepes tanoques que 'hablan castellano porque es más fino', a Barcelona en hi ha a dojo. 'Sociovergència' en estat pur.


Així, la dolça pau que a horabaixa traspua l'Hort de Sant Cebrià, endolceix l'exabrupte que em ve al cap.


Res a veure amb l'entorn metropolità del Cap i Casal on la bogeria pel ciment i el 'pladur' pareix no tenir límits.

Que us ve de gust ?














Publica un comentari a l'entrada